Vaga general feminista el 8 de març

En la societat catalana actual les dones segueixen discriminades en tots els sectors laborals i les formes de discriminació són molt diverses. Aquestes no permeten que moltes dones i de retruc tot el teixit social de Catalunya puguin viure una vida digna o fins i tot viure, ja que moltes dones viuen sota el llindar de la pobresa o en una economia de pura subsistència arrossegant a aquesta situació a totes les persones que normalment tenen a càrrec com fills i filles, persones depenents, persones grans, a les quals elles en fan l’atenció de cura. Sinó es posen les cures al centre i aquestes es realitzen des de l’Estat i tots els treballs de cures es remuneren amb els que els correspon, la societat no podrà sortir d’aquesta misèria on estem. Exigim unes jornades laborals més reduïdes i amb flexibilitat perquè la conciliació entre el treball i la persona no sigui una carrera d’obstacles i una angoixa permanent: les dones són les que realitzin majoritàriament les cures.

Convoquem vaga general conjuntament amb Sindillar, per donar veu als col·lectius amb més precarietat laboral i que no poden exercir lliurement el dret fonamental de la vaga per culpa de la llei d’estrangeria i la precarització que pateixen els sectors més vulnerables, sobretot les persones migrants.

Document convocatòria de vaga

En una roda de premsa conjunta que s’ha realitzat el 4 de març, des de l’Assemblea 8M convoquem una jornada de vaga feminista el proper 8 de març del 2024 i una manifestació a Barcelona el mateix dia 8, a les 18h, amb inici a Passeig de Gràcia amb Diagonal i acte final a Arc de Triomf.

Aquesta convocatòria sota el lema “Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis” neix de l’espai de coordinació del 8 de març Assemblea 8M format per companyes de diversos col·lectius feministes, sindicats, comitès de barri, assemblees territorials i organitzacions socials i polítiques d’arreu del territori català, que manté el fil violeta de la història des de les primeres convocatòries feministes del 8 de març a Catalunya.

És una proposta fruit del moviment feminista assembleari de base i arrelat al territori, que recull el treball de les organitzacions, grups i col·lectives fet durant tot l’any per visibilitzar als carrers la gran potència transformadora de la lluita feminista. Enguany, en el lema escollit, volem reforçar el compromís d’assenyalar els tres eixos de violència que travessen les nostres vides i l’actualitat com són les precarietats, el règim de fronteres i els genocidis. Volem posar els nostres cossos i les nostres veus per fer visible que els impactes d’aquestes violències no només tenen una expressió: ressonen en les nostres diversitats i juntes els hi podem plantar cara.

És des d’aquí que recollim l’experiència de les feministes que ens han precedit, que fem de la seva lluita la nostra i ampliem els marcs per a fer del feminisme l’espai on les invisibles, les que mai som tingudes en compte, les qui som deshumanitzades i a les que se’ns nega la nostra agència puguem ser, existir, reconèixer-nos i acompanyar-nos.

L’Assemblea 8M és i vol ser aquest espai on lluitar plegades.

Farem del proper 8 de març una jornada de vaga feminista de consum, de cures, laboral i estudiantil combativa, d’autoorganització feminista, antiracista, anticapitalista i anticapacitista.

A més a més, els sindicats convocants de la vaga, iniciarem les accions de la vaga laboral a les 9 h als jardinets de Gràcia de Barcelona.
Si les dones ens aturem, aturem el món.

 

Manifest:

8M Vaga feminista de cures, laboral, de consum i estudiantil

Les tasques de la llar i de les cures que són el sosteniment del món són infravalorades i invisibilitzades pel sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista, que explota totes les que tenen cura de la vida i alhora ens invisibilitza i deshumanitza, separant-nos entre cuidadores i cuidades i negant la interdependència d’aquesta opressió mútua.

Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades, aquestes últimes explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètrica i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.

També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Cal reivindicar plegades com volem ser cuidades i reflexionar sobre quin tipus de suports bàsics respecten els drets i llibertats i quins no, quins posen la vida digna al centre i quins no, la segregació no és una opció. L’assistència personal suficient, autogestionada i ben remunerada és el camí. Volem decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, independentment de la nostra edat, funcionalitat i diversitat.

