Catàleg de conferències de divulgació

Vols conèixer les darreres novetats en l'aplicació del GPS, l'ús de la robòtica a la medicina, l'ús de la llum a l'arquitectura, el disseny i l'enginyeria, i molt altres temes sobre els quals s'està fent recerca a la UPC? Demana una de les conferències de divulgació tecnològica impartides per professorat de la nostra Universitat.

  • On i quan? El professor o professora de la UPC encarregat d'impartir la conferència assistirà al centre de secundària que ho demani. La data i hora s'estableixen segons les necessitats del centre i la disponibilitat dels ponents.
  • A qui s'adrecen? A l'estudiantat de 4t d'ESO, de 1r i 2n de Batxillerat (especialment de la modalitat de Ciència i Tecnologia) i de Cicles Formatius (especialment els vinculats als àmbits d'estudi de les titulacions impartides a la Politècnica).
  • Què t'oferim? Conferències impartides per docents de la UPC sobre diferents àmbits de coneixement i recerca en què treballa la nostra Universitat i que pugui ser d'interès per a l'estudiantat de secundària, així com de complement al seu currículum educatiu.
  • Què has de fer per sol·licitar-ne una? Contactar amb el Servei de Comunicació a l'adreça de correu electrònic pla.promocio@upc.edu. Cal que ens informeu del curs al qual s'adreçarà la sessió, el nombre d'alumnes, el títol de la conferència sol·licitada i la data i hora en què us interessaria que s'imparteixi la conferència.
    El nombre total de conferències a realitzar per un mateix ponent durant el curs és limitat, així que s'assignaran per estricte ordre de sol·licitud. A més, es limita a dues el nombre de conferències a realitzar en el mateix centre.
    Les conferències es realitzaran sempre i quan el ponent tingui disponibilitat el dia i hora sol·licitat.

Relació de xerrades d'investigadors de la UPC

Arquitectura, Urbanisme i Edificació

Arquitectura i edificació

Gaudí i la tradició mediterrània. El darrer constructor romà

Ponent: Carles Romea. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.

Gaudí es definia a ell mateix com el darrer arquitecte romà que va continuar l'arquitectura allà on els bizantins la van deixar. Partint de la construcció romana, arrelada fortament en la Mediterrània, justificà que la construcció gòtica no deixa de ser una intrusió en la cultura meridional. Per contra, va intentar recrear, basant-se en la tradició funicular, un nou sistema de construcció que superés el gòtic, eliminant-ne els defectes i acostant-lo a la Mediterrània. El coneixement ampli de la geometria, l'estètica, la resistència dels materials i la història de l’arquitectura va permetre a Gaudí crear un sistema original arrelat a la tradició mediterrània i, per extensió, catalana.

La resolució de grans llums amb materials petris

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Xerrada que analitza com la tècnica constructiva de cada època, des dels romans fins al segle XVIII, ha donat resposta a reptes cada cop més agosarats.

Les primeres aplicacions arquitectòniques de l'estructura metàl·lica

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Conferència que recull el canvis de paradigma que va suposar en les construccions arquitectòniques disposar d’un material estructural cent vegades més resistent que els emprats fins a l'època.

Petita introducció als arcs i a les voltes

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Nota: La durada d'aquesta conferència és aproximadament de 80-90 minuts. En forma de pregunta-resposta, s'analitzen diferents aspectes entre els quals destaquen les formes dels arcs i de les voltes, la seva nomenclatura, l'evolució històrica, els materials, el comportament mecànic, les tècniques constructives, el pas del pla a l'espai, etc.

Emprenedoria i innovació en la construcció

Ponent: Jordi Vilajosana. Departament d'Organització d'Empreses.

S'hi tracta la importància de l'actitud emprenedora i innovadora en la carrera professional tot fent referència a l'evolució de projectes sorgits de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació (EPSEB) i que han tingut èxit empresarial. A més, es proporciona un decàleg per ser emprenedor i/o innovador en l'àmbit de la construcció.

Materials

Algunes aplicacions singulars del formigó armat

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

S’hi exposen des de solucions lleugeres fins a la utilització massiva del formigó armat en obres de defensa militar..

La fusta laminada encolada. Material de present

Ponent: Agustín Portales. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura.

Es detalla l'evolució tecnològica del material i les seves possibilitats estructurals i de durabilitat, així com el seu baix impacte ambiental.

Biomaterials per a la construcció d’edificis: una alternativa renovable i reciclable

Ponent: Ana María Lacasta. Departament de Física.

La preocupació creixent per la sostenibilitat mediambiental està propiciant el desenvolupament de nous materials i productes per a la construcció basats en recursos renovables. A la conferència, es parlarà de materials com la fusta transparent, les esferes de cel·lulosa o els aïllaments basats en fongs, i s’explicaran les investigacions que s’estan desenvolupant a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) en aquest àmbit.

Els materials i el foc. Com es propaguen els incendis en els edificis?

Ponent: Ana María Lacasta. Departament de Física.

La propagació d'un incendi a un edifici depèn de molts factors: del lloc on s'ha originat, del tipus de local, de les característiques arquitectòniques, de les condicions de ventilació i, per descomptat, del comportament envers el foc dels materials. En aquesta xerrada s’analitza com reaccionen diferents tipus de materials al foc, com cal tractar-los per millorar-ne el comportament i com obtenir materials que ens protegeixin del foc.

