Les pluges extremes com la DANA a València podrien repetir-se cada 47 anys, segons un estudi del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC
Un estudi del Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC indica que les precipitacions extremes registrades durant la DANA del 29 d’octubre de 2024 a València —que van provocar 229 víctimes mortals i greus pèrdues econòmiques— podrien tenir un període de retorn de només 47 anys, i no de 500 com s’havia estimat inicialment.
28/10/2025
L’estudi del CPSV de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), liderat pels professors Blanca Arellano i Josep Roca, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), analitza les causes i els efectes de les inundacions extremes produïdes fa un any a la província de València i estima si les DANA són cada cop més freqüents i intenses. Ens enfrontem a un mega esdeveniment sense precedents o es pot considerar, fins a cert punt, una situació ‘normal’? En aquest cas, en quina freqüència (allò que tècnicament s'anomena “període de retorn”) i intensitat es poden produir precipitacions extremes al Llevant espanyol?
Segons les anàlisis realitzades a partir de les sèries de 350 estacions meteorològiques d’AEMET, el volum de pluja registrat el 29 d’octubre de 2024 —710,8 mm en 24 hores— no és un fenomen excepcional únic, sinó un esdeveniment amb una probabilitat significativa de repetir-se. En escenaris de retorn a 500 anys, les precipitacions podrien superar els 1.600 mm en un dia, el doble del valor actualment considerat per la cartografia oficial.
Els autors de l’estudi manifesten la necessitat de revisar els actuals mapes oficials de zones inundables i dels plans urbanístics valencians per prevenir desastres d’aquesta magnitud. “Les dades indiquen que les pluges extremes al litoral valencià podrien ser molt més freqüents i intenses del que preveuen els models actuals. Cal una revisió urgent de la cartografia i del planejament urbanístic”, afirmen els professors Blanca Arellano i Josep Roca Caldera, coautors del treball, que indiquen que cada 50 anys es preveu una pluja excepcional i cada 2 o 3 anys, una pluja realment torrencial.
Factors clau en la catàstrofe
L’estudi del CPSV apunta tres factors determinants en la gravetat dels danys de la DANA a València. Un és l’ús inadequat del sòl: l’alta densitat urbana en zones sovint inundables, resultat d’una planificació urbanística que ha ignorat els mapes de risc d’inundació i els estudis sobre perillositat inclosos al Sistema Nacional de Cartografía de Zonas Inundables (SNCZI) i al Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).
Un altre factor és el desbordament de les previsions de zones inundables establertes en la cartografia oficial: la inundació produïda va excedir la petjada inundable prevista per la cartografia oficial, fins i tot la definida per a períodes de retorn de 500 anys, demostrant la insuficiència d’aquestes previsions. Tot i els esforços realitzats per les administracions públiques a delimitar les zones inundables, sembla evident que se n'ha produït una menysvaloració.
Segons l’estudi, els efectes catastròfics de la DANA també es van deure, probablement, a què va impactar en una zona on mai abans s’havien registrat precipitacions d’aquesta magnitud, tot i que sí de forma molt intensa. Els episodis de DANA tenen un efecte territorial molt localitzat. Poden ocórrer en zones on mai abans no s'havien presentat en tota la seva intensitat. De fet, sembla que en primera instància l’AEMET va avaluar que les precipitacions produïdes el 29/10/24 tenien un període de retorn superior a 2.000 anys, cosa que es traduiria en un esdeveniment realment excepcional.
L’increment progressiu de l’escalfament del mar Mediterrani (aquest any s’han registrat temperatures superiors a 30 °C a la costa de Llevant) i del vapor d’aigua acumulat a l’atmosfera a principis de tardor són factors acceleradors de l’increment de precipitacions extremes.
Objectius i resultats
Per elaborar l’estudi, l’equip del CPSV ha cartografiat l'abast de les precipitacions i ha modelat la inundació produïda el 29/10/24. També ha analitzat les causes de les precipitacions extremes produïdes a la Comunitat Valenciana i ha estimat la seva tendència futura. Però, sobretot, l’estudi ha avaluat el període de retorn de les precipitacions extremes produïdes fa un any, a fi de determinar la probabilitat de pluges com les que aquell dia es van produir a València (710,8 mm en 24 hores).
Pel que fa al període de retorn de les precipitacions extremes a València, s'ha estudiat la sèrie de precipitacions de 350 estacions meteorològiques de l'AEMET des de 1950 fins a 2024, obtenint els resultats següents:
- El període de retorn de les precipitacions del 29/10/24 (710,8 mm en 24 h) no s'acosten gens a les previsions inicials de l'AEMET, sinó que es redueixen a 47 anys.
- A 500 anys (període de retorn al qual se solen relacionar els estudis convencionals), la precipitació en 24 hores podria superar els 1.600 mm. Per tant, els estudis d'inundació s'haurien d'ajustar a aquesta predicció.
- A curt termini, cada 10 anys, es poden produir precipitacions per sobre dels 400 mm per dia, un esdeveniment molt destacat davant del qual cal estar alerta.
Revisar les polítiques territorials
Els investigadors del CPSV reclamen una actualització urgent dels estudis de risc de precipitacions més detallats i dels plans urbanístics, tal com exigeix la Llei del Sòl de 2008, i proposen revisar els mapes de perillositat d’inundació, incorporant les noves sèries de dades i escenaris de canvi climàtic. També recomanen prohibir la urbanització de nova planta en zones inundables.
Igualment, recomanen adaptar el parc residencial ja edificat en zones inundables i habilitar fonts de finançament que permetin la rehabilitació especialment dels subsols, que actualment es destinen a aparcament, les plantes baixes (on s’hauria de prohibir l’ús residencial) i les instal·lacions d’ascensors. Així mateix, insten a reubicar els immobles residencials situats en les zones més properes a les lleres d’aigua, per garantir la seguretat de la població.
L’estudi ha estat elaborat per un equip multidisciplinari format per arquitectes (Blanca Arellano i Josep Roca), urbanistes (Zheng Qianhui) i físics (Dolors Martínez i Carina Serra) del CPSV, amb la col·laboració d’estudiants de màster i doctorat de l’ETSAB. Els resultats de la investigació s’han presentat en diversos congressos internacionals.
