El mapa interactiu, elaborat per Aldo Moccia, investigador del grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM), vinculat a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), identifica les característiques concretes de cada districte de la ciutat davant l’adaptació al canvi climàtic.

La caracterització dels edificis s’ha fet a partir tres variables deduïbles de les dades públiques del cadastre, com són la compacitat del teixit urbà, el potencial de ventilació creuada dels edificis i la presència d'aïllament tèrmic en façanes i cobertes. Segons la investigadora Helena Coch Roura, “aquests factors han permès identificar la disponibilitat d’estratègies de climatització passiva de les construccions, essencials per millorar el confort tèrmic dels habitatges sense augmentar el consum d’energia...”.

Mapa interactiu: habitatges climàticament vulnerables

Desigualtat climàtica
En concret, l’anàlisi mostra que les condicions d’adaptació varien segons la morfologia urbana i la història constructiva dels diferents districtes de Barcelona. Tal com explica l'investigador Carlos Alonso Montolío, “els barris antics amb una elevada compacitat, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, tenen un baix potencial de ventilació creuada, mentre que els edificis de la part central de l’Eixample o les de les zones properes a Collserola presenten un major potencial de ventilació, cosa que facilita l’adaptació a les situacions de calor extrema. Les àrees desenvolupades durant la postguerra, per contra, presenten edificis sense aïllament i amb un potencial de ventilació natural limitat”.

Pel que fa a l’aïllament tèrmic, només en té el 15 % del parc edificat de la ciutat i es concentra sobretot als districtes de Sarrià i Sant Martí. Aquesta característica, combinada amb un major potencial de ventilació creuada als edificis, facilita l’adaptació a escenaris de clima extrem.

Proximitat a refugis climàtics
En el marc del mateix projecte, també s'ha elaborat un mapa interactiu en què es representen gràficament les diferents categories dels gairebé 600 refugis climàtics de la xarxa municipal que hi ha a la ciutat, així com la seva proximitat als habitatges. En termes generals, el 46 % dels habitatges barcelonins es troben a un temps de desplaçament a peu inferior a 5 minuts d'algun refugi climàtic, un primer pas per assolir l’objectiu del 100 % plantejat al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica.

D’aquests refugis, el 45 % són espais naturals, el 35 % són espais climatitzats d'accés gratuït i el 20 % restant són espais climatitzats comercials o que requereixen un pagament per accedir-hi. L’estudi assenyala precisament que el tancament horari d'alguns d’aquests refugis redueix l'eficàcia de la xarxa, especialment als diumenges i a l'agost, quan aproximadament una tercera part dels refugis no està disponible.

Pel que fa a la distribució espacial a la ciutat, es constata que els districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí tenen la quantitat més gran de refugis climàtics naturals, a causa dels projectes urbans realitzats en els darrers trenta anys. Per contra, Ciutat Vella té una manca d’espais naturals, però ho compensa el gran nombre d’espais públics climatitzats. El districte amb menys refugis climàtics és Gràcia.

Mapa interactiu: xarxa de refugis climàtics de Barcelona

Definir estratègies d’intervenció
Les conclusions d’aquesta anàlisi, que es podria aplicar en altres ciutats, permetran definir millor les prioritats i estratègies d’actuació de cara a la rehabilitació energètica dels districtes i els seus edificis. De fet, l’estudi proporciona eines útils per orientar la planificació urbana a llarg i mitjà termini. A més, suggereixen un enfocament centrat en el benestar i el confort de les persones en el disseny de mesures de regeneració urbana.

En aquest sentit, els mapes interactius disponibles permeten accedir a dades com el potencial de ventilació creuada dels habitatges; la proximitat a alguns refugis climàtics com ara parcs, biblioteques i centres esportius; la vulnerabilitat climàtica, i la disponibilitat d'estratègies de climatització passiva dels habitatges. Pel que fa a la xarxa de refugis climàtics, l’eina recull la totalitat dels refugis climàtics de Barcelona, la proximitat als refugis i la proximitat als refugis que obren el mes d’agost i els diumenges.

El treball s’emmarca en el projecte competitiu ‘VeUvE: Remansos urbans en barris vulnerables’, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. En aquest estudi han participat Aldo Moccia, Helena Coch, Judit López, Isabel Crespo, Antonio Isalgué, Carlos Alonso i Marc Roca.