Universitats de tot el món, diverses persones
que han estat guardonades amb el premi Nobel així
com d’altres personalitats de reconegut prestigi
internacional i experts en ensenyament superior s'han
reunit a Barcelona, a la Universitat Politècnica
de Catalunya, per debatre sobre el compromís
social de les universitats i els continguts que s’han
de tenir en compte en el procés d’elaboració
de l’Informe Mundial sobre l’Ensenyament
Superior.
|
Presentació |
|
Ponències, conclusions i Declaració
de Barcelona de la Conferència Internacional de
Barcelona sobre Educació Superior: “El compromís
Social de les Universitats" [nou] |
|
Ponències i Declaració
final de la Trobada de premis Nobel [nou] |
|
Currículums dels premis
Nobel |
|
La Xarxa Mundial d'Universitats per
a la Innovació (Global University Network for
Innovation – GUNI) |
|
|
|
La UNESCO ha encarregat a la UPC l’elaboració
de l’Informe Mundial sobre l’Ensenyament
Superior. Per portar a terme l’encàrrec,
ha tingut lloc, del 18 al 20 d’octubre,
la
Conferència Internacional de Barcelona sobre
Educació Superior: “El compromís
Social de les Universitats”, organitzada per
la Xarxa Mundial d’Universitats per a la Innovació
(Global University Network for Innovation -GUNI) a l’auditori
de l’edifici Vèrtex de la UPC (Plaça
Eusebi Güell, 6, Barcelona)..
La Conferència ha centrat la seva atenció
en el compromís social que la universitat té
en el segle XXI i s'ha debatut sobre els continguts
i els aspectes que s’han de tenir en compte en
el procés d’elaboració de l’Informe.
A més, la trobada ha iniciat el projecte internacional
de l’Observatori internacional de les millors
pràctiques universitàries en compromís
social.
Per complir aquests objectius, han reunit persones
que han estat guardonades amb el premi Nobel:
Werner Arber (premi Nobel de Medicina, 1978),
Wole Soyinka (premi Nobel de Literatura,
1986) José Saramago (premi Nobel
de Literatura, 1998), Vernon Smith
(premi Nobel d’Economia, 2002), juntament amb
personalitats d’alt reconeixement internacional,
experts en ensenyament superior i càrrecs universitaris
de tot el món.
En la realització d’aquest Informe Mundial
també es tindran en compte les opinions dels
dotze premis Nobel, que s'han reunit
per primer cop a Barcelona, al Rectorat de la UPC, dimecres,
20 d'octubre. Els guardonats Werner Arber
(Medicina, 1978); Adolfo Pérez Esquivel
(Pau, 1980); Wole Soyinka (Literatura,
1986); Yuan T. Lee (Química,
1986); Robert Huber (Química,1988);
Jerome I. Friedman (Física, 1990); John
Hume (Pau, 1998); Ferid Murad
(Medicina, 1998); José Saramago
(Literatura, 1998); Robert A. Mundell
(Economia, 1999); Vernon L. Smith (Economia,
2002) i Kurt Wüthrich (Química,
2002) han pogut analitzar i proposar iniciatives per
aconseguir una educació superior compromesa amb
les necessitats socials de la humanitat i la construcció
de la pau mundial
La Trobada de premis Nobel pretén ser l’inici
d’un fòrum permanent de reflexió
col·lectiva, integrat per persones amb autoritat
intel·lectual i moral reconeguda que hagin estat
guardonades amb un Premi Nobel o amb distincions semblants,
que tractin un tema central en cadascuna de les trobades.
Aquests dos esdeveniments (la Conferència i
la Trobada de Nòbel) són fruit de la col·laboració
de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Global
University Network for Innovation -GUNI- i la Fundación
Cultura de Paz, i compta amb el suport del Santander
Central Hispano. |
Conferència Internacional
de Barcelona sobre Educació Superior: “El
compromís Social de les Universitats” .
Programa, ponències i conclusions presentades
|
Conclusions
dels grups de treball del 18 d'octubre [en anglès]
[pdf] [nou]
|
|
Declaració
de Barcelona [en anglès] [pdf]
[nou] |
|
18 d'octubre |
La
conferència, organitzada per la GUNI, una xarxa
de xarxes constituïdes per les Càtedres
UNESCO situades arreu del món, ha tingut com
a objectiu portar a terme dos projectes internacionals:
l’elaboració de Informe Mundial
sobre l’Ensenyament Superior i l’Observatori
internacional de les millors pràctiques universitàries
en compromís social.
