Set famílies de Sant Cugat del Vallès redueixen la seva petjada de carboni amb un estil de vida més sostenible
+
Descarregar
Les famílies que han participat al projecte, amb l'investigador que ha dirigit el projecte, el professor de l'ETSAV Torsten Masseck
+
Descarregar
L'investigador i director del projecte, Torsten Masseck, explicant els resultats del SLA
+
Descarregar
Una de les famílies que ha pres part del projecte Sustainable Lifestyles Accelerator (SLA)
El Living Lab LOW3 de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC ha participat en el projecte internacional Sustainable Lifestyles Accelerator (SLA), en el marc del qual set famílies han aconseguit reduir, en tres mesos, la seva petjada de carboni en un 13%, aplicant canvis d’hàbits a les llars.
24/07/2019
Set famílies de Sant Cugat del Vallès han aconseguit reduir la petjada de carboni en un 13% de mitjana a les llars, durant tres mesos, després d’aplicar canvis d’hàbits a les llars i haver transformat el seu estil de vida cap a un menor impacte ambiental. Ho han fet en el marc del projecte europeu Sustainable Lifestyles Acclerator (SLA), en el qual hi participa la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) a través del Living Lab LOW3 de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), juntament amb altres sis socis internacionals: el Wuppertal Institut, d’Alemanya, i D-Mat, de Finlàndia -ambdós coordinadors del projecte-; el Metropolitan University College Copenhagen, de Dinamarca; l’Indraprastha Institute of Information Technology, de l’Índia; Design your action, de Mèxic, i Future.camp, de Suïssa.
La participació de la UPC en el projecte, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, està dirigida per Torsten Masseck, professor de l’ETSAV i investigador del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.
Les reduccions de les famílies han oscil·lat entre un 6% i un 19% individualment, molt a prop de l’estimació del 20% que s’havia fet des de Finlàndia, on es va començar el projecte Sustainable Lifestyles Accelerator. Segons Torsten Masseck, la reducció en un 13% de mitjana de la petjada de carboni “és tot un èxit, considerant que era un experiment molt curt, de dos o tres mesos, i que s’ha aconseguit mitjançant un canvi de comportament, i no amb grans canvis, com poden ser la compra d’un cotxe elèctric o amb panels solars fotovoltaics”. El LOW3 Living Lab de l’ETSAV ha estat un protagonista més del projecte pel fet de ser una plataforma idònia tant per a la docència com per a la recerca sobre arquitectura i estils de vida sostenibles.
La petjada de carboni de cada família i de cada persona es pot calcular a través de cinc aspectes: l’alimentació, el consum o compres, la llar, el transport diari i activitats de temps lliure que inclou per exemple les vacances. La reducció de les famílies s’ha produït en aquests aspectes molt concrets de la vida diària. El canvi d’hàbits en l’alimentació -com ara comprar menys carn i consumir productes de proximitat- ha significat una reducció d’un 35% en aquesta categoria respecte al consum anterior al projecte; en el de compres (purchase), la reducció ha estat del 40% gràcies a l’adquisició de bens de segona mà o a la reparació d’elements espatllats a les pròpies cases en comptes de comprar-ne de nous. Pel que fa a canvis de pràctiques dins de la llar (housing), només ajustant la calefacció i climatització s’ha arribat a una reducció del 9%, mentre que en l’àmbit de la mobilitat diària, s’ha reduït en un 17%. Els canvis en activitats de temps lliure han tingut lleus reduccions (menys d’un 3%), pel període curt del experiment de tan sols dos o tres mesos.
Per a Torsten Masseck, aquestes xifres demostren que “hi ha un potencial molt gran en la reducció de la nostra petjada de carboni a través de les nostres decisions; de com vivim, com ens movem, què mengem i què consumim. Això no vol dir que la responsabilitat última del canvi de la nostra societat estigui exclusivament en mans del ciutadà individual, però som claus en un procés de transició de la nostra societat cap a una societat més sostenible. El Sustainable Lifestyles Accelerator”, subratlla l’investigador, “pretén ser una eina que ens doni poder perquè puguem avaluar i modificar els nostres estils de vida com a persones individuals, però també com famílies, veïns, o col·lectius de qualsevol índole. Es tracta d'incentivar i accelerar aquest canvi necessari”.
