A la jornada, que ha tingut lloc a la Sala d’Actes de l’edifici Vèrtex del Campus Diagonal Nord de la UPC (plaça Eusebi Güell, 6, planta -1) i s'ha emès en directe per YouTube, s’han exposat les principals conclusions dels plans proposats per a l’adaptació de ports, platges i passejos marítims. S'ha presentat una diagnosi actual (mapa de vulnerabilitat de la costa catalana) i una metodologia per anar actualitzant l’estimació dels riscos a la costa en les properes dècades, juntament amb una proposta de solucions viables per a la població costanera i les activitats socioeconòmiques que es desenvolupen en aquestes zones. L’estudi, fet pel LIM i el CIIRC de l'Escola de Camins de la UPC, analitza els 44 ports adscrits a la Generalitat de Catalunya i els 31 passejos marítims representatius del litoral català (des de Llançà fins a Alcanar).

Pel que fa a l’àmbit portuari, l’estudi detecta quines instal·lacions són més susceptibles de veure’s afectades pel canvi climàtic i fa referència a la pèrdua d’operativitat de molls i embarcadors a causa de la pujada del nivell mitjà del mar. També es considera la variació relativa del risc en funció de la localització geogràfica de ports i platges: els ports de la meitat nord del litoral català estan més exposats a l’increment de riscos a conseqüència del canvi climàtic, pel fet que en general l’onatge és més energètic en aquesta meitat nord.

Així mateix, s’han calculat els riscos d’erosió i inundació a les platges, en funció dels climes d’onatge futurs, la pujada del nivell mitjà del mar i la localització geogràfica de les platges analitzades. L’informe destaca especialment l’augment de risc en zones costaneres dels tres deltes catalans (de l’Ebre, del Llobregat i de la Tordera).

Pel que fa als passejos marítims, els més vulnerables són aquells que presenten una cota inferior als 2 m, juntament amb aquells amb una platja emergida al davant inferior als 15 m o en casos que el rereplatja estigui ocupada per infraestructures i no sigui acceptable l’evolució dinàmica del cordó de sorra. Tot això es presenta en platges urbanes i en platges amb forta erosió.

A la jornada, s'han presentat també les mesures d’adaptació per a cada risc, que, malgrat que s’han efectuat de manera general, poden donar una idea de quin tipus d’acció cal planificar per reduir els riscos sota escenaris climàtics futurs. Això permetrà reservar i assignar recursos per fer front a totes les mesures indispensables abans que es produeixin qualsevol dels impactes no desitjats. Es presenten els passejos marítims amb preferència d’actuació, en funció de l’estabilitat de les platges que tenen al davant. Alguns d’aquests són els de les platges erosionades del Maresme i alguns trams més vulnerables del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre.

Entre les actuacions recomanades hi ha, en primer terme, les d’emergència i a curt termini com ara la col·locació d’escullera, aportació de sorra o contenidors geotèxtils plens de sorra (geocontenidors) davant del passeig marítim, en cas de previsió d’un fort temporal. Les accions estructurals a mitjà i llarg termini inclouen, entre d’altres, proteccions d’esculleres, botaones per reduir el risc associat a l’ultrapassament de l’aigua, paviments resistents i drenatges adequats, noves estructures, amb fondàries de cimentació més profunda, o solucions ecosostenibles per restaurar les condicions que eviten l’erosió.

Jornada de presentació
La benvinguda de la jornada, a les 17 h, ha anat a càrrec del secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana i president del CIIRC, Francesc Sutrias; la secretària general d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, i la directora de l’Escola de Camins de la UPC, Esther Real, així com el professor del mateix centre Daniel González-Marco. En la cloenda han intervingut el vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC, Climent Molins; el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, i el vicepresident del CIIRC, director de LIM i professor de l’Escola de Camins, Agustín Sánchez-Arcilla.

El projecte s’ha finançat íntegrament a través del Fons Climàtic, que gestiona el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. Aquest fons està dotat amb el 50 % dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i el 20 % de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, i destina els seus recursos econòmics a projectes o actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Més informació

• Programa de la Jornada sobre l'adaptació de ports, platges i passejos marítims de la costa catalana al canvi climàtic