Els passejos marítims de la costa catalana amb més risc de soscavament o d’ultrapassament es troben al Maresme i en alguns trams del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre. Així mateix, els ports de la meitat nord del litoral estan més exposats a la pèrdua d'operativitat i a la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar, a conseqüència del canvi climàtic.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi sobre la vulnerabilitat de ports i passejos al canvi climàtic, realitzat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L'informe apunta mesures per a l'adaptació al canvi climàtic de 45 ports i 31 passejos marítims representatius del litoral català.

Ports amb risc d’inundació
Dels treballs sobre els 45 ports —tots els ports marítims catalans, excepte els de Barcelona i Tarragona, que pertanyen als Ports Autònoms de l’Estat—, es desprèn que el risc més gran que tenen és la pèrdua d'operativitat i, eventualment, la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar. En el cas dels pantalans, l'impacte és una mica menor, atès que en alguns ports existeixen pantalans flotants que es poden adaptar amb relativa facilitat a aquesta pujada de nivell. Els ports de la meitat nord del litoral català estan més exposats que els de la meitat sud, ja que, en general, l'onatge és més energètic en aquesta zona.

Els ports analitzats estan, en general, força ben preparats per afrontar la inoperativitat deguda el canvi climàtic en l'horitzó 2050: el 75% dels ports tenen risc zero, molt baix o baix. Per contra, l’any 2100, el 91% presentaran un risc alt o molt alt d'inoperativitat als seus molls, associada a un francbord escàs. Un altre risc detectat és l'agitació. Entre un 16% i un 25% es troben davant un risc alt o molt alt d’agitació excessiva, depenent de l’escenari considerat. Això és especialment rellevant a la zona portuària nord, on es presenten riscos elevats d’ultrapassament significatiu dels dics de recer per l'onatge. En el conjunt de ports del litoral català el risc és d’entre un 23% i un 34%. Pel que fa a l'estabilitat d’aquests dics, entre el 41% i el 54% dels ports tenen un risc alt o molt alt d'inestabilitat en algun dic, depenent de l'escenari i l'horitzó.

Diagnosi de platges

S’han calculat els riscos d’erosió i inundació a 54 platges representatives distribuïdes al llarg del litoral català, tenint en compte els climes d’onatge futurs, la pujada del nivell mig del mar i la localització geogràfica de les platges analitzades. Els resultats destaquen especialment l’augment de risc en zones costaneres dels tres deltes catalans (de l’Ebre, del Llobregat i de la Tordera). Rius i rieres actuen com a zones preferents de canalització amb la conseqüent inundació de les cotes baixes veïnes. De les platges analitzades, en l’entorn del 35% presentaran afectacions, tant puntuals com permanents, per inundació sota condicions de nivell del mar extrem i períodes de retorn de l’ordre de centenars d’anys.

D’igual manera, les platges més vulnerables són aquelles que presenten una cota inferior als 2 metres juntament amb una platja emergida al davant d’amplada inferior als 15 metres. Si a més existeixen infraestructures tipus passeig o similar, aquestes tindran un risc elevat de soscavament.
En el cas tant de platges urbanes, com de platges en retrocés erosiu, els resultats mostren que l’afectació per inundació en temporal serà elevada, al no tenir capacitat de resiliència, ja que la evolució dinàmica del cordó de sorra està condicionat

Solucions a l’abast
L’estudi detalla les mesures d'adaptació que caldrien, en funció dels nivells de risc detectats, per a cada port i instal·lació portuària i per a cada escenari i horitzó. Per a cada cas i cada port, caldria un projecte específic d'enginyeria que, a més, abordés el preceptiu estudi d'impacte ambiental. Els mitjans tècnics necessaris per dur a terme les mesures d'adaptació ja existeixen, ja que totes entren dins la pràctica comuna de l'enginyeria de costes o l'enginyeria portuària. No calen mesures excepcionals, ja que els riscos detectats ja es presenten actualment en moltes instal·lacions portuàries d’arreu del món.

Tant la diagnosi dels ports com les mesures han estat integrades en l’instrument de planificació sectorial corresponent, el Pla de Ports de Catalunya. Dels 30 milions d'euros previstos al Pla d'inversions de Ports per al període 2024-2027, un 54% es destinarà a la lluita contra l’emergència climàtica mitjançant l’adaptació de les infraestructures i la protecció dels ports, així com a mesures de mitigació de la petjada ecològica.

Reforços i canvis en passejos
L’estudi classifica els 31 passejos avaluats en tres grups, segons els seus factors de risc, principalment de soscavament o d’ultrapassament. Un primer grup de 10 passeigs marítims presenten riscos mitjans a llarg termini; un segon grup, també de 10 passeigs marítims, presenten riscos alts a llarg termini El tercer grup, de més risc, està constituït per un total d’11 passeigs marítims que presenten riscos alts a mitjà termini i molt alts a llarg termini. Per ordre de prioritat d’actuació hi figuren Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Sitges (Platja de la Bassa Rodona), Pineda de Mar (Platja de la Riera), L'Escala (Passeig Dr. Jesús M. Isern, La Punta), Llançà (Platja del Port), L'Ampolla (Platja de l'Arenal), Salou (Passeig de Jaume I, Platja de Llevant) i Sitges (Platja de la Riera Xica). Les actuacions recomanades són múltiples i diverses, d’emergència a curt termini, i estructurals a mitjà i llarg termini, amb reforç d’estructures, creació de noves, o canvis de paviment i drenatges, entre d’altres.

L'informe ha estat finançat íntegrament el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb 408.600 euros provinents del Fons Climàtic, que es nodreix en bona part de l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica. La presentació de l'estudi s'ha fet en el marc d'una jornada realitzada el 7 de març, a la Sala d’Actes de l’edifici Vèrtex del Campus Diagonal Nord de la UPC.

Més informació

• Pla d'adaptació al canvi climàtic dels ports de Catalunya
• Pla d’adaptació als impactes del canvi climàtic per a un conjunt representatiu de passeigs marítims de la costa Catalana
• Presentat un estudi sobre l’adaptació de ports, platges i passejos marítims de la costa catalana al canvi climàtic