La UPC treballa des de fa anys per reforçar, consolidar i fer evolucionar l’experiència d’aprenentatge, adaptant-se als nous requeriments de la societat i als canvis de l’entorn. En aquest sentit, el Consell de Direcció proposarà al Claustre Universitari dels dies 4 i 7 d’octubre posar en marxa ‘Galàxia Aprenentatge’, un projecte que tindria per objectiu transformar l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat, per preparar els i les professionals del futur. En el marc d’aquest programa es dissenyarien accions estratègiques per implementar un canvi de rumb en la innovació i l’actualització docent a la Universitat. Un procés de reflexió i treball col·lectius que hauran de conduir a un marc general de transformació docent i que cada escola o facultat adaptarà a la idiosincràsia de les seves titulacions i centres.

A la UPC ja hi ha algunes experiències innovadores que exemplifiquen millores en aquest sentit.

Pràctiques docents capdavanteres
La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) ha estat pionera a l‘Estat a implementar, ja fa 20 anys, una metodologia basada en l’aprenentatge-servei en un entorn de pràctica clínica basada en l’experimentació, a través del seu Centre Universitari de la Visió (CUV). Mitjançant aquesta metodologia d'aprenentatge i servei, l’estudiantat de grau i màster, sota la supervisió del professorat de la Facultat, adquireix les competències clíniques atenent persones en situació de vulnerabilitat derivades d’ens locals i entitats del tercer sector social d’arreu de Catalunya. Dirigit per la professora Núria Tomàs, el CUV és un entorn formatiu pioner a escala europea on fins ara s’ha atès la salut visual de més de 40.000 persones.

Però també altres experiències més recents s’obren camí, com el programa ‘De las MATES al STEAM’, dissenyat pels docents Rolando Chacón i Maria Rosa Estela, de l’Escola de Camins de Barcelona (ETSECCPB), que tracta d'introduir conceptes i pràctiques de Construcció 4.0 en els cursos del grau en Enginyeria Civil. Començant a primer curs, amb pràctiques de programació visual, la idea és proporcionar un seguit d'eines d'aprenentatge mitjançant la implementació d’eines d'automatització, BIM, robòtica, impressió 3D, i fins i tot de l’ús i la creació de bessons digitals en aquest àmbit, és a dir, de rèpliques virtuals d’objectes, processos o serveis que simulen el comportament dels seus homòlegs reals en temps real. Els estudiants aprenen a programar eines d'utilitat en el procés de transformació digital que s'està duent a terme en aquest sector.

En una línia similar, la Secció de Tècniques de Comunicació del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació ha dissenyat activitats immersives en realitat virtual per facilitar a l’estudiantat d’enginyeria l’adquisició d’habilitats per desenvolupar-se en entorns professionals internacionals, a través de l’experimentació de situacions reals, com ara reunions, entrevistes de feina o presentacions orals. Aquestes activitats, que es desenvolupen amb l’ús d’ulleres de realitat virtual, són el resultat d’un projecte europeu Erasmus+ I-BEE-VR (KA2 Strategic Partnership), on hi ha participat un equip liderat per la professora Marta Aguilar, juntament amb altres socis d’universitats europees. 

Les activitats es van pilotar el curs passat en una assignatura de l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i es preveu  implementar-les aquest curs a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), a la Facultat de Nàutica (FNB) i a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG).

La iniciativa CDIO aplicada a les telecomunicacions
En l’àmbit de les TIC i de la teledetecció, el Laboratori de NanoSatèl·lits i Càrregues Útils (NanoSat Lab) de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) implementa la iniciativa basada en Concebre, Dissenyar, Implementar i Operar (CDIO), mitjançant la qual s’ensenya el disseny i la fabricació de sistemes de satèl·lit a estudiantat d'enginyeria de telecomunicacions i electrònica.  

El NanoSat Lab, ubicat al Campus Diagonal Nord i coordinat pel professor Adriano Camps, centra la seva activitat en el disseny i desenvolupament de missions de nanosatèl·lits, sistemes de petites naus espacials i subsistemes i càrregues útils per a l'observació de la Terra. Ha rebut el 2021 el Premi d'Educació de la Geoscience and Remote Sensing Society (GRSS) de l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), en reconeixement de les significatives contribucions educatives a la geociència i la teledetecció. En l'actualitat, el laboratori, que està vinculat al Centre Específic de Recerca CommSensLab-UPC i al Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, està desenvolupant un programa educatiu de baix cost ‘Open PocketQube Kit’ per a l’IEEE com a plataforma de tecnologies relacionades amb l'espai.

Maquetes a l’arquitectura i criteris de gènere
A l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) es duu a terme una iniciativa innovadora per facilitar l'estudi de les estructures de l'edificació i el seu comportament, una metodologia activa i cooperativa basada en l’experimentació i la intuïció: l’aula esdevé un laboratori en què s’experimenta amb petites maquetes, models físics o kits d'experimentació. D’aquesta manera, es treballen conceptes relacionats amb el comportament estructural de les edificacions d’una forma visual i precisa, a la vegada que, a través de la construcció i de l’assaig, els estudiants poden comprovar les prediccions sobre el comportament de les estructures que han calculat prèviament.

D'altra banda, la necessitat d’introduir criteris feministes i metodologies de gènere als ensenyaments de l’àmbit d’arquitectura ha empès un grup de professores de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), liderat per Zaida Muixí, a treballar en aquesta direcció. D’una banda, s’incorpora la perspectiva de gènere en tallers opcionals específics, a mode de prova pilot, i, d’una altra, es recopilen textos bàsics per a la formació amb referències a dones arquitectes, que serveixin per construir noves bastides mentals i acadèmiques.  

En la mateixa línia, la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) ha format al PDI en pedagogies feministes, que ja s'han posat en pràctica en tres assignatures. La iniciativa s'emmarca en un projecte d'innovació docent per incorporar la perspectiva de gènere a la docència de l'àmbit de l’Enginyeria Naval, Marina i Nàutica, coordinat per la professora Clàudia Barahona . En aquest marc, s'ha desenvolupat una plataforma web amb recursos docents.

Acompanyar les primeres passes a la Universitat
Una de les majors dificultats amb què es troba l’estudiantat de nou accés és la superació de la fase inicial dels estudis. En aquest context, les escoles i facultats de la UPC, a banda d’oferir programes de mentories, han dissenyat noves estratègies per facilitar la transició a la Universitat i millorar el rendiment de l’estudiantat.

És el cas de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), que ofereix una sèrie de cursos virtuals d’autoaprenentatge per proporcionar uns coneixements inicials bàsics en Matemàtiques, Física i Química. Aquests cursos s’imparteixen a través de la plataforma Atenea i inclouen documentació, vídeos i tests d'autoavaluació. 

Per la seva banda, l’ESEIAAT compta amb recursos com una pàgina web amb material per a l’autoaprenentatge, una plantilla per facilitar la planificació i la gestió del treball autònom o l’homogeneïtzació de les metodologies docents en les diferents assignatures de fase inicial.

A l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EEABB) s’ha elaborat material docent específic per facilitar la superació de les matèries de Matemàtiques i Química, i es realitzen tallers, tant per a estudiants de fase inicial com per al professorat, impartits per personal extern. Una altra iniciativa innovadora ha estat la realització d’un taller per a estudiantat de cursos superiors sobre anàlisi i diagnòstic de sòls, amb l’objectiu de difondre coneixements sobre les característiques dels sòls en el camp de pràctiques de l’EEABB.