Una recerca de la UPC demostra, amb noves tècniques, que Velázquez hauria fet servir una càmera obscura per pintar ‘Las Meninas’

Una recerca de la UPC demostra, amb noves tècniques, que Velázquez hauria fet servir una càmera obscura per pintar ‘Las Meninas’
+
Descarregar

'Las Meninas', quadre que s'exposa al Museu del Prado, a Madrid

Obra mestra de Velázquez

Las Meninas, també anomenada La familia de Felipe IV, està considerada l'obra mestra del pintor barroc Diego Velázquez (Sevilla, 1599 − Madrid, 1660). Finalitzada al 1656, està pintada en oli sobre un llenç de grans dimensions: 3,18 metres d'ample per 2,76 metres d'alçada.

Velázquez va ser nomenat l'any 1623 pintor del rei Felip IV i quatre any més tard, pintor de cambra, el càrrec més important entre els pintors de la cort. Va pintar al voltant de 120 obres. A Las Meninas retrata la infanta Margarida d'Espanya, filla del rei Felip IV, que en el moment de la pintura tenia uns cinc anys, acompanyada de les seves dames d'honor o 'meninas', Isabel de Velasco i Maria Agustina Sarmiento. La resta de personatges de l'escena són Mari Bárbola, Nicolasito Pertusato, Marcela de Ulloa, Diego Ruiz Azcona, José Nieto Velázquez i el propi artista Diego Velázquez, que apareix pintant un gran llenç que queda ocult. El rei Felip IV i la seva esposa Marianna d'Àustria apareixen reflectits en el mirall del fons de la cambra. L'escena té lloc al propi taller de l'artista, al Palau de l'Alcázar de Madrid.

Las Meninas és una de les obres pictòriques més comentades i ambigües de la història de l'art, que ha donat peu a diverses interpretacions. S'especula sobre qüestions com si el protagonisme de l'obra el té la infanta, el conjunt dels personatges o el propi Velázquez, la figura del qual destaca sobre la resta. O sobre si el quadre que Velázquez apareix pintant és dels reis, de la infanta o de si mateix. 

L'obra, que s'exposa des del 1819 al Museu del Prado de Madrid, ha inspirat al llarg de la història a artistes com Luca Giordano, Goya, John Singer Sargent, Dalí o Picasso.

Una recerca de la UPC demostra, amb noves tècniques, que Velázquez hauria fet servir una càmera obscura per pintar ‘Las Meninas’
+
Descarregar

'Las Meninas' de la col·lecció Kingston Lacy han estat atribuïdes històricament a Martínez del Mazo

Una recerca de la UPC demostra, amb noves tècniques, que Velázquez hauria fet servir una càmera obscura per pintar ‘Las Meninas’
+
Descarregar

Emplaçament on hauria estat la cambra obscura al despatx del rei Felip IV, segons les perspectives que tenen el quadre gran i el petit

El professor i investigador Miguel Usandizaga ha demostrat amb tècniques de dibuix assistit per ordinador que Velázquez hauria traçat la perspectiva i les línies generals de ‘Las Meninas’ fent servir una cambra obscura tipus cabina per després projectar el dibuix sobre un llenç, més gran, on hauria pintat l’obra final.

30/07/2020

Com va ser el procés de creació de Las Meninas de Velázquez? Quina relació té aquesta obra amb Las Meninas de la col·lecció de Kingston Lacy, atribuïdes al pintor Martínez del Mazo? És aquest darrer quadre, més petit, una còpia de l’original de Velázquez o, potser, un primer esbós de l’artista per pintar el quadre gran? Aquestes són algunes de les incògnites al voltant de Las Meninas que encara generen discussió entre la comunitat científica.

Ara, una recerca de l’arquitecte Miguel Usandizaga, professor de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i investigador del grup de recerca Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), desvela alguns d’aquests interrogants a partir de l’anàlisi de Las Meninas amb tècniques de dibuix assistit per ordinador (CAD, per les sigles en anglès de Computer Aided Design). Aquesta anàlisi ha permès, amb proves gràfiques i geomètriques, una nova interpretació del procés de creació de l’obra, amb conclusions inèdites.

Tal com explica l’investigador, “la perspectiva i les línies generals del quadre van ser traçades per Velázquez fent servir una càmera obscura de tipus cabina. Més tard, després d’alguna modificació i invertint el funcionament de la cambra −il·luminant el seu interior i enfosquint l’habitació−, Velázquez va projectar el quadre petit sobre un llenç més gran en blanc i va traçar les línies generals del quadre resseguint la projecció. Tot seguit va completar el quadre gran. Per últim, va encarregar al seu gendre, Juan Bautista Martínez del Mazo, la còpia de les figures del quadre gran sobre el petit i el van vendre”.

Així, segons Usandizaga, el quadre de Las Meninas que forma part de la col·lecció de Kingston Lacy, a Dorset (Regne Unit), no és una reproducció del quadre de Velázquez feta per Martínez del Mazo −com s’ha cregut històricament−, ni tampoc un ‘modeletto’ o esbós de Velázquez previ a la pintura del quadre gran, com sostenen alguns investigadors actuals. Per Usandizaga, es tracta del “negatiu pictòric” del quadre gran, una obra iniciada per Velázquez i completada pel deixeble, amb autoria, per tant, dels dos pintors.

