Catàleg de conferències de divulgació

Vols conèixer les darreres novetats en l'aplicació del GPS, l'ús de la robòtica a la medicina, l'ús de la llum a l'arquitectura, el disseny i l'enginyeria, i molt altres temes sobre els quals s'està fent recerca a la UPC? Demana una de les conferències de divulgació tecnològica impartides per professorat de la nostra Universitat.

  • On i quan? El professor o professora de la UPC encarregat d'impartir la conferència assistirà al centre de secundària que ho demani. La data i hora s'estableixen segons les necessitats del centre i la disponibilitat dels ponents.
  • A qui s'adrecen? A l'estudiantat de 4t d'ESO, de 1r i 2n de Batxillerat (especialment de la modalitat de Ciència i Tecnologia) i de Cicles Formatius (especialment els vinculats als àmbits d'estudi de les titulacions impartides a la Politècnica).
  • Què t'oferim? Conferències impartides per docents de la UPC sobre diferents àmbits de coneixement i recerca en què treballa la nostra Universitat i que pugui ser d'interès per a l'estudiantat de secundària, així com de complement al seu currículum educatiu.
  • Què has de fer per sol·licitar-ne una? Contactar amb el Servei de Comunicació a l'adreça de correu electrònic pla.promocio@upc.edu. Cal que ens informeu del curs al qual s'adreçarà la sessió, el nombre d'alumnes, el títol de la conferència sol·licitada i la data i hora en què us interessaria que s'imparteixi la conferència.
    El nombre total de conferències a realitzar per un mateix ponent durant el curs és limitat, així que s'assignaran per estricte ordre de sol·licitud. A més, es limita a dues el nombre de conferències a realitzar en el mateix centre.
    Les conferències es realitzaran sempre i quan el ponent tingui disponibilitat el dia i hora sol·licitat.

Relació de xerrades d'investigadors de la UPC

Arquitectura, Urbanisme i Edificació

Arquitectura i edificació

Gaudí i la tradició mediterrània. El darrer constructor romà

Ponent: Carles Romea. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.

Gaudí es definia a ell mateix com el darrer arquitecte romà que va continuar l'arquitectura allà on els bizantins la van deixar. Partint de la construcció romana, arrelada fortament en la Mediterrània, justificà que la construcció gòtica no deixa de ser una intrusió en la cultura meridional. Per contra, va intentar recrear, basant-se en la tradició funicular, un nou sistema de construcció que superés el gòtic, eliminant-ne els defectes i acostant-lo a la Mediterrània. El coneixement ampli de la geometria, l'estètica, la resistència dels materials i la història de l’arquitectura va permetre a Gaudí crear un sistema original arrelat a la tradició mediterrània i, per extensió, catalana.

La resolució de grans llums amb materials petris

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Xerrada que analitza com la tècnica constructiva de cada època, des dels romans fins al segle XVIII, ha donat resposta a reptes cada cop més agosarats.

Les primeres aplicacions arquitectòniques de l'estructura metàl·lica

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Conferència que recull el canvis de paradigma que va suposar en les construccions arquitectòniques disposar d’un material estructural cent vegades més resistent que els emprats fins a l'època.

Petita introducció als arcs i a les voltes

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Nota: La durada d'aquesta conferència és aproximadament de 80-90 minuts. En forma de pregunta-resposta, s'analitzen diferents aspectes entre els quals destaquen les formes dels arcs i de les voltes, la seva nomenclatura, l'evolució històrica, els materials, el comportament mecànic, les tècniques constructives, el pas del pla a l'espai, etc.

Emprenedoria i innovació en la construcció

Ponent: Jordi Vilajosana. Departament d'Organització d'Empreses.

S'hi tracta la importància de l'actitud emprenedora i innovadora en la carrera professional tot fent referència a l'evolució de projectes sorgits de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació (EPSEB) i que han tingut èxit empresarial. A més, es proporciona un decàleg per ser emprenedor i/o innovador en l'àmbit de la construcció

Materials

Algunes aplicacions singulars del formigó armat

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

S’hi exposen des de solucions lleugeres fins a la utilització massiva del formigó armat en obres de defensa militar..

