Dos projectes de cooperació al Nepal i el Brasil, i un projecte d'habitatge social a Agramunt, premis UPC al Compromís Social 2025

Una dona cuinant amb llenya a l'interior d'una casa al Nepal
+
Descarregar

Una dona cuinant amb llenya a l'interior d'una casa al Nepal

Un dels espais de la fàbrica de terra-ciment a la comunitat d'Ocupação Vitória, a Diamantina, Brasil
+
Descarregar

Un dels espais de la fàbrica de terra-ciment a la comunitat d'Ocupação Vitória, a Diamantina, Brasil

Estudiants de l'ETSAV a l'interior de la caserna d'Agramunt, on es desenvolupa el projecte Reviu, continuació de Vibra
+
Descarregar

Estudiants de l'ETSAV a l'interior de la caserna d'Agramunt, on es desenvolupa el projecte Reviu, continuació de Vibra

La instal·lació de xemeneies en habitatges del Nepal per a la millora de la salut, la creació d'una fàbrica de terra-ciment al Brasil per empoderar les comunitats locals i la rehabilitació de la caserna d'Agramunt per a nous usos socials són els tres projectes premiats a la 5a edició del Premi UPC al Compromís Social.

14/07/2025

El Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) atorga el Premi UPC al Compromís Social per reconèixer les persones, els col·lectius i els projectes de la comunitat universitària que contribueixen, a través de la seva tasca, a la transformació social, la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats i la millora de la qualitat de vida.

Els guardons, dotats amb 2.000 euros per a cada projecte, s'han lliurat l'11 de juliol, a la Sala Àgora del Campus Diagonal Nord de la UPC. Enguany, s'han presentat 31 propostes. La Comunitat UPC ha escollit els deu millors projectes a través del web Decidim UPC, entre els quals un jurat ha seleccionat els tres guanyadors.  

Els projectes guanyadors en aquesta convocatòria són els següents:

Instal·lació de xemeneies a les zones rurals del Nepal

A les zones rurals del Nepal, moltes famílies continuen cuinant amb llenya a l'interior de les cases, sense xemeneia i amb poca ventilació, cosa que genera alts nivells de contaminació dins les llars. Aquesta pràctica té conseqüències greus per a la salut, especialment per a les dones i els infants, que passen més temps a l’interior. S'estima que per aquesta raó moren prematurament unes 24.000 persones cada any. 

Un equip de la UPC impulsa des de l'any 2019 la instal·lació de Cuines Millorades amb Campana i Xemeneia (CHS, per les seves sigles en anglès) a diversos municipis del país asiàtic. Les cuines es construeixen amb materials locals i econòmics com pedra, fang i xapa metàl·lica produïda al mateix Nepal, i poden tenir una vida útil que pot arribar als vint anys. Aquest sistema permet reduir la contaminació interior en un 90 % sense alterar els hàbits de cuina tradicionals ni exigir una inversió elevada. Fins a mitjans de 2023, s’han instal·lat 760 sistemes CHS als municipis de Bhimphedi, Bakaiya i Dhunebesi, gràcies a la transferència de coneixement a entitats locals, el suport d’ONG i la implicació directa de la comunitat.

Els impulsors del projecte són els investigadors de l’Institut de Recerca i Innovació en Salut (IRIS) Jordi Fonollosa Magrinyà, Clara Prats Soler i Daniel López-Codina. Hi participa també la professora Montserrat Bosch González, del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura. La iniciativa està coordinada pel projecte cooperatiu Awasuka, liderat per Mònica Sans, alumni UPC, i ha rebut finançament del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC en la convocatòria 2023.

D'aquesta proposta, el jurat del Premi UPC al Compromís Social ha destacat la replicabilitat en països del Sud Global, l’enfocament holístic i la sostenibilitat a llarg termini, així com l'impacte en les dones i els infants. Amb la dotació econòmica del premi s'instal·laran noves cuines i es dotarà de recursos les entitats locals per continuar el desplegament de forma autònoma. 

