Catàleg de conferències de divulgació

Vols conèixer les darreres novetats en l'aplicació del GPS, l'ús de la robòtica a la medicina, l'ús de la llum a l'arquitectura, el disseny i l'enginyeria, i molt altres temes sobre els quals s'està fent recerca a la UPC? Demana una de les conferències de divulgació tecnològica impartides per professorat de la nostra Universitat.

  • On i quan? El professor o professora de la UPC encarregat d'impartir la conferència realitzarà la xerrada presencialment al vostre centre educatiu. La data i hora s'estableixen segons les necessitats del centre i la disponibilitat dels ponents.
  • A qui s'adrecen? A l'estudiantat de 4t d'ESO, de 1r i 2n de Batxillerat (especialment de la modalitat de Ciència i Tecnologia) i de Cicles Formatius (especialment els vinculats als àmbits d'estudi de les titulacions impartides a la Universitat).
  • Què t'oferim? Conferències impartides per docents de la UPC sobre diferents àmbits de coneixement i recerca en què treballa la nostra Universitat i que pugui ser d'interès per a l'estudiantat de secundària, així com de complement al seu currículum educatiu.
  • Què has de fer per sol·licitar-ne una? Contactar amb el Servei de Comunicació a l'adreça de correu electrònic pla.promocio@upc.edu. Cal que ens informeu del curs al qual s'adreçarà la sessió, el nombre d'alumnes, el títol de la conferència sol·licitada i la data i hora en què us interessaria que s'imparteixi la conferència.
  • El nombre total de conferències a realitzar per un mateix ponent durant el curs és limitat, així que s'assignaran per estricte ordre de sol·licitud. A més, es limita a dues el nombre de conferències a realitzar en el mateix centre. Les conferències es realitzaran sempre i quan el ponent tingui disponibilitat el dia i hora sol·licitat.

 

Arquitectura, Urbanisme i Edificació

Arquitectura i edificació

Arquitectura i biodiversitat

Ponent: Roger Sauquet. Departament de Projectes Arquitectònics.

L’arquitectura és un artifici al servei de les persones. Tanmateix, diversos organismes vius, tant de flora com de fauna, a banda dels humans, és clar, s’han beneficiat d’aquest artifici per descansar, trobar menjar, reproduir-se... En un context d’empobriment de la biodiversitat a causa dels nous sistemes constructius i de la contaminació, especialment en les àrees urbanes i periurbanes, veurem mesures per revertir aquest empobriment i millorar els ecosistemes urbans, amb una pinzellada prèvia als antecedents d’aquesta realitat simbiòtica.

Ciutats i arquitectures resilients al canvi climàtic

Ponent: Roger Sauquet. Departament de Projectes Arquitectònics.

L’augment d'episodis de climatologia extrema és avui, segurament, la cara més palpable del canvi climàtic a casa nostra. Les grans tempestes, les ventades exagerades, les nevades fora de lloc són ara fets quotidians. Alhora que l’avenç del mar està reduint notablement les platges catalanes. Està adaptada la ciutat i l’arquitectura que tenim a aquests canvis? Què hauríem d’introduir per tenir un paisatge urbà més resilient? La xerrada revisarà alguns dels escenaris que han sofert tempestes exageradament intenses últimament a Catalunya i mostrarà algunes bones pràctiques a fi de millorar l’adaptabilitat a aquests episodis extrems.

Emprenedoria i innovació en la construcció

Ponent: Jordi Vilajosana. Departament d'Organització d'Empreses.

S'hi tracta la importància de l'actitud emprenedora i innovadora en la carrera professional tot fent referència a l'evolució de projectes sorgits de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació (EPSEB) i que han tingut èxit empresarial. A més, es proporciona un decàleg per ser emprenedor i/o innovador en l'àmbit de la construcció.

La rehabilitació en l'arquitectura

Ponent: Manuel Agustiño Otero. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Busquem la motivació́ de l'estudiant mostrant l'apassionant món de la rehabilitació arquitectònica a les ciutats actuals i en el patrimoni arquitectònic. El contingut de la conferència estarà basat en la comprensió de la necessitat de regenerar i rehabilitar el parc edificat. Definirem els de conceptes necessaris per afrontar una rehabilitació arquitectònica adequadament: història, processos constructius i comprovacions (usos, lesions, càlcul, etc.). Es mostrarà exemples d'intervencions interessants en rehabilitació. La xerrada conclou amb les conclusions i les sortides professionals.

Recuperem els terrats: catàleg d'oportunitats per guanyar nous espais a la ciutat

Ponent: Montse Bosch. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Les ciutats ens han mostrat, molt cruament durant la pandèmia, que necessitem disposar de més espais a l'aire lliure vinculats als nostres habitatges: balcons, terrasses i terrats poden oferir múltiples solucions. En aquesta conferència en mostrem exemples i donem eines per identificar nous espais a l'aire lliure.

 

Materials

La construcció al s. XXI: Com s’adapta el sector de la construcció als reptes ambientals, econòmics i socials actuals i futurs?

