•Monogràfics
Compartir
Imaginar una nova Diagonal
Fer de la barcelonina avinguda Diagonal un bulevard o una rambla? O deixar-la tal com està? Aquest és el debat que deixa en mans dels ciutadans el futur d’una de les principals artèries de la Ciutat Comtal. Les reflexions d’alguns experts i expertes de la UPC aporten valor afegit al procés impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, que culminarà amb una consulta popular electrònica entre el 10 i el 16 de maig.
Continguts Relacionats
20/04/2010
L’avinguda Diagonal, concebuda per Ildefons Cerdà com una de les vies principals de Barcelona per facilitar-hi la mobilitat, es repensa ara, 150 anys després, per fer front a les noves necessitats i usos de la ciutat. La transformació afecta el tram entre Francesc Macià i Glòries i protagonitza una campanya de comunicació del consistori barceloní perquè els ciutadans triïn entre tres opcions, que recullen les idees presentades en dues fases prèvies del projecte municipal.
En la primera fase calia reflexionar sobre la transformació de la via, mentre que en la segona cal decidir-se per un dels projectes. En una tercera fase s’informarà la ciutadania sobre l’evolució dels canvis.
Les dues propostes plantegen reduir el trànsit privat per la Diagonal, de manera que, dels deu carrils actuals, es passaria a dos en cada sentit destinats a l’autobús i el taxi, i un al vehicle privat. Ambdues opcions preveuen mantenir segregat el carril bici i l’aparcament de motos. Finalment, l’opció C seria no fer-hi cap intervenció.
“Les opinions en contra es manifesten pel temor que el tramvia i el bus ràpid, com a principals elements de transport públic, no siguin tan eficients”, explica aquesta professora del Departament d’Infraestructura del Transport i del Territori, que pensa que la proposta A pot ser més ben acollida: “Si més no, respecta més l’estructura actual i el canvi d’imatge no és tan impactant”.
La pacificació de l’avinguda Diagonal, segons explica Francesc Robusté, catedràtic de l’ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona i director del Centre d’Innovació del Transport (CENIT) de la UPC, “comporta reduir 50.000 vehicles equivalents al dia”. Aquesta mobilitat, diu, “es podrà absorbir amb la línia 9 de metro, la connexió del tramvia i el RetBus, que es començarà a implementar el 2011”. I afegeix: “També es podrà absorbir redireccionant el trànsit per carrers de l’Eixample, després de fer l’obertura al trànsit del carrer Còrsega o la connexió de l’avinguda Sarrià amb el carrer Viladomat, així com amb alguns canvis de sentit i amb la coordinació semafòrica”.
Els experts coincideixen a afirmar que cal treballar més la part conceptual de la reforma. Segons l’arquitecte Antonio Font, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), la introducció d’un debat sobre la Diagonal parteix de la necessitat de reordenar, entre altres aspectes, la mobilitat de l’avinguda: “És una via congestionada amb les voreres saturades, hi ha més trànsit, més bicicletes, i és evident que hi ha una progressiva insuficiència de la via per respondre a les noves necessitats de la ciutat, sobretot si es té en compte que el centre urbà s’està traslladant i acabarà situant-se en aquesta zona de l’Eixample”.
Els experts consideren que cal treballar més la part conceptual de la reforma
En defensa de la mobilitat, Francesc Robusté afirma que la reforma s’ha de fer “a curt termini, quan s’acabi la línia 9 de metro i sigui operatiu el RetBus (pels volts del 2014)”, i que “cal començar-la a planificar ara”, afirma.
L’opció A “és més barata i ràpida d’implementar —segons assenyala el director del CENIT— i permetria passejar pels laterals vora les façanes i gaudir de terrasses; però presenta un cert risc de bloqueig per al trànsit, que pot evolucionar en perillositat, en el cas que els vehicles envaeixin el carril del costat”. Robusté és partidari de treballar més aquesta opció, incorporant-hi la flexibilitat de poder canviar la posició dels arbres.
Segons l’opinió d’Eduard Bru Bistuer, arquitecte i professor de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), el debat impulsat per l’Ajuntament “estableix una mena de numerus clausus d’opcions respecte al futur de l’avinguda: 2+1 (no fer-hi res)”. Bru Bistuer n’afegeix una quarta opció. “Fer les coses amb cura i progressivament, que la reforma de la Diagonal no sigui ineludiblement un gran esdeveniment, sinó un petit i precís esdeveniment”.
