Professor del Departament de Projectes de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i doctor arquitecte, Moisès Gallego va impartir docència a l’ETSAB,  des que es va graduar en aquesta mateixa escola l’any 1978  fins a la seva jubilació l’any 2017.

Va començar la seva tasca acadèmica a l’equip del professor Albert Viaplana i al llarg de la seva trajectòria docent va passar per diversos cursos de Projectes. Els darrers anys va fer classes també com a professor de teoria al màster universitari en Arquitectura.

L’any 1993 es va doctorar a l’ETSAB amb una tesi titulada ‘Espacios de la Memoria’. Va escriure diversos llibres i articles recopilant resums de les classes de teoria, va recopilar unes converses amb Enric Miralles per a l'editorial Gustavo Gili i va capgirar fa una dècada la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme.  Gallego va compaginar la tasca docent amb l’activitat professional, en el seu estudi d’arquitectura que va obrir el 1979, centrant els seus projectes en la realització d’equipaments per a les administracions locals. La majoria dels encàrrecs es van obtenir per concurs d’arquitectura, habitualment en col·laboració amb altres arquitectes, i d’una bona part se n’han fet ressò revistes especialitzades del sector. També va ser convidat en diferents escoles europees d’arquitectura.

Les obres més destacades de Moisès Gallego són les biblioteques, com ara la de Can Fabra o Can Saladrigues, ambdues a Barcelona, però també la Biblioteca del Districte IV de Terrassa o la Biblioteca Municipal del Masnou. També va participar en el projecte de les Piscines Picornell de l'Anella Olímpica i en el Poliesportiu de la Vila Olímpica, ambdues obres a la ciutat comptal en col·laboració amb l’arquitecte Franc Fernández, professor de l’ETSAV. Altres obres seves són la seu del Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Lleida, les piscines municipals de Tàrrega i l’escola La Palmera, al carrer Guipúscoa de Barcelona.

"Va arribar a l'arquitectura, com el seu mestre Albert Viaplana, des de l'arquitectura tècnica. Això li concedia una avantatge suplemantària sobre els altres companys de classe, ell a més d'haver dibuixat el projecte tenia una idea força clara de com resodre'l materialment", afirma l'arquitecte i professor de l’ETSAB Enric Granell en una publicació digital de l’Escola per recordar Gallego. "Com a professor era una força desfermada ─explica Granell─, un torrent que arrossegava els seus alumnes fins a fer-los veure allò que els seus projectes necessitaven. Les paraules que formalitzaven les seves idees eren pronunciades amb vehemència, però no inconscientment. Els estudiants romanien embadalits en l'explicació fins que el dit el Moisés, després de dibuixar infinits arabescos a l'aire, es posava en el detall del projecte que estava comentant. Aleshores començava el ball. Això s'hauria de posar aquí, això s'ha de girar, això no hi hauria de ser, l'orientació de l'edifici aconsella una altra cosa".

L'ETSAB i tota la UPC lamenta la pèrdua de l'arquitecte i, en nom de la comunitat universitària, ha expressat el condol als familiars i amics. L'Escola ha publicat un nou exemplar de la col·lecció A punts (interiors) en homenatge a Gallego: + Moisés Gallego in memoriam (per Enric Granell) [per  llegir] [per imprimir].