Nous ajuts 'Marie Curie' a cinc projectes dels àmbits de l’enginyeria civil i ambiental, les matemàtiques i la química

Avançar en la creació de mètodes numèrics per fer simulacions més precises; de malles quirúrgiques que reparin hèrnies i teixit abdominal i toràcic; de sistemes per avaluar les amenaces del canvi climàtic al front marítim, el risc sísmic al món o les pertorbacions climàtiques a l’Espai són les finalitats dels cinc nou projectes de la UPC seleccionats en la darrera convocatòria Marie Skłodowska-Curie (MSCA) d’accions individuals, integrada al programa europeu de recerca Horizon 2020 (H2020).

21/02/2018

La Comissió Europea (CE) ha concedit cinc nous ajuts MSCA, coneguts com les accions 'Marie Curie', als cinc projectes presentats per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els quals rebran un total de 841.000 euros per proporcionar als investigadors una formació basada en l’excel·lència i amb les millors oportunitats de desenvolupament.

Amb aquestes accions, la UPC compta amb un total de 136 projectes concedits fins ara en el marc de l’H2020, que sumen un total de 50,5 milions d’euros.

Els cinc darrers projectes 'Marie Curie' de la UPC han estat seleccionats d’entre més de 9.000 propostes d’arreu d’Europa en la convocatòria d’accions individuals, publicada el 29 de gener, i estan vinculats als àmbits de l’enginyeria civil i ambiental; les matemàtiques i la química.

Segons dades de la CE, Espanya se situa en aquesta convocatòria d’accions 'Marie Curie' com a segon país receptor d’ajuts, només per darrere del Regne Unit, amb un total de 154 projectes d’investigació que sumen prop de 24 milions d’euros en ajuts.

Pel que fa als projectes de la UPC seleccionats i els investigadors que els dirigeixen són els que es descriuen tot seguit.

  • Nova generació de mètodes numèrics per resoldre problemes físics en enginyeria i en ciències aplicades (ISOMAXENT, Development of a design through analysis methodology based on a coupled isogeometric-maximum entropy approach) coordinat pel professor Marino Arroyo, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental. Amb un finançament de prop de 160 mil euros per a un període de dos anys, aquest projecte té com a objectiu desenvolupar una nova generació de mètodes numèrics per resoldre equacions en derivades parcials, que modelitzen molts problemes físics importants en enginyeria i en ciències aplicades. Els nous mètodes que es proposen son conceptualment originals, combinant idees de geometria computacional i de teoria de la informació, i conduiran a simulacions més flexibles i precises.

  • Avaluar l’impacte del canvi climàtic en el litoral (DURCWAVE, Amending the Design criteria of URban Defences in LECZs through Composite-Modelling of WAVE overtopping under climate change scenarios) coordinat pel professor Xavier Gironella, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental. Ha rebut un finançament de més de 170 mil euros durant dos anys. L’objectiu del projecte és avaluar les amenaces que comporta el canvi climàtic per al front marítim i les construccions properes al litoral costaner, i proporcionar una metodologia per ajudar els responsables a estimar la vulnerabilitat de les zones costaneres davant d’aquest problema.

  • Estratègia 4D per obtenir malles que actuïn amb l’entorn local després d’un estímul (4DPOLYSENSE, 4D-POLYpropylene meshes as sensitive motion sensors). Es tracta d’un projecte coordinat por la professora Elaine Armelin Diggroc, del Departament d’Enginyeria Química, que comptarà amb més de 158 mil euros durant dos anys per desenvolupar una nova generació de malles quirúrgiques no absorbibles. Unes malles que s’utilitzen en la reparació d’hèrnies i en la reconstrucció de les parets abdominal i toràcica, capaces d’actuar com un sensor de moviment autoevolutiu. El projecte proposa l'ús de l'estratègia d'impressió 4D per obtenir malles que puguin interactuar dinàmicament amb l'entorn local, després d'un estímul específic.

  • Millorar la navegació per satèl·lit en moments de centelleig (NAVSCIN, High Accuracy Navegation under Scintillation Conditions), coordinat pel professor Jaume Sanz, del Departament de Matemàtiques. Ha rebut un finançament de més de 185 mil euros durant tres anys per desenvolupar una estratègia que mitigui el centelleig espacial —un tipus particular de pertorbació climàtica de l’Espai— adaptada per a tècniques de navegació basades en satèl·lit, en estreta col·laboració amb usuaris i fabricants d'aquestes tecnologies.

  • Creació d’una eina eficaç per a l’avaluació del risc d’un terratrèmol (KaIROS, Keeping and Increasing Resilience Opportunities and Sustainability of communities against earthquakes), de Lluís Pujades, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental. Ha rebut un finançament de més de 170 mil euros per desenvolupar i proporcionar, en un termini de dos anys, nous mètodes i eines orientades a dimensionar i reduir el risc sísmic en el món, a través de la creació de diferents mòduls basats en l’inventari, l'avaluació, l'enfortiment i les normatives, per així formar una eina sòlida i eficaç per a l'avaluació del risc d’un terratrèmol.

Mobilitat i formació excel·lent del talent investigador
Les accions Marie Skłodowska-Curie busquen garantir el desenvolupament òptim i dinàmic del capital intel·lectual a Europa, per tal de generar noves capacitats i innovació a partir del talent investigador. Per fer-ho, el programa contempla diverses línies per fomentar noves aptituds mitjançant una formació excel·lent d’investigadors i investigadores, la mobilitat transfronterera i intersectorial, o l’intercanvi de membres d’aquest col·lectiu i el cofinançament d'activitats amb un impacte estructural en diversos sectors.