Ponent: Oriol Marin Gordi. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

La construcció existeix des del moment que la humanitat necessita tenir un espai d’aixopluc i més confort que, a més, li permeti establir relacions familiars, socials, econòmiques, territorials, etc. Aquest pas es dona en aprendre a usar els materials que té al seu abast, com ara la terra, la pedra, la fusta, el cuir, els teixits naturals, etc. La construcció en el s. XX va acabar allunyant-se molt de l’equilibri necessari entre els nivells de confort, cada cop més exigents, i els recursos naturals existents o el consum d’energia no renovable. Com hem de construir, doncs, les ciutats del s. XXI? La sessió pretendrà motivar els estudiants i les estudiants a ser els protagonistes del necessari procés de canvi en l’àmbit de la construcció, mitjançant una mirada breu sobre l’origen, l’evolució i el futur.

 

Urbanisme

Com funcionen les nostres ciutats?

Ponent: Joan Moreno Sanz. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori.

Les ciutats on vivim són el resultat de la suma d'un seguit d'intervencions, algunes de planificades i altres d’espontànies, al llarg del temps. Les persones que habiten aquestes ciutats canvien i, per tant, també les seves necessitats. Com s'ha adaptat la ciutat a aquests canvis? Quins són els reptes de les ciutats del futur? L'objectiu del curs és introduir l'estudiant en la cultura urbanística i el concepte de smart city a través de l'estudi del cas de Barcelona, el seu desenvolupament urbà i els reptes davant la revolució tecnològica.

L’arquitecte: art, tècnica i societat

Ponent: Miquel Corominas. Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori.

L’arquitectura és una de les professions més antigues. Des dels inicis de la civilització, els humans s’han aixoplugat en coves o construccions per protegir-se de l’aigua i del clima. Han desenvolupat tècniques que han donat lloc a hàbitats de formes molt diverses. El confort és un clar objectiu. Els edificis singulars: palaus, esglésies... eren els símbols de la societat i es van sofisticar fins a convertir-se en autèntiques obres d’art. Els arquitectes van passar a la categoria d’artistes. Aquells projectes avui són museus, aeroports, gratacels... En els edificis, des de l’habitatge més senzill fins als edificis o recintes més multitudinaris, s’hi produeix una intensa vida social. L’arquitectura, a través de l’ordenació i la forma, l’ha de facilitar i impulsar. Els edificis s’agrupen formant pobles i ciutats. Es desenvolupa una nova ciència, l’urbanisme, l’art de fer ciutats.

La ciutat i l'aigua: enginyeria hidràulica als Països Baixos

Ponent: Joan Moreno Sanz. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori.

La ciutat d'Amsterdam és un dels exemples paradigmàtics de l'enginyeria hidràulica des del segle XIII fins a l'actualitat. En un territori situat per sota del nivell del mar, el sistema de drenatge format per canals i mecanismes d'elevació de l'aigua és fonamental per garantir el desenvolupament tant de la ciutat com del seu entorn. L'objectiu del curs és introduir l'estudiant en la relació entre la ciutat i l'enginyeria hidràulica a través de l'estudi de la ciutat d'Amsterdam, el seu desenvolupament al llarg del temps i el sistema hidràulic que la preserva.

 

Ciències Aplicades

Física

D’Einstein a Ascó. Física i energia nuclear

Ponent: Francisco Calviño. Departament de Física.

D'acord amb la famosa equació E = mc2 de la relativitat d'Einstein, massa i energia són intercanviables. Quanta energia es podria obtenir d'un quilogram de patates? Quanta energia es treu d'un quilogram de carbó? Alguna cosa falla! Veurem, al més intuïtivament possible, quins són els processos físics més eficients en la conversió de massa en energia. En particular, la fissió i la fusió nuclears. El primer ens acosta a Ascó. És a dir, connectarem Einstein amb la central nuclear d'Ascó.

La física a la cuina de casa

Ponent: Daniel López Codina. Departament de Física.

La cuina és un excel·lent laboratori científic. A través d’experiments senzills enregistrats en vídeo, que els estudiants podran fer a casa seva i sorprendre amics i familiars, ens acostarem a algunes propietats físiques que ens permetran entendre com funcionen els sistemes biològics.

 

Matemàtiques i Estadísica

Compartim un secret? Parlem-ne!

Ponent: Montse Alsina. Departament de Matemàtiques.

La comunicació i la transmissió d’informació tenen un paper molt rellevant en la societat actual. Des dels telègrafs òptics fins a la transmissió de bits arreu del món, el progrés tecnològic ha estat espectacular. Però en tota comunicació hi ha factors comuns relatius a la privacitat i la fiabilitat i sobre qui ha d’accedir-hi. Així, ens podem preguntar: com la podem mantenir secreta? Com evitem que s’hi produeixin errors? Com la podem repartir en funció de com volem que se’n reveli el secret? En la xerrada s’explicaran exemples de com la recerca en matemàtiques dona mètodes per respondre aquestes preguntes, especialment per compartir un secret.