Més que una gran reforma, per tant, l’arquitecte advoca per una intervenció “més delicada i menys traumàtica: sense tocar els arbres actuals, més progressiva i més econòmica”. Així, defensa una Diagonal “neta, on els vianants puguin atrevir-se a caminar pels seus passeigs alliberats de l’estrès de bicicletes amb una trajectòria libèrrima, de les motos aparcades, dels quioscs i de les parades d’autobús que només deixen un pas per a la circulació de bicicletes”.
Pel que fa al tramvia, l’arquitecte creu que hauria de circular “separat a cada costat del passeig, entre els vianants i la calçada central, no junts fent barrera i colonitzant visualment l’avinguda”. A més, es mostra partidari que “no hi passin autobusos: la secció no dóna per a tant”. Si no es pot prescindir dels autobusos, renunciaria al tramvia: “Podríem disposar d’autobusos elèctrics no contaminants i silenciosos i amb els diners que estalviaríem en relació amb la ‘gran reforma’ en tindríem per a això i per a més”.
Respecte al fet que hagin de ser els ciutadans els que acabin decidint com ha de ser la futura Diagonal, els experts destaquen que potser es tracta d’un tema massa complex. Tan complex que ha estat l’element entorn del qual el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori ha organitzat el màster Projectació Urbaní stica, amb la participació d’alguns professors del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori. Aquest màster s’ha dut a terme amb les universitats de Lovaina, Delft i Venècia, i hi han participat 20 arquitectes de diversos països. Les propostes es recolliran en un llibre que es publicarà properament.
La transformació de la Diagonal es decidirà a través d’un sistema electrònic de votació. Per complir els requisits de seguretat s’ha constituït un comitè auditor del qual la UPC, a través d’UPCnet, forma part.
Josep Casanovas, Miquel Soriano i Manel Medina són els tres experts de la Universitat que participen en aquest òrgan que ha de garantir la seguretat del procés.
El comitè té dues línies de treball, que són l’auditoria del sistema i l’assessorament als òrgans de consulta. Els auditors revisen el protocol criptogràfic de seguretat de la plataforma de votació i la seguretat perimetral de la infraestructura tecnològica en què operarà el sistema de votació. Abans i durant el procés, els auditors supervisaran les tasques de configuració del sistema, validaran que el sistema correspongui al que ha auditat i acceptat l’Ajuntament, i participaran en el segellament lògic (mecanisme per detectar possibles manipulacions) dels servidors. Un cop tancades les urnes, hauran de supervisar el procés i validar el segellament lògic, així com la destrucció de les dades sensibles.
D'altra banda, la UPC, juntament amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Caixa, Caixa Catalunya, el Banc Sabadell i el BBVA, ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per facilitar l'accés de la seva comunitat a la votació. A més, la degana de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, Maria Ribera Sancho, és una de les 14 persones de la Mesa de Seguiment i Garanties de la consulta i que vetlla per la transparència, objectivitat i fiabilitat del procés. La degana forma part de la Secció d'Acreditació d'aquesta mesa, que obre i tanca el procés consultiu mitjançant l'accés a les claus d'administració i les claus pública i privada per al xifratge i desxifratge de vots.
En la primera fase calia reflexionar sobre la transformació de la via, mentre que en la segona cal decidir-se per un dels projectes. En una tercera fase s’informarà la ciutadania sobre l’evolució dels canvis.
Menys vehicles
El debat planteja com es pot fer un passeig on es prioritzi la mobilitat dels vianants, el transport públic i les bicicletes; amb menys vehicles privats i amb el tramvia o l’autobús de gran capacitat i segregat. Per això, es formulen tres propostes, que se sotmetran a votació el maig vinent.
Les dues propostes plantegen reduir el trànsit privat per la Diagonal, de manera que, dels deu carrils actuals, es passaria a dos en cada sentit destinats a l’autobús i el taxi, i un al vehicle privat. Ambdues opcions preveuen mantenir segregat el carril bici i l’aparcament de motos. Finalment, l’opció C seria no fer-hi cap intervenció.
