La UPC investirà doctor ‘honoris causa’ l’enginyer de camins i catedràtic del MIT Jaume Peraire, el 3 de juny
El reconeixement és motivat pels aniversaris de tres entitats vinculades a la UPC en l’àmbit dels Mètodes Numèrics i l’Enginyeria Computacional, del qual el professor Peraire és un referent
El professor del Massachusetts Institute Technology (MIT) i 'alumni' de la UPC Jaume Peraire, investigador reconegut als Estats Units i a Europa, serà investit, el 3 de juny, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat, a proposta de l’Escola de Camins de la UPC, ‘alma mater’ d'aquest enginyer de camins, canals i ports. Actualment investiga sobre les tecnologies crítiques per al futur de l’aeronàutica i l’espai, que van des de nous motors, materials i combustibles alternatius fins al disseny d'aparells i vols inspirats biològicament.
22/05/2022
El catedràtic i enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i actual H.N. Slater Professor of Aeronautics and Astronautics del Massachusetts Institute Technology (MIT) Jaume Peraire, serà distingit doctor honoris causa per la Universitat. La cerimònia tindrà lloc divendres 3 de juny, a les 11:30 hores, a l'Auditori de l'edifici Vèrtex de la UPC, al Campus Diagonal Nord (Pl. Eusebi Güell, 6, Barcelona) i exercirà de padrí Antonio Huerta, investigador del LaCàN i actual director de l’Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
L'investigador, reconegut als Estats Units i a Europa, compta amb una extensa trajectòria en recerca, amb aportacions científiques i tecnològiques úniques aplicades a l’aeronàutica i l’astronàutica. Jaume Peraire investiga sobre les tecnologies crítiques per al futur de l’aeronàutica i l’espai, com ara nous motors i materials, combustibles alternatius no derivats del petroli, sistemes de transport aeri més segurs, eficients i sostenibles, disseny d’avions elèctrics i d’avions sense pilot, petits satèl·lits, drons i vols inspirats biològicament (fins i tot ha estudiat el vol dels ratpenats, per la seva gran agilitat i capacitat per volar en llocs molt reduïts sense xocar).
El reconeixement com a doctor honoris causa és motivat pels aniversaris de quatre entitats, vinculades a la UPC, en els àmbits dels mètodes numèrics i l’enginyeria computacional, del qual el professor Peraire n'és un referent: els 20 anys de la fundació del Laboratori de Càcul Numèric (LaCàN), els 35 del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE), els 30 de la creació de la Sociedad Española de Métodos Numéricos en Ingeniería i els 40 de la International Association for Computational Mechanics (les dues últimes amb seu a la UPC). El professor Peraire va cursar els seus estudis a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) de la UPC, amb qui continua mantenint un fort lligam, acollint i tutoritzant professors i estudiants al MIT.
La proposta d’investir doctor honoris causa, aprovada pel Consell de Govern en la sessió del 8 d’octubre, ve impulsada per l’Escola de Camins i compta amb el suport de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aerospacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aerospacial de Castelldefels (EETAC) i del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria, així com dels presidents de d’associacions del Regne Unit, França, Espanya i els Estats Units.
Biografia
El professor Jaume Peraire va obtenir el títol d’enginyer de camins, canals i ports per la UPC el 1983 i, quatre anys després, el títol de doctor per la Swansea University (Regne Unit), on va començar la carrera acadèmica, que va continuar a l'Imperial College, a Londres. El 1993 va passar a ser professor del MIT, on és un dels fundadors del Centre de Ciències i Enginyeria Computacional (CCSE) i va liderar la renovació i modernització del Departament d'Enginyeria Aeronàutic ai Austronàutica , que va presidir entre els anys 2011 i 2018.
Distingit per la US Association for Computational Mechanics (USACM), per l’American Institute of Aeronautics and Astronautics (AIAA) i per la International Association for Computational Mechanics (IACM),Jaume Peraire també ha rebut la Medalla Ildefons Cerdà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, la T.J.R. Hughes Medal de la USACM i el Premi de la Sociedad Española de Métodos Numéricos en Ingeniería (SEMNI), entre d’altres.
Com a cap del Departament d’Aeronàutica i Astronàutica del MIT, va liderar la creació d’un pla estratègic que va culminar amb la modernització del principal túnel de vent del Departament, l’icònic Wright Brothers Wind Tunnel, i la creació d’un nou laboratori dedicat a la recerca en l’àmbit dels vehicles autònoms. Ambdues instal·lacions s’han convertit en referents dins del món acadèmic i en el camp de la recerca en aeronàutica.
La seva producció científica abasta diversos àmbits de l’enginyeria computacional. Els seus treballs pioners en l’ús de mètodes de malla no estructurada i de malla adaptativa per a les simulacions de dinàmica de fluids computacional per a configuracions completes de vehicles han tingut especial impacte en la comunitat científica. Els seus treballs van permetre que aquests mètodes poguessin tractar problemes que abans resultaven inabordables. El seu impacte es demostra pel fet d’haver estat implementat en els codis de malla que utilitza actualment British Aerospace (FLITE) i en el codi que va usar la NASA als seus centres de Langley i Dryden (ELISA).
Les aportacions científiques i tecnològiques de Jaume Peraire han permès resoldre problemes d’interès pràctic en diversos àmbits de l’enginyeria, essent molt destacables les anàlisis aerodinàmiques de la reentrada a l’atmosfera per analitzar l’accident del transbordador espacial Columbia. D’aquesta manera, s’ha garantit la precisió de les simulacions numèriques i s’ha certificat la qualitat. A més, les implementacions dels seus algoritmes s’han llicenciat a través de l’MIT i s’incorporen en diversos paquets comercials de càlcul per elements finits.
Les activitats de recerca més recents del professor analitzen mètodes innovadors que generen solucions d’alta fidelitat (aproximacions d’alt ordre) de problemes molt complexos de la mecànica de fluids i de propagació d’ones. Destaquen les seves aportacions fundacionals en els mètodes anomenats Hybridizable Discontinuous Galerkin (HDG) que s’estan generalitzant com a una excel·lent alternativa als mètodes més clàssics de la dinàmica de fluids computacional (en particular per la dinàmica de gasos) i que es comencen a estendre a aplicacions en mecànica de sòlids, propagació d’ones i aplicacions electromagnètiques.
El professor Peraire és coautor de més de 300 articles científics i és membre del comitè editorial de diverses revistes de primer nivell en l’àmbit de l’Enginyeria Computacional.