La fusta laminada encolada. Material de present

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Es detalla l'evolució tecnològica del material i les seves possibilitats estructurals i de durabilitat, així com el seu baix impacte ambiental.

Biomaterials per a la construcció d’edificis: una alternativa renovable i reciclable

Ponent: Ana María Lacasta. Departament de Física.

La preocupació creixent per la sostenibilitat mediambiental està propiciant el desenvolupament de nous materials i productes per a la construcció basats en recursos renovables. A la conferència, es parlarà de materials com la fusta transparent, les esferes de cel·lulosa o els aïllaments basats en fongs, i s’explicaran les investigacions que s’estan desenvolupant a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) en aquest àmbit.

Els materials i el foc. Com es propaguen els incendis en els edificis?

Ponent: Ana María Lacasta. Departament de Física.

La propagació d'un incendi a un edifici depèn de molts factors: del lloc on s'ha originat, del tipus de local, de les característiques arquitectòniques, de les condicions de ventilació i, per descomptat, del comportament envers el foc dels materials. En aquesta xerrada s’analitza com reaccionen diferents tipus de materials al foc, com cal tractar-los per millorar-ne el comportament i com obtenir materials que ens protegeixin del foc.

Percepció visual

Percepció visual 1: sintaxi de la imatge

Ponent: José Ramon Fernández Mira. Departament de Representació Arquitectònica.

La xerrada té com a objectiu propiciar la reflexió sobre com percebem visualment la realitat i sobre com el sistema visual-mental és obligat a desenvolupar una activitat quasi "constructora", organitzant la informació que arriba al camp visual, per tal de desentrellar, interpretar i comprendre el significat de les formes. Per fer-ho, es proposa un recorregut a través d'imatges que van des de l'ambigüitat interpretativa fins als malintencionats trompe-l’oeil.

Percepció visual 2: fonaments de perspectiva cònica

Ponent: José Ramon Fernández Mira. Departament de Representació Arquitectònica.

L'objectiu és contribuir a facilitar la representació gràfica de les formes i els espais que ens envolten. El camí escollit és propiciar l'observació i fomentar la reflexió sobre la manera com percebem visualment les característiques dimensionals i geomètriques dels objectes i l'entorn habitable. La xerrada es pot completar amb un taller on s’elabora un fotomuntatge o es fa un dibuix del natural, per tal de veure quines són i com s'apliquen les estratègies de control de correcció del dibuix.

Percepció visual 3. contrast i interacció entre colors

Ponent: José Ramon Fernández Mira. Departament de Representació Arquitectònica.

Com percebem el color? Quin és el color de la llum? I el color de l'ombra? La xerrada vol apropar l’alumnat a la comprensió del fenomen del color, en un breu recorregut que transcorre des de l'objectivitat derivada d'una determinada fisiologia de l'ull, o de les característiques físiques de la llum, fins a la subjectivitat perceptiva del color, exposant la teoria dels "contrastos entre els colors", de Johannes Itten, o els treballs sobre la "interacció entre colors", de Josef Albers. És possible planificar l’activitat en format taller, amb pràctiques incloses.

Enginyeria de Biosistemes i Agroalimentària

Els nostres veïns invisibles, els arbres del carrer

Ponent: Xavier Fàbregas. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia.

Els arbres són un tret fonamental de les ciutats. Conèixer les espècies més habituals de l’entorn, les principals funcions, el paper com a reguladors del clima i els problemes per créixer a les ciutats contribueix a respectar-los i valorar-los més.

La física dels sistemes biològics

Ponent: Daniel López Codina o Antoni Giró. Departament de Física.

Els biològics són els sistemes més complexos i sorprenents que coneixem. La xerrada acosta els estudiants als sistemes biològics des de la perspectiva de la física.