Per Míriam Villares, professora de l’ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona, les dues opcions aporten l’espai d’enjardinament i passeig necessari per augmentar la qualitat d’ús per als vianants i la qualitat de vida per als veïns.
“Les opinions en contra es manifesten pel temor que el tramvia i el bus ràpid, com a principals elements de transport públic, no siguin tan eficients”, explica aquesta professora del Departament d’Infraestructura del Transport i del Territori, que pensa que la proposta A pot ser més ben acollida: “Si més no, respecta més l’estructura actual i el canvi d’imatge no és tan impactant”.
La pacificació del trànsit és una de les claus de la transformació
La pacificació de l’avinguda Diagonal, segons explica Francesc Robusté, catedràtic de l’ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona i director del Centre d’Innovació del Transport (CENIT) de la UPC, “comporta reduir 50.000 vehicles equivalents al dia”. Aquesta mobilitat, diu, “es podrà absorbir amb la línia 9 de metro, la connexió del tramvia i el RetBus, que es començarà a implementar el 2011”. I afegeix: “També es podrà absorbir redireccionant el trànsit per carrers de l’Eixample, després de fer l’obertura al trànsit del carrer Còrsega o la connexió de l’avinguda Sarrià amb el carrer Viladomat, així com amb alguns canvis de sentit i amb la coordinació semafòrica”.
Els experts coincideixen a afirmar que cal treballar més la part conceptual de la reforma. Segons l’arquitecte Antonio Font, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), la introducció d’un debat sobre la Diagonal parteix de la necessitat de reordenar, entre altres aspectes, la mobilitat de l’avinguda: “És una via congestionada amb les voreres saturades, hi ha més trànsit, més bicicletes, i és evident que hi ha una progressiva insuficiència de la via per respondre a les noves necessitats de la ciutat, sobretot si es té en compte que el centre urbà s’està traslladant i acabarà situant-se en aquesta zona de l’Eixample”.
Els experts consideren que cal treballar més la part conceptual de la reforma
“Hi ha hagut un canvi en l’escala de la metròpoli —explica Font— i, amb aquest, d’ubicació del centre de la ciutat; és per aquesta raó que cal articular una reforma que consolidi el nou centre des de tots els punts de vista”. Per Font, és evident que cal intervenir-hi, tot i que opina que cap de les dues propostes és totalment satisfactòria: “La primera no modifica alguns defectes de l’actual secció de la via i, en afegir-hi el tramvia, encara la fa més ineficient; la segona és més innovadora, però és rígida tant pel que fa a l’ús transversal com quant a una imatge adequada per a un nou centre urbà”. L’alternativa passaria per l’ordenament de la mobilitat en l’Eixample a l’entorn de l’avinguda, sobretot pel que fa a les xarxes d’autobusos que el creuen i el sentit del trànsit dels carrers.
D’esquerra a dreta, el professor de l'ETS d’Arquitectura del Vallès, Antonio Font, el catedràtic de l’ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona i director del Centre d’Innovació del Transport (CENIT), Francesc Robusté i el professor de l'ETS d'Arquitectura de Barcelona Eduard Bru Bistuer, a l’avinguda Diagonal.
En defensa de la mobilitat, Francesc Robusté afirma que la reforma s’ha de fer “a curt termini, quan s’acabi la línia 9 de metro i sigui operatiu el RetBus (pels volts del 2014)”, i que “cal començar-la a planificar ara”, afirma.
L’opció A “és més barata i ràpida d’implementar —segons assenyala el director del CENIT— i permetria passejar pels laterals vora les façanes i gaudir de terrasses; però presenta un cert risc de bloqueig per al trànsit, que pot evolucionar en perillositat, en el cas que els vehicles envaeixin el carril del costat”. Robusté és partidari de treballar més aquesta opció, incorporant-hi la flexibilitat de poder canviar la posició dels arbres.
