La col·lecció Poliědrica, coeditada per Ediciones Asimétricas  i Iniciativa Digital Politècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), està orientada a la publicació en castellà de llibres rellevants sobre arquitectura, urbanisme, tecnologia, expressió gràfica, teoria i història. La nova col·lecció oferirà un conjunt de títols d’alta qualitat i de referència internacional que responguin a plantejaments originals de recerca, reflexió i pensament crític. Durant l’acte, es presentaran els dos primers títols de la col·lecció Poliědrica: Tocando el mundo, de Juhani Pallasmaa, i Silencios elocuentes, de Carlos Martí.

La presentació de la Poliědrica tindrà lloc el 19 de desembre, a les 17 hores a la Sala del Llac del Rectorat (C. Jordi Girona, 31) de la UPC, a Barcelona i comptarà amb la participació del rector de la UPC, Francesc Torres; Estanislau Roca, vicerector  d’Infraestructures i Arquitectura de la UPC; Juan Gª Millán, director d’Ediciones Asimétricas; Antonio Pizza,  professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB); María Fernández, responsable d'Ediciones Asimétricas, i Anna Sala, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Els dos primers títols
Tocando el mundo, de l’arquitecte Juhani Pallasmaa (Hämeenlinna, 1936), recull sis conferències de l’autor, que exerceix l'arquitectura des de principis dels anys 60, a Hèlsinki. Va ser professor i degà de la Universitat Politècnica de Hèlsinki, director del Museu d'Arquitectura de Finlàndia i rector de l'Institut d'Arts Industrials de Hèlsinki. Ha estat conferenciant i professor convidat a diverses escoles d'arquitectura de tot el món, inclosa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

Pallasmaa és autor de nombrosos articles i llibres sobre filosofia, psicologia i teoria de l'arquitectura i de l'art publicats en més de trenta idiomes. A les seves obres traduïdes al castellà - Animales arquitectos (2001), Los ojos de la piel (2006), Una arquitectura de la humildad (2010), La mano que piensa (2012), La imagen corpórea (2014), Esencias (2018) i Habitar (2019) -, s’hi suma ara Tocando el mundo (2019).

El títol del llibre fa referència a "tocar el món a través de l'arquitectura", derivat d'un comentari de Maurici Merleau-Ponty sobre les pintures de Paul Cézanne, les quals "fan visible com ens toca el món". Segons l’arquitecte, “aquesta és també la tasca fonamental de l'arquitectura: proporcionar-nos un punt de suport existencial en aquest món, i conscienciar i expressar com ens toca el món i ens abraça, i viceversa, com toquem el món a través dels nostres sentits i del nostre enteniment”.

"A través de la visió, toquem el sol i les estrelles", escriu Merleau-Ponty. Per a Pallasmaa, “la tasca de l'arquitectura és enfortir el nostre sentit de la realitat poetizant la nostra realitat experiencial”.

El llibre Silencios elocuentes, de Carlos Martí, doctor en arquitectura i professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC, a l’ETSAB, s'estructura a partir de deu breus estudis sobre temes centrals en l'art i l'arquitectura contemporània, i sobre destacats protagonistes que han fet de la mesura un ingredient substancial de la seva obra: Jorge Luis Borges, Ludwig Mies van der Rohe, Yasuhiro Ozu, Mark Rothko i Jorge Oteiza.

Més enllà de les importants diferències geogràfiques i culturals que separen les temàtiques afrontades, hi ha un tret comú en totes elles: el rebuig de l'art entès com una histèrica agressió als sentits, tal com és promocionat per la pseudocultura mediàtica, i -en la seva contra- l'afirmació d'una interpretació artística de la realitat com a reflexió profunda i eloqüent, destinada a intentar desvetllar els misteris del món.

Carlos Martí explica: “A mesura que turbulències de tota mena caracteritzen prepotentment el nostre clima contemporani, va creixent la centralitat d'un grapat d'actituds i obres que, al llarg de segle XX, han cultivat la poètica del silenci i han estat capaços d'interpretar, a través d'ella, la realitat caòtica i fugissera de la nostra època. A l'intent de desentranyar algunes claus d'aquest tarannà alternatiu van destinades aquestes pàgines”.

Martí, que al 2014 va rebre el títol de ‘magister honoris causa’ per l’ETSAB, en reconeixement a una dilatada i extraordinària carrera acadèmica i professional, ha estat membre fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcción de la Ciudad i redactor de la revista DPA, del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC. A més, ha estat promotor d'altres iniciatives editorials com les col·leccions Estudios Críticos y Arquitectura /Teoría d'Ediciones del Serbal; i la col·lecció Arquíthesis, editada per la Fundació Caixa d'Arquitectes.

Ha desenvolupat una àmplia reflexió teòrica abocada en nombrosos escrits i conferències, investigant el paper de l'espai públic a la ciutat contemporània, així com les interrelacions entre arquitectura i cinema. És autor, entre d'altres, dels llibres Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo en arquitectura (1991; 1993 i 2014), Las formas de la residencia en la ciudad moderna (1991), Santiago de Compostela. La ciudad histórica como presente (1995), La cimbra y el arco (2005), La arquitectura del cine. Estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu (2008) i Cabos sueltos (2012).