Posidònies de plàstic per protegir les platges de les erosions i les inundacions

+
Descarregar

Imatge de les proves que s'estan duent a terme al Canal d’Investigació i Experimentació Marítima del LIM

+
Descarregar

Imatge de les posidònies de plàstic que s'estan emprant per als assaigs

El Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC està realitzant un estudi amb posidònies de plàstic, que assaja al Canal d’Investigació i Experimentació Marítima, per comprovar la viabilitat d’adaptar a les platges un sistema amb aquestes plantes per frenar la regressió de les costes.

01/02/2019

La iniciativa desenvolupada pel Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), liderada pel director del Laboratori, Agustín Sánchez-Arcilla, s’emmarca dins l’àmbit de recerca dels projectes estatals COBALTO i ECOSISTEMA BC, que tenen com a objectiu protegir les platges de les erosions i les inundacions amb solucions basades en la natura, per frenar de manera duradora el seu ritme d’erosió.

Per dur a terme aquesta tasca, des del LIM s’estan emprant posidònies fabricades amb plàstic ja que les naturals necessiten aigua salada per sobreviure i al Canal d’Investigació i Experimentació Marítima –on s'estan realitzant els assajos– es treballa amb aigua dolça. Aquestes plantes es caracteritzen per la seva adaptació i autoregulació en funció del clima i els canvis de la platja, i en el mar s’ubicarien fora de la zona on trenquen les onades per assegurar-ne la fixació. Tanmateix, amb el temps es desgasten i el seu cultiu és lent, per la qual cosa s’estan investigant noves espècies que siguin més resistents i fàcils de produir.

Aquesta tecnologia, que està dissenyada per investigadors de la UPC, es combinarà amb barreres flexibles basades en sacs de fibres naturals farcits de sorra, que s’ubicarien a la zona on trenquen les onades o entre aquesta zona i la vora del mar. A l’estiu, aquests sacs romandrien sota la sorra, i a l’hivern, quan hi ha més risc d’erosió i d’inundacions, estarien emergits. Tot plegat s'està assajant al canal del LIM, que reprodueix la zona de trencament de l’onatge gairebé sense distorsions d’escala.

Necessitat de trobar nous sistemes
Les costes catalanes estan en un estat molt precari, principalment per la pujada del nivell mitjà del mar i les variacions en les tempestes d’onatge provocades pel canvi climàtic. De cara al 2100 —segons els resultats del projecte RISES AM, coordinat per la UPC—, els experts preveuen que el nivell del mar s’incrementarà entre 0,5 i 2 metres, fet que provocaria la desaparició d’algunes platges i deltes. A Catalunya, les zones costaneres més vulnerables són les platges de Barcelona i el Maresme, els deltes de l’Ebre del Llobregat i la Tordera, i les zones d’aiguamolls.

Per frenar la regressió de les costes, en l’actualitat s’empren mecanismes com ara barreres rígides, espigons o murs, sistemes que, amb la pujada del nivell del mar, seran molt difícils d’implementar. Les aportacions periòdiques de sorra tampoc són una opció eficient a mig o llarg termini, ja que a Catalunya hi ha escassetat i implicaria una despesa molt elevada. A més, suposaria un gran impacte mediambiental, ja que en els darrers 10 anys s’han transportat més de 10 milions de metres cúbics de sorra del Mediterrani, i l’opció d'emprar sorra terrestre no és viable al tenir un gramatge i textura diferents que impedeixen que sigui una solució duradora.