Efecte barrera
La proposta B, diu Robusté, “aconseguiria un efecte més similar al passeig de Gràcia, però a la vorera central no tindria una aparença similar a la Rambla, a causa de l’efecte barrera dels tres carrils laterals, dels encreuaments verticals amb força trànsit i de la inexistència d’elements de distracció, com ara les paradetes, els artistes i els quioscs”. Destaca, però, que “els tres carrils per cada semisecció eliminen el risc de bloqueig i de perillositat de l’opció A”. En qualsevol cas, Robusté critica que no s’hagi tractat amb prou detall “la funcionalitat de la distribució urbana de mercaderies, les necessitats de les andanes a les parades del tramvia i l’aparcament de cotxes i motos”. Segons l’opinió d’Eduard Bru Bistuer, arquitecte i professor de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), el debat impulsat per l’Ajuntament “estableix una mena de numerus clausus d’opcions respecte al futur de l’avinguda: 2+1 (no fer-hi res)”. Bru Bistuer n’afegeix una quarta opció. “Fer les coses amb cura i progressivament, que la reforma de la Diagonal no sigui ineludiblement un gran esdeveniment, sinó un petit i precís esdeveniment”.
UPCnet auditarà el sistema de votació electrònica
Més que una gran reforma, per tant, l’arquitecte advoca per una intervenció “més delicada i menys traumàtica: sense tocar els arbres actuals, més progressiva i més econòmica”. Així, defensa una Diagonal “neta, on els vianants puguin atrevir-se a caminar pels seus passeigs alliberats de l’estrès de bicicletes amb una trajectòria libèrrima, de les motos aparcades, dels quioscs i de les parades d’autobús que només deixen un pas per a la circulació de bicicletes”.
Pel que fa al tramvia, l’arquitecte creu que hauria de circular “separat a cada costat del passeig, entre els vianants i la calçada central, no junts fent barrera i colonitzant visualment l’avinguda”. A més, es mostra partidari que “no hi passin autobusos: la secció no dóna per a tant”. Si no es pot prescindir dels autobusos, renunciaria al tramvia: “Podríem disposar d’autobusos elèctrics no contaminants i silenciosos i amb els diners que estalviaríem en relació amb la ‘gran reforma’ en tindríem per a això i per a més”.
Un màster i un llibre
Respecte al fet que hagin de ser els ciutadans els que acabin decidint com ha de ser la futura Diagonal, els experts destaquen que potser es tracta d’un tema massa complex. Tan complex que ha estat l’element entorn del qual el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori ha organitzat el màster Projectació Urbaní stica, amb la participació d’alguns professors del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori. Aquest màster s’ha dut a terme amb les universitats de Lovaina, Delft i Venècia, i hi han participat 20 arquitectes de diversos països. Les propostes es recolliran en un llibre que es publicarà properament.
Auditar la consulta popular
La transformació de la Diagonal es decidirà a través d’un sistema electrònic de votació. Per complir els requisits de seguretat s’ha constituït un comitè auditor del qual la UPC, a través d’UPCnet, forma part.
Josep Casanovas, Miquel Soriano i Manel Medina són els tres experts de la Universitat que participen en aquest òrgan que ha de garantir la seguretat del procés.
El comitè té dues línies de treball, que són l’auditoria del sistema i l’assessorament als òrgans de consulta. Els auditors revisen el protocol criptogràfic de seguretat de la plataforma de votació i la seguretat perimetral de la infraestructura tecnològica en què operarà el sistema de votació. Abans i durant el procés, els auditors supervisaran les tasques de configuració del sistema, validaran que el sistema correspongui al que ha auditat i acceptat l’Ajuntament, i participaran en el segellament lògic (mecanisme per detectar possibles manipulacions) dels servidors. Un cop tancades les urnes, hauran de supervisar el procés i validar el segellament lògic, així com la destrucció de les dades sensibles.
D'altra banda, la UPC, juntament amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Caixa, Caixa Catalunya, el Banc Sabadell i el BBVA, ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per facilitar l'accés de la seva comunitat a la votació. A més, la degana de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, Maria Ribera Sancho, és una de les 14 persones de la Mesa de Seguiment i Garanties de la consulta i que vetlla per la transparència, objectivitat i fiabilitat del procés. La degana forma part de la Secció d'Acreditació d'aquesta mesa, que obre i tanca el procés consultiu mitjançant l'accés a les claus d'administració i les claus pública i privada per al xifratge i desxifratge de vots.
+ informació
Centre d'innovació del Transport (CENIT)
Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori
Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
Departament de Projectes Arquitectònics
Centre d'innovació del Transport (CENIT)
Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori
Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
Departament de Projectes Arquitectònics
Segueix-nos a Twitter