Per la visibilitat de totes les que sostenen el món i per totes aquelles que per manca de suports no poden estar avui aquí, denunciem la violència estructural capacitista racista capitalista i patriarcal i per això fem vaga de cures.

Per les treballadores de la llar i de les cures, un dels sectors laborals més precaritzats, que romanen excloses del Règim General de la Seguretat Social, sense una sèrie de drets fonamentals com ara, estar protegides per la Llei de Riscos Laborals. No va ser fins l’any passat que es va reconèixer el dret al subsidi d’atur però sense que s’apliqués amb retroactivitat de manera que la majoria no l’han pogut aplicar als més de 10, 20 o 25 anys de treball.

9 de cada 10 treballadores d’aquest sector són dones migrades. De les més de 600.000 treballadores a nivell estatal, 200.000 estan forçades a treballar en l’economia submergida, sense papers ni contracte. 1 de cada 4 viuen al llindar de la pobresa, amb salaris que no superen els 800€ mensuals, o sigui cobrant un 60% per sota del SMI (salari mínim interprofessional). Què podem dir llavors, de les companyes que treballen internes a domicilis particulars, generalment en condicions de màxima explotació.

Denunciem les violències i vulneracions que pateixen totes les treballadores d’àmbits feminitzats i precaritzats: les cambreres de pis, les d’atenció domiciliària i les dels serveis sanitaris. Fem nostra la lluita de les jornaleres, les pageses, les dones amb diversitat funcional, les pensionistes i les que treballen a les seves llars, atenent familiars amb necessitats de cures específiques permanents i que no gaudeixen de reconeixement ni remuneració. Fem també nostra la lluita de les treballadores sexuals per les seves demandes.

Per totes les que veiem minvats els nostres drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, i totes les altres identitats dissidents, fem vaga laboral.

A les fronteres europees i les d’altres països enriquits per l’imperialisme colonial es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans. Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves ex colònies, destrueixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l’entrada a la gent forçada a migrar. Davant l’espoli, l’extractivisme i l’ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.

Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d’un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, el petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comunitats espoliades marxen camí de l’exili amb perill de mort. Un total de 6.618 víctimes durant 2023 en les rutes d’accés a Espanya, i risc de violacions i agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental. La llei d’Estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular el vergonyós nou Pacte Europeu de Migració i Asil venen a legitimar més vulneracions de drets a les fronteres, afectant especialment infants i dones, ja que permet el seu empresonament a centres d’internament. La Llei d’Estrangeria també és violència masclista perquè nega els Drets de Ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. Per totes aquestes i més raons, exigim la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria.

Les polítiques migratòries, xenòfobes i racistes, no tenen altre objectiu que irregularitzar administrativament la diàspora originada per l’espoli colonial, i amb un caràcter pervers, provoquen l’exclusió social i neguen els drets de ciutadania denegant el padró i dificultant així els procediments d’accés als drets socials de salut, treball, habitatge, educació, etc. Per totes les persones migrades, racialitzades i excloses exigim Regularització, ja. Contra les retirades de custòdia per part de la DGAIA, pel tancament dels CIEs, per l’enderrocament de les fronteres militaritzades i per l’aprovació de la ILP de Regularització, al Congreso de los Diputados y las Diputadas, volem papers per a totes, i perquè cap persona és il·legal, les feministes fem vaga i denunciem la violència estructural racista i colonial.

La dreta, l’ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles a molts llocs del món. Hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània, a Sudan, a Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo. Per la seva part, el govern sionista d’Israel, saltant-se la legalitat internacional des de fa més de 75 anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discrimina, tortura i massacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines condemnant cruelment més d’un milió de persones. El genocidi a Gaza, que es recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de las quals 13.000 són nenes i nens. Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i saqueig.

Davant tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d’armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l’ocupació i del genocidi. Contra el mercat capitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de les persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d’armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis.

Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge i quan treballen també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes escombraria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s’oposen a totes les opressions des d’un feminisme anticapitalista i revolucionari capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.

Davant l’empobriment progressiu d’una majoria de famílies afectades per l’encariment dels aliments, la pobresa energètica i els desnonaments, que genera l’especulació estructural de la societat capitalista patriarcal, i que perjudica molt especialment als infants i a les dones, nosaltres posem en el centre la vida. I contra l’especulació immobiliària i els fons voltors, exigim una llei de lloguer que sigui justa i respectuosa amb la vida. Per tot això, fem vaga de consum.

I pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògins, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista de violència i criminalitat. Davant d’això, ni un pas enrere.

No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem patriarcat, el masclisme, LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme. Per totes les nostres lluites, les nuclears d’aquest 8M i totes les altres, unim les nostres veus en un crit d’emancipació de totes les opressions. Perquè només serem lliures si ho som totes. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.

Dones, lesbianes i trans i totes les identitats dissidents, juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis!

Visca, visca, visca, la lluita feminista!!!

Vaga General 7 de febrer de 2024

La Intersindical Alternativa de Catalunya ha convocat vaga el dimecres 7 de febrer de dues hores. La vaga es realitzarà de 12 hores a 14 hores per reclamar uns pressupostos més socials, més inversió en educació, en sanitat i en serveis socials. No podem acceptar uns pressupostos que destinen més d’un 2% en armament i defensa militar. Això fa augmentar les desigualtats entre la població que veu minvada la qualitat dels serveis públics. Menys inversió en serveis públics comporten menys qualitat d’aquests. Demanem que els sous es dignifiquin per millorar els serveis públics i que puguin pal·liar la pujada preus que ens empobreix dia a dia.

Vivim en una època on hi ha un encariment del cost de la vida per culpa dels conflictes bèl·lics. La ciutadania ens veiem afectades per l’encariment dels preus i la desprotecció social que comporta. Les feines són cada cop més precàries, els preus cada cop més abusius i els sous no augmenten suficient. Patim una pèrdua de poder adquisitiu any rere any, mentre que el pressupost en defensa no para de créixer. Des de la cultura de la pau, reivindiquem no més pressupostos militars i més inversió en fins socials.

A més a més, la inversió en pressupost militar comporta vulneracions dels drets humans. Les administracions públiques estan finançant el genocidi a Palestina, ja sigui aportant unitats militars (vaixells, armament, etc.) com beneficiant fiscalment empreses que aporten matèries per l’elaboració d’armament (ICL, etc.). Cal aturar aquesta deriva militarista de les institucions espanyoles i catalanes i invertir en serveis públics pel benefici de la ciutadania i que aturin una inflació a l’alça donada pels conflictes bèl·lics.

Dins el marc de la jornada de lluita convocada el 7 de febrer, la IAC també donem suport a totes les accions que es facin en suport del poble palestí i que reclamin la finalització del genocidi i de l’apartheid a Palestina. Reclamem també que les institucions catalanes aprovin resolucions de suport a la denúncia de Sud-Àfrica contra Israel pel genocidi que està cometent.

Finalment, exigim a l’estat espanyol i al Govern català la fi de les relacions comercials amb l’estat d’Israel, sobretot pel que fa a l’apartat militar i de venda de matèries per a la fabricació d’armament.

Volem donar visibilitat i veu al sofriment del poble palestí que pateix des de fa 4 mesos un genocidi i una violència sense precedents. Aportem el nostre gra de sorra per contribuir en la seva causa i anhel de llibertat.

Per tot això convoquem la vaga parcial, de 12 a 14 hores, demà dimecres 7 de febrer de 2024.

Prou complicitat amb l’estat d’Israel,

Per uns pressupostos més socials i menys militars,

Vaga el 7 de febrer.

 

Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-UPC)

Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

 

La comunitat educativa de Catalunya amb el poble palestí

Des del CAU-UPC donem suport al posicionament i les movilitzacions contra el genocidi del poble palestí convocat per la comunitat educativa:

15N: Presentació del manifest unitari en roda de premsa.

16N: Vaga i manifestacions d’estudiants.

17N: Concentracions i lectura de manifest a la sortida dels centres educatius

MANIFEST UNITARI:

LA COMUNITAT EDUCATIVA EXIGIM ATURAR EL GENOCIDI AL POBLE PALESTÍ

Els sindicats i les entitats de l’àmbit educatiu sotasignats, com a representants de la comunitat educativa, davant la gravetat dels crims que estan sent comesos per part de l’exèrcit d’Israel sobre la població civil palestina i la greu catàstrofe humanitària que suposen, manifestem:

● Que la comunitat educativa no podem restar en silenci mentre són bombardejades escoles i universitats, on alumnes i treballadores han quedat soterrades i han perdut la vida. Els treballadors i treballadores dels centres educatius de Catalunya mostrem la nostra rotunda condemna i ens solidaritzem amb les víctimes.