El llegat d'Hipàtia: les dones i les matemàtiques

Ponent: Maribel Ortego. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Segur que podrem recordar quatre o cinc noms de matemàtics coneguts al llarg de la història i, fins i tot, potser recordem què van aportar al coneixement matemàtic. Quantes dones hi trobem? Aquesta conferència pretén analitzar la presència de les dones en la ciència i la tecnologia al llarg de la història i reflexionar amb l'alumnat sobre les perspectives de futur.

Enquestes, manifestacions i animals en perill d'extinció: l'estadística de cada dia

Ponent: Maribel Ortego. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Com es calcula el nombre d'assistents en una manifestació? Podem confiar en les enquestes socioeconòmiques o electorals? Els mitjans de comunicació utilitzen cada dia més les tècniques estadístiques per informar. Som prou crítics amb la informació que rebem? Aquesta conferència pretén mostrar on s'amaguen les tècniques estadístiques en la vida quotidiana.

La societat com a escenari i les matemàtiques com a actor

Ponent: Joan Gómez i Urgellés. Departament de Matemàtiques.

Són avorrides les matemàtiques? Hollywood ens enganya? Pot King Kong pujar a l'Empire State sense que caigui? Sortim del cinema i anem al supermercat i paguem amb una targeta de crèdit, perquè té aquesta forma? Comprem un litre de llet i tot seguit un paquet de papers DIN A4, quines matemàtiques hi ha en tot això? Quina relació hi ha entre el DNI, Juli Cèsar i els nombres primers? En la xerrada es presenta una paròdia de l'ensenyament actual i alhora es fa una invitació a l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les matemàtiques de la informàtica i la informàtica de les matemàtiques 

Ponent: Luis Belanche. Departament de Ciències de la Computació.

Què tenen en comú una cinta infinita, una funció matemàtica i un cervell humà? En aquesta xerrada parlarem de software i de hardware, i repassarem els inicis de la intel·ligència artificial i la seva connexió amb models del cervell humà. Veurem que hi ha problemes que, tot i que s’enuncien de manera formal, mai no es podran resoldre amb un ordinador, i aquest fet es pot demostrar. Parlarem de dos gegants de les matemàtiques que també ho són dels inicis de la informàtica i els ordinadors: Alan Turing i John von Neumann, i veurem com el seu llegat ha marcat les nostres vides per sempre.

Matemàtiques i COVID-19

Ponent: Daniel López Codina. Departament de Física i membre del grup de recerca BIOSCOM.

Tothora ens parlen de la COVID-19 i de les seves conseqüències, del nombre d’infectats, d’hospitalitzats, de morts. A més, per intentar controlar-la, els efectes sobre la societat són molt importants, amb limitacions arreu. Realment és molt difícil poder entendre què està passant. En aquest context podem descobrir que les matemàtiques ens poden ajudar a entendre què passa i a preveure quin comportament tindrà més endavant.

Matemàtiques i galàxies: ponts i cues

Ponent: Mercè Ollé. Departament de Matemàtiques.

En aquest xerrada, mitjançant un model molt senzill, s'explica la formació dels ponts (munt d'estrelles entre galàxies) i cues (munt d'estrelles lligades a una galàxia que formen una mena de cua) que s'observen avui dia en les galàxies. L'estudi es basa a aplicar una branca de les matemàtiques anomenada sistemes dinàmics.

Si no hi ha preguntes, no hi ha respostes

Ponent: Montse Alsina. Departament de Matemàtiques.

Les respostes ens interessen, si abans ens hem fet les preguntes. En aquesta xerrada es plantegen unes preguntes, uns reptes, i a continuació es mostra com es poden treballar des de diversos enfocaments interrelacionant matemàtiques, física i altres àrees.

 

Disseny i Tecnologia Multimèdia

Creació de mons fantàstics

Ponent: Joan Pons. Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM).

La creació de mons fantàstics és una nova disciplina vinculada a diversos mitjans d'entreteniment, com la literatura, el cinema o, més concretament, el disseny i desenvolupament de videojocs. Partint d'un lloc petit i controlable, com l'habitació de casa, construirem un univers sencer, creïble i amb significat, en dibuixarem els mapes, les costes, les muntanyes, les ciutats, els camins i carreteres, i el poblarem amb els seus habitants: diverses races, cultures, societats i creences. Aprendrem a fer-les conviure en una realitat alternativa, bé de fantasia bé de ciència-ficció. N’entendrem i imaginarem les estructures socials, la tecnologia (o màgia!) i les estructures de coneixement.

 

Enginyeria Aeroespacial

Segments d’un programa espacial: Soil Moisture & Ocean Salinity (SMOS)

Ponent: Jose Ignacio Rojas, del Departament de Física.

La conferència tracta sobre els tres segments d'un programa espacial: el segment terrestre (estacions terrestres de control i seguiment, etc.), el segment espacial (vehicle o vehicles espacials) i el segment de llançament (coet llançador). Es parlarà de les dues parts fonamentals dels vehicles espacials: la plataforma o bus i els payload, elements essencials perquè els vehicles compleixin la seva missió, i es posarà com a exemple la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea. S'aprofitarà la xerrada per fer notar la importància del sector espacial com a motor de recerca i desenvolupament de múltiples tecnologies que tenen un immens impacte en la nostra societat i el seu progrés. Així mateix, es destacarà el caràcter multinacional, multicultural i multidisciplinari del sector espacial, i la necessitat que té de professionals amb perfils molt variats, des d'artistes i dissenyadors gràfics fins a enginyers aeroespacials, incloent-hi físics, matemàtics, advocats, metges, enginyers informàtics i industrials, etc.

