L’acte inaugural del curs acadèmic 2020-2021 de les universitats catalanes, que enguany ha tingut lloc el 30 de setembre a la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), en format virtual i també en part presencial, ha comptat amb les intervencions del conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; del rector de la UPC, Francesc Torres; del president del Consell Social de la Universitat, Ramon Carbonell, i de la secretària general de la UPC, Margarida Espona, que ha presenta la memòria de la Universitat del curs 2019-2020. També hi han assistit el secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, i el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Josep Ribas i Seix.

En la seva intervenció, Francesc Torres ha destacat que “al llarg d’aquests 50 anys, la nostra aventura com a universitat es pot sintetitzar en la voluntat d’aportar el coneixement i el suport perquè les persones esdevinguin el que són capaces de ser”. I fent referència a l’escriptor Robert Louis Stevenson, autor de l’Illa del tresor, ha afirmat: “El nostre tresor el tenim clar: en aquests 50 anys d’història, hem estat capaços de titular a 140.000 persones”.

Torres ha inaugurat el present curs, que ha titllat d’“atípic” per la pandèmia, posant la mirada en el futur i ha exposat les tres idees clau de la política de govern de la UPC: “la centralitat de l’estudiant, una concepció federal i coresponsable de la Universitat, i l’aposta per la recerca, la innovació i la transferència de tecnologia com a tret diferencial de la nostra proposta acadèmica”. El rector ha afirmat que “en aquest curs avançarem en aquestes idees clau sota el lema ‘Una UPC sense límits’, per respondre als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)’”.

Així mateix, el rector ha reivindicat al Govern català millores per al conjunt del sistema públic universitari català, que, segons ha dit, “està arribant al límit”. Entre les mesures a reivindicar, ha inclòs: consolidar la compensació per la pèrdua d’ingressos arran de la rebaixa de taxes universitàries, el relleu generacional, la inversió en infraestructures i equipaments i un nou marc normatiu més flexible. Unes qüestions que cal abordar, segons ha assegurat, disposant d’una normalitat política.

D’altra banda, el rector ha agraït, entre d'altres, “a totes les dones UPC que treballen intensament per trencar els estereotips de gènere en l'àmbit de l'enginyeria i de la tecnologia”.

Al seu torn, el president del Consell Social de la UPC, Ramon Carbonell, ha posat en relleu la importància de la universitat en la formació de professionals titulats, de doctorands i doctorandes, de científics i científiques, i, en la generació de nou coneixement. Carbonell ha fet referència al Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, aprovat abans de l’estiu, i ha dit que aquest “ha de ser la guia del Govern per definir la política universitària i l’estratègia de recerca, desenvolupament i innovació de Catalunya, per tal que les universitats continuïn essent un element cabdal en la resolució dels desequilibris socials que la COVID-19 ha portat fins a l’extrem i en la consecució dels ODS”. Ramon Carbonell també ha fet un esment especial al repte de l’emergència climàtica assegurant que “les universitats són les que estan, avui dia, en la millor posició per fer-se seu aquest repte social i econòmic de primer ordre”. Però ha afegit que, tot i tenir els ingredients necessaris, “ens manca que els reguladors del sistema i de la competència facilitin l’entrada a l’era digital i es deixi de protegir les subvencions a les energies fòssils alienes, per fer possible la competència lliure de les renovables que són autòctones, netes i barates”.

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Ramon Tremosa, ha pronunciat el discurs de cloenda de l’acte felicitant la UPC pels seus 50 anys, i ha afirmat que enguany “és una inauguració de curs insòlita”, marcada per les mesures de seguretat per la pandèmia, així com per la crisi econòmica i social complexa i, alhora, per l’absència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a causa de la seva inhabilitació. El conseller també ha reconegut i agraït l’enorme esforç fet per les universitats catalanes per garantir el dret a l’educació i la salut de les persones en temps de pandèmia, i ha destacat que “s’hauran de mirar les urgències socials i econòmiques, perquè un país no pot avançar si descuida la seva universitat i la seva excel·lència”. En aquest sentit ha expressat: “Optarem per no desviar-nos de la ruta que marca el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”. Així mateix, ha afegit que “la Llei de la Ciència no podrà veure la llum en aquesta legislatura”.

