Aquest màster satisfa les necessitats educatives reals d’Europa i del món sencer. La mecànica computacional s’està convertint en una ciència cada vegada més multidisciplinària i cal preveure que, la propera dècada, la demanda de simulacions numèriques precises i fiables de sistemes d’enginyeria experimentarà un creixement espectacular i exercirà una influència important en la nostra vida diària. L'objectiu és que els titulats del màster siguin especialistes en la teoria i les aplicacions dels mètodes de càlcul per al disseny de productes i processos, en el sentit més ampli possible. Seran professionals amb capacitat per aplicar immediatament a la indústria els coneixements adquirits i amb la formació científica necessària per abordar amb èxit una etapa doctoral.

Competències transversals

Les competències transversals descriuen allò que un titulat o titulada és capaç de saber o fer en acabar el procés d'aprenentatge, amb independència de la titulació. Les competències transversals establertes a la UPC són emprenedoria i innovació, sostenibilitat i compromís social, coneixement d'una tercera llengua (preferentment l'anglès), treball en equip i ús solvent dels recursos d'informació.

Competències específiques

• Resoldre problemes mitjançant mètodes numèrics i computacionals, havent completat i consolidat la formació bàsica en aquest àmbit i reforçat el coneixement de les bases i de les aplicacions específiques.
• Comprendre i dominar les teories i aplicacions dels mètodes numèrics a la solució dels problemes d'enginyeria.
• Aplicar, amb experiència i criteri, els mètodes numèrics a través de la utilització de programes de càlcul, preprocessadors i postprocessadors gràfics, llenguatge de programació i biblioteques de càlcul científic.
• Plantejar solucions convencionals amb coneixements, criteris i esperit crític consolidats, i també analitzar resultats en problemes característics de modelització numèrica.
• Conèixer i adquirir una consciència crítica sobre l'avantguarda de la comunitat europea i internacional de mètodes numèrics a l'enginyeria.
• Aprofundir en l'habilitat de resoldre problemes reals d'enginyeria mitjançant la modelització numèrica, a través de la identificació del model matemàtic subjacent, del mètode de càlcul més adequat i de la interpretació crítica dels resultats.
• Utilitzar de forma autònoma el coneixement i la comprensió de l'enginyeria computacional, per tal de dissenyar solucions de problemes nous o poc familiars, incorporant coneixements i saber fer teòrics i pràctics, si cal, d'altres disciplines i dissenyant nous mètodes de resolució originals i adequats als objectius.
• Comprendre l'aplicabilitat i les limitacions de la modelització numèrica i de les tecnologies de càlcul existents.
• Cercar, filtrar, recopilar i sintetitzar informació científica i tècnica d'avantguarda de manera experta i autònoma.
• Familiaritzar-se amb la modelització numèrica avançada aplicada a diverses àrees de l'enginyeria: civil, mediambiental, mecànica, aeroespacial, nanoenginyeria i bioenginyeria.
• Aplicar les últimes tecnologies numèriques a la resolució de problemes bàsics (numerical linear algebra, optimització…).
• Conèixer els models físics moderns de ciència dels materials (models constitutius avançats) en mecànica de sòlids i de fluids.
• Utilitzar i conèixer les tècniques de control de qualitat de la simulació numèrica (validació i verificació).
• Emprar amb agilitat les eines de simulació numèrica modernes i aplicar-les a problemes tipus de l'enginyeria multidisciplinària.
• Comprendre l'aplicabilitat i les limitacions de les diferents tècniques de simulació numèrica.
• Utilitzar programes de càlcul existents, i també preprocessadors i postprocessadors, i conèixer els llenguatges de programació i les biblioteques de càlcul estàndard.