L’Ajuntament de Barcelona atorga la Medalla d’Or al mèrit científic a la Facultat de Nàutica de la UPC

+
Descarregar

Moment en què l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, lliura la Medalla d’or al mèrit científic al degà de la Facultat de Nàutica, Agustí Martín

Un edifici històric

La seu actual de la Facultat de Nàutica, a la plaça Pla de Palau, és obra dels arquitectes Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca. De planta rectangular, l’edifici segueix un estil neoclàssic inspirat en l’edifici de la Llotja de Mar i està envoltat de quatre pòrtics exteriors de columnes i un interior articulat al voltant d’un vestíbul central.

Entre alguns dels seus emblemes s’inclou la maqueta del navili Carles (1769) que presideix el vestíbul, així com el vitrall emplomat de l’escala que dona accés al primer pis, i el llum de vidre que representa la nau Santa María. El centre docent també compta amb un planetari, construït el 1948, que és el més antic de Barcelona.

+
Descarregar

Foto de família dels guardonats

L’Ajuntament de Barcelona ha atorgat la Medalla d’Or al mèrit científic a la Facultat de Nàutica de Barcelona de la UPC, que el 2019 ha commemorat els 250 anys d’història. L’acte de lliurament ha tingut lloc dijous, 14 de gener.

12/01/2021

La Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la Universitat Politècnica de Barcelona · BarcelonaTech (UPC) ha rebut la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona: la màxima distinció que atorga per distingir persones físiques o jurídiques o entitats que hagin destacat pels seus mèrits personals o per haver prestat serveis rellevants a la ciutat. El lliurament de la Medalla, que ha tingut lloc al saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelon, ha estat presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha atorgat la Medalla d'Or al Mèrit Cultural als ballarins i coreògrafs Cesc Gelabert i Anna Maleras.

L’acte, que s'ha pogut seguir en directe a través del canal de YouTube de l’Ajuntament de Barcelona, ha comptat també amb la presència del tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, i Agustí Martín, degà de l'FNB. Les glosses han anat a càrrec de Toni Jodar, deixeble, col·laborador i ballarí del Cesc Gelabert i de l’Anna Maleras, i del rector de la UPC, Francesc Torres.

El plenari del Consell Municipal va acordar, el 28 de febrer de 2020, atorgar la Medalla d’Or al mèrit científic a l'FNB “per la seva actuació formativa i docent de qualitat reconeguda amb l’objectiu de formar professionals altament qualificats i per la seva contribució a fer de Barcelona una capital marítima.” 

L’FNB, que ha commemorat els seus 250 anys d’història i que el 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, és actualment la més antiga de totes les que hi ha a Espanya en la seva especialitat. El centre imparteix els graus en Enginyeria Nàutica i Transport Marítim, en Enginyeria en Sistemes i Tecnologia Naval, i en Tecnologies Marines; així com els màsters universitaris en Nàutica i Gestió del Transport Marítim, en Gestió i Operació d’Instal·lacions Energètiques Marítimes, i en Enginyeria Naval i Oceànica, i el programa de doctorat en Enginyeria Nàutica, Marina i Radioelectrònica Naval.

Al llarg de la seva història, aquest centre docent, alhora que impartia formació, va ser un gran motor que va impulsar la construcció, al llarg de tota la costa, dels nombrosos velers que es dedicaven al comerç amb les colònies espanyoles a Amèrica a finals del segle XVIII. El centre, així mateix, va contribuir a la creació del Museu Marítim.

 

Barcelona, capital marítima de la Mediterrània

La creació de l’Escola de Nàutica de Barcelona l’any 1769, nou anys després que es constituís la Junta de Comerç, va permetre la represa de la tradició marítima a la ciutat. La formació de pilots i capitans era alhora una exigència dels nous temps i un mitjà per assolir el refloriment comercial. Aquella Escola de Nàutica va contribuirí a consolidar el paper de Barcelona com a capital marítima de la Mediterrània.

Inicialment, es va fixar en vint el nombre d'estudiants, repartits proporcionalment respecte al nombre d'inscrits a cada matrícula marítima. La fama de l'Escola es va estendre ràpidament i abans d'acabar l'any ja hi havia estudiants de tota la costa.

L'edifici on es va instal·lar l'Escola primerament estava situat a la Barceloneta, però aviat va quedar petit. D'allà va traslladar-se a diferents ubicacions, fins a la construcció de l’edifici de Pla de Palau, lloc que continua ocupant actualment.

La influència de l’Escola creixia i el 1770 ja s'havien expedit permisos a alguns estudiants per fer la ruta d'Amèrica. L'any 1792 eren ja 352 els estudiants que havien passat pel centre. L'any 1815, després de la guerra del Francès, l'Escola Nàutica va ser totalment reorganitzada i, sota la direcció de fra Canellas, va assolir un científic a l'altura dels millors centres existents a Europa. Un sotrac afectà a les Escoles de Nàutica com a conseqüència del triomf de la revolució de 1868, ja que el govern va deixar de sostenir-les, de la mateixa manera que ho va fer amb les de Belles Arts i d’altres. Immediatament la direcció de l’Escola de Nàutica de Barcelona es va mobilitzar i buscà el recolzament de la Diputació Provincial, entitat que acordà fer-se’n càrrec.

Al llarg del segon decenni del segle XX hi van haver bastants frecs entre el Ministerio de Instrucción Pública, del qual depenien acadèmicament les escoles, i el de Marina, que seguia examinant i expedint els títols, però tot va canviar amb el directori militar de Primo de Rivera. Un decret del 1924 suprimia totes les escoles de nàutica existents, al mateix temps que en creava quatre, una de les quals era la de Barcelona.

Uns anys més tard, l’Escola va donar un gran salt endavant, quan va quedar vinculada a l’Institut Nàutic de la Mediterrània, al mateix temps que s’aprovava la construcció del nou edifici.

Al llarg de la seva història l’Escola ha hagut de fer front a diferents reptes i canvis socials, així com a diferents canvis de dependència. En aquest sentit, un decret de 1990 va fixar el pas de l’Escola Superior de la Marina Civil a la UPC com a Facultat de Nàutica, que marcava els pas dels estudis a nivell superior. El centre ha tingut una gran capacitat per adaptar-se als canvis que ha imposat el progrés de la ciència del coneixement i les exigències que imposen en tot moment els vaixells i la navegació. La seva activitat ha estat centrada a impartir, promocionar i fomentar tots els estudis relacionats amb la seva especialitat.

Però l’FNB no s’ha limitat només a l’ensenyament, sinó que també ha organitzat diverses activitats, cursos, congressos, conferències i la seva col·lecció d’instruments, llibres i models va ser el germen de l’actual Museu Marítim de Barcelona.