Esteu aquí: Inici > Més notícies > El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques analitza l’impacte de la contaminació acústica a l’oceà l’Àrtic

Notícia

Compartir Share

El projecte europeu ACCESS decidirà com serà el desenvolupament sostenible a l’Àrtic dels pròxims 50 anys

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques analitza l’impacte de la contaminació acústica a l’oceà l’Àrtic

Mitjançant sensors acústics i una tecnologia pionera, el LAB analitza l’impacte de la contaminació acústica en els animals marins de l’Àrtic. El LAB és l’únic equip científic del sud d’Europa que participa en el projecte europeu ACCESS, el qual investiga com afectaran a l’ecosistema les activitats humanes, un impacte que s’agreujarà amb el desglaçament parcial del continent.

28/02/2012
El desglaçament de l’Àrtic degut a l’escalfament de la Terra proporciona oportunitats en àmbits com ara l’econòmic, ja que suposa, per exemple, l’obertura de noves rutes comercials i un conseqüent estalvi de temps i econòmic considerable. En l’àmbit mundial, especialment als països limítrofs amb l’Àrtic, hi ha un gran interès a aprofitar les oportunitats que ofereix aquest nou escenari atès que la cobertura de sòl és cada vegada més reduïda, especialment en mesos de temperatures elevades. Explorar les oportunitats del continent que abasta l’oceà Àrtic, però, comporta l’augment del trànsit de vehicles, del flux de persones i de l’activitat, en general. És probable, doncs, que aquest nou panorama no deixi indemne el continent, per la qual cosa la Unió Europea ha impulsat el projecte Arctic Climate Change, Economy and Society (ACCESS) que forma part del VII Programa Marc de Recerca i Desenvolupament i en què participen 27 institucions de 9 països europeus, a més de Rússia.

L’objectiu del projecte és estudiar l’impacte de l’activitat humana en cinc àmbits diferents: el medi ambient en el context de canvi climàtic; el transport marítim i el turisme; la pesca; l’extracció de recursos i la governança i el desenvolupament sostenible. Així, doncs, durant quatre anys, cinc grups de treball, coordinats per la Université Pierre et Marie Curie (París), analitzaran les conseqüències socials, econòmiques, polítiques i en l’ecosistema derivades dels del canvi climàtic en l’oceà Àrtic i el conseqüent augment de l’activitat a la zona.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC és l’únic representant de l’Estat i del sud d’Europa que prendrà part en el projecte per monitorar els sons d’origen antropogènic i animal en el mar de l’Àrtic, tot analitzant la interacció entre ells. El so d’origen artificial (el produït per les activitats humanes) en el medi marí és una de les amenaces més greus per a l’equilibri dels oceans. És per això que els investigadors del LAB, dirigits per Michel André, estudiaran les reaccions i les afectacions que suposaran en els animals l’augment de les activitats durant l’època de desglaçament i, per tant, del so associat a aquestes activitats. Per desenvolupar l’estudi, el grup de recerca se centrarà particularment en els cetacis com a bioindicadors, ja què la supervivència d’aquests mamífers depèn, gairebé exclusivament, de la informació acústica que els proporciona el sentit de l’oïda.

Mapa de poblacions de mamífers
L’equip del LAB realitzarà un mapa de les poblacions de mamífers marins de la zona per fer un seguiment i analitzar com conviuen amb l’augment dels nivells de so derivats de les noves activitats humanes, com ara les prospeccions petrolieres, el trànsit de vaixells comercials i turístics o la pesca. Com ha demostrat el LAB en estudis anteriors, els cetacis i d’altres animals marins com els cefalòpodes poden patir greus lesions auditives causades per l’exposició continuada a nivells de so de baixa freqüència. Aquestes espècies, a més, utilitzen el sentit de l’oïda per orientar-se, caçar, relacionar-se, etc. És per això que el ritme vital dels animals així com l’equilibri de la cadena alimentària en general, es pot veure alterat amb el futur panorama de l’Àrtic.

Amb aquest mapa, els investigadors de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, podran estudiar els mamífers i les seves rutines en l’alimentació, les relacions, les migracions, així com els possibles canvis en aquests comportaments. A partir del seguiment dels animals, es podrà analitzar si aquests canvis estan relacionats amb l’aparició en els seus ecosistemes de sons produïts per les activitats humanes i, per tant, avaluar en quin nivell els afecta als animals la interacció amb els sons antropogènics. A més, el projecte ACCESS no només pren part en la conservació dels ecosistemes marins sinó que també haurà de garantir el desenvolupament sostenible de les indústries offshore (en alta mar) en l’Àrtic.

D’altra banda, el LAB estudiarà com el canvi climàtic alterarà la vida dels Eskimo, una població autòctona que viu també de la caça de la balenes. I és que les poblacions de balenes es veuran afectades per les conseqüències del canvi climàtic, com ara la pèrdua de cobertura del sòl o la reducció de la biomassa, les quals se sumaran a l’augment de les activitats humanes. Per tant, un altre punt d’estudi és identificar les amenaces a aquesta caça tradicional, així com l’estat de conservació de espècies en perill d’extinció com ara la balena franca, principal presa dels Eskimo.

