Rafael Moneo reivindica l’esperit transformador de l’arquitectura en la lliçó inaugural del curs a l’ETSAB

Rafael Moneo reivindica l’esperit transformador de l’arquitectura en la lliçó inaugural del curs a l’ETSAB

Rafael Moneo, durant la lliço inaugural de l'ETSAB

Descarregar

Dijous, 26 d’octubre, l’arquitecte i premi Pritzker Rafael Moneo ha impartit la lliçó inaugural del curs 2017-2018 de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Amb el títol ‘El retorno de la Ilustración’, Moneo ha reivindicat recuperar l’esperit racional de l’arquitectura, que va tenir els seus millors anys a la dècada dels 70 amb figures com Aldo Rossi, i que la situa com a element transformador de la societat.

26/10/2017

La inauguració de curs, que ha tingut lloc a la sala d’actes de l’ETSAB i s'ha pogut seguir en directe per UPCtv, ha comptat amb la presència del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Fossas; el vicerector de l’Àrea d’Arquitectura, Josep Parcerisa, i el director de l’ETSAB, Jordi Ros. La presentació de Rafael Moneo ha anat a càrrec del professor Enrique Granell.

L’acte acadèmic també ha estat l’escenari de la presentació del llibre ‘Una manera de enseñar arquitectura. Lecciones desde Barcelona, 1971-1976’  (UPC 2017), ideat i coordinat per Carolina B. García, sotsdirectora de Publicacions de l’ETSAB i investigadora del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació de la UPC, i publicat per Iniciativa Digital Politècnica. El llibre recull, per primer cop, la totalitat del llegat del professor Moneo en el seu pas per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, coincidint amb el 80è aniversari de l’arquitecte.

Així, el llibre recupera el programa de l’assignatura ‘Elements de Composició’, presentat a les oposicions per a les càtedres de les escoles d’arquitectura de Madrid, Barcelona i Sevilla el desembre de 1970,  oposicions que el van portar a l’ETSAB i en què incorpora l’ús de la història en l’ensenyament de l’arquitectura. També recull els exercicis que preparava per als seus alumnes entre 1971 i 1976 (enunciats, fotografies i dibuixos fets per ell mateix), així com les anotacions i lliçons de doctorat impartides amb els arquitectes Juan Antonio Cortés i Ignasi de Solà-Morales. Segons Carolina B. García, es tracta d’un “llibre que recupera material del segle passat en una edició del segle XXI”.

Homenatge als acadèmics i al seu llegat
Llibre i lliçó inaugural responen a una mateixa voluntat: realitzar un reconeixement col·lectiu als acadèmics que, a través de la seva trajectòria docent i professional, han projectat el seu mestratge sobre generacions de professors i estudiants de l’ETSAB. Entre els primers, companys de càtedra de Moneo, com ara Elías Torres, Pep Llinàs, Albert Viaplana, Teresa Rovira, Xavier Pouplana o Helio Piñón. Entre els estudiants, alguns dels quals han estat, segons Moneo, els millors arquitectes de la seva generació: Enric Miralles, Carme Pinós, Juan José Lahuerta, Josep Fuses o Xavier Monteys, entre d’altres.

La publicació pretén documentar una època, on els anys de Barcelona constitueixen un període ben definit de la vida de Moneo: l’edifici Urumea, a San Sebastián, l’ampliació de la seu principal de Bankinter, a Madrid, i l’edifici de l’Ajuntament de Logronyo, així com la seva intensa dedicació a l'ensenyament i la contribució a Arquitectures Bis. En el prefaci, de 20 pàgines, Moneo reflexiona sobre la seva contribució a l’ETSAB i insisteix en el valor del llibre com a “testimoniatge del que va ser una actitud davant l'arquitectura en els anys 70 a una ciutat com Barcelona, a l'Espanya de finals del segle XX que començava a ser conscient de pertànyer a una cultura, l'occidental, en la qual l'arquitectura s'anava a discutir globalment, [...] rescatant la memòria d'un passat que encara veiem proper i que, no obstant això, potser ja pertanyi tan sols als historiadors”.

El llibre rescata tot aquest material de l’oblit, convocant a la memòria l’obra de Le Corbusier, Heinrich Tessenow, Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright, John Hejduk, Charles Francis Voysey, Romaldo Giurgola, Gerrit Rietveld, Louis Kahn, Richard Meier, Léon Krier o Aldo Rossi, autors que l’arquitecte estudia i analitza admetent una possible “manera” des de la qual utilitzar la història com a base crítica del seu projecte docent, familiaritzant així a l'estudiant amb els qui han protagonitzat els últims cent anys d'arquitectura. Segons paraules de Moneo, “encara avui subscriuria aquestes cites preses dels enunciats dels exercicis, la qual cosa implica admetre que, malgrat les radicals transformacions ocorregudes al llarg d'aquests anys, la idea d'arquitectura que es defensava té vigència encara”.

Bicentenari dels estudis d'arquitectura
Sota el lema '1817-2017, 200 anys d’ensenyament d’arquitectura a Barcelona', l’ETSAB organitza aquest curs acadèmic un conjunt de conferències, jornades i seminaris, tant a l’ETSAB com en diferents seus universitàries i institucions culturals de Barcelona, per commemorar el bicentenari d’aquests estudis a la ciutat. El tret de sortida d’aquesta celebració va ser l’organització de l’exposició ‘Escola-Ciutat, cinc dècades de projectes de fi de carrera d’arquitectura a Barcelona’, que es va poder veure al setembre a la sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i que es podrà visitar properament a l’ETSAB.

L’origen dels estudis d’Arquitectura a la ciutat es remunta al setembre del 1817, quan s’inaugura la Secció d’Arquitectura de l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts de Barcelona, amb seu al Palau de la Llotja de Mar. Serà l’origen de la posterior Escola Provincial d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona, fundada el 1875, i precursora de l’actual ETSAB, que el 1972 va canviar l’adscripció de la UB a la recent fundada UPC.

Amb 3.500 estudiants, actualment l’ETSAB és la més gran i més antiga escola d'arquitectura de Catalunya. Ofereix estudis de grau i màster, i té un paper destacat en la investigació en l'àmbit universitari espanyol i iberoamericà gràcies al treball del seu professorat. L'escola lidera, a més, l'ensenyament de paisatgisme a Espanya, i col·labora amb les més prestigioses escoles d'Europa.

La lliçó inaugural de Rafael Moneo i la presentació d’aquest llibre que recull el llegat de textos escrits per l’arquitecte en la seva etapa com a docent s’emmarquen en aquesta celebració.