Urbanisme

L’arquitecte: art, tècnica i societat NOVETAT

Ponent: Miquel Corominas. Departament d’Urbanisme.

L’arquitectura és una de les professions més antigues. Des dels inicis de la civilització, els humans s’han aixoplugat en coves o construccions per protegir-se de l’aigua i del clima. Han desenvolupat tècniques que han donat lloc a hàbitats de formes molt diverses. El confort és un clar objectiu. Els edificis singulars: palaus, esglésies... eren els símbols de la societat i es van sofisticar fins a convertir-se en autèntiques obres d’art. Els arquitectes van passar a la categoria d’artistes. Aquells projectes avui són museus, aeroports, gratacels... En els edificis, des de l’habitatge més senzill fins als edificis o recintes més multitudinaris, s’hi produeix una intensa vida social. L’arquitectura, a través de l’ordenació i la forma, l’ha de facilitar i impulsar. Els edificis s’agrupen formant pobles i ciutats. Es desenvolupa una nova ciència, l’urbanisme, l’art de fer ciutats.

Arquitectura i biodiversitat NOVETAT

Ponent: Roger Sauquet. Departament de Projectes Arquitectònics.

L’arquitectura és un artifici al servei de les persones. Tanmateix, diversos organismes vius, tant de flora com de fauna, a banda dels humans, és clar, s’han beneficiat d’aquest artifici per descansar, trobar menjar, reproduir-se... En un context d’empobriment de la biodiversitat a causa dels nous sistemes constructius i de la contaminació, especialment en les àrees urbanes i periurbanes, veurem mesures per revertir aquest empobriment i millorar els ecosistemes urbans, amb una pinzellada prèvia als antecedents d’aquesta realitat simbiòtica.

Com funcionen les nostres ciutats?

Ponent: Joan Moreno Sanz. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori.

Les ciutats on vivim són el resultat de la suma d'un seguit d'intervencions, algunes de planificades i altres d’espontànies, al llarg del temps. Les persones que habiten aquestes ciutats canvien i, per tant, també les seves necessitats. Com s'ha adaptat la ciutat a aquests canvis? Quins són els reptes de les ciutats del futur? L'objectiu del curs és introduir l'estudiant en la cultura urbanística i el concepte de smart city a través de l'estudi del cas de Barcelona, el seu desenvolupament urbà i els reptes davant la revolució tecnològica.

La ciutat i l'aigua: enginyeria hidràulica a la ciutat d'Amsterdam

Ponent: Joan Moreno Sanz. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori.

La ciutat d'Amsterdam és un dels exemples paradigmàtics de l'enginyeria hidràulica des del segle XIII fins a l'actualitat. En un territori situat per sota del nivell del mar, el sistema de drenatge format per canals i mecanismes d'elevació de l'aigua és fonamental per garantir el desenvolupament tant de la ciutat com del seu entorn. L'objectiu del curs és introduir l'estudiant en la relació entre la ciutat i l'enginyeria hidràulica a través de l'estudi de la ciutat d'Amsterdam, el seu desenvolupament al llarg del temps i el sistema hidràulic que la preserva.

Enginyeria de Biosistemes i Agroalimentària

La física dels sistemes biològics

Ponent: Daniel López Codina o Antoni Giró. Departament de Física.

Els biològics són els sistemes més complexos i sorprenents que coneixem. La xerrada acosta els estudiants als sistemes biològics des de la perspectiva de la física.

Ciències Aplicades

Física

Nanotecnologia o l'art de fer les coses petites i que serveixin per a alguna cosa NOVETAT

Ponent: Jordi Llorca. Departament d’Enginyeria Química.

En els darrers anys hem estat capaços de conèixer i dominar el comportament de la matèria a escala atòmica. Ara és el torn de posar aquest coneixement al servei de les persones. Amb la tecnologia podem, per exemple, fer millors catalitzadors per purificar l’aire que respirem, podem fer dispositius electrònics més petits i ràpids, i també podem desenvolupar noves eines per diagnosticar malalties. La nanotecnologia representa, sens dubte, una revolució important de la ciència amb aplicacions tecnològiques molt diverses.

D’Einstein a Ascó. Física i energia nuclear NOVETAT

Ponent: Francisco Calviño. Departament de Física.

D'acord amb la famosa equació E = mc2 de la relativitat d'Einstein, massa i energia són intercanviables. Quanta energia es podria obtenir d'un quilogram de patates? Quanta energia es treu d'un quilogram de carbó? Alguna cosa falla! Veurem, al més intuïtivament possible, quins són els processos físics més eficients en la conversió de massa en energia. En particular, la fissió i la fusió nuclears. El primer ens acosta a Ascó. És a dir, connectarem Einstein amb la central nuclear d'Ascó.

La conquesta de l’espai i les lleis de la física

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

La cultura científica és essencial en tota narrativa actual, incloent-hi el cinema. En aquesta conferència es parlarà de com es tracten algunes lleis de la física en alguns films de ciència-ficció; i s’analitzarà si el que veiem al cinema és possible o impossible.

La física a la cuina de casa

Ponent: Daniel López Codina, Clara Prats o Antoni Giró. Departament de Física.

La cuina és un excel·lent laboratori científic. A través d’experiments senzills enregistrats en vídeo, que els estudiants podran fer a casa seva i sorprendre amics i familiars, ens acostarem a algunes propietats físiques que ens permetran entendre com funcionen els sistemes biològics.

