La sonda InSight de la NASA, amb tecnologia UPC a bord, ha aterrat amb èxit a Mart

La sonda InSight de la NASA, amb tecnologia UPC a bord, ha aterrat amb èxit a Mart
+
Descarregar

Imatge de Mart realitzada pel braç robòtic de la sonda InSight. Image Credit: NASA/JPL-Caltech

La sonda InSight de la NASA, amb tecnologia UPC a bord, ha aterrat amb èxit a Mart
+
Descarregar

Primera fotografia enviada per la sonda InSight, la missió de la NASA que acaba d'arribar al planeta vermell. Image Credit: NASA/JPL-Caltech.

La sonda InSight de la NASA ha aterrat amb èxit a Mart aquest dilluns amb tecnologia UPC a bord. Investigadors del grup de recerca en Micro i Nanotecnologies de la Universitat han participat en el disseny del sensor de vent que va embarcat en la sonda, que serà la primera que registrarà les vibracions sísmiques i mesurarà el flux de calor que emet la superfície del planeta, dades que ajudaran a conèixer com es va formar el planeta i la seva composició interna.

27/11/2018

La missió InSight de la NASA es va llançar el passat mes de maig i ha aterrat amb èxit a la superfície de Mart a les 20.53 hores del dilluns 26 de novembre (hora peninsular). Ha tocat sol a l’Elysium Planitia, una extensió plana, sense accidents orogràfics i, per tant, més segura per a l’aterratge. Uns 40 dies després, un braç robòtic dipositarà sobre la superfície marciana un dels dos instruments principals de la missió: un sismògraf.

El sismògraf permetrà mesurar els terratrèmols marcians i utilitzar les ones sísmiques per comprendre millor la història del planeta vermell, així com la formació i l’evolució dels altres planetes rocosos del sistema solar. L’InSight també porta a bord un sensor de vent que han estat desenvolupat pel Centre d’Astrobiologia de Madrid (CSIC-INTA), en col·laboració amb les empreses CRISA i Alter, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i altres entitats.

“El sensor de vent té una doble funció: per una banda, permetrà determinar si el vent interfereix en les mesures que enviarà el sismògraf sobre els terratrèmols que es produeixen a Mart’, explica el professor Manel Domínguez, investigador principal del projecte a la UPC, dirigit prèviament pel professor Luis Castañer fins a la seva jubilació el passat mes d’agost. “Per altra banda, també ens subministrarà informació molt valuosa a nivell local: veure com es comporta el vent i la pols que transporta, la seva força, com canvia de direcció... ens permetrà dissenyar models 3D i conèixer millor, en definitiva, l’orografia i la climatologia del planeta.”

El sensor de vent va equipat amb un xip de silici dissenyat i fabricat per investigadors del grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies de la UPC, vinculat a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB). La missió, que durarà uns dos anys terrestres, rebrà les primeres dades en les pròximes hores. Es tracta d’un equipament similar al que es va dissenyar per al robot explorador Curiosity, per a la missió Mars Science Laboratory (MSL), que arribava a Mart l’agost de 2012. Durant aquests anys han treballat en les diverses missions diversos investigadors: Vicente Jiménez, Lukasz Kowalski, Jordi Ricart, María Teresa Atienza, Sergi Gorreta i Gema López.

Els investigadors de l’ETSETB ja treballen per a la propera missió Rover Missio Mars 2020, una missió del Programa d’Exploració de Mart de la NASA que inclourà un automòbil d’exploració marciana que té previst llançar-se l’any 2020. L’objectiu principal d’aquesta missió serà l’observació de signes d’habitabilitat, realitzant complexos anàlisis químiques amb diversos instruments, incloent-ne un dissenyat per buscar signes de vida microbial del passat. Un altre aspecte important és que el vehicle comptarà amb un trepant que permetrà extreure mostres de la superfície del planeta per posar-les en un receptacle de cara a que, en una futura missió, aquestes mostres retornin a la Terra. “Aquesta altra missió, anomenada Mars Sample Return, és un repte impressionant perquè implica enlairar-se des de Mart per retornar les mostres a la Terra”, explica Domínguez. Un cop retornades les mostres es podran analitzar als laboratoris més avançats sense estar limitats per les restriccions de volum, pes, energia...  típiques dels instruments espacials. “Retornar mostres ja es va fer a les missions Apollo”, comenta l’investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica. I afegeix: “Per exemple, les mostres de la Lluna s’han anat analitzant aquests anys, permetent a més aplicar noves tècniques d’anàlisi conforme es van dissenyant al llarg del temps. Tècniques que no existien en el moment del llançament es poden aplicar al cap d’uns anys.”

Notícies relacionades: