La professora i investigadora del MicroTech Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya Jasmina Casals, lidera un projecte en col·laboració amb els laboratoris EPM Lab en SIMaP (Universitat de Grenoble-Alpes) i el ChiLab, Laboratori de Materials i Microsistemes (POLITO), que té com a objectiu millorar les tècniques actuals de tractament d’aigües residuals mitjançant la combinació de mètodes de separació de microplàstics i nanoplàstics amb eines espectroscòpiques. El projecte és un dels seleccionats per Unite! Seed Fund, el fons llavor de l'aliança, a la qual pertany la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC). L’equip del projecte està format per personal investigador d’aquests centres de recerca com són els investigadors Matteo Cocuzza i Simone Marasso  (POLITO), Laurent Davoust (Grenoble Institute de Tecnologia de Grenoble), l’estudiant de Doctorat de la UPC Amir Mohamdimer i dos estudiants de màster, de Polito i de Grenoble. 

En una primera fase del projecte, s'analitzarà l'estat actual de la tècnica buscant estudis en tots els països participants sobre els tipus de microplàstics i els reptes que plantegen. Així mateix, s'identificaran i resumiran les diferents oportunitats de finançament per a aquest tema. L'objectiu és sensibilitzar a les universitats de l’aliança, al sector industrial i al públic sobre els microplàstics abocats en les aigües a través de tallers i comunicació. La proposta finalitzarà amb un pla de treball definit per poder sol·licitar propostes conjuntes de doctorat i per a nous esquemes específics de finançament per a la recerca en aquest àmbit. Per a Jasmina Casals, “el nostre objectiu és avançar en el desenvolupament de tecnologies de detecció i sistemes microfluídics per millorar la vigilància ambiental i permetre la detecció i eliminació eficient de microplàstics i contaminants d'algues en fonts d'aigua”.

En l’actualitat, la presència de microplàstics (MP) en el medi aquàtic és una preocupació mundial que amenaça la vida de centenars d’espècies i es considera una de les majors preocupacions sanitàries de les darreres dècades. Per fer front a aquesta problemàtica, diverses tecnologies com els  microfluïds i la nanotecnologia poden ser útils per eliminar els microplàstics del medi aquàtic. La microfluídica podria ser de gran utilitat en aquest àmbit donades les similituds en densitat i grandària dels microplàstics i les cèl·lules, àmpliament estudiades en microfluídica.

Se sospita que l’aigua potable és una font potencial de microplàstics per als éssers humans. A més, existeixen poques investigacions relacionades amb l’eliminació  de  microplàstics en les plantes de tractament d’aigües residuals (EDAR). La majoria d’aquestes plantes de tractament i els procediments estan dissenyats per a l’eliminació de grans quantitats de contaminants, com matèria orgànica o grans sòlids. Els microplàstics presenten partícules, la dimensió de les quals oscil·la entre 1 a 5 μm. Per aquesta raó, es necessiten mètodes més avançats per a l’eliminació d’aquests contaminants.

Segons els investigadors participants en el projecte, els resultats de la recerca de Unite! podrien traslladar-se a empreses espanyoles, que estan mostrant la seva preocupació pels nivells de microplàstics en les aigües que analitzen. A Itàlia, un estudi recent ha revelat que la taxa de components plàstics en l'aigua de molts llacs és molt alta i a França també s'han realitzat estudis recents en aigües naturals on s'ha detectat la presència de quantitats bastant importants de microplàstics en els rius, especialment en els rius Marne, Sena i Oise.