Rafael Vidal: “La ciència oberta i ciutadana és el camí més ràpid per avançar científicament i socialment”
Millorar la consciència digital
Doctor en Enginyeria Telemàtica (2009) i enginyer de Telecomunicacions (1997) per la UPC, Rafael Vidal Ferré imparteix docència a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) i a l’Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).
Com a investigador, centra la recerca en la Internet de les Coses, concretament en la caracterització de tecnologies ràdio de baix consum, com ara Bluetooth Low Energy i Low Power Wide Area Networks, i en el desenvolupament i el testatge de solucions per connectar-les a Internet. Una tasca que desenvolupa a l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) en el marc del Grup de Xarxes Sense Fils, així com al Centre Específic de Recerca de Tecnologia Agroalimentària (AGROTECH UPC).
Vidal també està compromès en la difusió de bones pràctiques en l’ús de la tecnologia mitjançant la iniciativa 'Consciència Digital'. Durant el període 2009-2013, com a secretari acadèmic de l’EETAC, va ser creador i responsable del bloc ‘bitsquevolen’, dedicat a la divulgació de l'aeronàutica i les telecomunicacions.Què cal canviar per fer més partícip la ciutadana en els avenços científics i tecnològics?
Per Rafael Vidal, des de la perspectiva de la ciència oberta i la ciència ciutadana, el primer que cal és valorar el fet que compartir coneixement i problemes és el que ha permès avançar en la nostra societat amb una rapidesa mai vista. Dos exemples són la resposta a un dels grans reptes recents de la humanitat, la COVID-19, o el desenvolupament i desplegament d’una infraestructura clau, com és Internet.
En clau de ciència ciutadana, afirma que aquesta ens ha de permetre entrar en contacte amb actors no habituals, com ara entitats del tercer sector o col·lectius socials que tenen necessitats específiques i reals detectades. Segons Rafael Vidal, aquest és un terreny adobat per aconseguir participació i un excel·lent escenari per demostrar el compromís social de la UPC.
Des de l’1 de maig, el professor Rafael Vidal Ferré és el delegat del rector en Ciència Oberta i Ciència Ciutadana, un nomenament que suposa un pas més en el compromís de la Universitat per adoptar aquest paradigma col·laboratiu, transparent i obert de cara a avançar en el coneixement científic i tecnològic, i contribuir al compromís social de la Universitat.
14/06/2023
Com a ciència oberta es considera la recerca científica basada en el treball col·laboratiu i en la publicació, de manera transparent i oberta, de la informació de totes les dades vinculades a les fases diverses de la investigació. Com a ciència ciutadana s’entén la participació activa de diversos col·lectius o membres de la societat que, tot i ser aliens a la pràctica científica, contribueixen en l’avenç del coneixement o de l’ús de les tecnologies.
El professor Rafael Vidal Ferré, del Departament d’Enginyeria Telemàtica, ha estat nomenat aquest mes delegat del rector en Ciència Oberta i Ciència Ciutadana de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), càrrec vinculat al vicerector de Recerca.
Per què una delegació específica en el paradigma de la ciència oberta?
La UPC fa temps que treballa en un full de ruta de la ciència oberta, incloent-hi la ciència ciutadana, a tres anys vista, del 2023 al 2025. Aquest document està sent elaborat per un grup de treball format per diverses unitats dels Serveis Generals i, pel seu caràcter transversal, va més enllà de les competències del vicerectorat de Recerca.
El meu primer encàrrec és coordinar aquest grup de treball i elevar el full de ruta a l’aprovació del Consell de Govern, previsiblement de cara al pròxim mes de juliol. Prèviament, es donaran a conèixer les seves línies mestres durant la IV Jornada de Ciència Oberta que tindrà lloc el 28 de juny, a l’edifici Vèrtex de la UPC, a Barcelona.
"La Unió Europea està potenciant la ciència oberta, per exemple, com un dels requisits en programes com l'Horizon Europe"
Ens pots avançar el contingut del full de ruta?
Aquest document recull, d’una banda, el recorregut fet en ciència oberta per la Universitat. Un exemple és el repositori UPCommons, el segon de l’Estat de publicacions acadèmiques en obert, només per darrere del repositori digital del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), segons el Transparent Ranking del 2023.