L’acte inaugural de la conferència
va ser dilluns, 18 d’octubre, a les 9:30 h, a
càrrec del president de la divisió d’Educació
Superior de la UNESCO, George Haddad i del rector de
la Universitat de les Nacions Unides (UNU), Hans van
Ginkel. |
|
Re-Thinking
the University for the XXIst Century, a càrrec
de Hans van Ginkel [pdf] |
A
les 11:30 h, el president de la European Foundation
for Quality Management (EFQM), José Wert, va
ser l’encarregat de la conferència titulada
El compromís social de la Universitat
i la relació amb el seu entorn. A partir
de les 13 h, es va donar pas al debat.
Durant la tarda, a partir de les 15:30 h, els
assistents es van reunira en cinc grups de treball,
segons la seva pertinença a les diferents xarxes
regionals que formen la GUNI, per començar a
treballar sobre els continguts de l’Informe Mundial.
El professor Peter Okebukola, president de la
xarxa regional d’Àfrica; el professor Rodolfo
Pinto da Luz, president de la xarxa regional d’Amèrica
Llatina; el professor Ni Mingjiang, representant
de la xarxa regional d’Àsia i el Pacífic;
el professor Abdel Bagi A.G. Babiker, president
de la xarxa regional dels Estats Àrabs i el professor
Etienne Bourgeois, representant de la xarxa regional
d’Europa i Amèrica del Nord va presidir
les sessions i, després de fer una breu presentació
sobre els problemes i perspectives de futur de les regions,
van dirigira el debat sobre l’estructura i el
contingut del primer Informe Mundial sobre l’Educació
Superior. |
|
"Challenging
Issues and Regional Perspective", a càrrec
de Ni Mingjiang, representant de la xarxa regional d’Àsia
i el Pacífic [pdf] |
|
"Higher
Education in the Arab Region: Some Trends and Challenges",
a càrrec d'
Abdel Bagi A.G. Babiker [pdf] |
|
Web
i programa de la Conferència Internacional de
Barcelona sobre l’Educació Superior
|
|
19 de octubre. Participació
dels premis Nobel |
El
dimarts, 19 d’octubre, la conferència va
donar la benvinguda a diversos premis Nobel que han
aportatt el seu punt de vista a la temàtica de
la conferència.
A les 9 h, el rector de la UPC,
Josep Ferrer Llop, va presentar els premis Nobel que
han estat protagonistes al llarg de la jornada.
A les 9:30 h, el professor Werner
Arber, premi Nobel de Medicina l’any
1978, va pronunciar la conferència titulada “Education
to disciplinary excellence, transdisciplinary competence
and interdisciplinary experience”.
A les 11:30 h, va ser el professor
Vernon L. Smith, premi Nobel d’Economia,
2002, qui va presentar la conferència “Freedom,
Innovation and the University”.
A les 15:30 h, el professor José
Saramago, premi Nobel de Literatura 1998, ha
estat l’encarregat de pronunciar una conferència
sobre la importància del compromís social
de la Universitat, i el professor Wole Soyinka,
premi Nobel de Literatura, 1986, ha tractat sobre allò
que les universitats poden fer per augmentar la consciència.
|
|
"Educar para
a paz: a revoluçãon que falta", a càrrec
de José Saramago [pdf] |
|
Web
i programa de la Conferència Internacional de Barcelona
sobre l’Educació Superior |
| Els
premis Nobel van ser rebuts pel Govern de la Generalitat
de Catalunya al Palau de la Generalitat el mateix dimarts,
a les 19:30 h. |
|
|
Comunicat
final de la Trobada de premis Nobel [pdf]
[nou]
|
|
29 de octubre |
Dotze
premis Nobel s'han reunit al Rectorat de la UPC (Jordi
Girona, 31, Barcelona) amb l’objectiu d’analitzar
i proposar iniciatives per aconseguir una educació
superior compromesa amb les necessitats socials de la
humanitat i la construcció de la pau mundial.
Els premis Nobel assistents han estat: Werner
Arber (Medicina, 1978); Adolfo Pérez Esquivel
(Pau, 1980); Wole Soyinka (Literatura, 1986); Yuan T.