● Que el mateix currículum educatiu diu textualment que, tant a primària com a secundària l’alumnat ha de poder “Reflexionar i dialogar sobre valors i problemes ètics d’actualitat…” i “oposar-se a qualsevol forma de discriminació i violència”. Educar per a la pau i el pensament crític vol dir posicionar-se davant les injustícies, davant les violències i agressions a pobles i persones oprimides. Perquè una comunitat educativa amb consciència social, coneixedora del món que ens envolta, implicada en construir un futur millor per a tothom pot i ha d’expressar la seva indignació davant aquests crims de guerra (com els ha declarat l’oficina de drets humans de Nacions Unides).

● Que lamentem el silenci còmplice de la UE, dels nostres governs i de les institucions que no estan condemnant aquest genocidi, deixant sense protecció infants, dones, persones grans i en definitiva, civils innocents.

● Que estar en contra d’aquest genocidi no és, en cap cas, ser antisemita. Part del mateix poble jueu està exigint la fi dels bombardejos arreu del món. Perquè justament, parlar de la barbàrie que va patir el poble jueu amb l’holocaust i els crims del nazisme i recordar “mai més, enlloc, contra ningú” significa també haver de parlar ara de Palestina.

És per aquests motius que emplacem la comunitat educativa a:

1. Treballar a l’aula per a la convivència i la pau positiva, donant eines per aprofundir i entendre el que està succeint a Palestina.

2. Posicionar-se públicament i sumar-se a les convocatòries d’actes de suport a la pau i contra el genocidi.

3. A llegir aquest manifest a les mobilitzacions del dia 16 de novembre i a les que es puguin seguir convocant des de la comunitat educativa.

Exigim als governs i a les institucions, des de l’àmbit municipal a l’internacional, que facin tot el possible per:

1. L’alto el foc immediat, la retirada de totes les tropes de Gaza i la fi del setge sobre el poble palestí. Reclamem el respecte absolut per als drets humans, el Dret Internacional i el Dret Humanitari.

2. L’entrada urgent de material sanitari i humanitari suficient a Gaza i Palestina.

3. La suspensió de relacions i agermanaments i el trencament de tota cooperació comercial, institucional (i sobretot militar) amb l’estat d’Israel, en el marc del Boicot, Desinversions i Sancions com a forma de lluita no violenta.

Aturem el genocidi! No en el nostre nom! Visca Palestina lliure!

No callem, ni a les aules ni als carrers fins que

#AturemElGenocidi

#EnsenyemVida

També amb Palestina, en defensa de la justícia i la pau!

Per això ens fem nostre el seu comunicat, el subscrivim en la seva totalitat i el fem extensiu a tota la societat per presentar-nos ferms contra la guerra, enèrgics per la pau i tossudament militants pels drets i les llibertats.

Més que mai, en defensa de la justícia i la pau!

Un dels eixos de treball de la IAC és l’educació per a la pau i contra les violències. Ens sumem a aquest escrit, enviat per USTEC·STEs (IAC) a la comunitat educativa, en resposta als esdeveniments actuals a Palestina i Israel.

El conjunt de la nostre societat és sotmesa, a través dels mitjans de comunicació generalistes i les xarxes socials, a un tipus d’informació i a unes imatges terribles de violència, de terror i de destrucció, desertes en general de rigor. Tot plegat no els permet comprendre què està passant a Palestina.

Davant d’aquestes situacions i dintre de la nostra funció informativa, considerem que és especialment important que facilitem les eines per poder fer reflexions compartides i incentivar el pensament crític de les persones de la nostra societat.

Des de 1948 existeix un procés de colonització i apartheid dut a terme per Israel en terres palestines, amb més de 700.000 persones refugiades (Nakba), segons les Nacions Unides.

En tots aquests anys d’ocupació, s’han denunciat les pràctiques abusives, la persecució, la dominació i els crims de lesa humanitat contra la comunitat palestina, i un bloqueig il·legal a la Franja de Gaza, des d’organitzacions com ara Amnistia Internacional o Human Rights Watch.

