Vestuari i roba de treball
Guanyada la demanda judicial el passat 17 de juny, posada a través del Comitè a instància del CAU, la Gerent ens ha informat que farà efectiu el pagament del vestuari i roba de treball en els termes previstos judicialment aquest mes de desembre, fins aquí la part positiva. Lamentablement la sentència només té caràcter retroactiu pels anys 2015 i 2016. La política de “qui dia passa, any empeny” ha fet que la gerència trigués massa temps a reconèixer aquest dret que no està afectat per les retallades segons reconeix la sentència. El CAU fa molts anys que reclamem la revisió de l’acord de la roba ja que és un acord obsolet i que deixa alguns col·lectius sense la roba de treball que marca el Conveni i per tant demanem a gerència que a principis de l’any vinent es comenci la negociació d’aquest tema amb el CEPASL.
El PASL que va treballar l’any 2015 o en el 2016 i que ara està desvinculat per qualsevol motiu, té dret a aquest pagament i a dia d’avui desconeixem el mecanisme que hi haurà per poder-ho cobrar.
El desastre de l’oferta formativa de l’UPC
De nou aquest 2016 un altre incompliment de l’acord signat per gerència i recollit als art. 31.2, 31.3, etc. del Conveni, que contempla entre altres obligacions de la UPC:
- Inversió del 2% de la massa salarial del PAS-L en formació.
- Dietes si el PAS ha de desplaçar-se de població per fer formació.
- Major participació i control del CEPASL en la planificació i elaboració dels cursos.
- Mínim d’hores anuals de formació d’obligat compliment.
L’SDP-UPC ofereix una oferta formativa 2017 molt insuficient, coberta exclusivament amb Fons de Formació Contínua (fons no UPC) molt similar i en la línia de la dels darrers anys (poques places, formació de poques hores, cursos poc interessants i no per tots els col·lectius, etc.). Cal recordar que aquests fons surten de la contribució de les nòmines de les treballadores i treballadors.
El pes específic i el gruix de la Formació del PAS l’hem de rebre a través de la inversió UPC del 2% de la massa salarial (25 vegades superior als Fons de Formació Contínua).
Des del CAU creiem que és indignant que la UPC menystingui la formació del seu PAS i incompleixi acords signats. La Inversió en formació del PAS UPC el 2008 va estar per sobre dels 1,26 Milions d’€ (el 2% de la massa salarial d’obligada inversió!), mentre que la inversió el 2016 (i darrers anys) ha estat de 0€ !!
El CAU hem instat a totes les representants sindicals a no signar aquesta oferta tan ‘pobra’ en formació com a mesura de pressió perquè la UPC es posi les piles i faci la inversió acordada i l’oferta formativa adient pel PAS.
Tot i que a finals del 2015 es va encetar negociació entre CEPASL, JPASF i gerència per establir una normativa de formació, que acompanyaria al Pla de Formació, aquesta negociació es troba aturada un any després (recordeu el que dèiem abans “qui dia passa, any empeny”) i així un altre any amb un desastre de formació pel PAS per falta d’inversió.
És per això que ens neguem a ser còmplices d’aquest desastre d’oferta formativa, insuficient i escassa (molts cursos per només 12 o 15 persones, i la gran majoria per sota de les 20 hores). Hem demanat al Comitè que exigeixi l’aplicació immediata dels acords signats. En cas contrari, ens reservem l’opció, si s’escau, de reclamar per vies més expeditives.
Treballarem i exigirem una oferta formativa digna i un Pla de Formació que reculli explícitament tots els drets del PAS i deixi molt clar al pressupost UPC la partida d’inversió (2% de la massa salarial) en formació real del PAS, cosa que en els pressupostos 2015 i 2016 no existeix.
Aviat podrem veure el pressupost UPC 2017, que s’acordarà en el darrer Consell de Govern de l’any. Si la gerència no ens fa aviat una oferta correcta pel 2017, creiem que cal passar a mesures de pressió més efectives i contundents. No hem de reclamar el que és un dret i ens pertany, l’exigim!
Molt parlar de treball col·laboratiu però molt poca formació!
La jornada laboral de 35 h
Un altre cop bosses d’hores que ens han d’autoritzar, i calendaris laborals amb jornades diàries de 7,5 h. És inadmissible que el PAS tinguem l’obligació de demanar autorització per gaudir d’un temps (bosses d’hores) que és nostre legalment i que el ‘decretazo’ del 2012 ens va arrabassar il·legítimament. Els treballadors públics andalusos i bascos ja estan recuperant la jornada setmanal de 35h. que ens toca. Quant temps més hem d’esperar els catalans? Potser hem de fer una seriosa i urgent reflexió i començar a recuperar drets que injustament ens van treure. Al CAU no volem pactar calendaris pels propers anys, com hem fet sempre, que contemplin jornades superiors a 35h/setmanals.
En el context social general, en temps d’elevat atur, i quan la tendència laboral ens demana repartir el treball, no entenem que es mantinguin aquestes mesures.