Fàbriques de plaques de terra-ciment per a l'habitatge digne

L'objectiu principal d'aquest projecte és empoderar comunitats vulnerables mitjançant la transferència d'una tecnologia constructiva innovadora, sostenible i de baix cost: les plaques de terra-ciment d'alt rendiment. Aquestes plaques són elements modulars que poden ser utilitzats tant per a la pavimentació de carrers i espais públics com per a la construcció de paviments exteriors i interiors d'habitatges, de manera que suposen una solució resistent i adaptada a les necessitats de les comunitats de baixa renda.

Aquesta fàbrica s'ha construït a la comunitat d'Ocupação Vitória, a Diamantina, el Brasil. Amb una superfície coberta d’uns 50 m² i dotada amb premsa manual, la fàbrica permet la producció de fins a 150 plaques al dia, equivalent a 15 m² de pavimentació. La tecnologia, desenvolupada per la Universidade Federal dos Vales do Jequitinhonha e Mucuri (UFVJM), permet produir plaques molt resistents amb terra local, sense fer servir additius químics ni materials industrials. Amb aquest sistema s'aconsegueix reduir els costos de construcció en un 40 % i recuperar la inversió en tan sols quatre mesos. Per promoure l'empoderament de la comunitat local, s’ha transferit a la comunitat local aquest sistema de fabricació i instal·lació de les plaques, promovent l’autogestió i la generació d'ingressos.

Per part de la UPC han participat en el projecte la professora Maria del Mar Casanovas Rubio i el professor Albert de la Fuente Antequera, ambdós del grup de recerca d’Enginyeria de la Construcció Sostenible (ECS), i l'investigador Oriol Pons Valladares, del grup de recerca Sustainability and Metabolism in Architecture and Technology (SMArT), a més dels alumni Jaume Armengou Orús i Bernat Viñolas Prat. El projecte ha estat cofinançat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC en la convocatòria 2023.

El jurat ha destacat el potencial de transformació social del projecte a través de l'empoderament de comunitats vulnerables, així com l’enfocament innovador en la construcció d'habitatge digne, utilitzant materials locals i de baix impacte ambiental. Amb el premi està previst invertir en la millora dels equipaments de la fàbrica i en la creació de materials didàctics per potenciar la formació dels membres de la comunitat.

Adaptació de l'antiga caserna d'Agramunt per a lloguer social

Proporcionar habitatge a persones amb discapacitats intel·lectuals i físiques que afronten dificultats per accedir al mercat laboral i, en conseqüència, per fer front al cost habitual de l’habitatge. Aquest és l'objectiu del projecte Reviu, liderat per un grup d’estudiants del grau en Estudis d’Arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), amb el suport de professorat i professionals col·laboradors, com ara el director de l'Escola, Pere Fuertes Pérez, i el professor Martí Obiols Gali.

La iniciativa es desenvolupa a Agramunt, a la comarca de l’Urgell, amb la col·laboració de l’Ajuntament, que ha cedit la caserna en desús i subvenciona parcialment el projecte. Hereu del projecte Vibra, Reviu se centra en la construcció de llars adaptades per a persones amb dificultats funcionals, joves i altres veïns del municipi amb dificultats per accedir a l'habitatge, alhora que s'habiliten espais per a la policia local i serveis socials a la planta baixa.

En una primera fase, es va rehabilitar part de la façana i la coberta i es van fer dos habitatges tutelats a la primera planta. En una segona fase, està previst finalitzar la rehabilitació de la façana i fer una llar residència en tota la segona planta. Aquesta llar estarà equipada amb parets radiants i sistemes de ventilació per garantir el confort, que complementen el disseny de la façana i dels interiors amb l’objectiu d’assolir la màxima eficiència energètica. També s’hi incorporen sistemes urbans de drenatge sostenible per afavorir el creixement de vegetació al jardí i aprofitar al màxim les aigües pluvials. L'ajut del premi es destinarà a cobrir les despeses de l'estada, la seguretat i la manutenció de les persones que hi treballaran en la rehabilitació, prevista per a aquest estiu.

El jurat ha considerat el gran potencial transformador que té aquest projecte per a la docència, en què l'estudiantat esdevé protagonista i líder de l'aprenentatge. També s’ha destacat l’impacte en persones amb necessitats de suport i integració en l'entorn comunitari, així com la creació de xarxes entre la Universitat, agents socials i administració local.