Calcio, del núcleo de las estrellas a tu corazón

Ponent: Enrique Álvarez Lacalle, Departament de Física.

Cada cop que el cor batega hi ha un element que es mou i es converteix en missatger del cor: el calci. Un simple ió és encarregat de funcions complexes de l’organisme, com controlar les senyals del cervell o activar la contracció muscular. Es farà un recorregut per la història del calci, l’origen en les supernoves, es passarà per la domesticació biològica i s’arribarà als darrers descobriments relacionats amb temes mèdics.

Matemàtiques i Estadística

Matemàtiques i galàxies: ponts i cues NOVETAT

Ponent: Mercè Ollé. Departament de Matemàtiques.

En aquest xerrada, mitjançant un model molt senzill, s'explica la formació dels ponts (munt d'estrelles entre galàxies) i cues (munt d'estrelles lligades a una galàxia que formen una mena de cua) que s'observen avui dia en les galàxies. L'estudi es basa a aplicar una branca de les matemàtiques anomenada sistemes dinàmics.

Les matemàtiques de la informàtica i la informàtica de les matemàtiques NOVETAT

Ponent: Luis Belanche. Departament de Ciències de la Computació.

Què tenen en comú una cinta infinita, una funció matemàtica i un cervell humà? En aquesta xerrada parlarem de software i de hardware, i repassarem els inicis de la intel·ligència artificial i la seva connexió amb models del cervell humà. Veurem que hi ha problemes que, tot i que s’enuncien de manera formal, mai no es podran resoldre amb un ordinador, i aquest fet es pot demostrar. Parlarem de dos gegants de les matemàtiques que també ho són dels inicis de la informàtica i els ordinadors: Alan Turing i John von Neumann, i veurem com el seu llegat ha marcat les nostres vides per sempre.

Les matemàtiques. Una visió eclèctica

Ponent: Carles Romea. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.

Des de l'antiga Grècia, les matemàtiques han impregnat totes les arts. Amb exemples concrets veurem aplicacions de lleis i teoremes que s'estudien al batxillerat en algunes obres com el Partenó, partitures de Mozart o quadres com Las Meninas, i comprovarem que les seves aplicacions són múltiples i variades i que, fins i tot en el grafisme de marques ben conegudes, hi apareixen sense saber-ho.

El llegat d'Hipàtia: les dones i les matemàtiques

Ponent: Maribel Ortego. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Segur que podrem recordar quatre o cinc noms de matemàtics coneguts al llarg de la història i, fins i tot, potser recordem què van aportar al coneixement matemàtic. Quantes dones hi trobem? Aquesta conferència pretén analitzar la presència de les dones en la ciència i la tecnologia al llarg de la història i reflexionar amb l'alumnat sobre les perspectives de futur.

Enquestes, manifestacions i animals en perill d'extinció: l'estadística de cada dia

Ponent: Maribel Ortego. Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Com es calcula el nombre d'assistents en una manifestació? Podem confiar en les enquestes socioeconòmiques o electorals? Els mitjans de comunicació utilitzen cada dia més les tècniques estadístiques per informar. Som prou crítics amb la informació que rebem? Aquesta conferència pretén mostrar on s'amaguen les tècniques estadístiques en la vida quotidiana.

La societat com a escenari i les matemàtiques com a actor

Ponent: Joan Gómez i Urgellés. Departament de Matemàtiques.

Són avorrides les matemàtiques? Hollywood ens enganya? Pot King Kong pujar a l'Empire State sense que caigui? Sortim del cinema i anem al supermercat i paguem amb una targeta de crèdit, perquè té aquesta forma? Comprem un litre de llet i tot seguit un paquet de papers DIN A4, quines matemàtiques hi ha en tot això? Quina relació hi ha entre el DNI, Juli Cèsar i els nombres primers? En la xerrada es presenta una paròdia de l'ensenyament actual i alhora es fa una invitació a l’aprenentatge de les matemàtiques.

Enginyeria Aeroespacial

Vol autònom de drons mitjançant visió artificial

Ponent: Albert Masip-Álvarez, del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La conferència tractarà principalment sobre el procés que condueix a la navegació autònoma del dron de realitat augmentada (AR) de Parrot. Es donarà una visió general del concepte de control automàtic d’un dron quadricòpter comercial, se n’exposaran assajos i com interactuar amb els drons. Un cop es disposa d'un model matemàtic que en descriu el comportament en l'espai, s’explica el sistema de visió que incorpora i que li permet seguir una línia situada al terra.

Segments d’un programa espacial: Soil Moisture & Ocean Salinity (SMOS) NOVETAT

Ponent: Jose Ignacio Rojas, del Departament de Física.

La conferència tracta sobre els tres segments d'un programa espacial: el segment terrestre (estacions terrestres de control i seguiment, etc.), el segment espacial (vehicle o vehicles espacials) i el segment de llançament (coet llançador). Es parlarà de les dues parts fonamentals dels vehicles espacials: la plataforma o bus i els payload, elements essencials perquè els vehicles compleixin la seva missió, i es posarà com a exemple la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea. S'aprofitarà la xerrada per fer notar la importància del sector espacial com a motor de recerca i desenvolupament de múltiples tecnologies que tenen un immens impacte en la nostra societat i el seu progrés. Així mateix, es destacarà el caràcter multinacional, multicultural i multidisciplinari del sector espacial, i la necessitat que té de professionals amb perfils molt variats, des d'artistes i dissenyadors gràfics fins a enginyers aeroespacials, incloent-hi físics, matemàtics, advocats, metges, enginyers informàtics i industrials, etc.