Ciències Aplicades

Física

La conquesta de l’espai i les lleis de la física

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

La cultura científica és essencial en tota narrativa actual, incloent-hi el cinema. En aquesta conferència es parlarà de com es tracten algunes lleis de la física en alguns films de ciència-ficció; i s’analitzarà si el que veiem al cinema és possible o impossible.

La física a la cuina de casa

Ponent: Daniel López Codina, Clara Prats o Antoni Giró. Departament de Física.

La cuina és un excel·lent laboratori científic. A través d’experiments senzills enregistrats en vídeo, que els estudiants podran fer a casa seva i sorprendre amics i familiars, ens acostarem a algunes propietats físiques que ens permetran entendre com funcionen els sistemes biològics.

Calcio, del núcleo de las estrellas a tu corazón

Ponent: Enrique Álvarez Lacalle, Departament de Física.

Cada cop que el cor batega hi ha un element que es mou i es converteix en missatger del cor: el calci. Un simple ió és encarregat de funcions complexes de l’organisme, com controlar les senyals del cervell o activar la contracció muscular. Es farà un recorregut per la història del calci, l’origen en les supernoves, es passarà per la domesticació biològica i s’arribarà als darrers descobriments relacionats amb temes mèdics.

Matemàtiques i Estadística

Les matemàtiques. Una visió eclèctica

Ponent: Carles Romea. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.

Des de l'antiga Grècia, les matemàtiques han impregnat totes les arts. Amb exemples concrets veurem aplicacions de lleis i teoremes que s'estudien al batxillerat en algunes obres com el Partenó, partitures de Mozart o quadres com Las Meninas, i comprovarem que les seves aplicacions són múltiples i variades i que, fins i tot en el grafisme de marques ben conegudes, hi apareixen sense saber-ho.

El llegat d'Hipàtia: les dones i les matemàtiques

Ponent: Maribel Ortego. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Segur que podrem recordar quatre o cinc noms de matemàtics coneguts al llarg de la història i, fins i tot, potser recordem què van aportar al coneixement matemàtic. Quantes dones hi trobem? Aquesta conferència pretén analitzar la presència de les dones en la ciència i la tecnologia al llarg de la història i reflexionar amb l'alumnat sobre les perspectives de futur.

Enquestes, manifestacions i animals en perill d'extinció: l'estadística de cada dia

Ponent: Maribel Ortego. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Com es calcula el nombre d'assistents en una manifestació? Podem confiar en les enquestes socioeconòmiques o electorals? Els mitjans de comunicació utilitzen cada dia més les tècniques estadístiques per informar. Som prou crítics amb la informació que rebem? Aquesta conferència pretén mostrar on s'amaguen les tècniques estadístiques en la vida quotidiana.

La societat com a escenari i les matemàtiques com a actor

Ponent: Joan Gómez i Urgellés. Departament de Matemàtiques.

Són avorrides les matemàtiques? Hollywood ens enganya? Pot King Kong pujar a l'Empire State sense que caigui? Sortim del cinema i anem al supermercat i paguem amb una targeta de crèdit, perquè té aquesta forma? Comprem un litre de llet i tot seguit un paquet de papers DIN A4, quines matemàtiques hi ha en tot això? Quina relació hi ha entre el DNI, Juli Cèsar i els nombres primers? En la xerrada es presenta una paròdia de l'ensenyament actual i alhora es fa una invitació a l’aprenentatge de les matemàtiques.

Enginyeria Aeroespacial

Control de navegació dels AR-Drone

Ponent: Albert Masip-Álvarez, del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La conferència tractarà principalment sobre el procés que condueix a la navegació autònoma del dron de realitat augmentada (AR) de Parrot. Es donarà una visió general del concepte de control automàtic d’un dron quadricòpter comercial, se n’exposaran assajos i com interactuar amb els drons. Un cop es disposa d'un model matemàtic que en descriu el comportament en l'espai, s’explica el sistema de visió que incorpora i que li permet seguir una línia situada al terra.

Enginyeria Civil

Una història del formigó

Ponent: Carles Romea. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.