La tecnoètica, a debat
La lliçó inaugural ha pres, aquest curs, la forma d’un debat sobre tecnoètica, en el qual han participat Elisenda Bonet-Carne, responsable científica del BCNatal Fetal, i Jordi Sellas, director de l'IDEAL Barcelona, Centre d'Arts Digitals, i que ha estat moderat pel director adjunt de La Vanguardia Miquel Molina. El periodista ha interpel·lat en el paper d’una universitat com la UPC en l’aposta de Barcelona com a capital del tecnohumanisme i ha posat sobre la taula la necessitat de trencar la barrera entre arts i tecnologia. Jordi Sellas ha plantejat “la necessitat de tenir un manual d’ètica d’urgència de respostes relativament ràpides a preguntes complexes” i ha afirmat que “aquesta ètica hauria de comportar exemplaritat en el nostre dia a dia”. Elisenda Bonet-Carne, per la seva banda, ha assegurat que “calen interaccions entre disciplines”. Ambdós convidats al debat han manifestat les seves respectives peticions: l’enginyera de telecomunicacions ha demanat “una major accessibilitat als estudis universitaris i una major diversitat a les universitats”, tant pel que fa a l’estudiantat com al personal investigador. “La multidisciplinarietat és important”, ha dit Bonet-Carne. El director de l’IDEAL Barcelona s’ha centrat en tres conceptes: “temps, pensament i esforç, perquè manca profunditat en el coneixement d’allò que ens fa humans, ser la societat que som i plantejar què volem ser”, ha afirmat.

A la qüestió plantejada per Miquel Molina sobre què aporta el món de la ciència a l’art i viceversa, Elisenda Bonet-Carne ha reconegut que “no hi ha una barrera tan gran entre les dues disciplines i que s’haurien de poder trobar sinergies”. Jordi Sellas ha asseverat que “el món cultural no s'entén ja sense tecnologia i que l’art no és una peça única. El món ha canviat i hi ha més creadors de continguts que receptors”.

Aquest acte, que ha estat conduït per la consultora empresarial Txell Costa i que s'ha emès en directe i en obert pel canal de YouTube de la UPC i per UPCtv, s'ha pogut seguir també a través de Twitter (@la_UPC) i ha estat el tret de sortida de les celebracions del 50è aniversari de la UPC. La inauguració ha comptat amb interpretacions musicals a càrrec de la Coral d’Arquitectura i la Orquestra de la UPC, les quals han interpretat a distància el tradicional gaudeamus igitur per posar punt final a la inauguració del curs. 

Dones visionàries

L’Auditori de l’edifici Vèrtex, on ha tingut lloc la inauguració de curs, ha comptat amb la presència de 33 dones visionàries: una sèrie de dibuixos de dones inventores que han ocupat diversos seients de la sala.
Els dibuixos provenen del llibre ‘Visionarias: inventoras desconocidas’, de la il·lustradora Mercedes Palacios (Editorial Bridge), una publicació en què l’autora recopila relats biogràfics de 33 dones i els seus invents de les que se saben ben poques coses.

Més informació i notícies relacionades

• Programa de l'acte
• Discurs del rector de la UPC, Francesc Torres
• Discurs del president del Consell Social de la UPC, Ramon Carbonell
• ‘L'inici del curs universitari 2020-2021: 50 anys de la UPC, sense límits’ (vídeo al canal de YouTube)
• La UPC: 50 anys sense límits (30/09/2020)
• El web ‘50.upc.edu’ recull els 50 anys d’història (30/09/2020)