Desconstrucció perspectiva assistida amb ordinador
La deconstrucció perspectiva −coneguda tradicionalment com a ‘restitució perspectiva’− és la tècnica de dibuix que ha permès a Miguel Usandizaga desvetllar els misteris de la creació de Las Meninas, des de l’inici de la seva recerca l’any 2000. Consisteix a deduir com poden ser la planta i la secció de l’espai representat en perspectiva i on està situat el punt de vista, partint d’una perspectiva cònica dibuixada, pintada o fotografiada. Es tracta del “procediment invers al de la construcció geomètrica de la perspectiva, una anàlisi gràfica que ofereix possibilitats prometedores si es fa amb ordinador i software de dibuix en dos dimensions”, segons explica l’arquitecte.

La investigació s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi amb dibuix assistit per ordinador d’unes reproduccions fotogràfiques de les dues obres de Las Meninas. Per fer-ho, l’arquitecte ha calcat aquestes fotografies amb CAD. Després s’han sobreposat i comparat. El primer que va cridar l’atenció del professor va ser l’existència, al quadre que es conserva a Kingston Lacy, d’una línia vertical de vuit centímetres rematada a la seva part inferior en punta de fletxa, entre les cames de Nicolasito Pertusato, un detall situat a la part inferior dreta del quadre que no apareix a Las Meninas del Prado. Això demostra que el quadre de Kigston Lacy no pot ser una còpia posterior del quadre del Prado.

“En comparar els nostres calcs de les dues versions del quadre comprovem que, mentre que les perspectives i les línies rectes que defineixen els traços generals de l'espai del quadre eren, salvada la diferència de grandària, pràcticament idèntiques, les figures eren bastant diferents entre un quadre i un altre. Una còpia amb aquesta precisió d'un quadre a un altre no pot aconseguir-se a simple vista, i sí, en canvi, utilitzant una càmera obscura”, sosté l’investigador.

Usandizaga ha aplicat la mateixa tècnica a uns dibuixos de la planta baixa de l’Alcázar de Madrid, on es va pintar el quadre. L’anàlisi específic de la geometria de la perspectiva permet aportar noves dades sobre el procés de creació de l’obra. Es demostra, per exemple, que la porta que apareix al fons del quadre en realitat no hauria existit on està pintada. A més, el quadre que Velázquez apareix pintant a Las Meninas no seria un retrat dels Reis, reflectits al mirall del fons, tal com s’ha pensat fins ara. D’altra banda, es confirmaria que Velázquez hauria pintat el quadre petit situat en una sala contigua −la Torre Dorada− i ho hauria fet tancat en una cambra obscura, des de la qual hauria traçat la perspectiva i les línies generals del quadre.

L'arquitecte assegura que l’ús de la càmera obscura per part de Velázquez no li treu mèrit al pintor: “La va fer servir per allò que era necessari, per traçar la perspectiva, no per pintar. Hauria estat estúpid no fer-ho. Sense aquesta màquina, Velázquez no hauria pogut aconseguir amb tal perfecció la duplicació de l’espai real en el quadre, l’efecte −tan barroc!− de la confusió entre la realitat i la seva representació”.

Publicat en obert
Miguel Usandizaga ha publicat els resultats de la investigació sobre la deconstrucció perspectiva assistida amb ordinador a la revista digital 'Papeles DPACO – CADoP Papers', creada entre els mesos de març i abril de 2020, com “un producte del confinament degut a l’estat d’alarma per la pandèmia de la COVID-19”. Amb aquesta web, el professor reivindica la necessitat que docents i estudiants s’adaptin a la nova situació i siguin capaços “no només de buscar informació a Internet, sinó també de produir i publicar informació, de dissenyar i construir pàgines web, preferiblement sense dependre de software comercial, utilitzant només el codi”.

Així mateix, els resultats de la recerca estan publicats a UPC Commons, el repositori digital de coneixement obert de la UPC.

La càmera obscura és la precursora de la càmera fotogràfica. Dibuix de Miguel Usandizaga, publicat a 'Papeles DPACO'L'ús de la càmera obscura en la història de la pintura

La càmera obscura o cambra obscura és un instrument òptic que permet obtenir la projecció plana d'una imatge en una superfície interior. Consisteix en una caixa tancada hermèticament amb un petit orifici, a través del qual entra una mínima quantitat de llum i que funciona com una lent convergent que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior invertida. La càmera obscura està considerada la precursora de la fotografia.

Utilitzada des de la Grècia clàssica com a eina d'experimentació per aprofundir en l'estudi dels fenòmens naturals i, fins i tot, com a espectacle, aquest instrument el va fer servir per primer cop l'artista Leonardo da Vinci, al segle XV, per dibuixar els objectes que reflectia. A partir d'aquell moment, la càmera obscura s'ha fet servir com a eina auxiliar del dibuix i la pintura. Es creu, per exemple, que pintors com Caravaggio, a finals del segle XVI, Johannes Vermeer, al segle XVII, o Canaletto, al segle XVIII, feien servir càmeres obscures per crear les seves obres.

A més d'Usandizaga, altres investigadors han assenyalat que Velázquez podria haver fet servir la cambra obscura, com és el cas del professor d'Història de l'art John F. Moffit, que va suggerir que el pintor va utilitzar una càmera obscura de tipus caixa. Segons el professor de l'ETSAV, però, això no hauria estat possible, ja que "les dimensions i el funcionament d'aquest tipus de càmera obscura només permeten dibuixar sobre paper i en un format molt petit", la qual cosa demostraria que Velázquez hauria fet servir una càmera obscura de tipus cabina.

Imatge: Dibuix de Miguel Usandizaga que compara la càmera obscura amb la càmera fotogràfica