Enginyeria Civil

Una història del formigó

Ponent: Carles Romea. Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria.

El repàs de la història del formigó és un pretext per fer un anàlisi sobre la tècnica de la construcció des de la civilització neolítica, passant pel seu màxim esplendor en l’època imperial romana i fins a arribar al segle XXI, moment en el qual es converteix en el material de construcció per excel·lència.

Enginyeria Industrial

Disseny del producte

Geometria plana, enginyeria industrial i realitat virtual

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

Es farà una introducció a la situació actual de l'enginyeria industrial i la importància del projecte en l'enginyeria, amb casos pràctics i s'incidirà en l'àrea gràfica en aquest camp, amb informació sobre la geometria plana i l’aplicació al món industrial. A més, es tractarà l'ús de la realitat virtual i es presentaran manuals per analitzar la relació entre docència i TIC.

La UPC i l’enginyeria en el disseny de producte. L’enginyeria més humana

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

El disseny de producte no és una moda, és una qüestió de necessitats que viu del passat, del present i del futur, una enginyeria multidisciplinària quant a definició i molt propera i centrada en les persones, quant a aplicació. La finalitat de la xerrada és analitzar i entendre que les persones viuen en entorns bàsicament artificials i que estem envoltats de productes la forma dels quals condiciona l’ús i que l’ús també condiciona la persona.

Elèctrica

Estalvi d’energia elèctrica a la llar NOVETAT

Ponent: Oriol Boix. Departament d’Enginyeria Elèctrica.

Es comentarà la diferència entre potència i energia i es raonarà sobre quins són els electrodomèstics amb més consum. A continuació, es donaran pautes per a l'estalvi energètic dels principals electrodomèstics, enfocades tant a l'hora de triar-los com a la manera de fer-los servir. Atès que alguns dels electrodomèstics dels quals es parlarà van ser inventats per dones, s'aprofitarà per explicar-ho i tractar el fet que és més fàcil que haguem sentit parlar d'inventors que d'inventores.

Materials

“Una maleta llena de nuevos materiales“

Ponent: Emilio Jiménez. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Com es fabriquen les ampolles de plàstic? Són els cotxes moderns més segurs? Què és el grafè? Podem construir parts del cos en una fàbrica? Totes aquestes preguntes estan relacionades amb l’enginyeria de materials. En aquesta xerrada s’ensenyarà que, tot i que de vegades passen desapercebuts, els nous materials són responsables dels avenços tecnològics en molts camps de la tecnologia i que són part de la solució dels problemes del segle XXI.

Materials: la veritable revolució del segle XX!

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Sovint es diu que el segle XX ha estat cabdal en la revolució industrial i tecnològica, però, en realitat, cap d'aquestes fites s'hauria assolit sense l'acompanyament dels materials. Es comparen com eren a principis del segle XX alguns productes d'ús quotidià (roba, mobiliari, automoció, esport) i com són actualment gràcies als avenços de la ciència, la tecnologia i, sobretot, dels materials.

El futur està fet de materials

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Xerrada que relaciona aspectes de l'estructura atòmica dels materials amb les seves propietats i aplicacions. Destaca les principals característiques de les famílies de materials d'aplicació industrial (metalls, ceràmics, polímers i compostos) pel que fa a funcionalitat. S’acompanya d'exemples, vídeos i objectes per veure i tocar alguns dels materials que es comenten a la xerrada.

Objectiu la superfície: com i on dels recobriments actuals

Ponent: Francesc Montalà. Departament d'Enginyeria Mecànica.

Introducció als diferents tipus de recobriments i les seves aplicacions industrials, incidint en els aspectes químics, físics i mecànics. A més, s'analitza detalladament el plasma, quart estat de la matèria, i el seu ús per obtenir compostos exòtics de propietats extremes.

L'acer, avui. Un material desfasat?

Ponent: Francesc Montalà. Departament d'Enginyeria Mecànica.

Aquesta conferència té com a objectiu donar una visió introductòria sobre les aplicacions dels acers i les propietats que exigim i obtenim de les peces que es fabriquen. La descripció dels principals tractaments que s'apliquen sobre l'acer també formarà part de l'exposició.

Química

Corrosió i protecció en l'àmbit industrial: exemples d'aplicació

Ponent: Jose Ignacio Iribarren. Departament d'Enginyeria Química.

La corrosió és un fenomen present tant al sector industrial com al de l'obra pública i suposa uns costos econòmics elevats, però també costos socials i mediambientals. La xerrada planteja les bases científiques i tecnològiques d'aquest fenomen multidisciplinari; i en una segona part es detallen exemples d'actuació pràctics que s'han dut a terme dins del Grup de Recerca d'Innovació en Materials i Enginyeria Molecular de la UPC, fen un esment especial de les tècniques experimentals utilitzades i els resultats obtinguts.

Del grafit al grafè: el nou material que ha d’ajudar a la revolució tecnològica del segle XXI

Ponent: Xavier Colom, Departament d'Enginyeria Química.