Vol autònom de drons mitjançant visió artificial

Ponent: Albert Masip-Álvarez, del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La conferència tractarà principalment sobre el procés que condueix a la navegació autònoma del dron de realitat augmentada (AR) de Parrot. Es donarà una visió general del concepte de control automàtic d’un dron quadricòpter comercial, se n’exposaran assajos i com interactuar amb els drons. Un cop es disposa d'un model matemàtic que en descriu el comportament en l'espai, s’explica el sistema de visió que incorpora i que li permet seguir una línia situada al terra.

Enginyeria Industrial

Disseny del producte

Geometria plana, enginyeria industrial i realitat virtual

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny.

Es farà una introducció a la situació actual de l'enginyeria industrial i la importància del projecte en l'enginyeria, amb casos pràctics i s'incidirà en l'àrea gràfica en aquest camp, amb informació sobre la geometria plana i l’aplicació al món industrial. A més, es tractarà l'ús de la realitat virtual i es presentaran manuals per analitzar la relació entre docència i TIC.

La UPC i l’enginyeria en el disseny de producte. L’enginyeria més humana

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny.

El disseny de producte no és una moda, és una qüestió de necessitats que viu del passat, del present i del futur, una enginyeria multidisciplinària quant a definició i molt propera i centrada en les persones, quant a aplicació. La finalitat de la xerrada és analitzar i entendre que les persones viuen en entorns bàsicament artificials i que estem envoltats de productes la forma dels quals condiciona l’ús i que l’ús també condiciona la persona.

Energia

El vehicle elèctric: passat, present o futur?

Ponent: Lluc Canals Casals. Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció.

El vehicle elèctric va aparèixer fins i tot abans que el de combustió i va ser capdavanter durant una bona part de l'inici del segle en batre tots els rècords de velocitat. Si tan interessant era, com és que els vehicles de combustió van prendre la iniciativa, fins ara? La reaparició del vehicle elèctric és cosa recent, de no més de deu anys enrere, i tothom n’ha tornat a parlar per la suposada millora ambiental que significa, fins al punt que Europa ha decretat que a partir del 2035 no es podran vendre vehicles de combustió. Però, és realment tan interessant ambientalment? Hi ha prou recursos per alimentar tot el parc automobilístic amb bateries? I el sistema elèctric està preparat per alimentar tot aquest consum? Tenim les respostes a totes aquestes preguntes!

Enginyeria Industrial

Com fabriquem les peces que ens envolten? Els diferents processos de fabricació i les seves aplicacions

Ponent: Irene Buj. Departament d’Enginyeria Mecànica.

En aquesta xerrada s’expliquen de manera breu diferents processos de fabricació de les peces que ens envolten, tenint en compte tres grans grups de processos: aquells en els quals s’augmenta la cohesió del material (fosa, sinterització, impressió 3D), aquells en els quals es manté la cohesió del material (forja, extrusió, deformació de xapa) i aquells en els quals hi ha una reducció de la cohesió del material (mecanització amb eina de tall i amb abrasius). Es consideren exemples d’aplicació dels diferents processos de fabricació, que corresponen a peces que es fan servir de manera quotidiana als mitjans de transport, a la llar, etc.

El paper de l'enginyeria industrial a la nostra societat

Ponent: Joaquim Minguella. Departament d’Enginyeria Mecànica.

A què es dedica una persona que cursa estudis d'enginyeria industrial? Capacitació i professió, però segurament també utilitat i vocació. La xerrada pretén presentar les competències i atribucions de la titulació i comparar-ne el perfil amb el que reflecteixen les enquestes d'ocupació de l'enginyeria industrial. Intentarem comentar, potser amb un xic d'humor, la importància de la polivalència en la projecció professional actual i per a l'exercici de professions que encara no s'han creat.

L'electrificació dels vehicles: és només un canvi tecnològic?

Ponent: Roberto Villafáfila Robles. Departament d'Enginyeria Elèctrica.

L'electrificació de la mobilitat rodada és un repte polièdric que porta implícits diferents vèrtexs: l’ambiental, l’econòmic i el social, la digitalització, la tecnologia d’automoció, la mobilitat i, per descomptat, l’energia. Es veurà com tots aquests àmbits estan interrelacionats i quins canvis es produiran en la societat actual. I també s'aprofundirà en les qüestions principals de l’àmbit energètic: Quin ha de ser l’origen de l’energia per moure els motors elèctrics? Com hauria de ser la infraestructura necessària per subministrar aquesta energia? Quin serà el cost d'aquesta energia?

Plataformes Stewart: un mecanisme ideal per simular moviments a l’espai

Ponent: Josep Maria Rossell Garriga. Departament de Matemàtiques.

