La Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i el Poble Espanyol de Montjuïc han signat avui un conveni de col·laboració estratègic per desenvolupar la investigació referent al projecte ‘Horitzó 2029’. L’objectiu d’aquest estudi d'R+D és elaborar un fons documental amb interès científic, cultural i divulgatiu sobre l’arquitectura representada al recinte, reivindicant-lo com un catàleg viu d'un patrimoni que, en alguns casos, ha desaparegut o ha estat alterat en els seus llocs d'origen. Els resultats de la recerca es donaran a conèixer a la ciutadania el 2029, en la celebració del Centenari de l’Exposició de Barcelona del 1929, esdeveniment amb motiu del qual es va fer la construcció al recinte de Montjuïc.

Els 116 edificis que configuren el Poble Espanyol constitueixen la mostra més gran de l’arquitectura, gairebé vernacular, de diverses regions espanyoles. Per dur a terme el projecte es van realitzar una sèrie de viatges per Espanya, entre 1927 i 1928, on es van fer centenars de fotografies, notes i apunts en llibretes de viatge, que en conjunt van ser essencials en el resultat final.

Anton Vidal Agustí, director del Poble Espanyol, ha destacat “la importància de protegir el llegat arquitectònic que el recinte custodia i posar-lo al servei de la recerca i la ciutadania”. “És un pas necessari per arribar al Centenari del 2029 amb un coneixement profund i digitalitzat del nostre patrimoni, garantint que aquest document viu perduri i sigui accessible per a les futures generacions”, ha remarcat Vidal.

El rector de la UPC, Francesc Torres, ha afirmat que “aquest acord permet a la UPC contribuir en la innovació metodològica i la transferència de coneixement al servei de la societat i, molt especialment, en l’àmbit arquitectònic en el qual les nostres escoles d’arquitectura són grans referents. El projecte amb el Poble Espanyol ajudarà a crear una memòria arquitectònica compartida, accessible i perdurable per a les generacions futures”.

Per a la professora Sandra Moliner Nuño, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i responsable del projecte per part de la UPC, "aquesta aliança consolida la tasca iniciada el 2018, des d'on es van impulsar una sèrie d’accions per donar a conèixer el Poble Espanyol des d'un vessant científic-cultural, inèdita fins aleshores. Mitjançant la rèplica dels viatges de 1927, el projecte d’R+D 'Horitzó 2029' pretén documentar el patrimoni original i la seva reflexió projectual. La Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026 constituirà la plataforma que mostrarà aquest rigor investigador, com a pas previ indispensable per afrontar el Centenari del 2029”.                   

El director de l'ETSAV, Pere Fuertes, ha assenyalat que “el Poble Espanyol té un valor patrimonial que el fa únic. Si s'hagués de concebre ara, que estem en l’era de les còpies i de la reproducció, seria pràcticament impossible. L’acord per a la creació d’aquest fons digital documental permet situar el Poble Espanyol en un altre nivell, més enllà del concepte de parc temàtic. La documentació rigorosa del conjunt —mitjançant eines digitals avançades— el converteix no només en un testimoni històric d’un moment clau de la cultura arquitectònica del país, sinó també en objecte d’estudi, d’anàlisi i de transmissió del coneixement arquitectònic".       

Un fons digital per a la història
En el marc d’aquesta col·laboració, un equip d'experts del Departament de Representació Arquitectònica de la UPC, liderat per la professora Sandra Moliner, digitalitzarà les 116 façanes del recinte mitjançant tècniques de fotogrametria. 

El conveni, que compta amb un pressupost d’uns 36.000 euros per a aquesta primera fase, preveu que la investigació s’estructuri en quatre grans eixos diferenciats:

• El treball de camp i la presa de dades consistirà en la captura d'imatges fotogramètriques in situ per obtenir un núvol de punts que permeti la digitalització total de les 116 façanes del recinte.
• L’aixecament digital d'alçats se centrarà en l'elaboració de dibuixos digitals detallats amb informació de cotes, materials i nivells de cadascun dels edificis. 
• El programa ‘Mapping per Espanya’ inclourà una investigació per localitzar i documentar els edificis originals que van servir de model per al Poble Espanyol, establint un estudi comparatiu sobre la seva evolució i estat actual. L’ànima d’aquesta fase del projecte és la realització d’uns viatges, iniciats ja  fa dos anys amb estudiants de l’ETSAV (el marc d’una assignatura optativa), a alguns dels llocs que fa gairebé cent anys van servir d’inspiració per reproduir, reinterpretar, reprojectar el recinte firal.

D’aquests, s’extrauran conclusions sobre similituds i divergències entre còpia i original, així com les transformacions que es van fer per adaptar-los a un nou lloc on havien de conviure tots plegats.

Fins ara, s’han recorregut més de 2.000 km, en dues etapes, entre Catalunya, Aragó i Castella i Lleó, on s’han pogut visitar un total de 28 edificis. El proper viatge es durà a terme el mes de juny i, com en les anteriors ocasions, es compaginarà les tècniques tradicionals del dibuix i presa de dades fet in situ amb tècniques digitals més avançades i innovadores, com ara l’ús de drons. Mitjançant un sistema massiu de captura de dades, principalment fotogrametria i generació de núvols de punts, permetrà elaborar un model geomètric detallat. La finalitat és documentar amb precisió la forma, les textures i els colors dels edificis i l’entorn.

• El tractament de dades i catalogació es basarà en l'elaboració del fons documental seguint els criteris FAIR (fiable, accessible, interoperable i reusable), d'acord amb les directrius de ciència oberta de la UPC.

Com a preludi de la commemoració del Centenari del 2029, i en el marc de Barcelona 2026 - Capital Mundial de l’Arquitectura, el Poble Espanyol celebrarà dues taules rodones amb professionals de referència el 17 de setembre i el 22 d’octubre, en què s’abordaran aspectes històrics, socials, arquitectònics i tècnics del projecte.