Es tracta de veure com a partir del grafit, una variant del carbó molt utilitzada, es pot aconseguir un nou material: el grafè. Aquest material, molt versàtil, té un potencial encara per descobrir en la fabricació de pantalles transparents i flexibles en els dispositius electrònics del futur i serà el material que permetrà millorar les capacitats de les bateries, ja que reduirà el pes i la grandària. També es farà referència a les aplicacions en la medicina, l'aeronàutica i altres sectors emergents.

Tecnologies industrials

El paper de l'enginyer industrial en la nostra societat

Ponent: Emilio Hernández Chiva. Departament de Projectes d'Enginyeria.

La xerrada pretén mostrar les diferències entre els estudis tècnics i els científics i analitzar detalladament el perfil de l'enginyer industrial, fent èmfasi especial en la polivalència d'aquesta titulació multidisciplinària i en la projecció professional dels titulats en enginyeria industrial.

Enginyeria industrial i la Formula Student. La prèvia a la Fórmula 1?

Ponent: Emilio Hermández. Departament de Projectes d'Enginyeria.

Amb una visió general prèvia de l'enginyeria industrial s'explicarà en què consisteix la competició de la Formula Student, la participació de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, el paper dels estudiants en el projecte i com participar-hi.

Tèxtil

Les enginyeries i els productes tèxtils

Ponent: Josep M. Canal. Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Aquesta conferència vol informar l'alumnat sobre les funcions de l'enginyer en l'empresa del segle XXI i orientar-lo sobre l'aplicació dels seus coneixements en la indústria tèxtil. Entre altres, es tracten aspectes com ara la innovació, els coneixements tecnològics o el disseny del producte, i s'analitza també la nova indústria tèxtil europea.

Enginyeria Naval, Marina i Nàutica

Màquines i motors marins

Ponent: Manuel Rodríguez i Santiago Ordás. Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

Resum: Vols saber com funciona un vaixell? Amb aquesta conferència l’alumnat coneixerà els tipus d'instal·lacions existents a les sales de màquines dels vaixells mercants, el seu funcionament i les característiques que han de tenir els diferents equips per a un funcionament correcte, els serveis i els sistemes d'abordatge.

Medi ambient i sostenibilitat

Canvi climàtic. El conte de la Gaia i en Carboni NOVETAT

Ponent: Pere Losantos. Gabinet d’Innovació i Comunitat.

NOTA: Màxim de 30 alumnes per sessió. En el cas que s’hagi d’adreçar a més alumnes, cal concertar sessions complementàries.

Resum: Has sentit a dir —i ho has viscut— que el planeta s'està escalfant, que el mar puja i que cada cop plou més fort. Però no tens clar per què passa això ni què podem fer per fer-hi front o simplement adaptar-nos-hi. En aquesta xerrada/taller interactiu construirem plegats el conte de la Gaia i en Carboni i us explicaré com ens ho hem fet els adults per dur-vos fins aquí. I, és clar, què podem fer plegats perquè el nostre futur no sigui el que apareix a les pel·lícules de ficció.

Les onades i la costa seran iguals en el vostre futur? Què hi diu l'enginyeria? NOVETAT

Ponent: Corrado Altomare, Xavier Gironella, Vicenç Gracia. Laboratori d'Enginyeria Marítima, Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental.

Resum: Aquesta xerrada pretén sensibilitzar els joves de secundària sobre com el canvi climàtic afecta les comunitats costaneres (augment del nivell del mar, modificació de les característiques dels temporals d'onatge...), cosa que obliga els enginyers a afrontar nous reptes i a implementar noves estratègies per a la defensa dels litorals, tenint en compte que és on es concentren més els nuclis de població.

Òptica i Optometria

¿Cómo ven “los que no ven”?

Ponent: Eulalia Sánchez Herrero. Departament d'Òptica i Optometria.

La percepció de les imatges que presenten els pacients amb una discapacitat visual severa és, en general, un aspecte desconegut. La manera com veuen dependrà d’aspectes com la patologia i grau, o la capacitat perceptiva de la persona. Aquesta xerrada té l’objectiu de donar a conèixer i sensibilitzar sobre la percepció, limitacions i adaptacions que requereixen aquestes persones.

Porto ulleres, puc dur lents de contacte?

Ponent: Carme Serés. Departament d'Òptica i Optometria.

Des de principis del segle XX és possible la neutralització d'un defecte refractiu amb lents de contacte. S'han millorat els materials per aconseguir una bona visió, sigui quin sigui el defecte, mitjançant l'adaptació d'una lent de contacte. Aquesta xerrada permet que els assistents coneguin de primera mà si poden dur o no lents de contacte.

Tecnologia i societat

Què és l’enginyeria? NOVETAT

Ponent: Jaume Fabregat. Departament de Matemàtiques.

Un enginyer o una enginyera es pot veure, i així es presenta, com una persona que aplica l’enginy (imaginació, creativitat) amb el propòsit d’aconseguir quelcom útil, i que ho fa bé, conreant l’art d’elegir i combinar coneixements (conceptes, procediments, actituds) per superar els reptes, mirant de trobar solucions tecnològiques i decantant-se després per la millor, tot això sent conscient que està canviant el món.

Perspectives a una carrera científica NOVETAT

Ponent: Alberto Rebassa. Departament de Física.

En aquesta xerrada es tractaran tant els aspectes positius com els reptes que implica una vida dedicada a la ciència, en particular a la recerca en astronomia i astrofísica. Es donaran indicacions de quin és el perfil i les aptituds i habilitats bàsiques requerides, i també es faran suggeriments per afrontar el possibles reptes. Finalment, es parlarà de les activitats diàries que duen a terme els científics.