Les plataformes Stewart són mecanismes dissenyats l’any 1965 com a simuladors de vol per als pilots de Lufthansa. Estan compostes d’una plataforma a la part superior, que es mou mitjançant sis actuadors telescòpics i independents que segueixen les instruccions donades per un ordinador mitjançant el programa LabVIEW. Podem considerar una plataforma Stewart com un sistema mecatrònic, és a dir, que integra l’electrònica, la mecànica i el control en un sol concepte. Al llarg dels anys, s’ha comprovat que les seves aplicacions i versatilitat són infinits. Avui en dia, gràcies a l’alta tecnologia existent, disposem d’un mecanisme que actua amb precisió de micres i que permet simular qualsevol tipus de moviment a l’espai. En podem trobar la utilitat en el món de l’aeronàutica, l’automoció, la robòtica, la mecànica, la captura d’energia marina o el control de vibracions, i fins i tot té aplicacions molt importants dins el camp de la medicina. respostes.

 

Materials

El futur està fet de materials

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència i Enginyeria de Materials.

Xerrada que relaciona aspectes de l'estructura atòmica dels materials amb les seves propietats i aplicacions. Destaca les principals característiques de les famílies de materials d'aplicació industrial (metalls, ceràmics, polímers i compostos) pel que fa a funcionalitat. S’acompanya d'exemples, vídeos i objectes per veure i tocar alguns dels materials que es comenten a la xerrada.

Imprimirem cases a l'espai? Passat, present i futur de la impressió 3D

Ponent: Joaquim Minguella. Departament d’Enginyeria Mecànica.

La impressió 3D és un conjunt de tecnologies relativament recents, en ple estadi de desenvolupament, i que obren moltes expectatives de futur. Com funcionen aquestes tecnologies? Què podem imprimir en 3D avui en dia? On ens portarà aquesta nova revolució dels mitjans de producció? De la figureta de Pokémon a l’òrgan humà de recanvi, de les maquetes amb corbes de nivell a l'aplicació de la intel·ligència artificial, repassarem fites i idees i somiarem, potser, a canviar la manera de fer les coses.

La impressió 3D, una revolució tecnològica nascuda en el món de l’enginyeria

Ponent: Felip Fenollosa. Departament d’Enginyeria Mecànica.

S’explica què és i com va néixer la impressió en 3D i se n’exposa la rapidíssima evolució i els diferents àmbits on s’utilitza, i es mostra com la UPC hi té un gran protagonisme a través del Centre CIM. La conclusió és que es tracta d’un camp en el qual en pocs anys es necessitaran molts professionals, que cal formar per al futur.

Materials de cine

Ponent: Núria Salan. Departament de Ciència i Enginyeria de Materials.

El gènere cinematogràfic de ciència-ficció utilitza recursos d'enginyeria de manera molt habitual, i dins d'aquests recursos, els metalls són protagonistes directes i indirectes de moltes escenes. Però sovint les imatges i seqüències de metalls que es mostren, incorren en irregularitats molt llunyanes de la realitat. Així, amb molt de respecte, amor i un punt d'humor, s'han fet unes seleccions de sèries i pel·lícules molt conegudes mostrant les "irrealitats" que ens han pogut fer pensar que algunes coses eren possibles, per destacar que no sempre la ficció pot ser una realitat científica.

Com es fabriquen les ampolles de plàstic? Són els cotxes moderns més segurs? Què és el grafè? Podem construir parts del cos en una fàbrica? Totes aquestes preguntes estan relacionades amb l’enginyeria de materials. En aquesta xerrada s’ensenyarà que, tot i que de vegades passen desapercebuts, els nous materials són responsables dels avenços tecnològics en molts camps de la tecnologia i que són part de la solució dels problemes del segle XXI.

Materials: la veritable revolució del segle XX!

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència i Enginyeria de Materials.

Sovint es diu que el segle XX ha estat cabdal en la revolució industrial i tecnològica, però, en realitat, cap d'aquestes fites s'hauria assolit sense l'acompanyament dels materials. Es comparen com eren a principis del segle XX alguns productes d'ús quotidià (roba, mobiliari, automoció, esport) i com són actualment gràcies als avenços de la ciència, la tecnologia i, sobretot, dels materials.

Objectiu la superfície: com i on dels recobriments actuals

Ponent: Francesc Montalà. Departament d'Enginyeria Mecànica.

Introducció als diferents tipus de recobriments i les seves aplicacions industrials, incidint en els aspectes químics, físics i mecànics. A més, s'analitza detalladament el plasma, quart estat de la matèria, i el seu ús per obtenir compostos exòtics de propietats extremes. 

Química

Corrosió i protecció en l'àmbit industrial: exemples d'aplicació

Ponent: Jose Ignacio Iribarren. Departament d'Enginyeria Química.

La corrosió és un fenomen present tant al sector industrial com al de l'obra pública i suposa uns costos econòmics elevats, però també costos socials i mediambientals. La xerrada planteja les bases científiques i tecnològiques d'aquest fenomen multidisciplinari; i en una segona part es detallen exemples d'actuació pràctics que s'han dut a terme dins del Grup de Recerca d'Innovació en Materials i Enginyeria Molecular de la UPC, fen un esment especial de les tècniques experimentals utilitzades i els resultats obtinguts.

