Arxiu mensual: Gener de 2018

Presentació del Nou Consell de Direcció UPC al PAS.

15 de gener 2018 a l’auditori del Vèrtex

De fet, amb el títol en tindríem prou, perquè a part de presentar els noms pels nous càrrecs, poca cosa més. Si algú esperava que el nou Rector i el seu equip ens marquessin quines serien les seves línies estratègiques generals, doncs es veu que encara no les tenen clares. Això sí, ho farem entre tots i de baix cap a dalt.

El rector va dir que ens presentarà un pla d’actuació en 3 mesos a totes les diferents àrees. Es veu que ni a la preparació de la candidatura, ni a la campanya electoral, ni des del 15 de novembre fins avui, no tenien massa clar quin seria el pla d’actuació. Tota la comunitat de la nostra universitat coneix que la UPC continua vivint moments delicats, això ho sabem no d’ara, és una qüestió que amb certa claredat  era damunt la taula a la darrera convocatòria electoral per escollir rector.

Al programa electoral podem intuir algunes coses, però especialment pel PAS falta concretar quina serà la política laboral del nou equip.

D’altra banda  cal recordar que el PAS és un col·lectiu que ha patit greument les retallades, i que aquesta presentació era una oportunitat per presentar una orientació clara en la política del PAS.  Posar com a excusa la pròrroga dels pressupostos del Govern Central i, de rebot, els de la Generalitat, és…  això mateix:  una excusa, perquè això ja ho sabíem el passat mes d’octubre.

És de suposar que el pressupost serà semblant als anys anteriors o pitjor (atenent les retallades que el Sr. Montoro està fent a la Generalitat). Llavors calia i cal urgentment un pla de xoc per tirar endavant amb aquesta situació econòmica, i un pla estratègic per administrar, governar i capgirar aquesta situació, i nosaltres no l’hem vist. Ni s’intueix, tot dependrà de factors externs (segons ens van explicar), finançament, balanç entre ingressos i despeses,… no ens val! L’equip directiu ja hauria de tenir clara la seva estratègia, perquè les finances i el balanç econòmic depenen en gran mesura de l’acció de govern.

En el breu torn de preguntes poques concrecions,  “prenem nota i ja ens ho mirarem” és la frase que vam sentir més d’una vegada.  Ja sabem que acaben d’aterrar (potser és que ni s’ho imaginaven) al govern de la UPC, però insistim, quan algú es presenta per governar, és perquè coneix la situació i té les línies estratègiques  clares.

En fi, esperarem (tant de bo sigui molt poc temps)  a què ens mostrin el pla d’actuació, però de moment, de la presentació vam sortir freds, això sí, freds de baix cap a dalt.

Ah!, us deixem un parell de perles de la intervenció del Rector per la vostra reflexió:

– “ sense el PAS es poden guanyar unes eleccions, el que no es pot fer és governar…”

–  [responent a quins serien els canals de comunicació pel PAS] “estamos en ello, no patiu que arribaran…”

En suport dels Som 27 i més

Els CAU i la resta de sindicats de la IAC, amb altres col·lectius, hem participat el matí de l’11 de gener en una concentració als Jardinets de Gràcia de Barcelona i a la Fiscalia Superior de Catalunya, en suport al col·lectiu Som 27 i més injustificadament encausats i amb una petició de penes desproporcionades per defensar l’educació pública. Entre ells hi ha un company del CAU-UAB, un professor i 25 estudiants de la UAB, pels quals la Fiscalia demana més d’onze anys de presó per una roda de premsa i una ocupació pacífica.

Com sempre el CAU recolzarà i participarà activament en la lluita per la defensa d’una educació i una universitat pública, gratuïta i de qualitat, tal com ho van fer les il·legítimament encausades de Som 27 i més. I també en la defensa de les llibertats d’expressió, reunió i manifestació. Es increïble que es vulgui criminalitzar amb penes i responsabilitat civil desmesurades i desproporcionades l’ocupació pacífica del rectorat i la participació en una roda de premsa.

Donem tot el nostre suport als Som27 i més, i exigim l’absolució immediata de les 25 estudiantes, el Professor i el membre del PAS de la UAB.  

SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES !!

Malauradament el passat 7 de desembre van detenir el Carles, un dels 27, i avui s’ha produït la detenció de l’Oriol relacionat amb aquest cas, cal aturar com abans millor aquesta escalada de detencions i acusacions injustes.

Us convidem a fer difusió de la notícia i a col·laborar en la lluita.