Història social dels videojocs NOVETAT

Ponent: Oriol Niebla. Professor del grau en Multimèdia del CITM.

NOTA:Conferència adreçada a alumnes de batxillerat.

La xerrada es fa només a les instal·lacions del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (Campus de Terrassa).

Des d’un punt de vista humanista es farà un repàs de la història dels videojocs amb l’objectiu de projectar una mirada que tingui una vessant més social, més lligada a l’època en què es van crear, sobretot amb la vinculació i repercussió que poden provocar en la societat en general.

La materialització dels somnis: de Leonardo da Vinci a la impressió 3D i els cíborgs NOVETAT

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

L'humanisme de Leonardo da Vinci és conseqüència de no haver perdut mai les ganes de materialitzar els seus somnis d'infantesa: creuar rius, volar, explorar el cos humà, ser invencible en la guerra i contra els elements. Aprofitem l'any Leonardo (el 2 de maig de 2019 farà 500 anys que va morir) per fer un salt des dels somnis de Leonardo fins a la realitat tecnològica actual de la impressió 3D i el ciborgisme, on ja no només podem imprimir allò que dissenyem sinó que ens encaminem cap al (post)transhumanisme d'imprimir-nos a nosaltres mateixos. Cap a on aneu vosaltres? Quins són els vostres somnis?.

Sensibilització a joves sobre desigualtats en salut visual i discapacitat

Ponent: Laura Guisasola i Anna Rius. Departament d'Òptica i Optometria.

Aquesta xerrada pretén sensibilitzar els joves de secundària sobre les desigualtats en la discapacitat i la salut visual al món per promoure'n la implicació en accions que ajudin a reduir-les i a denunciar la vulneració de drets. Aquestes diferències també són presents en la nostra realitat i el nostre entorn més proper, fet que provoca sovint impediments i la incapacitat per realitzar les tasques més habituals de la vida quotidiana.

L'origen de la tecnologia

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

Xerrada orientada al plantejament de recursos i maneres de presentar de forma creativa treballs de recerca, especialment en els àmbits de les ciències i la tecnologia, però també en les ciències humanes i socials. Es revisen les fases de la recerca científica (documentació, investigació, projectació...) i la comunicació final com a part indispensable de tota recerca, en les diverses modalitats i fent servir les darreres TIC.

Tècniques de comunicació i divulgació d'un treball de recerca

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

Què és la tecnologia? Com i quan es va originar en la nostra espècie? Tenen tecnologies altres espècies? Quines capacitats cognitives implica la tecnologia? Puc millorar la meva vida essent millor tecnòleg, estudiant enginyeria? En aquesta conferència s'explicaran de forma entenedora aquestes i altres preguntes i es parlarà de la tecnologia des del seu origen ancestral fins als nostres dies, així com la seva possible evolució futura.

Fermi i la ciència del segle XX

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació.

Desconegut per a molts, Enrico Fermi (1901-1954) va ser un dels físics més rellevants de la història. Va crear el primer reactor nuclear i va contribuir de forma crucial en el desenvolupament de la primera bomba atòmica. El seu llegat, però, va més enllà, amb aportacions fonamentals en l'àmbit de la física de partícules (estudi dels neutrins, acceleradors de partícules...), l'astrofísica o els mètodes numèrics (mètode de Montecarlo), així com en el desenvolupament dels primers ordinadors.

L'enginy (in)visible

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

En l'actualitat, homes i dones accedeixen a la formació universitària aparentment en paritat, però a les titulacions de caire tecnològic encara no es reflecteixen els percentatges de la societat. Tractarem l'accés de les dones a la universitat en carreres de ciència i tecnologia, la resposta de la societat, curiositats, anècdotes, dades numèriques d'abans i d'ara. Posarem en relleu la poca visibilitat de la dona en l'àmbit tecnològic i com encara s'arrosseguen estereotips que no afavoreixen l'apropament de la dona a les titulacions tecnològiques.

L'art i la ciència de l'enginy aplicat a la nostra vida: juguem a fer d'enginyer/a?

Ponent: Núria Salán. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Amb imatges de grans fites assolides gràcies als avenços de la ciència i la tecnologia, i també de grans "pífies", es fa un recorregut per l’evolució de l'aplicació dels coneixements i de la recerca, de l'àmbit de l'enginyeria a la millora de la qualitat de vida de la societat, passant pels inconvenients que pot comportar si no es fa bé.

Recerca tecnològica i experiència d'usuari

Ponent: Daniel Guasch. Càtedra UNESCO d'Accessibilitat.

Xerrada sobre el paper de la tecnologia en l'àmbit de la discapacitat en què es presentaran mostres o demostracions de tecnologia per a invidents (algun programa informàtic, el projecte SAPIENS i altres). S’explicarà el vessant social que té la ciència i la tecnologia, en aquest cas aplicades al món de la discapacitat.

Tecnologia o simplicitat?

Ponent: Miquel Escudero. Departament de Matemàtiques.

L'admiració per la innovació tecnològica pot arribar a l'extrem de l'esnobisme. Aquesta xerrada pretén mostrar les claus per aprendre a gaudir de l'exercici de les nostres facultats acompanyades dels avenços tecnològics, tot sabent que estan al nostre servei i no a l'inrevés.