Tèxtil

Les enginyeries i els productes tèxtils

Ponent: Josep M. Canal. Departament de Ciència i Enginyeria de Materials.

Aquesta conferència vol informar l'alumnat sobre les funcions de l'enginyer en l'empresa del segle XXI i orientar-lo sobre l'aplicació dels seus coneixements en la indústria tèxtil. Entre altres, es tracten aspectes com ara la innovació, els coneixements tecnològics o el disseny del producte, i s'analitza també la nova indústria tèxtil europea.

 

Enginyeria Naval, Marina i Nàutica

Màquines i motors marins

Ponent: Santiago Ordás. Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

Vols saber com funciona un vaixell? Amb aquesta conferència l’alumnat coneixerà els tipus d'instal·lacions existents a les sales de màquines dels vaixells mercants, el seu funcionament i les característiques que han de tenir els diferents equips per a un funcionament correcte, els serveis i els sistemes d'abordatge.

 

Medi ambient i sostenibilitat

Canvi climàtic. El conte de la Gaia i en Carboni

Ponent: Pere Losantos. Gabinet d'Innovació i Comunitat.

Has sentit a dir —i ho estàs vivint— que el planeta s’està escalfant, que el nivell del mar puja i que cada cop plou menys però més fort. Saps que el canvi climàtic n’és el responsable i també has sentit a dir que el 2050 haurem de ser neutres en carboni. No et queda clar què implica això per a tu i per als alumnes i les alumnes a qui fas classe, i tampoc saps ben bé com explicar-ho.

En aquesta xerrada o taller participatiu construirem plegats els futurs possibles a partir del conte de la Gaia i en Carboni. Farem un viatge a través de la història, amb una mirada crítica des de la ciència, la societat i la política, i acabarem imaginant-nos un món ben diferent d’aquest 2050 que cada dia és més a prop. (Entre 25 i 30 alumnes per sessió. El taller pot durar entre 1 i 2 hores, i cal un projector.)

Canvi climàtic. La petjada de CO2 de la meva escola

Ponent: Pere Losantos. Gabinet d'Innovació i Comunitat.

Ens diuen que hem de reduir les emissions a la meitat el 2030 i a zero el 2050. Hi ha una llei que obliga l’Administració a fer-ho, una metodologia establerta clara i fàcil de seguir i una plataforma per publicar-ho, però poques escoles ho fan o ho tenen com a projecte de centre.

En aquesta xerrada o taller participatiu identificarem els elements de l’escola que generen més emissions (mobilitat, calderes de gas, aire condicionat, consum de paper i aigua, procedència del menjar, electricitat…) i aprendrem a fer un pla de reducció. Aquesta activitat es pot demanar com a taller únic o com a punt de partida d’un projecte de quantificació de la petjada de CO2 i disseny del pla de reducció que pot durar tot un curs i repetir-se cada any. (Entre 25 i 30 alumnes per sessió. El taller pot durar entre 1 i 2 hores, i cal un projector.)

"Menja mòbils" reciclatge electrònic per combatre l'escassetat de matèries primeres de format sostenible

Ponent: : Dr. Toni Dorado. Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC.

Els electrònics són els residus que creixen a més velocitat i al mateix temps que menys es reciclen. Els nous avenços tecnològics permeten convertir aquesta problemàtica en una oportunitat per obtenir metalls crítics seguint els principis de l’economia circular i la mineria urbana. S’aprofita l’activitat d’uns determinats bacteris en un procés cíclic que esdevé una alternativa als processos convencionals amb menys consum energètic i menys impacte ambiental, alhora que es generen llocs de treball i s’estimula l’economia local.

 

Òptica i Optometria

¿Cómo ven “los que no ven”?

Ponent: Eulalia Sánchez Herrero. Departament d'Òptica i Optometria.

La percepció de les imatges que presenten els pacients amb una discapacitat visual severa és, en general, un aspecte desconegut. La manera com veuen dependrà d’aspectes com la patologia i grau, o la capacitat perceptiva de la persona. Aquesta xerrada té l’objectiu de donar a conèixer i sensibilitzar sobre la percepció, limitacions i adaptacions que requereixen aquestes persones.

Salut visual i cooperació

Ponent: Lluïsa Quevedo. Departament d'Òptica i Optometria.

La salut visual no és a l'abast de tothom. En el tercer món, problemes visuals que a occident tenen una solució senzilla, com ara una miopia mitjana-alta o unes cataractes, al tercer món poden significar ceguesa funcional i, per tant, discapacitat i exclusió. Des de la FOOT, en comunió amb l'ONG Òptics pel Món i sempre amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, posem el nostre granet de sorra per pal·liar aquest fet gravíssim. La llum ha d'arribar a tothom i tothom hi pot ajudar!

 

Tecnologia i Societat

El compromís social a la UPC. Disseny de sistemes elèctrics per a zones rurals de països en desenvolupament

Ponent: Marc Juanpera. Departament d’Organització d’Empreses.