Caixa de resistència solidària del comité d’empresa de la UAB:

ES26 2100 0424 3202 0018 0685

Més informació:

https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

https://som27imes.wordpress.com/

Adjuntem unes imatges agafades per membres de les seccions sindicals dels CAU i de la IAC que van participar en la mobilització del passat 11 de gener als Jardinets de Gràcia i a la Fiscalia General de Catalunya (podeu punxar sobre les imatges per veure-les més grans):

11 anys de presó per una roda de premsa

Des de el 17 d’abril fins el 17 de maig de 2013, un col·lectiu de persones pertanyents a la comunitat universitària, es van tancar, de forma espontània, al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per tal de demanar l’acompliment dels Acords aprovats al Claustre  del 21 i 22 de Març del mateix any, que feien referència a la defensa de la universitat pública, a la defensa contra les retallades, increments abusius dels preus de matrícula, etc.

A partir del dia 19 d’abril, la PUP (Plataforma per la Universitat Pública, formada per sindicats d’estudiants, personal d’administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador), juntament amb tots els organismes unitaris, va decidir donar suport a la tancada per reivindicar l’acompliment de les esmentades resolucions del Claustre. Aquest suport es va manifestar amb un seguit d’actes, un dels quals va ser la convocatòria d’una roda de premsa davant la porta del rectorat el dia 22 d’abril, en la qual el nostre company Jordi (Koki) Gassiot i Pintori va intervenir (de forma consensuada amb el sindicats, la Junta i el Comitè) com a representant del PAS.

És únicament a resultes de la seva participació en aquesta roda de premsa que en Koki Gassiot ha estat imputat en la causa que l’antic Equip de Govern de la UAB va impulsar contra vint-i-set membres de la comunitat universitària. El passat 05 de juliol de 2016 vam tenir notícia que fiscalia feia efectiva la petició d’onze anys i cinc mesos de presó pel “delicte” de participar en l’esmentada roda de premsa.
Aquest despropòsit resulta més esperpèntic encara quan l’acusació del fiscal arriba a sumar més de 325 anys de presó per a les vint-i-set persones encausades en l’entorn d’unes mobilitzacions pacífiques en defensa de la universitat pública. Unes acusacions a hores d’ara només imaginables en casos de terrorisme o violència extrema. Assistim, doncs, a un judici polític, al més pur estil dels oblidats Tribunales de Orden Público, bastit des de les clavegueres universitàries, amb el suport de la pitjor versió de la justícia repressiva. L’objectiu d’aquest muntatge dissenyat per l’antic Equip de Govern de la UAB, és la destrucció personal, política i organitzativa de totes aquelles persones que, des de la legítima oposició, s’han manifestat en forma crítica i s’han posicionat en contra d’unes polítiques de connivència i aplicació de les retallades neoliberals.

Aquesta contundència radical amb la que han emprat totes les eines disponibles per apaivagar qualsevol discrepància és, sens dubte, fruit de la seva manca de legitimitat democràtica davant el poc suport rebut en el procés electoral, en el qual la majoria dels electors van optar per opcions diferents (recordeu que la ponderació del vot afavoreix el professorat funcionari per sobre dels altres estaments mes-info). L’equip de l’exrector Ferran Sancho, incapaç de convèncer la majoria de la comunitat universitària de les seves propostes classistes, ha hagut de recórrer a la falsedat, l’engany i la construcció d’un muntatge judicial estrambòtic per a destruir la legítima oposició, duent-ho, tot plegat, fins a l’extrem de no tenir escrúpols a destruir vint-i-set (i més) futurs i carreres professionals i personals. Aquest procés és una venjança política, evidenciada en el fet que l’actual Equip de Govern de la UAB ha decidit retirar-se del procediment i no formular acusació contra cap de les persones investigades. Tot i així, la causa, ja a mans de fiscalia, continua endavant, empentada per la mà negra dels poders fàctics més retrògrads de l’acadèmia.

És per això que demanem a totes les persones de la comunitat universitària de la UAB, de totes les universitats, i de totes aquelles que creuen en la defensa de la universitat pública, que expressin la seva solidaritat amb totes les persones encausades, i que demanin fermament l’arxivament de la causa.

Recordem que l’any 2013 Koki Gassiot era membre del Comitè d’Empresa del PAS de la UAB i que actualment forma part de la coordinadora nacional del seu sindicat i de la seva permanent. Entenem, doncs, que aquest muntatge judicial és un atac directe al sindicalisme, als drets sindicals i als mateixos drets de ciutadania que van més enllà de les 27 persones encausades: dret a la llibertat d’expressió, de manifestació, d’organització sindical, etc. Independentment de la nostra filiació o militància, tot@s som els 27 i tot@s som més.

 

Caixa de resistència solidària del comité d’empresa de la UAB:

ES26 2100 0424 3202 0018 0685

Més informació:

https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

https://som27imes.wordpress.com/