Només el 2023 (abans de l’escalada del conflicte) s’han comptabilitzat 247 vides palestines i 32 d’israelianes assassinades, en atacs de colons a comunitats palestines i expulsions fetes per l’exèrcit israelià.

La UE i els EUA han donat suport a l’estat d’Israel i l’extrema dreta, essent còmplices de les seves polítiques d’extermini ètnic.

Des de la societat civil internacional s’ha impulsat una campanya no violenta de boicot, desinversions i sancions (BDS) contra la colonització, l’apartheid i l’ocupació israelians.

Cap violència està justificada, ni cap a la societat civil palestina ni cap a la societat civil israeliana. Tanmateix, no podem obviar que el setge a la població civil comporta la vulneració d’un dret fonamental i el marc de violència estructural. Per això, fem una crida a abordar aquesta qüestió i a organitzar actes de suport amb la justícia, la pau i la no-violència i els drets humans, i en contra de l’apartheid.

Per saber-ne més:

Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)

Font: https://iac.cat/2023/10/24/tambe-amb-palestina-en-defensa-de-la-justicia-i-la-pau/

Comunicat de la TSC en solidaritat amb Palestina

Durant els últims 75 anys Palestina ha estat víctima d’un genocidi per part de l’Estat d’Israel, que ha implementat un règim d’apartheid deixant desenes de milers de víctimes mortals i centenars de milers de desplaçades.

Per aturar aquest genocidi, els Sindicats Palestins han fet recentment una crida apel·lant a la solidaritat internacionalista de la resta de sindicats del món, demanant-los ajuda en el desarmament de l’Estat d’Israel.

Des de la Taula Sindical de Catalunya ens sumem a aquesta crida, demanant a tota la classe obrera actuar per parar aquest genocidi.

A les nostres afiliades:

  1. Demanem que refuseu col·laborar en la fabricació d’armament o de components d’armament destinat a l’Estat d’Israel.
  2. Demanem que refuseu col·laborar en l’enviament d’armament o de components d’armament destinat a l’Estat d’Israel.
  3. Demanem que organitzeu una campanya de boicot en totes les seccions sindicals d’empreses que fabriquen armament per a l’Estat d’Israel o que són còmplices del genocidi que aquest està perpetrant.
  4. Demanem que doneu suport a totes les manifestacions i convocatòries en solidaritat amb el poble palestí.
  5. Els nostres sindicats donaran suport legal i sindical a totes aquelles persones que refuseu col·laborar en la fabricació o enviament d’armament o parts d’armament a l’Estat d’Israel.

Al Govern català:

  1. Exigim que talli qualsevol relació diplomàtica amb l’estat d’Israel en coherència amb la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2022 que reconeix el crim d’apartheid que aplica l’estat d’Israel contra el poble palestí.
  2. Exigim que deixi de considerar a Israel com a zona estratègica al programa d’ ACCIÓ (Agència per la Competitivitat de l’Empresa) de forma definitiva i no incentivi les relacions empresarials ni comercials amb aquest estat pels seus crims sistemàtics amb el poble palestí.

A l’Estat Espanyol:

  1. Exigim que en totes les organitzacions supranacionals (ONU, Unió Europea, OTAN, etc) impulsi un alto al foc total i permanent a l’Estat d’Israel.
  2. Exigim que aturi totalment i per sempre la col·laboració militar i de seguretat i la compravenda d’armes amb l’Estat d’Israel.

 

Taula Sindical de Catalunya (TSC)

 

No al suport al govern d’Israel  

Davant les reaccions de suport a Israel per part de la UE com les declaracions de Vonder Leyen (1), la presidenta de la Comissaria europea, volem  denunciar la hipocresia i doble moral en el conflicte a Palestina. Cal recordar els informes d’Amnistia InternacionalHuman Rights WatchNacions Unides o, a casa nostre, els informes de les juristes Luciana Coconi i David Bondia que denuncien des de fa anys la situació d’ocupació i apartheid que pateix la població palestina en el territoris controlats per Israel.