Repàs d’exemples del compromís social de la UPC, tant a Catalunya com per a la promoció de serveis bàsics en països en vies de desenvolupament en col·laboració amb ONG i altres organitzacions. A més, es proposa el repte de configurar una metodologia d’ajuda a la presa de decisions per al disseny de sistemes elèctrics per a comunitats rurals. Donades unes alternatives d’electrificació (sistemes aïllats en microxarxa o sistemes connectats a la xarxa, utilitzant energies exclusivament renovables o utilitzant també dièsel), els estudiants i les estudiants hauran de pensar en criteris per escollir la millor alternativa. Per trobar-los, es remarcarà la importància de considerar aspectes econòmics, tècnics, socials, ambientals i institucionals que assegurin la sostenibilitat del projecte a llarg termini. Tot seguit, es discutirà la naturalesa dels criteris, qualitativa o quantitativa, i s’indicaran com es poden quantificar per a cada cas. Finalment, es mostrarà als i les estudiants una proposta de criteris i de quantificació que s'ha seguit en un projecte científic real, juntament amb una avaluació conjunta de tots els projectes proposats, dels quals s’ha acabat escollint la millor alternativa. Per fer aquesta avaluació conjunta, se'ls ensenyarà una eina multicriteri molt útil per a quan s'han de prendre decisions en funció de molts criteris de naturalesa diversa.

L'art i la ciència de l'enginy aplicat a la nostra vida: juguem a fer d'enginyer/a?

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència i Enginyeria de Materials.

Amb imatges de grans fites assolides gràcies als avenços de la ciència i la tecnologia, i també de grans "pífies", es fa un recorregut per l’evolució de l'aplicació dels coneixements i de la recerca, de l'àmbit de l'enginyeria a la millora de la qualitat de vida de la societat, passant pels inconvenients que pot comportar si no es fa bé.

L'enginy (in)visible

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència i Enginyeria de Materials.

En l'actualitat, homes i dones accedeixen a la formació universitària aparentment en paritat, però a les titulacions de caire tecnològic encara no es reflecteixen els percentatges de la societat. Tractarem l'accés de les dones a la universitat en carreres de ciència i tecnologia, la resposta de la societat, curiositats, anècdotes, dades numèriques d'abans i d'ara. Posarem en relleu la poca visibilitat de la dona en l'àmbit tecnològic i com encara s'arrosseguen estereotips que no afavoreixen l'apropament de la dona a les titulacions tecnològiques.

Perspectives a una carrera científica

Ponent: Alberto Rebassa. Departament de Física.

En aquesta xerrada es tractaran tant els aspectes positius com els reptes que implica una vida dedicada a la ciència, en particular a la recerca en astronomia i astrofísica. Es donaran indicacions de quin és el perfil i les aptituds i habilitats bàsiques requerides, i també es faran suggeriments per afrontar el possibles reptes. Finalment, es parlarà de les activitats diàries que duen a terme els científics.

Què és l’enginyeria?

Ponent: Jaume Fabregat. Departament de Matemàtiques.

Un enginyer o una enginyera es pot veure, i així es presenta, com una persona que aplica l’enginy (imaginació, creativitat) amb el propòsit d’aconseguir quelcom útil, i que ho fa bé, conreant l’art d’elegir i combinar coneixements (conceptes, procediments, actituds) per superar els reptes, mirant de trobar solucions tecnològiques i decantant-se després per la millor, tot això sent conscient que està canviant el món.

Recerca tecnològica i experiència d'usuari

Ponent: Daniel Guasch. Càtedra UNESCO d'Accessibilitat.

Xerrada sobre el paper de la universitat en l'àmbit de la discapacitat. S’explicarà el vessant social que té la ciència i la tecnologia, en aquest cas aplicades al món de la discapacitat.

Transcendència de l'enginyeria. Importància de la tecnologia en l'evolució de la humanitat

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny.

Els primers humans buscaven solucions als problemes en la naturalesa. Amb la seva capacitat d’enginy i de ser enginyós, l'ésser humà ha transformat l'entorn i creat artefactes (productes) que han definit pautes en les diferents civilitzacions i a la vegada han marcat aspectes transcendentals en l’evolució humana. La tecnologia intenta donar resposta als desitjos i les necessitats dels éssers humans en el seu context social i l'entorn. L'enginyeria aplicada permet actuar en el pensament i els sentiments, donar serveis i béns a les societats, transformar el món i l'entorn on vivim. L'enginyeria està al servei de tothom!

 

Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Informàtica

Aprendre a programar creant art audiovisual

Ponent: Ignasi Esquerra. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.

Un dels coneixements indispensables en l'actualitat és el de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i això moltes vegades comporta haver de saber programar. La programació és necessària en tots els estudis de l'àmbit STEM (science, technology, engineering and mathematics). En aquesta xerrada es mostraran els aspectes bàsics de la programació aplicada al tractament i manipulació d'imatges, àudios i vídeos en temps real, i veurem com és possible obtenir resultats en pocs minuts de programació en directe.

Geomàtica i geoinformació

Creació de mapes de forma senzilla

Ponent: Rogelio López. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.

Instamaps és una plataforma web per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet que incorpora una galeria de mapes on es poden visualitzar, compartir i fins i tot descarregar els mapes dissenyats pels usuaris etiquetats com a públics. Instamaps és una eina d’ús obert creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Què és la geomàtica?

