La Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) continua encapçalant el rànquing d’universitats espanyoles en finançament obtingut d’Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027. La UPC consolida la seva excel·lència competitiva amb un total de 103,37 milions d’euros captats des de l'inici del programa i és la tercera entitat en captació d’aquests fons, per darrere del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Tecnalia Research & Innovation, segons les dades actualitzades aquest mes de març i publicades pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI). A més, la UPC se situa entre les entitats espanyoles amb més retorn, segons els resultats provisionals de la participació espanyola a Horizon Europe, fets públics pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

La UPC destaca especialment en projectes de seguretat civil per a la societat ( dins del cluster 3), dels àmbits digital, industrial (dins del cluster 4) i de canvi climàtic, energia i mobilitat (dins del cluster 5), així com els projectes d'excel·lència emmarcats en l’European Research Council (ERC), el pilar d’Horizon Europe al qual s’ha destinat més finançament a Espanya.

El lideratge sostingut de la UPC és fruit de l’activitat constant de transferència de coneixement i col·laboració internacional. Només durant l’any 2025, la UPC ha sumat 28 nous projectes del programa Horizon Europe, cinc dels quals lidera.

Projectes destacats del 2025
El darrer any, la UPC ha aconseguit tres nous projectes distingits per l’European Research Council (ERC), el subprograma d’Horizon Europe que finança projectes d'excel·lència amb vocació de resultats disruptius d’un alt valor científic i tecnològic:

• Enhancing Resilient Refugee Settlements through Innovative Spatial Information Contributions (CAMPS): Finançat amb 1,5 milions d’euros, és una iniciativa pionera que té com a objectiu generar, per primera vegada, informació espacial exhaustiva sobre els camps de refugiats de llarga durada a escala global. Davant la manca actual de dades sobre aquests assentaments, es desenvoluparà un atles d'accés obert que recollirà tant les característiques físiques del territori com les perspectives de les poblacions residents.

Mitjançant un enfocament interdisciplinari que combina l'arquitectura, l'urbanisme, la geografia i l'etnografia, en el projecte CAMPS, en el qual treballa la investigadora Nerea Amorós, del Departament de Projectes Arquitectònics, s’utilitza metodologies participatives i noves tecnologies de mapatge per entendre com aquests espais influeixen en la resiliència i la sostenibilitat dels ecosistemes i les persones. Els resultats del projecte seran claus per al disseny de polítiques basades en l'evidència que millorin la gestió i l'habitabilitat d'aquests entorns complexos, consolidant la recerca europea com a referent en la comprensió de les dinàmiques dels assentaments humans.

• It takes three to tango: semiconductors with three bands for a new generation of optoelectronic devices (TANGO): Amb un finançament de 2,71 milions d’euros, el projecte, en el qual treballa l’investigador Íñigo Ramiro, del Departament Enginyeria Electrònica, es proposa transformar la base tecnològica dels dispositius electrònics i panells solars mitjançant el desenvolupament de nous materials capaços de gestionar l’energia de manera molt més eficient que fins ara. A diferència dels semiconductors actuals, que funcionen amb un model de dues bandes, en aquesta recerca s’utilitza la nanotecnologia per crear una solució innovadora que permeti processar més dades i capturar més llum solar a temperatura ambient. Aquest avenç podria obrir la porta a una nova generació de plaques solars molt més potents i econòmiques, així com a ordinadors capaços de superar la velocitat i la capacitat d'emmagatzematge dels xips actuals.

A banda dels projectes distingits per l’ERC, també destaquen altres iniciatives finançades per l’Horizon Europe d’un alt valor en intel·ligència artificial i sostenibilitat:

• Intelligent, innovative, integrative Water Systems (I3waterS): Amb la investigadora Karina Gibert, de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center com a investigadora principal, aquest projecte s’aplica anàlisi de dades avançades i IA per optimitzar les xarxes de distribució d'aigua. L'objectiu és assegurar un subministrament robust i sostenible, una eina vital per fer front a l'escassetat hídrica que afecta el territori. El projecte forma part d’un consorci format també per la Universitat Nacional d’Irlanda, l’Institut de Delf per a l’educació sobre l’aigua i la Universitat de Bordeus, entre altres institucions europees públiques i privades.
• Re-designing the construction sector: Sustainable and functional bio-based construction products and building elements (BIOS MATER): Es tracta del primer projecte de la UPC dins de la Joint Undertaking Circular Bio-based Europe (CBE JU) i desenvolupa productes de construcció d'origen biològic (façanes, panells i terres) que prioritzen la circularitat i l'aïllament tèrmic per reduir l'empremta ambiental dels edificis. L'investigador principal és Nikola Tosic, del grup de recerca en Enginyeria de la Construcció, que forma part de la Xarxa TECNIO i es desenvolupa en el marc d’un consorci on també participen l’empresa grega d’innovació natural PHEE IKE, la consultora Draxis Research Ventures i la Universitat Politècnica de València (UPC), entre altres socis.

• Disruptive Economies and Macrolithic Technologies in the Euro-Mediterranean Bronze Age (CORNERSTONES): finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i amb participació de l’investigador de la UPC Martí Rosas del grup de recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat (CITES), estudia les dinàmiques econòmiques que van impulsar l’auge i la caiguda de diverses societats mediterrànies i europees entre el 3000 i el 1500 a.C. A través de l’anàlisi d’eines macrolítiques utilitzades en activitats com el processat d’aliments o la metal·lúrgia, el projecte reconstrueix els sistemes econòmics de les comunitats de l’edat del bronze primerenca, amb especial atenció a la Creta minoica, la cultura d’Únětice i El Argar. En el projecte també hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, com a coordinadora, i la Universitat de Hradec Králové de la República Txeca.

Participació espanyola a Horizon Europe
Espanya és actualment el segon país amb més participació i el primer en projectes liderats al programa Horizon Europe, a través de 2.834 entitats, entre institucions públiques i empreses privades. Pel que fa a finançament, Espanya ha estat el tercer país a aconseguir major subvenció, amb 4.507,6 milions d’euros, amb una taxa de retorn de l'11,4%. Aquestes xifres el posicionen al capdavant de la recerca científica i tecnològica europea.

Informació sobre la participació de la UPC al programa marc a la pàgina web d’Horizon Europe de la UPC.