Estudiants de la UPC-ESEIAAT dissenyen canvis en la cistella de Jai Alai per batre el rècord mundial de velocitat de pilota

+
Descarregar

Lídia Carós, Xavier Valls, Gorka Unzueta i Christian Jané mostren la seva cistella

+
Descarregar

Render de la cistella que han dissenyat els estudiants de la UPC

La proposta, basada en càlculs físics, mecànics i aerodinàmics, ha aconseguit el segon lloc en el concurs estatal 'Red Bull Jai Alai Challenge'. La velocitat de la pilota de Jai Alai arribaria als 365,4 km/h: 16,6Km/h més que el rècord actual, establert en 349km/h.

22/01/2019

Lídia Carós, Christian Jané, Gorka Unzueta i Xavier Valls són estudiants del grau  en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Han participat en el Red Bull Jai Alai Challenge, un concurs per aconseguir superar el rècord mundial de velocitat de pilota d’aquest esport basc, en què han presentat una proposta basada en exhaustives anàlisis aerodinàmiques i estructurals tant de la cistella com de la pilota. L’equip ha assolit la segona posició en aquest concurs en què han participat 210 equips de tota Espanya i en què han estat els únics estudiants catalans que han arribat a la final.

La velocitat màxima d’una pilota de Jai Alai es produeix en el moment en què surt de la cistella de vímet. Aquesta va ser la primera conclusió a la què van arribar els quatre estudiants de la UPC quan van decidir participar en el Red Bull Jai Alai Challenge: van començar, així, a realitzar anàlisi tècniques orientades a conèixer en profunditat les claus físiques, mecàniques, aerodinàmiques i estructurals dels dos elements fonamentals d’aquest esport basc: la pilota i la cistella.

Si el punt clau de la velocitat de la pilota era el moment de la sortida, per augmentar-la era necessari millorar el seu recorregut a l’interior de la cistella. A partir d’aquesta premissa, els quatre estudiants de la UPC a Terrassa van treballar durant sis mesos per lliurar al concurs un informe amb la seva proposta per batre el rècord mundial de velocitat, establert en 349 km/h.  

Després d’analitzar diferents llançaments, van arribar a la conclusió que el revés, un moviment circular, era el llançament amb el què la pilota aconseguia més velocitat. També van constatar que si l’objectiu era augmentar la velocitat de la pilota de Jai Alai, era necessari allargar el mànec de la cistella. Tal com explica l’estudiant de l’ESEIAAT Lídia Carós, “per a una mateixa velocitat angular, si s’augmenta el radi, augmenta la velocitat lineal a la punta de la cistella. I això es tradueix en un augment de la velocitat de la pilota”.

Tanmateix, els estudiants es van adonar que amb aquesta nova llargada s’incrementaria la superfície i que, per tant, augmentaria també la resistència aerodinàmica de la cistella. Per evitar aquesta força contrària al moviment, van decidir canviar la forma del mànec, convertir-lo en una superfície convexa més aerodinàmica i afegir forats longitudinals al llarg del carril central. Per validar els canvis van realitzar un estudi aerodinàmic de la cistella, la van modelitzar i la van sotmetre a un túnel de vent virtual. Amb aquestes variacions van aconseguir una reducció de la resistència a l’aire en un 50%.

A més, per optimitzar el moviment de la pilota dins la cistella, es van marcar l’objectiu de reduir al màxim la fricció de la pilota sobre la superfície per guanyar velocitat. Per aconseguir-ho, van introduir un carril longitudinal dins la cistella de PTFE (tefló) i un recobriment a la pilota d’aquest mateix material, alhora que van modificar-ne el centre de gravetat introduint plom i escuma de poliuretà, sense canviar-ne ni el pes ni la mida. D’aquesta manera, la pilota ja no rodaria sinó que lliscaria al llarg de la cistella, amb el conseqüent augment de velocitat.

“El concurs no valorava la proposta per a una competició oficial sinó per aconseguir, en un llançament, la màxima velocitat possible de la pilota de Jai Alai” explica Xavier Valls. “Però això també vam contemplar, en el nostre projecte, el llançament en un entorn amb una densitat mínima de l’aire, perquè la resistència aerodinàmica és proporcional a la densitat. És a dir, la pilota s’hauria de llançar en un frontó ubicat en una ciutat amb molta altitud, com ara Ciutat de Mèxic”, afegeix l’estudiant de la UPC a Terrassa.

Més de 200 equips participants de tot l’Estat
En el concurs Red Bull Jai Alai Challenge hi han participat un total de 210 equips de tota Espanya. A la final, que va tenir lloc a Madrid el passat 5 d’octubre, hi van arribar deu equips, entre els quals es troba l’integrat pels estudiants de l’ESEIAAT, l’únic equip català..

“L’experiència durant tots aquests mesos ha estat molt enriquidora”, recorda Gorka Unzueta, “perquè hem pogut aplicar el que ens expliquen a l’aula d’una manera pràctica i hem hagut de ser creatius i innovadors.” Christian Jané afegeix: “el dia de la final, a més, vam poder compartir molts coneixements amb els altres finalistes i ens vam adonar que, depenent de la formació de cadascú, les solucions eren diferents, però amb alguns punts similars.” “I vam conèixer Iñaki Goikoechea, considerat el millor jugador del món, el Messi del Jai Alai!”, clou Christian.

Red Bull Jai Alai Challenge ha premiat els estudiants de l’ESEIAAT amb la segona posició, que té com a premi un vol en el túnel de vent MadridFly, el més gran d’Europa.