Lee (Química, 1986); Robert Huber (Química,1988);
Jerome I. Friedman (Física, 1990); John Hume
(Pau, 1998); Ferid Murad (Medicina, 1998); José
Saramago (Literatura, 1998); Robert A. Mundell (Economia,
1999); Vernon L. Smith (Economia, 2002) i Kurt Wüthrich
(Química, 2002).
La benvinguda de la trobada ha estat a càrrec
del rector de la UPC i president de la GUNI, Josep Ferrer
Llop; del president de la Fundació Cultura per
la Pau, Federico Mayor Zaragoza, qui ha pronunciat la
ponència titulada "El compromiso social
de la Educación Social", que ha estat
el punt de partida per debatre sobre l’objectiu
de la trobada, i del president de l’Institut d’Estudis
Catalans, Josep Laporte i Salas. |
|
"El
compromiso social de la Educación Social",
a càrrec de Federico Mayor Zaragoza [pdf] |
| La
trobada ha estat l’inici d’un fòrum
permanent de reflexió col·lectiva, integrat
per persones amb autoritat intel·lectual i moral
reconeguda que hagin estat guardonades amb un Premi Nobel
o amb distincions semblants, que tractaran un tema central
en cadascuna de les trobades. |
|
Aportacions
de Kurt Wüthrich [pdf] |
|
Aportacions de
Adolfo Perez Esquivel [pdf] |
|
Programa de la Trobada
de premis Nobel [pdf]
|
| Curriculums
dels Premis Nobel |
Werner Arber, premi Nobel Medicina, 1978
Va néixer a Gränichen, a Suïssa, l’any
1929. Catedràtic emèrit de Microbiologia
Molecular de la Universitat de Basel, Suïssa. Premi
Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1978 pel descobriment
dels enzims de restricció i la seva aplicació
en genètica molecular. Titulat en ciències
Naturals l’any 1953 per l’Escola Politècnica
de Zürich i doctorat l’any 1958 per la Facultat
de Ciències Biològiques de la Universitat
de Ginebra. És Doctor Honoris Causa per les universitats
del Sud de Califòrnia (Estats Units), de Louis
Pasteur, d’Estrasburg (França) i de les Palmes
de Gran Canària. Ha dedicat la seva vida a fer
recerca en les àrees de la genètica microbiana,
la transferència de gens de forma horitzontal,
l’estudi dels elements mòbils genètics,
la recombinació específica de lloc (homòloga)
i els mecanismes moleculars de l’evolució
biològica. |
|
 Jerome
I. Friedman, premi Nobel Física, 1990
Físic nascut a Chicago, als Estats Units, l’any
1930. Va fer la seva carrera fins a doctorar-se, l’any
1956, a la Universitat de Chicago d’on va passar,
l’any següent, a la d’Stanford i d’aquesta,
l’any 1960, al Massachusetts Institute of Technology
(MIT), on va arribar a ser el cap del Departament de Física.
A Stanford va formar equip amb H. Kendall i R. Taylor
per aportar dades experimentals en relació amb
una teoria nova, els quarks, hipotètiques subpartícules
en les quals es resoldrien els partícules «elementals».
Els resultats obtinguts, primer amb l’accelerador
lineal d’Stanford, i després al MIT, els
van dur a la conclusió de què els quarks
no són només un model conceptual de l’estructura
de la matèria, sinó una realitat física.
Per a aquests treballs, Friedman, Kendall i Taylor van
compartir el Nobel de Física l’any 1990.
|
|
 John
Hume, premi Nobel Pau, 1998
Nascut a Derry, Irlanda del Nord, l’any 1937. Polític
irlandès. Llicenciat en dret, va iniciar la seva
carrera en la vida pública com a fundador del fons
sindical de Derry. L’any 1968 va crear el Comitè
d’Acció Ciutadana de Derry i el 1969 va encapçalar
les manifestacions de protesta per l’arribada a
l’Ulster d’un contingent militar britànic.