Material docent interdisciplinari d'última generació

Ponent: Francisco Hernández Abad. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

Aquesta conferència aborda el tractament sistemàtic de la informació destinada a aconseguir l'assimilació de conceptes complexos de les diferents matèries dels estudis. La conferència mostra alguns continguts de matèries, com ara les matemàtiques, la física, la mecànica o la robòtica, elaborats amb material especialitzat, amb l'objectiu de fer senzill allò que és complicat i demostrar que 'la forma' i la planificació conceptual influeixen de manera decisiva en la transmissió del 'fons'.

Transcendència de l'enginyeria. Importància de la tecnologia en l'evolució de la humanitat

Ponent: Manel López Membrilla. Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria.

Els primers humans buscaven solucions als problemes en la naturalesa. Amb la seva capacitat d’enginy i de ser enginyós, l'ésser humà ha transformat l'entorn i creat artefactes (productes) que han definit pautes en les diferents civilitzacions i a la vegada han marcat aspectes transcendentals en l’evolució humana. La tecnologia intenta donar resposta als desitjos i les necessitats dels éssers humans en el seu context social i l'entorn. L'enginyeria aplicada permet actuar en el pensament i els sentiments, donar serveis i béns a les societats, transformar el món i l'entorn on vivim. L'enginyeria està al servei de tothom!


TIC

Aprendre a programar creant art audiovisual NOVETAT

Ponent: Ignasi Esquerra. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.

Un dels coneixements indispensables en l'actualitat és el de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i això moltes vegades comporta haver de saber programar. La programació és necessària en tots els estudis de l'àmbit STEM (science, technology, engineering and mathematics). En aquesta xerrada es mostraran els aspectes bàsics de la programació aplicada al tractament i manipulació d'imatges, àudios i vídeos en temps real, i veurem com és possible obtenir resultats en pocs minuts de programació en directe.

Impressió 3D, la tecnologia del futur? NOVETAT

Ponent: Joan Josep Roa Rovira, Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

Aquesta xerrada té com a objectiu donar una visió introductòria sobre les tecnologies de fabricació additiva que s’han anat desenvolupant i implementant en processos productius en els darrers anys gràcies a l’avenç tecnològic del sector. S’acompanya la xerrada d’exemples, vídeos i objectes per veure i tocar de primera mà alguns dels materials que es comenten en la xerrada.

Les matemàtiques de la informàtica i la informàtica de les matemàtiques NOVETAT

Ponent: Luis Belanche. Departament de Ciències de la Computació.

Què tenen en comú una cinta infinita, una funció matemàtica i un cervell humà? En aquesta xerrada parlarem de software i de hardware, i repassarem els inicis de la intel·ligència artificial i la seva connexió amb models del cervell humà. Veurem que hi ha problemes que, tot i que s’enuncien de manera formal, mai no es podran resoldre amb un ordinador, i aquest fet es pot demostrar. Parlarem de dos gegants de les matemàtiques que també ho són dels inicis de la informàtica i els ordinadors: Alan Turing i John von Neumann, i veurem com el seu llegat ha marcat les nostres vides per sempre.

Activitat TIC per promoure les STEM NOVETAT

Ponent: Sandra Bermejo (coordinadora). Departament d’Enginyeria Electrònica.

Es plantejarà una xerrada per explicar als estudiants què és l’enginyeria TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i per què serà un motor transformador del futur. La xerrada pretén fer donar a conèixer a l’estudiantat la importància de les STEM i les TIC en el futur immediat; els canvis que suposen en el món laboral; el paper de l’enginyeria TIC com a ascensor social, i la importància de la igualtat de gènere en el món de les TIC. Es farà també una introducció als estudis TIC de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (Enginyeria Electrònica, Enginyeria de Telecomunicació, Ciència i Enginyeria de Dades i Enginyeria Física) i sobre el procés d’adaptació a la Universitat.

Geomàtica i geoinformació

Creació de mapes de forma senzilla

Ponents: Mercedes Sanz i Rogelio López. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.

Instamaps és una plataforma web per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet que incorpora una galeria de mapes on es poden visualitzar, compartir i fins i tot descarregar els mapes dissenyats pels usuaris etiquetats com a públics. Instamaps és una eina d'ús obert creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Sistemes de posicionament global (GPS i altres) i les seves aplicacions

Ponent: Josep Gili. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica.

Els sistemes de posicionament global (GPS, GALILEU, GLONASS, etc.) són cada dia més coneguts i utilitzats. Es basen en una sèrie de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra i aconsegueixen que qualsevol usuari pugui conèixer la seva posició (longitud, latitud i altura) de manera ràpida i precisa. La conferència explica de forma divulgativa aquesta tecnologia, que ha millorat la navegació terrestre, marítima i aèria i és la base per a molts nous desenvolupaments, i mostra algunes de les solucions que aporten els sistemes GNSS.

Què és la geomàtica?

Ponent: Rogelio López. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica.

La geomàtica engloba un seguit de nous desenvolupaments en l'àmbit de la cartografia, la geodèsia i el conjunt de "ciències d'observació de la Terra", originats per la combinació de noves tecnologies i nous sensors per al treball sobre el territori. La conferència aprofundeix en els sistemes de posicionament per satèl·lit (GPS), els sistemes inercials i la teledetecció activa i passiva des d'un satèl·lit o una aeronau (radar, infraroig...), entre altres. A més, pretén mostrar com aquestes solucions han augmentat les possibilitats de conèixer el territori i valorar l'impacte de l'activitat humana en el medi.