El repàs de la història del formigó és un pretext per fer un anàlisi sobre la tècnica de la construcció des de la civilització neolítica, passant pel seu màxim esplendor en l’època imperial romana i fins a arribar al segle XXI, moment en el qual es converteix en el material de construcció per excel·lència.

Enginyeria Industrial

Disseny del producte

De la idea al producte: camí de l'enginy

Nota: Aquesta conferència tindrà una durada de 2 hores, ja que inclou també una sessió de treball amb l'alumnat.

Ponent: Pedro Monagas, Departament d’Organització d’Empreses.

Sessió que té com a objectiu proporcionar als participants el coneixement necessari per reconèixer el talent propi i el dels altres, a fi de detectar o potenciar i estimular el seu enginy i eficàcia creativa i innovadora. Els alumnes aprendran tècniques heurístiques i creatives de manera demostrativa i les metodologies necessàries per gestionar la innovació des de la idea fins a la realització del producte. Els continguts de la sessió inclouen: com protegir una idea; de la idea al producte (passos previs i equip); exemples pràctics de productes de la generació d’idees; i exposició de productes i solucions.

Geometria plana, enginyeria industrial i realitat virtual

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

Es farà una introducció a la situació actual de l'enginyeria industrial i la importància del projecte en l'enginyeria, amb casos pràctics i s'incidirà en l'àrea gràfica en aquest camp, amb informació sobre la geometria plana i l’aplicació al món industrial. A més, es tractarà l'ús de la realitat virtual i es presentaran manuals per analitzar la relació entre docència i TIC.

La UPC i l’enginyeria en el disseny de producte. L’enginyeria més humana

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

El disseny de producte no és una moda, és una qüestió de necessitats que viu del passat, del present i del futur, una enginyeria multidisciplinària quant a definició i molt propera i centrada en les persones, quant a aplicació. La finalitat de la xerrada és analitzar i entendre que les persones viuen en entorns bàsicament artificials i que estem envoltats de productes la forma dels quals condiciona l’ús i que l’ús també condiciona la persona.

Materials

“Una maleta llena de nuevos materiales “

Ponent: Emilio Jiménez. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Com es fabriquen les ampolles de plàstic? Són els cotxes moderns més segurs? Què és el grafè? Podem construir parts del cos en una fàbrica? Totes aquestes preguntes estan relacionades amb l’enginyeria de materials. En aquesta xerrada s’ensenyarà que, tot i que de vegades passen desapercebuts, els nous materials són responsables dels avenços tecnològics en molts camps de la tecnologia i que són part de la solució dels problemes del segle XXI.

Materials: la veritable revolució del segle XX!

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Sovint es diu que el segle XX ha estat cabdal en la revolució industrial i tecnològica, però, en realitat, cap d'aquestes fites s'hauria assolit sense l'acompanyament dels materials. Es comparen com eren a principis del segle XX alguns productes d'ús quotidià (roba, mobiliari, automoció, esport) i com són actualment gràcies als avenços de la ciència, la tecnologia i, sobretot, dels materials.

El futur està fet de materials

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Xerrada que relaciona aspectes de l'estructura atòmica dels materials amb les seves propietats i aplicacions. Destaca les principals característiques de les famílies de materials d'aplicació industrial (metalls, ceràmics, polímers i compostos) pel que fa a funcionalitat. S’acompanya d'exemples, vídeos i objectes per veure i tocar alguns dels materials que es comenten a la xerrada.

Recobriments i les seves aplicacions: de l'espai a les aixetes

Ponent: Francesc Montalà. Departament d'Enginyeria Mecànica.

Introducció als diferents tipus de recobriments i les seves aplicacions industrials, incidint en els aspectes químics, físics i mecànics. A més, s'analitza detalladament el plasma, quart estat de la matèria, i el seu ús per obtenir compostos exòtics de propietats extremes.

L'acer, avui. Un material desfasat?

Ponent: Francesc Montalà. Departament d'Enginyeria Mecànica.

Aquesta conferència té com a objectiu donar una visió introductòria sobre les aplicacions dels acers i les propietats que exigim i obtenim de les peces que es fabriquen. La descripció dels principals tractaments que s'apliquen sobre l'acer també formarà part de l'exposició.


