Un equip de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i de la Universitat de Granada (UGR) —liderat pel professor José A. Jiménez, investigador del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) i professor de l’Escola de Camins de Barcelona (ETSECCPB), i per la professora María Bermúdez (UGR)—  ha desenvolupat un mètode innovador per detectar i classificar zones amb alt risc d’inundacions compostes, és a dir, aquelles causades per la combinació de pluges intenses, desbordaments de rius i fenòmens costaners com temporals i onatge. Aquest tipus d’inundacions, cada cop més freqüents i perjudicials, han posat en alerta zones com la conca mediterrània. Un exemple recent és la tempesta Glòria, que el gener de 2020 va provocar greus danys a la costa mediterrània espanyola per la combinació de pluges intenses i un fort temporal marítim.

Actualment, la Directiva sobre Inundacions (FD) de la Unió Europea estableix un marc comú per gestionar el risc d’inundacions. Tot i això, les avaluacions actuals se centren principalment en esdeveniments d’una sola causa, deixant de banda els riscos combinats que representen les inundacions compostes. El nou enfocament proposat permet identificar de manera eficient les anomenades Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI), ja mapejades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) tenint en compte la intensitat dels perills, la probabilitat que passin i com interactuen entre si. A partir de l’anàlisi detallada dels 1.600 quilòmetres de la costa mediterrània peninsular espanyola, l’estudi ha detectat tres regions especialment vulnerables: la zona central de València, el nord de Catalunya i l’oest d’Andalusia. D’un total de 214 zones (ARPSI) analitzades, un 11% es troba en la categoria de màxim risc.

Segons el professor Jiménez, identificar les zones més propenses a patir inundacions compostes és clau per anticipar-se i reduir l’impacte d’aquests esdeveniments extrems, ja que aquest tipus d’inundacions poden generar danys molt més grans que els esdeveniments aïllats. "L’acció simultània de diferents fenòmens –pluges intenses, riades i temporals costaners– pot superar fàcilment la capacitat de resposta de les ciutats i assentaments urbans en zones costaneres. Per això, és fonamental saber on poden coincidir aquests riscos per actuar amb anticipació", explica l'investigador del LIM.

Detectar aquestes zones permet millorar la planificació urbana, especialment en àrees costaneres, i optimitzar la gestió d’emergències. A més, el mètode emprat facilita analitzar com varia el risc amb el canvi climàtic, en avaluar de manera detallada la intensitat, correlació i probabilitat dels factors involucrats.

Aquest mètode destaca no només per la seva precisió tècnica, sinó també per la seva aplicabilitat pràctica. El seu disseny escalable el converteix en una eina ideal per integrar-se en el tercer cicle de planificació de la Directiva europea, ajudant les autoritats a prendre decisions més informades i a millorar la protecció davant desastres naturals cada cop més complexos. Amb aquesta iniciativa, els investigadors volen establir ponts entre la ciència i la política pública, aportant solucions reals per anticipar-se i respondre millor als reptes del canvi climàtic en zones costaneres.

La recerca, que s'ha publicat a la revista Communications Earth & Environment del grup Nature, s’ha desenvolupat dins dels projectes C3RiskMed per part de la UPC, EcoC2S per part de la UGR (Convocatòria Transnacional Conjunta 2023 del Partenariat Europeu Water4All) i MyFlood, en què col·laboren la UPC i la UGR, tots ells finançats per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb fons Next Generation de la Unió Europea.

Article de referència

• Del-Rosal-Salido, J., Bermúdez, M., Ortega-Sánchez, M. et al. A composite index framework for compound flood risk assessment. Commun Earth Environ 6, 342 (2025). https://doi.org/10.1038/s43247-025-02331-z