Sistemes intel·ligents i robòtica

La intel·ligència artificial, com està impactant en les nostres vides? NOVETAT

Ponent: Cecilio Angulo. Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La intel·ligència artificial és una de les tecnologies que més disrupció està provocant en la nostra societat. Com tota nova eina, genera un munt d'expectació, però també neguits, amb o sense fonament científic i tècnic. Com sempre, la informació és el millor remei contra les inseguretats. En aquesta xerrada farem un tast sobre què és la intel·ligència artificial, on i com s'aplica en l'actualitat, quins impactes significatius té en les nostres vides i què en podem esperar en un futur proper.

La ‘smart city’: connectant la ciutat a internet per poder viure millor NOVETAT

Ponents: Rafael Vidal i Carles Gómez. Departament d’Enginyeria Telemàtica.

La població del món s'està concentrant a les ciutats. Això genera nous reptes quant a la gestió del recursos (per ex., aigua i energia), la reducció de la contaminació (per ex., trànsit) o la millora de la qualitat de vida dels seus habitants (per ex., reduir temps d'espera per trobar aparcament). En aquesta xerrada es veurà com la internet de les coses permet connectar les ciutats a internet i, a partir d'aquí, dona resposta als reptes esmentats, amb la qual cosa dona lloc al que es coneix com a ‘ciutats intel·ligents’.

Automatic control: beyond the concept NOVETAT

Ponent: Carlos Ocampo-Martínez. Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

NOTA: Aquesta conferència s’imparteix en castellà o anglès.

Dins la realitat social i tecnològica, la disciplina del control automàtic s'alça com una de les més místiques i poc preferides pels estudiants atesos els seus components de diverses disciplines i el seu alt contingut teòric (aparentment). Aquesta xerrada se centra a descobrir què significa realment això del control, per què es pretén que sigui automàtic, on és, d'on ve i qui el va inspirar. Tot seguit, es discuteix cap a on es vol anar en aquesta disciplina, què la inspira actualment i com ella mateixa sosté conceptes tan de moda com la internet de les coses, la indústria 4.0, el machine learning i el que arribarà en el futur de la mà de la robòtica i altres disciplines afins.

Robòtica per a la rehabilitació i l'assistència

Ponent: Alícia Casals. Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

La tecnologia i, més concretament, la robòtica estan evolucionant en l'àmbit de la salut i l'assistència a les persones. En aquesta conferència, s’analitza el progrés de la robòtica en el camp de la rehabilitació i l'assistència a les persones amb discapacitat, o amb necessitats de rehabilitació, i també a la gent gran, principalment a través dels equips existents actualment. Aquesta anàlisi permetrà també fer una certa prospecció sobre les perspectives de futur de la robòtica en aquest camp.

Sistemes electrònics

Tecnologies per a la vigilància del cor a casa NOVETAT

Ponent: Ernesto Serrano. Departament d’Enginyeria Electrònica.

Lluny del que estem acostumats a veure en diverses sèries de televisió, els aparells de vigilància mèdica no han de ser sempre gaire sofisticats. Poden adaptar-se a entorns no clínics, com ara a casa, de manera que amplien el ventall d’opcions que ens ajudaran a tenir cura de la nostra salut, en especial la vigilància del sistema cardiovascular, en un futur proper. Parlarem de diverses tecnologies de sensors que es poden incorporar a aparells d’ús domèstic i presentarem els resultats obtinguts amb alguns prototips recents.

Dissenys i aplicacions amb circuits digitals programables

Ponent: Francesc J. Robert. Departament d'Enginyeria Electrònica.

Com es dissenyen els circuits digitals d'equips com el temporitzador d’un microones, una central d'alarmes, un reproductor mp3, una estació meteorològica o un iPhone? Com es va d'una aplicació senzilla a d’altres més complexes? Avui en dia es disposa d'un ampli ventall d'eines d'enginyeria, moltes de les quals són gratuïtes, entre les quals hi ha laboratoris virtuals, simuladors de circuits analògics i digitals, aplicacions basades en el web i versions educacionals de les eines de disseny electrònic automatitzat, facilitades pels fabricants dels xips més avançats del sector.

Xarxes i comunicacions

Estem segurs de les nostres comunicacions amb les noves tecnologies?

Ponent: Francisco del Águila. Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC.

La revolució de la comunicació ens permet estar permanentment connectats, intercanviant contínuament informació. Els mitjans i els dispositius que fem servir per l'intercanvi poden ser molt diferents en funció de les xarxes, les aplicacions o els serveis que utilitzem. A través de diferents situacions quotidianes s’exposaran els aspectes de seguretat que hi intervenen i les implicacions respecte a la privacitat en l’intercanvi d’informació.

Un món de comunicació

Ponent: Antoni Hernández. Institut de Ciències de l’Educació

En ple segle XXI desconeixem com es comuniquen la majoria d’espècies amb les quals compartim el nostre planeta. El llenguatge humà és molt diferent dels sistemes de comunicació animal? Com es comuniquen les plantes? Com estudiem els sistemes de comunicació? Ens endinsarem en alguns dels fronts més apassionants de la recerca en els sistemes de comunicació, un àmbit en què les humanitats, la biologia i la informàtica es donen la mà per fer una recerca interdisciplinària.