Ponent: Rogelio López. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.

La geomàtica engloba un seguit de nous desenvolupaments en l'àmbit de la cartografia, la geodèsia i el conjunt de "ciències d'observació de la Terra", originats per la combinació de noves tecnologies i nous sensors per al treball sobre el territori. La conferència aprofundeix en els sistemes de posicionament per satèl·lit (GPS), els sistemes inercials i la teledetecció activa i passiva des d'un satèl·lit o una aeronau (radar, infraroig...), entre altres. A més, pretén mostrar com aquestes solucions han augmentat les possibilitats de conèixer el territori i valorar l'impacte de l'activitat humana en el medi.

Sistemes de posicionament global (GPS i altres) i les seves aplicacions

Ponent: Josep Gili. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.

Els sistemes de posicionament global (GPS, GALILEU, GLONASS, etc.) són cada dia més coneguts i utilitzats. Es basen en una sèrie de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra i aconsegueixen que qualsevol usuari pugui conèixer la seva posició (longitud, latitud i altura) de manera ràpida i precisa. La conferència explica de forma divulgativa aquesta tecnologia, que ha millorat la navegació terrestre, marítima i aèria i és la base per a molts nous desenvolupaments, i mostra algunes de les solucions que aporten els sistemes GNSS.

Sistemes intel·ligents i Robòtica

Control automàtico: más allá del concepto

Ponent: Carlos Ocampo.Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

En el marc de la realitat social i tecnològica, del control automàtic és sovint una disciplina desconeguda i poc escollida pels estudiants i les estudiants, atès que inclou components de diverses disciplines i té un alt contingut teòric (aparentment). Aquesta xerrada se centra a descobrir què significa realment això del control, per què es pretén que sigui automàtic, on és, d’on ve i qui el va inspirar. Després, es discuteix sobre cap a on es vol anar en aquesta disciplina, què la inspira actualment i com ella mateixa sosté conceptes tan de moda com la internet de les coses, la indústria 4.0 i el machine learning, i el que ve en el futur de la mà de la robòtica i altres disciplines afins. La sessió s’ofereix en castellà o anglès.

La intel·ligència artificial, com està impactant en les nostres vides?

Ponent: Cecilio Angulo. Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La intel·ligència artificial és una de les tecnologies que més disrupció està provocant en la nostra societat. Com tota nova eina, genera un munt d'expectació, però també neguits, amb o sense fonament científic i tècnic. Com sempre, la informació és el millor remei contra les inseguretats. En aquesta xerrada farem un tast sobre què és la intel·ligència artificial, on i com s'aplica en l'actualitat, quins impactes significatius té en les nostres vides i què en podem esperar en un futur proper.

La ‘smart city’: connectant la ciutat a internet per poder viure millor

Ponents: Rafael Vidal i Carles Gómez. Departament d’Enginyeria Telemàtica.

La població del món s'està concentrant a les ciutats. Això genera nous reptes quant a la gestió del recursos (per ex., aigua i energia), la reducció de la contaminació (per ex., trànsit) o la millora de la qualitat de vida dels seus habitants (per ex., reduir temps d'espera per trobar aparcament). En aquesta xerrada es veurà com la internet de les coses permet connectar les ciutats a internet i, a partir d'aquí, dona resposta als reptes esmentats, amb la qual cosa dona lloc al que es coneix com a ‘ciutats intel·ligents’.

Les enginyeries i la revolució 4.0

Ponent: Rosa Giralt. Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC.

Sabem què fan els enginyers i enginyeres? Sabem què és la revolució 4.0? En aquesta xerrada resolem aquestes preguntes explicant quina és la feina dels enginyers i enginyeres, sobretot la que està vinculada a la revolució 4.0, i veurem diversos exemples de sistemes que han anat millorant gràcies a la intel·ligència que s’hi ha afegit.

Robòtica per a la rehabilitació i l'assistència

Ponent: Alícia Casals. Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La tecnologia i, més concretament, la robòtica estan evolucionant en l'àmbit de la salut i l'assistència a les persones. En aquesta conferència, s’analitza el progrés de la robòtica en el camp de la rehabilitació i l'assistència a les persones amb discapacitat, o amb necessitats de rehabilitació, i també a la gent gran, principalment a través dels equips existents actualment. Aquesta anàlisi permetrà també fer una certa prospecció sobre les perspectives de futur de la robòtica en aquest camp.

 

Sistemes Electrònics

Tecnologies per a la vigilància del cor a casa

Ponent: Ernesto Serrano. Departament d’Enginyeria Electrònica.

Lluny del que estem acostumats a veure en diverses sèries de televisió, els aparells de vigilància mèdica no han de ser sempre gaire sofisticats. Poden adaptar-se a entorns no clínics, com ara a casa, de manera que amplien el ventall d’opcions que ens ajudaran a tenir cura de la nostra salut, en especial la vigilància del sistema cardiovascular, en un futur proper. Parlarem de diverses tecnologies de sensors que es poden incorporar a aparells d’ús domèstic i presentarem els resultats obtinguts amb alguns prototips recents.