Química

Corrosió i protecció en l'àmbit industrial: exemples d'aplicació

Ponent: Jose Ignacio Iribarren. Departament d'Enginyeria Química.

La corrosió és un fenomen present tant al sector industrial com al de l'obra pública i suposa uns costos econòmics elevats, però també costos socials i mediambientals. La xerrada planteja les bases científiques i tecnològiques d'aquest fenomen multidisciplinari; i en una segona part es detallen exemples d'actuació pràctics que s'han dut a terme dins del Grup de Recerca d'Innovació en Materials i Enginyeria Molecular de la UPC, fen un esment especial de les tècniques experimentals utilitzades i els resultats obtinguts.

Del grafit al grafè: el nou material que ha d’ajudar a la revolució tecnològica del segle XXI

AQUESTA CONFERÈNCIA JA TÉ L'AGENDA DE RESERVES TANCADA

Ponent: Xavier Colom, Departament d'Enginyeria Química.

Es tracta de veure com a partir del grafit, una variant del carbó molt utilitzada, es pot aconseguir un nou material: el grafè. Aquest material, molt versàtil, té un potencial encara per descobrir en la fabricació de pantalles transparents i flexibles en els dispositius electrònics del futur i serà el material que permetrà millorar les capacitats de les bateries, ja que reduirà el pes i la grandària. També es farà referència a les aplicacions en la medicina, l'aeronàutica i altres sectors emergents.

Tecnologies industrials

El paper de l'enginyer industrial en la nostra societat

Ponent: Emilio Hernández Chiva. Departament de Projectes d'Enginyeria.

La xerrada pretén mostrar les diferències entre els estudis tècnics i els científics i analitzar detalladament el perfil de l'enginyer industrial, fent èmfasi especial en la polivalència d'aquesta titulació multidisciplinària i en la projecció professional dels titulats en enginyeria industrial.

Enginyeria industrial i la Formula Student. La prèvia a la Fórmula 1?

Ponent: Emilio Hermández. Departament de Projectes d'Enginyeria.

Amb una visió general prèvia de l'enginyeria industrial s'explicarà en què consisteix la competició de la Formula Student, la participació de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, el paper dels estudiants en el projecte i com participar-hi.

Tèxtil

Les enginyeries i els productes tèxtils

Ponent: Josep M. Canal. Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Aquesta conferència vol informar l'alumnat sobre les funcions de l'enginyer en l'empresa del segle XXI i orientar-lo sobre l'aplicació dels seus coneixements en la indústria tèxtil. Entre altres, es tracten aspectes com ara la innovació, els coneixements tecnològics o el disseny del producte, i s'analitza també la nova indústria tèxtil europea.

Enginyeria Naval, Marina i Nàutica

Màquines i motors marins

Ponent: Manuel Rodríguez i Santiago Ordás. Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

Resum: Vols saber com funciona un vaixell? Amb aquesta conferència l’alumnat coneixerà els tipus d'instal·lacions existents a les sales de màquines dels vaixells mercants, el seu funcionament i les característiques que han de tenir els diferents equips per a un funcionament correcte, els serveis i els sistemes d'abordatge.

Òptica i Optometria

¿Cómo ven “los que no ven”?

Ponent: Eulalia Sánchez Herrero. Departament d'Òptica i Optometria.

La percepció de les imatges que presenten els pacients amb una discapacitat visual severa és, en general, un aspecte desconegut. La manera com veuen dependrà d’aspectes com la patologia i grau, o la capacitat perceptiva de la persona. Aquesta xerrada té l’objectiu de donar a conèixer i sensibilitzar sobre la percepció, limitacions i adaptacions que requereixen aquestes persones.

De l'examen visual a les ulleres

Ponent: Marta Fransoy Bel. Departament d'Òptica i Optometria.