També té en compte les sinergies de treball establertes amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), així com la interacció imprescindible amb el Comitè d’Ètica de la UPC, especialment pel que fa a la protecció de dades.
Però el més destacable, per a mi, és la seva concreció, que demostra el compromís de la Universitat cap a aquest paradigma. S’identifiquen objectius, accions per assolir-los, indicadors per fer-ne un seguiment i les unitats responsables de dur-los a terme.
Tot això, seguint els criteris definits a les universitats europees de referència alhora que tenint en compte l’eclosió legislativa i declarativa actuals (fulls de ruta, agendes, compromisos...) respecte a la ciència oberta. Cal tenir en compte que per accedir a una part important de fons públics ja es demana que la recerca tingui en compte el paradigma de la ciència oberta, sent en alguns casos un requisit específic, i que publicar en obert afavoreix l’impacte i la visibilitat dels grups de recerca.
Què ens pots dir sobre la ciència ciutadana?
La ciència ciutadana és una part de la ciència oberta i una oportunitat de reforçar el paper de la Universitat davant la societat i, en particular, dels seus campus i centres docents que els conformen. Com a universitat pública, se’ns interpel·la com a institució clau per resoldre reptes socials, científics i tecnològics. Que la societat sigui part activa d’aquest procés ha de suposar un salt qualitatiu en favor de la valorització del coneixement científic i tecnològic. La ciència ciutadana també ha de servir per acostar o, millor encara, per transferir a la societat la nostra manera de treballar per abordar els problemes. L'esperit crític, el mètode científic i el de l'enginyeria. No és una contribució menor en un món en què l'opinió no fonamentada ocupa cada cop més espais de debat i massa sovint es posa al mateix nivell que la fonamentada, contribuint a la desinformació, la proposició de solucions simplistes o alimentant posicions extremes.
Des d’una altra perspectiva, l’experiència demostra que fer partícip la ciutadania, als col·lectius i a les entitats de l’entorn ja és un pas en la divulgació de la recerca i dels estudis que s’imparteixen. També volem donar a conèixer que hi ha convocatòries específiques vinculades a la ciència ciutadana que generen noves oportunitats de fer recerca. Un altre incentiu és que en els projectes de recerca o els treballs acadèmics en els quals s’incorpora la ciència ciutadana, de manera natural ja es fa la tasca requerida de divulgació i socialització de la ciència, Pensem, per exemple, en la Convocatòria dels ajuts SGR-Cat (AGAUR).
“Fer partícip la ciutadania, els col·lectius i les entitats de l’entorn ja és un pas en la divulgació de la recerca"
Algunes accions concretes a destacar?
Una part molt important de les accions serà posar en mans dels investigadors i de les investigadores procediments, eines, formació i informació sobre com donar resposta als requeriments relatius a la ciència oberta que apareixen a les convocatòries de projectes i en particular, als programes europeus.
No partim de zero. Ja tenim un curs dirigit a investigadors en formació, 'La Ciència Oberta: 8 estratègies per ser personal investigador obert a la UPC', en el qual, per exemple, s’introdueix la idea de publicar, a més d’articles, les dades recopilades, generades i processades durant un projecte de recerca o d'una tesi doctoral. També s’ha posat a disposició dels investigadors i de les investigadores informació sobre el que s’anomena Pla de Gestió de Dades o Data Management Plan (DMP), del qual ja tenim una metodologia establerta. Aquest pla a s’està exigint en programes de l’Horizon Europe i del Pla Estatal Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació, entre d'altres.
En el cas de la ciència ciutadana, volem promoure que hi hagi, com a mínim, un projecte de ciència ciutadana en cada campus, amb la idea de reforçar i ampliar les sinergies amb el seu entorn més proper.
En aquest sentit també hi ha feina feta: comptem amb un portal que recull un seguit d’iniciatives de ciència ciutadana de la UPC. A més s’han detectat altres activitats, com per exemple treballs de fi d’estudis o projectes competitius, que són projectes de ciència ciutadana, tot i no estar classificats com a tal.
