25 anys del Consell de l’Estudiantat de la UPC

25 anys del Consell de l’Estudiantat de la UPC
+
Descarregar

Darrer Ple del Consell de l'Estudiantat de la UPC

25 anys del Consell de l’Estudiantat de la UPC
+
Descarregar

Moment de votació dels membres del CdE

25 anys del Consell de l’Estudiantat de la UPC
+
Descarregar

Sara Tamames (esquerra), coordinadora de Política Universitària, i Irene de Cubas (dreta), coordinadora de Comunicació, a la seu del CdE al Campus Nord

Creat ara fa 25 anys, el Consell de l’Estudiantat (CdE) de la UPC, que és l’òrgan de representació, assessorament i defensa dels drets del conjunt d’estudiants de la Universitat, encara el curs acadèmic amb noves reivindicacions en àrees com la cooperació, el gènere o els ajuts a l’estudi, però també amb els esforços centrats a fomentar la participació d’aquest col·lectiu en l'activitat de la Universitat

15/11/2018

El Consell de l'Estudiantat (CdE) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) aglutina 13 delegacions d’estudiants de les escoles i facultats de la UPC als diferents campus. Es va crear el 14 d’abril de 1993 per acord del Consell de Govern, com un espai de representació dels estudiants que exercís la funció d’interlocució davant dels òrgans de govern. Des de la seva creació ara fa 25 anys, treballa per defensar els interessos i els drets dels estudiants, a través de l’impuls d’iniciatives per a la millora de la vida universitària, tant des del punt de vista acadèmic com des del vessant associatiu i d’oci.

Garantir l’accés a la universitat

A través de la participació als òrgans de govern de la Universitat, el CdE vehicula les principals reivindicacions de l’estudiantat. La més important, tal i com explica la coordinadora de Política Universitària del Consell, Sara Tamames, és garantir que la UPC sigui una universitat pública de qualitat: “Estem defensant els drets bàsics dels estudiants, el dret a l’ensenyament de qualitat i sobretot a unes taxes i a uns preus que no siguin abusius”.

I és que des de l’any 2012, quan va finalitzar la modificació dels estatuts de la Universitat i es consolida la representació estudiantil, el CdE ha posat el focus en les dificultats d’accés a la universitat. Ja en aquella època es va oposar radicalment al canvi de sistema de preus de matrícula. Algunes de les mesures que reivindiquen per pal·liar aquesta situació són la rebaixa d’un 30% del preu públic per garantir l’accés a la universitat, l’equiparació del preu del segon any de màster al de grau i la millora de l’actual sistema de beques.

Segons Tamames, “hi ha estudiants que no es poden permetre estudiar a la universitat i menys una carrera d’enginyeria, perquè són estudis més cars, on la mitjana de notes és més alta i si no aproven no reben beca. És una situació molt greu”, assegura. De fet, explica la coordinadora, “Catalunya és el territori de l’Estat espanyol on hi ha més relació entre la capacitat econòmica de l’estudiant i els estudis que farà. Això ho hem de treballar, perquè els recursos econòmics no haurien de condicionar el futur acadèmic”.

Noves reivindicacions

La reivindicació econòmica continua centrant els esforços del CdE, sense deixar de banda altres camps de batalla. Aquest curs, es vol posar el focus especialment en el tema de la cooperació internacional. El treball en aquest àmbit se centra en diferents línies, tal i com explica la coordinadora de comunicació del Consell, Irene de Cubas. D’una banda, “fomentar la cooperació internacional a la Universitat, ja sigui  aconseguint que hi hagi més estudiants interessats en cooperació com també potenciant les associacions i ONG que tenim a la UPC i que treballen en aquest àmbit”. En aquest sentit, la idea és crear una bossa d’estudiants que estiguin interessats en cooperació i també d’entitats que tenen llocs de treball a cobrir, per afavorir així la relació entre ambdues bandes. D’altra banda, el Consell treballa perquè a les ONG no els suposi cap despesa el fet de tenir un estudiant fent  pràctiques.

La igualtat de gènere continua sent una assignatura pendent. A més de potenciar les àrees STEM entre les noies, el CdE treballa amb diferents associacions de la UPC de cara a l’actualització del protocol d’assetjament, així com per a l’aplicació d’un protocol propi en cada centre docent. El Consell treballa també la igualtat a les associacions universitàries, per això a l’hora d’atorgar ajuts valora amb més puntuació aquelles entitats que comptin amb mesures concretes per garantir la igualtat en la seva estructura i activitats.

