Es presenta Poliědrica, la nova col·lecció de llibres d’arquitectura, urbanisme i edificació

+
Descarregar

Les portades dels llibres 'Silencios elocuentes' i 'Tocando el mundo'

La UPC presenta, el 19 de desembre, la nova col·lecció Poliědrica de llibres d’arquitectura, urbanisme i edificació, coeditada per Ediciones Asimétricas i Iniciativa Digital Politècnica.

16/12/2019

La col·lecció Poliědrica, coeditada per Ediciones Asimétricas  i Iniciativa Digital Politècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), està orientada a la publicació en castellà de llibres rellevants sobre arquitectura, urbanisme, tecnologia, expressió gràfica, teoria i història. La nova col·lecció oferirà un conjunt de títols d’alta qualitat i de referència internacional que responguin a plantejaments originals de recerca, reflexió i pensament crític. Durant l’acte, es presentaran els dos primers títols de la col·lecció Poliědrica: Tocando el mundo, de Juhani Pallasmaa, i Silencios elocuentes, de Carlos Martí.

La presentació de la Poliědrica tindrà lloc el 19 de desembre, a les 17 hores a la Sala del Llac del Rectorat (C. Jordi Girona, 31) de la UPC, a Barcelona i comptarà amb la participació del rector de la UPC, Francesc Torres; Estanislau Roca, vicerector  d’Infraestructures i Arquitectura de la UPC; Juan Gª Millán, director d’Ediciones Asimétricas; Antonio Pizza,  professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB); María Fernández, responsable d'Ediciones Asimétricas, i Anna Sala, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Els dos primers títols
Tocando el mundo
, de l’arquitecte Juhani Pallasmaa (Hämeenlinna, 1936), recull sis conferències de l’autor, que exerceix l'arquitectura des de principis dels anys 60, a Hèlsinki. Va ser professor i degà de la Universitat Politècnica de Hèlsinki, director del Museu d'Arquitectura de Finlàndia i rector de l'Institut d'Arts Industrials de Hèlsinki. Ha estat conferenciant i professor convidat a diverses escoles d'arquitectura de tot el món, inclosa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

Pallasmaa és autor de nombrosos articles i llibres sobre filosofia, psicologia i teoria de l'arquitectura i de l'art publicats en més de trenta idiomes. A les seves obres traduïdes al castellà - Animales arquitectos (2001), Los ojos de la piel (2006), Una arquitectura de la humildad (2010), La mano que piensa (2012), La imagen corpórea (2014), Esencias (2018) i Habitar (2019) -, s’hi suma ara Tocando el mundo (2019).

El títol del llibre fa referència a "tocar el món a través de l'arquitectura", derivat d'un comentari de Maurici Merleau-Ponty sobre les pintures de Paul Cézanne, les quals "fan visible com ens toca el món". Segons l’arquitecte, “aquesta és també la tasca fonamental de l'arquitectura: proporcionar-nos un punt de suport existencial en aquest món, i conscienciar i expressar com ens toca el món i ens abraça, i viceversa, com toquem el món a través dels nostres sentits i del nostre enteniment”.

"A través de la visió, toquem el sol i les estrelles", escriu Merleau-Ponty. Per a Pallasmaa, “la tasca de l'arquitectura és enfortir el nostre sentit de la realitat poetizant la nostra realitat experiencial”.

El llibre Silencios elocuentes, de Carlos Martí, doctor en arquitectura i professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC, a l’ETSAB, s'estructura a partir de deu breus estudis sobre temes centrals en l'art i l'arquitectura contemporània, i sobre destacats protagonistes que han fet de la mesura un ingredient substancial de la seva obra: Jorge Luis Borges, Ludwig Mies van der Rohe, Yasuhiro Ozu, Mark Rothko i Jorge Oteiza.

Més enllà de les importants diferències geogràfiques i culturals que separen les temàtiques afrontades, hi ha un tret comú en totes elles: el rebuig de l'art entès com una histèrica agressió als sentits, tal com és promocionat per la pseudocultura mediàtica, i -en la seva contra- l'afirmació d'una interpretació artística de la realitat com a reflexió profunda i eloqüent, destinada a intentar desvetllar els misteris del món.

Carlos Martí explica: “A mesura que turbulències de tota mena caracteritzen prepotentment el nostre clima contemporani, va creixent la centralitat d'un grapat d'actituds i obres que, al llarg de segle XX, han cultivat la poètica del silenci i han estat capaços d'interpretar, a través d'ella, la realitat caòtica i fugissera de la nostra època. A l'intent de desentranyar algunes claus d'aquest tarannà alternatiu van destinades aquestes pàgines”.

Martí, que al 2014 va rebre el títol de ‘magister honoris causa’ per l’ETSAB, en reconeixement a una dilatada i extraordinària carrera acadèmica i professional, ha estat membre fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcción de la Ciudad i redactor de la revista DPA, del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC. A més, ha estat promotor d'altres iniciatives editorials com les col·leccions Estudios Críticos y Arquitectura /Teoría d'Ediciones del Serbal; i la col·lecció Arquíthesis, editada per la Fundació Caixa d'Arquitectes.

Ha desenvolupat una àmplia reflexió teòrica abocada en nombrosos escrits i conferències, investigant el paper de l'espai públic a la ciutat contemporània, així com les interrelacions entre arquitectura i cinema. És autor, entre d'altres, dels llibres Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo en arquitectura (1991; 1993 i 2014), Las formas de la residencia en la ciudad moderna (1991), Santiago de Compostela. La ciudad histórica como presente (1995), La cimbra y el arco (2005), La arquitectura del cine. Estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu (2008) i Cabos sueltos (2012).