Experts internacionals debaten sobre el turisme urbà
El turisme urbà centrarà el debat de la segona edició del Congrés Científic Internacional TOURISCAPE-Paisatge Transversal i Turisme, que s’organitza a Barcelona, els dies 5 i 6 de novembre, en format virtual, i en el qual hi participa la UPC.
04/11/2020
El Congrés Internacional TOURISCAPE-Paisatge Transversal i Turisme està adreçat a investigadors dedicats a l’estudi, l’anàlisi i els projectes del turisme i el paisatge ‒arquitectes, urbanistes, paisatgistes, economistes, geògrafs i sociòlegs‒, interessats en la dimensió espacial d’aquest fenomen.
Organitzat per la Red Turismo Transversal i l’Instituto Habitat Turismo Territorio (iHTT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universidad de Málaga (UMA), amb la col·laboració d’altres entitats, el congrés es desenvoluparà de forma virtual, a través de Zoom. La presentació, els objectius i el programa, així com les instruccions per connectar-s’hi es poden consultar en aquest document. Les sessions seran enregistrades i posteriorment publicades al web del Congrés.
L’acte de benvinguda, el dia 5 de novembre, a les 9 h, anirà a càrrec del rector de la UPC, Francesc Torres; Albert Cuchí, director de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV); Félix Solaguren, director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB); Ricard Pié i Carlos Rosa, directors de l’iHTT de la UPC i la UMA; i Enrico Porfido, coordinador del Congrés.
L’objectiu d’aquesta trobada virtual internacional és debatre sobre el paper del paisatge en la configuració i el desenvolupament del turisme. En aquest sentit, el Congrés obrirà la possibilitat d’observar el turisme barceloní des de diversos punts de vista, dos dels quals són: l’atractiu turístic de la ciutat post-industrial (dret a l’habitatge, gentrificació, econòmica col·laborativa...) i el paisatge turístic com a conflicte (l’espai públic i turístic, la turismofòbia, el fet de conviure i compartir...).
A banda, també hi haurà espai per debatre sobre els destins d’estiueig del turisme de masses i el turisme del paisatge rural. Finalment, també s’abordaran les controvèrsies d’una fórmula impossible: turisme i paisatge, així com la qüestió del paisatge com a teràpia.
La recuperació de l’aiguamoll de la Platera, al Baix Empordà, model de projecte sostenible
Durant el Congrés, es posaran de relleu algunes actuacions urbanístiques i paisatgístiques destacades, com el projecte de desurbanització de la Platera (L’Estartit), al Baix Empordà, un aiguamoll situat a la desembocadura del riu Ter que estava en risc de desaparèixer per la urbanització.
El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, va ser ideat en la dècada dels 70 per un grup de professors d’arquitectura i urbanisme de l'ETSAV de la UPC: Rosa Barba, Ricard Pié i Josep Maria Vilanova, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, van dirigir la redacció del projecte, que va ser coordinat per Purificación Díaz, professora de la mateixa escola. També hi van col·laborar altres professors de la UPC. El projecte va rebre el 2019 un dels premis mundials de la Sustainable Cities And Human Settlements Awards, que cada any convoca el Global Forum on Human Settelments (GFHS), vinculat a les Nacions Unides. En la categoria Global Low-Carbon Ecological Scenic Spot del guardó, es va premiar la planificació que van fer els professors de la UPC per a la recuperació de l’aiguamoll com un model de desenvolupament sostenible i resilient. Aquest és el primer i de moment l'únic exemple de desurbanització de la línia de costa a Catalunya.
La recuperació de l'aiguamoll de la Platera s’ha posat en valor ara que a Catalunya es planteja la revisió de l’ordenació general urbanística per salvar els darrers racons de la Costa Brava.