El 1970 va ser cofundador del Partit Socialdemòcrata
i Laborista (SDLP), del qual va ser vicepresident fins
al 1979 i president a partit d’aquest any. La seva
tasca com a parlamentari es va desenvolupar a l’Ulster
de 1969 a 1972 i de 1982 a 1986; al Parlament Europeu
des de 1979, i a la Cambra dels Comuns des de 1983. L’any
1997 va desenvolupar un paper essencial en les negociacions
de pau, pel qual va ser guardonat amb el Premi Nobel de
la Pau l’any següent, junt amb el dirigent
unionista David Trimble. |
|
 Yuan
Tseh Lee, premi Nobel de Química, 1986
Va néixer a Xinzhu, a Taiwan, l’any 1936.
Químic nacionalitzat als Estats Units i d’origen
taiwanès, es va llicenciar per la Universitat
Nacional de Taiwan, a Taipei, l’any 1959. A la
Universitat Nacional de Califòrnia, a Berkeley,
es va doctorar en química (1961) sota la supervisió
de Dudley R. Herschbach (EUA) i John. Ch. Polanyi (Canadà)
amb els quals va compartir, l’any 1986, el Premi
Nobel de Química per perfeccionar els mètodes
d’anàlisi per determinar la dinàmica
de les reaccions químiques.
Professor a les universitats de Berkeley i Chicago,
l’any 2003 va dirigir la investigació en
el terreny bioquímic de la pneumònia atípica
a Taiwan. Lee ha obtingut, al llarg de la seva carrera,
nombrosos títols honorífics atorgats per
universitats del seu país i estrangeres. Així
mateix, és membre honorari de vàries acadèmies
de ciències i ha estat guardonat en nombroses
ocasions amb premis i medalles d’àmbit
nacional i internacional. |
|
 Ferid
Murad, premi Nobel Medicina, 1998
Va néixer a Whiting, als Estats Units, l’any
1936. Estudia Medicina a la Universitat de Cleveland i
ha estat professor a les universitat de Virgina, Stanford
i Chicago. Va rebre el premi Nobel de Medicina, compartit
amb Robert F. Furchgott i Louis J. Ignarro, l’any
1998, mentre treballava a la Universitat de Texas, a Houston.
Els seus treballs fonamentals s’han desenvolupat
en el camp de l’anàlisi del mecanisme d’acció
de la nitroglicerina i altres agents vasodilatadors, descobrint
l’any 1977 que la producció d’òxid
nítric afectava a les cèl•lules musculars
llises. |
|
 Adolfo
Pérez Esquivel, premi Nobel Pau, 1980
Va néixer el 26 de novembre de 1931 a Buenos Aires,
Argentina. Va estudiar arquitectura a l’Escola Nacional
de Belles Arts de Buenos Aires i a la Universitat Nacional
de La Plata, on va treballar com a professor 25 anys i
l’any 1971 va començar a involucrar-se en
moviments de lluita per la pau i la justícia. L’any
1973 va fundar el diari Pau i Justícia que es va
convertir en l’icone del moviment pacifista i de
defensa dels drets humans en l’àrea d’influència
llatinoamericana. A partir de 1976 va començar
a viatjar per tot el món per dissenyar programes
d’ajudes i desenvolupament per a comunitats indígenes
llatinoamericanes, moviments obrers i altres grups de
persones necessitades. Del 1977 al 1978 va estar empresonat
a l’Argentina durant la dictadura militar del president
Videla i durant aquest període de presó
va rebre el Premi Memorial de Pau Juan XXIII atorgat por
la Pax Cristi Internacional. L’any 1980 va rebre
el premi Nobel de la Pau per la seva lluita en favor dels
drets humans i al poc temps va se designat membre del
comitè executiu de l’Assemblea Permanent
de les Nacions Unides sobre Drets Humans. Pérez
Esquivel ha participat en nombroses missions internacionals
per la pau a Nicaragua, per la solidaritat a Polònia
i en campanyes de resolució de conflictes a Sudàfrica,
Afganistan, Orient Mitjà i el Tibet, entre d’altres.
