Premi Nacional d’Arquitectura 2016 per a José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, ‘alumni’ de l’ETSAB

+
Descarregar

José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur

El Ministeri de Foment ha concedit el Premi Nacional d’Arquitectura 2016 a l’estudi d’arquitectura de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, ‘alumni’ de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Martínez Lapeña també va formar-se a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). El 29 de maig ha tingut lloc el lliurament d'aquest premi al Museo Reina Sofía de Madrid.

29/05/2018

El Premi Nacional d’Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, està promogut pel Ministeri de Foment, que atorga el guardó a proposta d’un jurat format per destacats professionals del món de l’arquitectura. El jurat ha reconegut la trajectòria professional d’ambdós arquitectes, “autors d’una extensa obra en una dilatada carrera conjunta que ben aviat complirà 50 anys de col·laboració ininterrompuda, al llarg de la qual han abordat projectes de tota índole, des de la perifèria més problemàtica fins als seus encàrrecs internacionals, en els que van ser pioners a l’Estat”. El jurat també ha destacat “la seva obra, d’arquitectura oberta i arriscada, figura la construcció i renovació d’alguns dels espais públics més significatius de l’arquitectura espanyola en las darreres dècades. Sempre des d’un llenguatge fresc, que uneix compromís cívic amb actitud respectuosa davant el paisatge i la ciutat històrica, constituint un exemple d’innovació i recerca constant”.

José Antonio Martínez Lapeña (Tarragona, 1941) va cursar la carrera d’aparelladors a la que ara és l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on es va graduar el 1962 i, després, va estudiar Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on va obtenir el títol d’arquitecte el 1968. Aquell mateix any forma una associació professional, a Barcelona, amb Elías Torres Tur, que es manté fins a dia d’avui. Martínez Lapeña va exercir com a professor de projectes a l’ETSAB entre els anys 1969 i 1971 i el anys 1978 a 1983, i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) del 1983 al 2008. Des del 1989 és professor a l’Escola d'Arquitectura La Salle - Universitat Ramon Llull i, entre 2001 i 2008, ha impartit docència al màster en Arquitectura de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad de Navarra.

Elías Torres Tur (Eivissa, 1944) també va estudiar a l’ETSAB, on va obtenir el títol d’arquitecte el 1968 i, el 1993, el de doctor. Ha exercit com a professor de projectes i arquitectura del paisatge a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre els anys 1969 i 2014. A més, ha sigut professor convidat en universitats nord-americanes, como la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles (UCLA) i la Universitat de Harvard. Elías Torres va publicar, el 1980, la ‘Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera’. Entre les seves obres més recents es troben ‘Hubiera preferido invitarles a cenar’ (2006) y ‘Luz cenital’ (2005). Torres també ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull 2008.

Ambdós arquitectes van rebre, a més, el RIBA International Fellowship l’any 2015.

Martínez Lapeña i Torres Tur han sigut responsables de grans projectes, tant públics com privats, molts d’ells mereixedors de diversos premis FAD d’Arquitectura. Entre ells, destaquen els Jardins de Vil·la Cecília de Barcelona (1986, Premi FAD d’Arquitectura), l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (1988, Premio FAD d’Arquitectura), diversos edificis d’habitatges a la Vil·la Olímpica de Barcelona (1992, Premio FAD d’Arquitectura), el Museu d’Art de Kumamoto, al Japó (1992), la Plaça de la Constitució de Girona (amb J. Esteban, A. Font y J. Montero, 1995), la restauració del Parc Güell de Barcelona (1993), els habitatges de la Colònia San José de Madrid (1995), las escales de La Granja a Toledo (2000) –Premi Manuel de la Dehesa de la VI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme–, l’Explanada i la Pèrgola Fotovoltaica del Fòrum Universal de les Cultures, de Barcelona (2004, Premio Especial de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia), la renovació de l’Alameda d’Hércules a Sevilla (2008), el Hotel Hiberus en Zaragoza (2008), el Centre Cultural del Carme a Badalona (2012) o el Paseo de la Ría, a Huelva (2016).

Premi Nacional d'Arquitectura
El Premi Nacional d'Arquitectura és un guardó amb més de 80 anys d’història que té com a objectiu reconèixer a una persona física o entitat amb personalitat jurídica que, amb el seu treball o amb el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de manera extraordinària a l'enriquiment dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l'arquitectura o l'urbanisme espanyol.

Les 15 candidatures que han concorregut en el Premi han estat presentades per diverses entitats vinculades a l'arquitectura, l'urbanisme i les belles arts. La candidatura dels dos arquitectes va ser presentada pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya amb l'aval del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears.

En l'edició d'enguany, el lliurament dels premis ha tingut lloc el 29 de maig, en un acte celebrat a l'auditori del Museo Nacional de Arte Reina Sofía de Madrid.