Els ajuts per circumstàncies sobrevingudes, que atorga la UPC per atendre situacions personals excepcionals, són també prioritat en l’agenda del CdE d’aquest curs. Actualment, la bossa per a aquests ajuts és de 15.000 euros, una quantitat que els representants de l’estudiantat consideren insuficient. D’altra banda, volen fer més difusió d’aquestes beques, ja que “només s’han rebut cinc peticions d’aquests ajuts en tot l’any i creiem que aquesta xifra no es correspon amb les necessitats reals”, apunta la coordinadora de Política Universitària del CdE

En la mateixa línia d’acompanyar l’estudiantat en situacions difícils, el mateix Consell treballa en la creació d’un protocol per a malalties de llarga durada, on es proposaran mesures de suport des de la Universitat per tal que els estudiants que pateixen una malaltia greu puguin continuar els estudis.

Suport a delegacions i associacions

El suport a les delegacions i a les associacions estudiantils és un dels pilars bàsics d’aquest òrgan, de manera que aquestes reben ajut econòmic a través de la Convocatòria d’Ajuts per a projectes culturals i educatius. El requisit per rebre’ls és que els projectes permetin completar la formació dels estudiants, s’adrecin a la formació dels membres de delegacions, associacions i grups d’estudiants o fomentin la participació de l’estudiantat en la vida universitària de la UPC. Les entitats compten també amb el Premi d’Associacions de la UPC, a través de quals s’atorguen tres guardons dotats amb mil euros cadascun.

“El CdE afavoreix, a més, la creació d’espais de debat on les diferents associacions d’estudiants poden estar representades, a més de donar-los un lloc on poder interlocutar amb els màxims representants de la Universitat per tal de defensar els seus interessos”, explica Sara Tamames.

Fomentar la participació

Pels membres del CdE, la participació és un dels punts clau que cal fomentar en el si de la universitat des de diferents perspectives. D’una banda, entre els estudiants, ja que “és important que s’impliquin no només per afavorir la vida universitària sinó perquè és cabdal començar a lluitar pels teus drets”, tal i com defensa la coordinadora de comunicació, que apunta que “el Consell no només és útil quan tens problemes, hi ha molts camps on pot incidir”.

Però, a més, segons la coordinadora de Política Universitària, la universitat ha d’estar convençuda que la implicació de l’estudiantat és positiva per avançar: “La participació d’aquest col·lectiu en els òrgans de govern afavoreix la universitat, perquè els estudiants hi estem a favor i no en contra”.

Altres assignatures pendents, segons Tamames, són treballar en l’aplicació de mesures pel compliment efectiu dels protocols, i pel compliment dels plans d’estudi, de la competència bàsica de sostenibilitat i de la competència social. També creuen que és important esmerçar esforços en la transferència de coneixement de la Universitat a la societat, així com en l’aplicació de mesures amb vistes a eliminar la bretxa tecnològica encara existent entre classes socials. Des del CdE continuen treballant per fer d’aquests reptes una realitat.

Com s’organitza el CdE

La tasca del Consell de l’Estudiantat s’aglutina a partir de diferents òrgans. D’una banda, el Ple, com a màxim òrgan de govern, del qual participen les 13 delegacions d’estudiants que en formen part. El ple es reuneix de forma mensual i té com a principal objectiu fixar les línies de treball del Consell. Entre les seves funcions s’inclouen l’elecció i revocació dels càrrecs electes dels òrgans del CdE, l’aprovació del pressupost anual, la creació i dissolució dels òrgans consultius i la proposta d’iniciatives en relació a problemàtiques que afectin la comunitat universitària.

D’altra banda, hi ha una Comissió Permanent, que és l’encarregada de representar el Ple quan aquest no es pot reunir i d’endegar les accions necessàries per materialitzar els acords presos. Està formada per 16 membres, entre coordinadors/es del CdE, membres del Consell de Govern i membres dels diferents centres docents de laUPC.

Finalment, el Consell compta amb un tercer òrgan, la Mesa Permanent, integrada pels cinc coordinadors i coordinadores actuals dels diferents àmbits de treball (política universitària, secretaria, tresoreria, política externa i comunicació), que exerceixen d’interlocutors amb els òrgans de govern de la UPC i presideixen el Ple del Consell. La Mesa Permanent té entre les seves funcions la coordinació i dinamització de la tasca dels membres del CdE, la convocatòria i/o assistència a reunions en representació del Consell, la difusió de la informació que es deriva de l’activitat d’aquest ens i l’execució de les accions acordades pel Ple.