Mohanad Harba: “Estudiar a la UPC és una oportunitat excel·lent per a la meva carrera”

+
Descarregar

Imatge de Mohanad Harba

Compromís amb els refugiats

En el marc del programa d’acollida d’estudiants refugiats a universitats catalanes, la UPC acull aquest curs altres dos universitaris provinents del Líban, que cursaran, respectivament, el grau en Enginyeria Civil a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) i el màster universitari en Automàtica i Robòtica a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

Es tracta d’un pas més en la resposta de la UPC davant la crisi dels refugiats, ja que la universitat ja disposa, des del començament del curs 2015-2016, d’un programa propi d’acollida. Aquest programa sorgeix arran de les mesures aprovades pel Consell de Govern de la UPC, l’octubre de 2015, en l’Acord sobre el posicionament de la UPC en resposta a la crisi de refugiats. A través d’aquesta iniciativa, coordinada pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, les persones refugiades tenen accés a ajuts de matrícula en titulacions de grau i màster, poden optar a beques d’aprenentatge i a serveis i programes propis de la universitat: entre d’altres, accedir a ordinadors del programa Reutilitza, incorporar-se al programa de mentories entre iguals Salsa’m, participar al programa de Salut Visual de la CUV o disposar dels recursos de suport lingüístic disponibles.

Mohanad Harba és un dels 18 joves refugiats provinents del Líban que aquest curs 2018-2019 han reprès els seus estudis a diferents universitats catalanes gràcies al programa d’acollida d’estudiants refugiats, impulsat per la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR).

16/01/2019

Mohanad té 29 anys i és originari de Salamiyah, una població de poc més de 70.000 habitants situada al centre de Síria, fora de la zona del conflicte que assoleix el país. En Mohanad portava una vida tranquil·la al costat dels seus pares i germans petits fins acabar l’educació secundària, moment en què va haver de prendre una de les decisions més arriscades de la seva vida: desplaçar-se 157 quilòmetres al nord per poder continuar els seus estudis a la Universitat d’Alep, la segona universitat de Síria. Tot i que la distància que separa Salamiyah i Alep és de menys de tres hores per carretera, les dificultats per travessar les zones en conflicte van convertir el viatge en una llarga peregrinació d’un any i deu mesos.

Però tot i les dificultats, en Mohanad no va desistir del seu objectiu i el 2016 va graduar-se en Enginyeria Mecànica a la Universitat d’Alep. En aquell moment, havia de fer el servei militar obligatori, la qual cosa suposava unir-se a l’exèrcit i, per tant, lluitar a la guerra. Davant d’aquesta possibilitat, en Mohanad va decidir marxar de Síria: “Cap jove sirià vol anar a l’exèrcit i per evitar-ho han de marxar. Jo tampoc volia, perquè la guerra és molt perillosa i només tinc una vida! Tot els meus amics estan fora de Síria, a Turquia o Europa”, assegura.

La millor opció per sortir de Síria va ser el Líban, on va treballar com a enginyer mecànic durant un any i mig, tot i que amb unes condicions molt precàries. “La situació dels sirians al Líban no és bona, no tens la residència, ni cobertura sanitària, ni cap tipus de servei”, explica el jove. “Em va costar molt trobar feina, però gràcies a la meva experiència en dibuix i computació vaig aconseguir una bona posició com a enginyer mecànic, tot i que amb un salari molt baix”.

Del Líban a Barcelona
Va ser en aquell moment quan, a través d’Internet, es va assabentar d’un programa d’acollida a Catalunya per a joves refugiats al Líban que el permetria reprendre els estudis. Després de diverses proves i entrevistes, Mohanad va ser finalment un dels joves seleccionats per estudiar a universitats catalanes.

Va arribar a Barcelona el 13 de setembre i des d’aquell primer moment va quedar fascinat amb la ciutat: “És una ciutat increïble, el clima és molt similar al d’altres ciutats mediterrànies com Beirut, però aquí hi ha molta més superfície de zona verda, que fa que es pugui gaudir molt més del bon temps. La gent també és fantàstica”. Ara s’allotja a casa d’una família que l’acull a Montcada i Reixac, però espera poder viure al centre de Barcelona en finalitzar el curs.

Màster en Ciència i Enginyeria dels materials a l’EEBE
El programa d’acollida ha contemplat una primera fase d’immersió lingüística en català i castellà a la Universitat de Barcelona, després de la qual Mohanad cursarà el màster en Ciència i Enginyeria dels Materials a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) a partir del proper mes de febrer i durant dos anys. Tal i com explica, es tracta d’una experiència molt bona de cara al seu futur professional: “Estic molt feliç per aquesta gran oportunitat. Estudiar a la UPC és una oportunitat excel·lent per a la meva carrera, ja que és una universitat de referència en enginyeria”.

El somni de futur de Mohanad és treballar com a investigador a la universitat a l’entorn del seu camp d’especialització, l’enginyeria mecànica, o potser desenvolupar tecnologia per alguna companyia de la indústria mecànica. De moment, té clar que posarà tots els seus esforços per treure el màxim profit d’aquesta experiència. Des de la UPC li donem la benvinguda i li desitgem molts èxits!

Programa d’acollida  

La incorporació d’estudiants refugiats a les universitats catalanes s’ha dut a terme a partir de l’acord marc signat el  juny passat a Barcelona entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques i privades catalanes; un acord que estableix el marc de col·laboració entre aquestes institucions i la Secretaria de Migracions, Igualtat i Ciutadania (SMIC), el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. El programa té el suport, a més, de l’Alt Comisionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR)-Liban i de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins a l’Orient Mitjà (UNRWA).

La SMIC assumeix el cost del viatge i l’estada dels estudiants i també s’ha encarregat de la selecció de les famílies acollidores. Per la seva part, les universitats es fan càrrec de la matrícula i taxes dels estudis corresponents i de facilitar als estudiants el material escolar i bibliografia necessaris durant el curs. Així mateix, les universitat recluten mentors i mentores perquè acompanyin els estudiants i els orientin tant en l’entorn universitari com en l’àmbit personal. D’altra banda, Assistència Sanitària Col·legial els facilita gratuïtament la cobertura sanitària, juntament amb el Servei Català de la Salut.

Els 18 estudiants que continuen aquest curs els seus estudis de grau i màster a universitats catalanes a través del programa són joves d’entre 18 i 31 anys, la majoria sirians, que van haver d’abandonar els seus estudis degut als conflictes armats als seus països d’origen. El 8 d'octubre van ser els protagonistes d'un acte de benvingudaal Palau Robert de Barcelona, presidit pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.