Un estudi de la UPC revela una reducció de peixos al litoral de Vilanova i la Geltrú
L'escórpora o captinyós (Scorpaena sp.) és una de les espècies que han deixat d'aparèixer
En una dècada, la quantitat mitjana dels peixos detectats per la plataforma OBSEA a quatre quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú s’ha reduït a la meitat, mentre que el nombre d’espècies ha disminuït un 23 %. Ho indica un estudi desenvolupat pel grup de recerca SARTI de la UPC. Els resultats evidencien canvis significatius en la biodiversitat i en l’equilibri ecològic en aquesta zona marina, que podrien estar relacionats amb el canvi climàtic o activitats humanes.
28/07/2025
De les 27 espècies de peixos detectades el 2012, el 2021 només en quedaven 22. D’una mitjana de 5,4 peixos observats cada mitja hora durant el 2012 a només 2,4 el 2021. Són algunes de les dades extretes de l’observatori submarí OBSEA, una plataforma científica del grup de recerca SARTI de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ubicada a 20 metres de profunditat i a quatre quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú. Al llarg de deu anys, els investigadors i investigadores del SARTI, vinculats a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), han estudiat el fons marí mediterrani a partir de les més de 78.000 imatges preses cada 30 minuts mitjançant càmeres submarines i de dades ambientals (salinitat, temperatura i clorofil·la).
Els resultats no només mostren una disminució en la varietat i en l’abundància dels peixos sinó també una rotació constant de les comunitats, fet que evidencia un desequilibri ecològic i una pèrdua de la biodiversitat marina. Aquests canvis poden afectar tota la xarxa tròfica i tenir conseqüències directes en l’ecosistema marí, la pesca i l’economia així com disminuir la resiliència del mar al canvi climàtic.
A més de la reducció del 23 % en el nombre d’espècies entre el 2012 i el 2021, destaca l’augment d’alguns depredadors i la desaparició d’algunes espècies habituals en nivells tròfics baixos —com les que s’alimenten de petits invertebrats del fons marí—. Aquest canvi en les comunitats de peixos podria provocar un desequilibri en la xarxa alimentària marina amb efectes potencials sobre l’estructura i el funcionament de l’ecosistema. Per exemple, espècies com Spondyliosoma cantharus (la xopa), Scorpaena sp. (l'escórpora o captinyós) i Atherina sp. (el moixó) han deixat d’aparèixer, mentre que espècies com Dentex dentex (el dèntol) o Seriola dumerili (la círvia), de caràcter més termòfil i predador, han incrementat la seva presència. En concret, s’estima que la reducció d’espècies com la salema (Sarpa salpa) i la mullarra (Diplodus vulgaris) ha estat del 62% entre el 2020 i el 2021.
L’estudi, publicat a la revista Science of the Total Environment, assenyala que les activitats humanes i el canvi climàtic podrien ser factors causants d’aquests desequilibris en la zona d’estudi. I puntualitza que 32 de les 37 espècies detectades durant el seguiment són d'interès comercial. Els investigadors destaquen la importància d’ampliar l’anàlisi a més punts de la costa per tenir una visió més completa de la situació en el Mediterrani.
A més d’alertar sobre els canvis evidents en les comunitats de peixos i els possibles impactes ambientals, econòmics i socials, els investigadors destaquen la importància de continuar aquest tipus de monitoratge per optimitzar la gestió dels recursos i mitigar els efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient. Marco Francescangeli, investigador del grup SARTI que ha liderat la recerca, puntualitza: “Si no actuem sobre els impactes humans hi haurà conseqüències ecològiques significatives en els ecosistemes”.
En l’estudi s’ha analitzat la relació entre la biodiversitat i diferents variables ambientals. Tot i que l’estudi no determina que els canvis en la salinitat tinguin un impacte significatiu, s’ha observat que les variacions de temperatura de l’aigua i de concentració de clorofil·la, sovint relacionades amb la dinàmica estacional, influeixen directament en la biodiversitat. La clorofil·la és un indicador de la productivitat primària, és a dir, proporciona informació sobre la quantitat de matèria orgànica que els productors primaris (com les algues i plantes) generen mitjançant la fotosíntesi.
A més de Marco Francescangeli, en la recerca hi han participat els investigadors de la UPC Enoc Martínez, Albert Garcia Benadí, Daniel M. Toma i Joaquin Del Rio. L’estudi s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el centre GEOMAR Helmholtz Centre for Ocean Research Kiel (Alemanya) i la Fundació Oceanogràfic de València.
Tecnologia puntera a l’Observatori Submarí OBSEA
La plataforma OBSEA és una instal·lació submarina de la UPC que disposa de tecnologia avançada com ara un hidròfon, un dispositiu CTD (Conductivity, Temperature, Depth) i una boia que incorpora una estació meteorològica. Està connectat a terra amb cable d’energia i comunicacions (Ethernet) que està situat en una zona protegida Natura 2000, anomenada Colls i Miralpeix i caracteritzada per praderies de Posidònia oceànica.
Els sensors proporcionen dades en temps real de salinitat, temperatura, profunditat i qualitat de l’aigua, mentre que les càmeres que emeten imatges en directe són consultables a través d’internet.
Joaquin del Rio, director del grup de recerca Sarti i responsable de l’OBSEA explica que: “Fa 15 anys vam desplegar l’observatori a la costa catalana i continuem desenvolupant tecnologies que ens ajuden a monitorar els mars i els oceans. El desplegament d’aquests observatoris a altres zones de la costa i del Mediterrani ajudarien a obtenir una visió més global de l’ecosistema”.