Les famílies, com a objectiu del projecte, van dissenyar el seu 'Roadmap 2030', un full de ruta personal que amb la implementació d’un catàleg de canvis permetria que les emissions arribessin fins a un màxim de tres tones per persona la seva petjada de carboni fins l’any 2030. Un gran repte si es considera que la petjada mitja actual ronda les deu tones a Espanya. “No obstant, per a aconseguir l’objectiu dels acords de París de limitar la pujada de l’escalfament global a 1,5º C a final de segle, les emissions per persona haurien d’arribar a una tona per persona per al 2050. No tenim temps a perdre!”, indica Torsten Masseck.
En finalitzar el projecte a Sant Cugat, les famílies s’han mostrat molt satisfetes amb el procés i les reduccions aconseguides, ja que, “per primera vegada”, segons han manifestat, "se’ns han donat eines detallades i coneixements per assolir els resultats. El projecte entrarà ara en una segona fase on es buscarà la participació de 500 famílies per país utilitzant una innovadora plataforma online de càlcul”.
La participació de la UPC en el projecte, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, està dirigida per Torsten Masseck, professor de l’ETSAV i investigador del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.
Les reduccions de les famílies han oscil·lat entre un 6% i un 19% individualment, molt a prop de l’estimació del 20% que s’havia fet des de Finlàndia, on es va començar el projecte Sustainable Lifestyles Accelerator. Segons Torsten Masseck, la reducció en un 13% de mitjana de la petjada de carboni “és tot un èxit, considerant que era un experiment molt curt, de dos o tres mesos, i que s’ha aconseguit mitjançant un canvi de comportament, i no amb grans canvis, com poden ser la compra d’un cotxe elèctric o amb panels solars fotovoltaics”. El LOW3 Living Lab de l’ETSAV ha estat un protagonista més del projecte pel fet de ser una plataforma idònia tant per a la docència com per a la recerca sobre arquitectura i estils de vida sostenibles.
La petjada de carboni de cada família i de cada persona es pot calcular a través de cinc aspectes: l’alimentació, el consum o compres, la llar, el transport diari i activitats de temps lliure que inclou per exemple les vacances. La reducció de les famílies s’ha produït en aquests aspectes molt concrets de la vida diària. El canvi d’hàbits en l’alimentació -com ara comprar menys carn i consumir productes de proximitat- ha significat una reducció d’un 35% en aquesta categoria respecte al consum anterior al projecte; en el de compres (purchase), la reducció ha estat del 40% gràcies a l’adquisició de bens de segona mà o a la reparació d’elements espatllats a les pròpies cases en comptes de comprar-ne de nous. Pel que fa a canvis de pràctiques dins de la llar (housing), només ajustant la calefacció i climatització s’ha arribat a una reducció del 9%, mentre que en l’àmbit de la mobilitat diària, s’ha reduït en un 17%. Els canvis en activitats de temps lliure han tingut lleus reduccions (menys d’un 3%), pel període curt del experiment de tan sols dos o tres mesos.
Per a Torsten Masseck, aquestes xifres demostren que “hi ha un potencial molt gran en la reducció de la nostra petjada de carboni a través de les nostres decisions; de com vivim, com ens movem, què mengem i què consumim. Això no vol dir que la responsabilitat última del canvi de la nostra societat estigui exclusivament en mans del ciutadà individual, però som claus en un procés de transició de la nostra societat cap a una societat més sostenible. El Sustainable Lifestyles Accelerator”, subratlla l’investigador, “pretén ser una eina que ens doni poder perquè puguem avaluar i modificar els nostres estils de vida com a persones individuals, però també com famílies, veïns, o col·lectius de qualsevol índole. Es tracta d'incentivar i accelerar aquest canvi necessari”.
Les famílies, com a objectiu del projecte, van dissenyar el seu 'Roadmap 2030', un full de ruta personal que amb la implementació d’un catàleg de canvis permetria que les emissions arribessin fins a un màxim de tres tones per persona la seva petjada de carboni fins l’any 2030. Un gran repte si es considera que la petjada mitja actual ronda les deu tones a Espanya. “No obstant, per a aconseguir l’objectiu dels acords de París de limitar la pujada de l’escalfament global a 1,5º C a final de segle, les emissions per persona haurien d’arribar a una tona per persona per al 2050. No tenim temps a perdre!”, indica Torsten Masseck.
En finalitzar el projecte a Sant Cugat, les famílies s’han mostrat molt satisfetes amb el procés i les reduccions aconseguides, ja que, “per primera vegada”, segons han manifestat, "se’ns han donat eines detallades i coneixements per assolir els resultats. El projecte entrarà ara en una segona fase on es buscarà la participació de 500 famílies per país utilitzant una innovadora plataforma online de càlcul”.