El taller comença explicant en què consisteixen les disfuncions visuals, segueix amb la simulació dels diferents estats refractius per ajudar a prendre consciència de les limitacions que experimenten els usuaris d'ulleres i acaba amb la demostració pràctica d'un muntatge d'ulleres, tal com es fa als tallers d'òptica.

La luz y el ojo. Un sistema óptico versátil conectado a un magnífico ordenador

Ponent: María Sagrario Millán. Departament d'Òptica i Optometria.

La xerrada aborda el funcionament de l’ull i el sistema visual des del punt de vista òptic, comparant-lo amb una càmera fotogràfica i amb un ordinador. Es tracta d'una xerrada interactiva en què, mitjançant fàcils demostracions, es pot entendre millor com veiem, tot emmarcat en les bases físiques que governen la propagació de la llum.

Porto ulleres, puc dur lents de contacte?

Ponent: Carme Serés. Departament d'Òptica i Optometria.

Des de principis del segle XX és possible la neutralització d'un defecte refractiu amb lents de contacte. S'han millorat els materials per aconseguir una bona visió, sigui quin sigui el defecte, mitjançant l'adaptació d'una lent de contacte. Aquesta xerrada permet que els assistents coneguin de primera mà si poden dur o no lents de contacte.

Problemas visuales: ¿Cuál es la solución?

Ponent: Mª Consuelo Varón. Departament d'Òptica i Optometria.

El sistema d'enfocament, l'alineament ocular, les estructures oculars i la higiene visual permeten una visió òptima i confortable. Si alguna cosa falla, apareixen símptomes que impedeixen estudiar o rendir en el treball. En aquesta xerrada s'analitzen els problemes visuals que es poden presentar i s'ofereix possibles solucions.

Tecnologia i societat

Sensibilització a joves sobre desigualtats en salut visual i discapacitat

Ponent: Laura Guisasola i Anna Rius. Departament d'Òptica i Optometria.

Aquesta xerrada pretén sensibilitzar els joves de secundària sobre les desigualtats en la discapacitat i la salut visual al món per promoure'n la implicació en accions que ajudin a reduir-les i a denunciar la vulneració de drets. Aquestes diferències també són presents en la nostra realitat i el nostre entorn més proper, fet que provoca sovint impediments i la incapacitat per realitzar les tasques més habituals de la vida quotidiana.

L'origen de la tecnologia

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

Xerrada orientada al plantejament de recursos i maneres de presentar de forma creativa treballs de recerca, especialment en els àmbits de les ciències i la tecnologia, però també en les ciències humanes i socials. Es revisen les fases de la recerca científica (documentació, investigació, projectació...) i la comunicació final com a part indispensable de tota recerca, en les diverses modalitats i fent servir les darreres TIC.


Tècniques de comunicació i divulgació d'un treball de recerca

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

Què és la tecnologia? Com i quan es va originar en la nostra espècie? Tenen tecnologies altres espècies? Quines capacitats cognitives implica la tecnologia? Puc millorar la meva vida essent millor tecnòleg, estudiant enginyeria? En aquesta conferència s'explicaran de forma entenedora aquestes i altres preguntes i es parlarà de la tecnologia des del seu origen ancestral fins als nostres dies, així com la seva possible evolució futura.


Fermi i la ciència del segle XX

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

Desconegut per a molts, Enrico Fermi (1901-1954) va ser un dels físics més rellevants de la història. Va crear el primer reactor nuclear i va contribuir de forma crucial en el desenvolupament de la primera bomba atòmica. El seu llegat, però, va més enllà, amb aportacions fonamentals en l'àmbit de la física de partícules (estudi dels neutrins, acceleradors de partícules...), l'astrofísica o els mètodes numèrics (mètode de Montecarlo), així com en el desenvolupament dels primers ordinadors.


Dones, ciència i tecnologia: una "carrera" de fons

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

En l'actualitat, homes i dones accedeixen a la formació universitària aparentment en paritat, però a les titulacions de caire tecnològic encara no es reflecteixen els percentatges de la societat. Tractarem l'accés de les dones a la universitat en carreres de ciència i tecnologia, la resposta de la societat, curiositats, anècdotes, dades numèriques d'abans i d'ara. Posarem en relleu la poca visibilitat de la dona en l'àmbit tecnològic i com encara s'arrosseguen estereotips que no afavoreixen l'apropament de la dona a les titulacions tecnològiques.