Per dur a terme la recerca, els investigadors de la UPC instal·laran, en punts estratègics de l’Àrtic, un conjunt d’hidròfons que registraran els sons de la zona de forma contínua i durant dos anys. Aquests deu sensors s’integraran a una altra desena d’hidròfons que el Laboratori ja ha instal•lat arreu del món i que formen part de la xarxa Listening to the Deep Ocean Environment (LIDO, http://listentothedeep.com), desenvolupada per aquest grup. Es tracta d’una innovació pionera al món, ja què els sensors identifiquen la procedència dels sons que es produeixen a desenes de quilòmetres, els registren i els classifiquen de forma automàtica i en temps real, segons si són d’origen antropogènic, natural (terratrèmols) o animal, la qual cosa estalvia el control humà inicial de les presses de sons. Així doncs, aquesta tecnologia facilita un coneixement al qual no s’havia arribat fins ara i és, a més una eina imprescindible per al desenvolupament de la indústria offshore.

Aquest sistema, a més, permet als investigadors, i a qualsevol persona hi vulgui accedir al web, seguir l’evolució i interacció de les fonts sonores en directe i en temps real, a través d’Internet. Com amb la resta d’hidròfons, l’equip dirigit per Michel André podrà gestionar la informació captada pels hidròfons en l’Àrtic des de la seu del grup a Vilanova i la Geltrú, la qual cosa suposa també un gran estalvi econòmic. En aquest sentit, la sèrie d’algoritmes sobre els quals se suporta la xarxa internacional d’hidròfons permet, com no fa cap altra tecnologia, la identificació automàtica de les fonts sonores sense la intervenció de l’investigador.

Arctic Climate Change, Economy and Society (ACCESS)
El projecte ACCESS, que s’emmarca el setè Programa marc de Recerca i Desenvolupament, es va iniciar el març del 2011 i finalitzarà al març del 2015. Aquesta és la data clau en què els diferents grups científics que hi participen presentaran les conclusions que serviran de base per determinar com serà el desenvolupament sostenible de l’Àrtic en els propers anys.

ACCESS és una de les tres iniciatives de la convocatòria The Ocean of tomorrow per desenvolupar projectes que determinin les àrees on s’haurà d’actuar per saber què passarà als oceans en el futur. The Ocean of tomorrow subvenciona iniciatives que promoguin la integració de les disciplines relacionades amb el mar per reforçar l’excel•lència científica i de conciliar el creixement de les activitats marines amb la sostenibilitat ambiental.

ACCESS és el primer projecte d’aquesta convocatòria i és que la situació de l’Àrtic mereix una especial atenció atès que és l’ecosistema global més fràgil i està sotmès a un canvi continu degut, principalment, a l’escalfament de la Terra.

Els investigadors de diferents països europeus i experts en diferents àrees s’organitzen en cinc grups de treball. Un primer grup se centrarà en el seguiment i la modelització del canvi climàtic a l'oceà Àrtic, l'atmosfera i el gel marí. El segon grup estudiarà l'obertura al transport marítim dels passatges del nord, al nord d'Europa i Sibèria (Passatge del Nord-Est) i a través de l'arxipèlag canadenc (passatge del nord-oest), així com l'impacte d'aquestes activitats de transport en els ecosistemes marins i la societat. El tercer grup examinarà els impactes del canvi climàtic sobre les pesqueries de l'Àrtic, l'aqüicultura i els mitjans de subsistència, principalment en àrees com el mar de Barents. El quart grup determinarà com l'extracció de petroli i gas poden estar influenciats i afectats pel canvi climàtic, tenint en compte els riscos associats. Finalment, un cinquè grup examinarà les opcions de govern a la zona que s’extreuen dels resultats dels altres grups.

El LAB
Amb seu al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, el LAB és un dels grups més reconeguts internacionalment en l’estudi de l’impacte de la contaminació acústica en els animals. Es tracta del primer centre científic de control de soroll oceànic en l’àmbit mundial i ja ha demostrat, en estudis anteriors, que l’exposició prolongada a nivells de so de baixa freqüència provoquen lesions severes en les estructures auditives dels cefalòpodes, entre d’altres animals marins.




Segueix-nos a Twitter Obriu l'enllaç en una finestra nova
És notícia
Logotip de la 5ena edició del Festival d'Arquitectura 48h Open House de Barcelona. L’ETSEIB participa al Festival 48h Open House BCN Dissabte, 25 d’octubre, d’11 a 14 hores, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial ... [llegir +]
Coet suborbital que llençarà la NASA des de Spaceport America (Nuevo México, Estats Units) amb l'experiment dissenyat a l'EETAC. Un experiment de la UPC viatjarà de nou a bord d’un coet de la NASA La NASA llançarà des de Spaceport America (Nuevo México, Estats Units) un coet suborbital que ... [llegir +]
Per primer cop classificats entre els 500 primers del món al Rànquing de Taiwan La UPC es classifica per primera vegada al rànquing general, concretament al lloc 445 de les 500 ... [llegir +]
Amb la col·laboració de:
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia Any de la Ciència 2007 Ministerio de Ciencia e Innovación
Oficina de Mitjans de Comunicació.
C/ Jordi Girona 31, 08034 Barcelona Tel.: +34 93 401 61 43
oficina.mitjans.comunicacio@(upc.edu)
© UPC Obriu l'enllaç en una finestra nova. Universitat Politènica de Catalunya · BarcelonaTech