A l’actualitat, Esquivel es dedica a la Fundació
Servei, Pau i Justícia (SERPAJ) i al projecte Aldea
Niños para la Paz que atén a menors en estat
de riscs social. |
|
 José
Saramago, premi Nobel Literatura, 1998
Va néixer a Azinhaga, Portugal, el 16 de novembre
de 1922. Escriptor autodidacta, va publicar la seva
primera novel•la Tierra de pecado l’any
1947. Malgrat la bona crítica va decidir no publicar
fins després de 20 anys. Periodista i membre
del Partit Comunista de Portugal, va patir censura i
persecució durant els anys de la dictadura de
Salazar. Es va sumar a la “Revolució dels
clavells” que va portar la democràcia a
Portugal, l’any 1974. Escèptic i intel•lectual
manté una postura ètica i estètica
per sobre de partits polítics, i compromès
amb el gènere humà, de forma que a les
seves obres hi ha una gran originalitat donada fonamentalment
per la seva controvertida visió de la història
i de la cultura.
Va obtenir el premi Nobel de Literatura, l’any
1998, convertint-se en el primer escriptor portuguès
en aconseguir-ho. Ha estat distingit per la seva obra
amb nombrosos guardons i doctorats honoris causa per
les universitats de Torí, Sevilla, Manchester,
Castella-la Manxa i Brasília. També ha
rebut el Premi Camoes, l’equivalent al Premi Cervantes
en els països de llengua portuguesa. La seva obra
està considera com una de les més importants
de la literatura contemporània i la seva narrativa
és un apropament càlid a la vida quotidiana.
Obres com Alzado del suelo, Memorial del convento, El
año de la muerte de Ricardo Reis i Ensayo sobre
la ceguera formen part de la seva bibliografia. |
|
 Vernon
L. Smith, premi Nobel Economia, 2002
Va obtenir el premi Nobel d’Economia, l’any
2002, per establir els experiments com un instrument
en l’anàlisi econòmic empíric
especialment en l’estudi dels mecanismes de mercat
alternatius. Vernon L. Smith és professor d’Economia
i Lleis a la George Mason University. Va estudiar enginyeria
elèctrica a l’Institut Tecnològic
de Califòrnia (CalTech) i va obtenir el doctorat
en Economia a Harvard. Ha estat professor d’Economia
a les universitats d’Arizona, Purdue, la Brown
University i la University of Massachusetts. Ha estat
president de la Public Choice Society, l’Economic
Science Association, la Western Economic Association
i l’Association for Private Enterprise Education
|
|
 Wole
Soyinka, premi Nobel Literatura, 1986
Va néixer a Abeokuta, Nigèria, el juliol
de 1934. Va assistir a la Universitat d’Ibadan fins
al 1954, i del 1957 al 1959, va ser actor i director al
Royal Court Theatre de Londres on va desenvolupar tres
peces experimentals amb una companyia d’actors que
ell havia reunit. Va elegir l’anglès com
a idioma de les seves obres amb l’objectiu de tenir
accés a una audiència més internacional.
A l’any 1960, Soyinka va tornar a Nigèria
i va fundar el Masks, una companyia de teatre que presentaria
la seva primera obra dramàtica titulada A Dance
of the Forests. Desprès ha signat obres com Madmen
and Specialists (1970), escrita poc després de
sortir de la presó per causes polítiques.
Una de les seves peces teatrals més poderosa es
titula Death and the King´s Horseman (1975). Altres
obres són: Kongi’s Harvest (1967), The Lion
and the Jewel (1964), The Trials of Brother Jero (1964),
The Bacchae of Euripides (1973), Opera Wonyosi (1977),
A Play of Giants (1985) i Requiem for a Futurologist (1985)
i Beautification of Area Boy (1994). Soyinka també
es conegut per les seves novel•les, la seva poesia
i la seva crítica i l’any 1986 va ser el
primer escriptor africà que va rebre el premi Nobel
de Literatura. |
|
 Kurt
Wüthrich, premi Nobel Química, 2002
Va néixer a Aarberg, Suïssa, l’any 1938.