L'art i la ciència de l'enginy aplicat a la nostra vida: juguem a fer d'enginyer/a?

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Amb imatges de grans fites assolides gràcies als avenços de la ciència i la tecnologia, i també de grans "pífies", es fa un recorregut per l’evolució de l'aplicació dels coneixements i de la recerca, de l'àmbit de l'enginyeria a la millora de la qualitat de vida de la societat, passant pels inconvenients que pot comportar si no es fa bé.


Els smartphones: de la seducció a l'addicció

Nota: aquesta xerrada només s’imparteix a partir de febrer.

Ponent: Joan Gómez i Urgellés. Departament de Matemàtiques

Es presenta la seducció que produeixen els dispositius i xarxes digitals fins que esdevenen additives i cal un tractament. Una nova malaltia del segle XXI anomenada intoxicació digital envaeix el tarannà quotidià. Es presenten les virtuts dels smartphones —tant en el camp educatiu com en el quotidià— i alhora els seus perills: l'obesitat digital, l'e-pes, etc., elements que cal tractar amb una dieta digitalment equilibrada. S'exposen els símptomes de la malaltia, el diagnòstic i el tractament per gaudir d'una bona salut tecnològica, i es presenta una bona dieta digital.


Recerca tecnològica i experiència d'usuari

Ponent: Daniel Guasch. Càtedra UNESCO d'Accessibilitat.

Xerrada sobre el paper de la tecnologia en l'àmbit de la discapacitat en què es presentaran mostres o demostracions de tecnologia per a invidents (algun programa informàtic, el projecte SAPIENS i altres). S’explicarà el vessant social que té la ciència i la tecnologia, en aquest cas aplicades al món de la discapacitat.


Contaminació acústica al mar: efectes i reptes tecnològics

Ponent: Michel André. Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques.

L'objectiu de la conferència és descobrir la relació sonora entre les activitats humanes i la conservació dels mamífers marins. Es presentaran les línies d'investigació del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques i es farà una demostració d'alguns experiments d'anàlisi de sons produïts pels cetacis.


Tecnologia o simplicitat?

Ponent: Miquel Escudero. Departament de Matemàtiques.

L'admiració per la innovació tecnològica pot arribar a l'extrem de l'esnobisme. Aquesta xerrada pretén mostrar les claus per aprendre a gaudir de l'exercici de les nostres facultats acompanyades dels avenços tecnològics, tot sabent que estan al nostre servei i no a l'inrevés.


Material docent interdisciplinari d'última generació

Ponent: Francisco Hernández Abad. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

Aquesta conferència aborda el tractament sistemàtic de la informació destinada a aconseguir l'assimilació de conceptes complexos de les diferents matèries dels estudis. La conferència mostra alguns continguts de matèries, com ara les matemàtiques, la física, la mecànica o la robòtica, elaborats amb material especialitzat, amb l'objectiu de fer senzill allò que és complicat i demostrar que 'la forma' i la planificació conceptual influeixen de manera decisiva en la transmissió del 'fons'.


Transcendència de l'enginyeria. Importància de la tecnologia en l'evolució de la humanitat

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

Els primers humans buscaven solucions als problemes en la naturalesa. Amb la seva capacitat d’enginy i de ser enginyós, l'ésser humà ha transformat l'entorn i creat artefactes (productes) que han definit pautes en les diferents civilitzacions i a la vegada han marcat aspectes transcendentals en l’evolució humana. La tecnologia intenta donar resposta als desitjos i les necessitats dels éssers humans en el seu context social i l'entorn. L'enginyeria aplicada permet actuar en el pensament i els sentiments, donar serveis i béns a les societats, transformar el món i l'entorn on vivim. L'enginyeria està al servei de tothom!


