La comunitat universitària de la UPC lamenta la mort de l’arquitecte Ricardo Bofill

Ricardo Bofill, dibuixant
+
Descarregar

Ricardo Bofill, arquitecte

Ricardo Bofill, investit doctor 'honoris causa'
+
Descarregar

Ricardo Bofill va ser investit doctor 'honoris causa' per la UPC el 30 de setembre passat, a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona

La comunitat universitària de la UPC expressa el seu condol per la mort de l’arquitecte català Ricardo Bofill, un dels màxims representants de l’arquitectura internacional, que el 30 de setembre passat va ser investit doctor 'honoris causa' per aquesta Universitat.

14/01/2022

Ricardo Bofill Levi (Barcelona, 1939) ha estat un dels urbanistes i arquitectes catalans més influents i reconeguts en l’àmbit internacional. Va formar-se inicialment a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), centre que va impulsar la investidura de l’arquitecte com a doctor honoris causa, el setembre passat, en reconeixement de la seva trajectòria en diferents estils arquitectònics contemporanis, tant d’obra urbana com d’habitatge.

"Creiem que si hi ha algú del nostre entorn que sigui l’arquitecte més reconegut dels nostres contemporanis, el que té el perfil internacional més rellevant, amb una obra àmpliament reconeguda i guardonada, algú que realment s’ho mereix i que a més és proper, aquesta persona és, sens dubte, l’arquitecte Ricardo Bofi­ll. Ell està en el nostre entorn i en l’horitzó alhora. El seu valor és dual i això per a alguns és difícil d’acceptar”, va destacar el director de l’ETSAB, Félix Solaguren-Beascoa de Corral, en l'acte d'investidura. Un acte en què Bofill va explicar, entre d'altres coses, que “seixanta anys d’experiències, viatges i trobades m’han determinat i modelat d’una manera precisa i mesurada. Una visió policèntrica del món, com si observés la Terra a través d’un calidoscopi”. L’arquitectura l’ha servit també, tal com va dir, “per llegir i entendre la realitat des d’una doble perspectiva, local i mundial; m’ha permès apreciar les diferències de cada continent, regió, ciutat, barri. Aquesta manera de viure i entendre m’ha portat a considerar el projecte com un eix fonamental de la meva vida i la meva feina”.