Jordi Berenguer, vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació: “La multidisciplinarietat és el valor diferencial de la transferència de coneixement UPC”

+
Descarregar

El vicerector Jordi Berenguer, en el seu despatx. Destaca que la UPC va ingressar el 2019 més de 15,5 milions d’euros per activitats de transferència amb les empreses


Patents i taxes
El nombre de sol·licituds de patents tant nacionals com internacionals ha estat secularment un bon termòmetre de la salut de la transferència del coneixement universitària. Per a Jordi Berenguer, la situació ha canviat des que les universitats públiques ja no estan exemptes del pagament de taxes per sol·licitar una patent. 

“És un canvi que ens obliga a fer una inversió rellevant per sol·licitar una patent i, en les condicions pressupostàries actuals, implica un handicap importantíssim a l’hora de protegir els resultats de la recerca universitària. L’objectiu és fer visible al Govern de l’Estat aquest problema i aconseguir que es corregeixi”, afirma el vicerector.

+
Descarregar

Jordi Berenguer, treballant al despatx del Rectorat. El vicerector explica que la UPC va sol·licitar el 2019 un total de 10 patents prioritàries nacionals i altres 13 d’internacionals

Jordi Berenguer és vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació de la UPC, un àmbit que aquests dies d’emergència sanitària a causa de la COVID-19 pren una especial rellevància quan tots els esforços semblen pocs per lluitar contra la malaltia. La societat ha posat els seus ulls sobre la Universitat cercant tecnologia, solucions, la transferència del coneixement que neix a la UPC...

30/04/2020

“Efectivament... i només fer-se evident la pandèmia, tot i que nosaltres no oferim estudis de l’àmbit de les biociències ni de les ciències de la salut, molts dels nostres grups de recerca van començar a estudiar com podien aplicar la seva expertesa i coneixement tecnològic en aquells àmbits més relacionats amb els aspectes assistencials originats per la pandèmia, com és el cas de la impressió 3D i la seva aplicació en el disseny de peces pels respiradors, el propi disseny de respiradors, o els criteris a aplicar en l’elecció de teixits per confeccionar mascaretes i EPI’s, o l’aplicació de models matemàtics per fer el control i seguiment de la malaltia. En altres casos, la mateixa Universitat explora la possibilitat que alguns grups, per la recerca que desenvolupen, encetin vies de col·laboració relacionades amb les necessitats que plantegen les autoritats sanitàries i, finalment, hi ha també la presentació de propostes concretes a convocatòries, com la que de forma urgent ha obert l’Institut de Salut Carlos III”, explica el vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) Jordi Berenguer, en un context en el qual és especialment necessari articular correctament els instruments per orquestrar la transferència del coneixement.

“En aquesta línia, hi ha  la plataforma virtual que acaba de crear el Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC) per connectar les necessitats de les empreses i de les institucions amb la Universitat, també en el marc de l’acció contra la COVID-19, o la convocatòria impulsada per la pròpia UPC de cara a implementar projectes de cooperació que lluitin també sobre el terreny, contra la pandèmia”. 

Som capaços d’oferir noves fórmules de relació entre la universitat i la societat, entre la universitat i l’empresa”

Més que mai, Jordi Berenguer es defineix com un convençut de la responsabilitat de la Universitat quan del que es tracta és de traslladar els resultats de la recerca a la societat. “Crec que podem oferir molt, començant pels professionals amb coneixements tecnològics punters que formem i que s’integren en el teixit social i empresarial del país... També perquè som capaços d’oferir noves fórmules de relació entre la universitat i la societat, entre la universitat i l’empresa, en forma d’un win-win que permet a les empreses, sobretot, guanyar competitivitat”.

"Els hubs d’innovació són instruments creats amb aquest objectiu. Són una evolució de les càtedres d’empresa. Es configuren com uns instruments àgils i dinàmics, capaços de poder donar resposta a les diferents necessitats que plantegen les empreses, però que indefectiblement passen per la captació de talent, i molt sovint per l’aplicació de la Innovació Oberta, un concepte cada cop més arrelat a la cultura empresarial. Així, a partir de la pròpia estratègia d’innovació de cada empresa, es basteix una relació que acostuma a ser d’uns tres anys i que serveix per incidir en la problemàtica concreta de l’empresa, per a la qual la Universitat pot aportar coneixement, multidisciplinarietat, solucions tecnològiques i talent. Amb això s’estableix una relació de confiança, no només amb els grups de recerca més adients, sinó també amb tot el nostre ecosistema d’innovació del qual formen part els projectes dels estudiants, les empreses que s’incuben als nostres espais del Parc UPC i les spin off i start up  generades en el nostre entorn UPC”.  Damm o Siemens són només algunes de les empreses que han apostat per crear un hub d’aquestes característiques amb la UPC.

Transferència i multidisciplinarietat
La proactivitat en l’àmbit de la transferència de coneixement és un dels aspectes positius de la UPC, explica Jordi Berenguer, però el gran valor és la multidisciplinarietat sobre molts àmbits de coneixement. “Hem passat d’una universitat que es definia pels seus verticals de coneixement i pels seus projectes de transferència centrats en un sol àmbit, a l’impuls a grans projectes transversals, horitzontals de coneixement, en els quals intervenen molts grups interdisciplinaris perquè, per exemple, ja no es pot entendre un projecte urbanístic que no tingui en compte els aspectes energètics, logístics, de mobilitat o d’infraestructures de telecomunicació.”

Per al vicerector, és clau també evidenciar a les empreses que els investigadors i investigadores de la UPC treballen en dues vies. Una té a veure amb la recerca, “un procés molt estructurat que requereix temps i maduració, que es porta a terme a llarg termini i que no s’improvisa”.  L’altra és la via de la transferència, “que respon a altres característiques i ha de ser una eina àgil, que s’ha d’adaptar forçosament a la demanda, i que es fonamenta en l’aplicació dels resultats de la recerca feta prèviament a resoldre el problema plantejat”.

“El Govern no pot obviar la universitat, la seva capacitat per transferir coneixement i, molt especialment, la UPC, que és un gran centre tecnològic en sí mateix”

Sobre l’estructura actual de la transferència a Catalunya, el vicerector reflexiona sobre l’encaix de la Universitat: el Govern del país va fer una aposta per la integració dels centres tecnològics en un de sol. Això, però, no pot obviar la universitat, la seva capacitat per transferir coneixement i, molt especialment, la UPC, que és un gran centre tecnològic en sí mateix”. En aquest escenari, el vicerector reivindica establir una col·laboració franca amb EURECAT en termes d’igualtat i de cooperació. “I en això estem”, assegura.

“El repte intern és, sens dubte, guanyar en agilitat a l’hora de proporcionar respostes a les empreses”, afirma. “Una altra cosa són les restriccions pressupostàries, el finançament i la situació econòmica d’incertesa que s’albira per a després de la pandèmia de la COVID-19”, afirma, i afegeix que el repte complementari de la UPC és ara assolir la capacitat de fer transferència en un gran partenariat internacional. “Un exemple en aquesta línia seria el projecte UNITE! A través de la UPC, les empreses podran adreçar-se a una xarxa paneuropea on sumarem les capacitats de les universitats sòcies en un únic mapa, i crec que pot ser una oportunitat molt interessant per a la nostra universitat”.

Per a Jordi Berenguer, cal continuar lluitant contra la secular desconfiança entre l’empresa i la universitat guanyant més credibilitat. “La UPC ofereix coneixement tecnològic, d’acord, però també una neutralitat tecnològica que és molt valuosa en el món empresarial: proposem tecnologia sense apriorismes, amb transparència total”, conclou.