Doctor en Química Inorgànica por la Universitat
de Basel, va obtenir la meitat del Premi Nobel de Química
per l'aplicació del sistema de Ressonància
Magnètica Nuclear (RMN) en l’estudi de les
proteïnes. L’investigador suís, va compartir
el guardó amb John B. Fenn (EUA) i Koichi Tanaka
(Japó), que van repartir-se la segona meitat del
guardó pel desenvolupament, de forma paral•lela,
de dues tècniques que permeten aplicar l'espectrometria
de masses a l'anàlisi d’aquest mateix tipus
de partícules biològiques. El pas que va
donar Wüthrich va ser aplicar una tècnica
que permet veure la forma tridimensional de les proteïnes
i, per tant, analitzar com es comporten dins les cèl•lules
i perquè causen les malalties, un avenç
molt importat per al disseny de fàrmacs. Quan va
rebre el Nobel de química, Kurt Wüthrich,
treballava a cavall entre els seus laboratoris de l’Institut
Federal de Tecnologia suís, a Zuric, i l’Institut
d’Investigació Scripps, a La Jolla (Estats
Units), en l’estudi d’unes proteïnes
molt especials, els prions causants de l’encefalopatia
espongiforme bovina, coneguda pel mal de les vaques boges,
malaltia en la qual Wüthrich és un especialista
reconegut arreu del món. |
|
 Robert
Huber, premi Nobel Química,1988
Va néixer a Munich, l’any 1937. Bioquímic
alemany va obtenir a la Universitat Tècnica de
Munich el doctorat i l’any 1972 va ser director
de la branca de bioquímica de l’Institut
Max Planck de Martinsried, on va estar quatre anys. L’any
1976 va ser professor a la Universitat Tècnica
de Munich i el 1987 va tornar a l’Institut. El 1985
Huber i els investigadors alemanys J. Deisenhofer i H.
Michel van descobrir l’estructura completa de la
proteïna que es troba a la base del procés
de la fotosíntesi, que es capaç de convertir
l’energia lluminosa en energia química. Quant
l’any 1988 van rebre el premi Nobel de Química
es va fer constar que “eren els primers en desxifrar
els detalls de la construcció de la proteïna
i de revelar l’estructura de la molècula
àtom per àtom”, per aconseguir-ho
es va utilitzar els raigs X de difracció, una tècnica
en la què Huber era un expert reconegut internacionalment. |
|
 Robert
A. Mundell, premi Nobel Economia, 1999
Va néixer a Canadà l’any 1932. Va
realitzar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia
Britànica de Canadà , a la Universitat de
Washington i a la London School of Economics de Londres.
L’any 1956 va obtenir el doctorat en l’Institut
de Tecnologia de Massachusetts (MIT) amb una tesis sobre
els moviments internacionals de capital, i des de 1974
es professor del Departament d’Economia de la Universitat
de Colúmbia, a Nova York. Va guanyar el premi Nobel
d’Economia l’any 1999 pels seus anàlisis
de la política monetària i fiscal sota diferents
tipus de canvi. Segons la Reial Acadèmia de Ciències
de Suècia, el premiat va establir les bases de
la teoria que domina les consideracions pràctiques
sobre polítiques monetàries i fiscals en
economies obertes. Encara que Mundell va desenvolupar
els seus anàlisis sobre la dinàmica monetària
durant la dècada dels anys setanta, la seva tasca
constitueix el nucli de l’ensenyament de macroeconomia
internacional. |
|
|
La
Xarxa Mundial d'Universitats per a la Innovació
(Global University Network for Innovation – GUNI)
|
La
Xarxa Mundial d’Universitats per a la Innovació
(Global University Network for Innovation – GUNI)
és una xarxa de xarxes constituïdes per
les Càtedres UNESCO situades arreu del món.
La seva missió és contribuir a l’enfortiment
de l’ensenyament superior mitjançant l’aplicació
de les decisions de la Conferència Mundial sobre
Ensenyament superior de 1998. La GUNI va ser creada
per l’UNESCO, la Universitat de les Nacions Unides
i la Universitat Politècnica de Catalunya que
acull el seu secretariat.
A més dels projectes realitzats
per cadascuna de les xarxes, la GUNI té tres
activitats: l’Informe mundial sobre l’ensenyament
superior que serà la referència de l’estat
de l’ensenyament superior al món i que
serà presentat periòdicament durant el
transcurs de la Conferència Internacional de
Barcelona sobre Ensenyament Superior; l’Observatori
internacional de les millors pràctiques universitàries
i el butlletí informatiu que s’edita des
de 2001 amb periodicitat mensual i format electrònic
en col·laboració amb la Conferencia de
Rectors de las Universitats Espanyoles (CRUE) i la Càtedra
UNESCO de Direcció Universitària de la
Universitat Politècnica de Catalunya. |
| Enllaços
d'interés
Web
de la Fundació Nobel
|
|
|
|
|
|