TIC

Geomàtica i geoinformació

Creació de mapes de forma senzilla

Ponents: Mercedes Sanz i Rogelio López. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.

Instamaps és una plataforma web per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet que incorpora una galeria de mapes on es poden visualitzar, compartir i fins i tot descarregar els mapes dissenyats pels usuaris etiquetats com a públics. Instamaps és una eina d'ús obert creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).


Sistemes de posicionament global (GPS i altres) i les seves aplicacions

Ponent: Josep Gili. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica.

Els sistemes de posicionament global (GPS, GALILEU, GLONASS, etc.) són cada dia més coneguts i utilitzats. Es basen en una sèrie de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra i aconsegueixen que qualsevol usuari pugui conèixer la seva posició (longitud, latitud i altura) de manera ràpida i precisa. La conferència explica de forma divulgativa aquesta tecnologia, que ha millorat la navegació terrestre, marítima i aèria i és la base per a molts nous desenvolupaments, i mostra algunes de les solucions que aporten els sistemes GNSS.


Què és la geomàtica?

Ponent: Rogelio López. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica.

La geomàtica engloba un seguit de nous desenvolupaments en l'àmbit de la cartografia, la geodèsia i el conjunt de "ciències d'observació de la Terra", originats per la combinació de noves tecnologies i nous sensors per al treball sobre el territori. La conferència aprofundeix en els sistemes de posicionament per satèl·lit (GPS), els sistemes inercials i la teledetecció activa i passiva des d'un satèl·lit o una aeronau (radar, infraroig...), entre altres. A més, pretén mostrar com aquestes solucions han augmentat les possibilitats de conèixer el territori i valorar l'impacte de l'activitat humana en el medi.


Robòtica

Robòtica per a la rehabilitació i l'assistència

Ponent: Alícia Casals. Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La tecnologia i, més concretament, la robòtica estan evolucionant en l'àmbit de la salut i l'assistència a les persones. En aquesta conferència, s’analitza el progrés de la robòtica en el camp de la rehabilitació i l'assistència a les persones amb discapacitat, o amb necessitats de rehabilitació, i també a la gent gran, principalment a través dels equips existents actualment. Aquesta anàlisi permetrà també fer una certa prospecció sobre les perspectives de futur de la robòtica en aquest camp.

Sistemes electrònics

Dissenys i aplicacions amb circuits digitals programables

Ponent: Francesc J. Robert. Departament d'Enginyeria Electrònica.

Com es dissenyen els circuits digitals d'equips com el temporitzador d’un microones, una central d'alarmes, un reproductor mp3, una estació meteorològica o un iPhone? Com es va d'una aplicació senzilla a d’altres més complexes? Avui en dia es disposa d'un ampli ventall d'eines d'enginyeria, moltes de les quals són gratuïtes, entre les quals hi ha laboratoris virtuals, simuladors de circuits analògics i digitals, aplicacions basades en el web i versions educacionals de les eines de disseny electrònic automatitzat, facilitades pels fabricants dels xips més avançats del sector.

Xarxes i comunicacions

Estem segurs de les nostres comunicacions amb les noves tecnologies?

Ponent: Francisco del Águila. Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC.

La revolució de la comunicació ens permet estar permanentment connectats, intercanviant contínuament informació. Els mitjans i els dispositius que fem servir per l'intercanvi poden ser molt diferents en funció de les xarxes, les aplicacions o els serveis que utilitzem. A través de diferents situacions quotidianes s’exposaran els aspectes de seguretat que hi intervenen i les implicacions respecte a la privacitat en l’intercanvi d’informació.


Un món de comunicació

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació

En ple segle XXI desconeixem com es comuniquen la majoria d’espècies amb les quals compartim el nostre planeta. El llenguatge humà és molt diferent dels sistemes de comunicació animal? Com es comuniquen les plantes? Com estudiem els sistemes de comunicació? Ens endinsarem en alguns dels fronts més apassionants de la recerca en els sistemes de comunicació, un àmbit en què les humanitats, la biologia i la informàtica es donen la mà per fer una recerca interdisciplinària.