Segons el dret internacional les comunitats que pateixen ocupació i apartheid tenen dret a defensar-se. Creiem que el suport a la Guerra total amb el que amenaça Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, davant les accions armades de les organitzacions de la resistència palestina, és injustificable. Aquest suport mostrat per la UE (especialment per V. Leyen) no mostra una preocupació per la pau i la fi de totes les violències que es produeixen en aquest conflicte, si no que dona suport a la part responsable del conflicte al mantenir l’ocupació i el règim d’apartheid de Palestina.

Amb l’especial preocupació de l’atac indiscriminat d’artilleria i aviació contra la població civil a Gaza condemnem enèrgicament el tall de subministres a la la Franja (on s’ha inclòs el menjar, els recursos sanitaris i l’aigua) i condemnem l’amenaça de bloqueig total i sense reserves; i condemnem la consideració “d’animals” al poble palestí (2).

Hem de recordar que només en el 2023, i abans de l’escalada del conflicte, ja havien estat assassinats 247 palestins i 32 israelians. Els atacs de colons a comunitats palestines,l’expulsió de milers de persones d’aquestes comunitats, producte dels atacs dels colons i de les expulsions fetes per l’exèrcit, no han estat condemnades amb fermesa. Tampoc hi ha hagut posicionaments respecte al dret que tenen aquestes comunitats a defensar-se d’aquests atacs.

Creiem que davant la deriva autoritària dels governs israelians contra les comunitats palestines i les paraules de suport a Israel per part dels responsables europeus, són una carta blanca a Israel per cometre un cop més un atac indiscriminat contra la Franja de Gaza (3) i així promoure crims de guerra contra la humanitat. Ja ho hem vist molts cops anteriorment; el bombardeig massiu de zones tan densament poblades ja està provocant la mort de centenars o milers de persones, la majoria civils, i continua agreujant la situació d’exclusió i sofriment que pateixen les comunitats palestines des de 1947-48.

Per això exigim a la UE europea que deixi de donar suport al govern imperialista i d’extrema dreta d’Israel, principal responsable de la situació de violència que es pateix a Palestina. Demanem a les institucions catalanes i de la UE que exerceixin totes les pressions polítiques i econòmiques al seu abast contra l’estat sionista (com demana la societat civil palestina) proposant el boicot, promovent les desinversions i l’establiment de sancions per obligar-lo a respectar els drets bàsics de la població palestina. Exigim també a la UE suspendre l’Acord d’associació UE-Israel, fins que Israel desmantellin els assentaments il·legals, es posi fi a l’ocupació de Palestina i comenci un procés de pau sincer que condueixi cap una pau duradora i una solució sostenible i justa pels pobles de Palestina.

Secretariat nacional confederal de la IAC

 

    1. “Avui, els terroristes de Hamas han atacat el cor d’Israel, capturant i matant a dones i nens innocents. Israel té dret a defensar-se, avui i en els propers dies. La Unió Europea dona suport a Israel”. Ursula Vonder Leyen
    2. Sotmetrem Gaza a un setge total. Sense electricitat, sense aigua i sense gas. Tot tancat. Estem lluitant contra animals i actuem en conseqüència.  Yoav Gallant, ministre de defensa d’Israel, octubre de 2023.
    3. Es tracta d’un territori, molt densament poblat. Més de 2 milions de persones en 360 km2, la majoria de les quals són refugiats desplaçats per les forces sionistes durant la Nakba de les seves llars al 1947-48.
Text original: https://iac.cat/2023/10/09/no-al-suport-al-govern-disrael/

A mi em sembla molt poc [sobre la pujada salarial]

A mi em sembla molt poc

No m’estranya gens que la CEOE estigui encantada amb aquesta pujada de sous, Miren Etxezarreta.

El passat dimarts l’economista Miren Etxezarreta, professora de la UAB (actualment jubilada) va ser entrevistada per Laura Rosel al programa El matí de Catalunya ràdio, respecte a l’acord entre patronals i els sindicats sistèmics d’increments salarials de fins un 10% en tres anys.

És millor que res, però és molt insuficient. Hauria de recuperar-se el que ja s’ha perdut (8% del 2022); els cistell de la compra ha pujat un 20 per 100. Que els empresaris…, amb el beneficis que estant tenint…, diguin que no podem… És una falsedat; com a mínim recuperar.

El matí de Catalunya ràdio, 9 de maig de 2023: les executives de les patronals CEOE i Cepyme i del sindicat UGT han donat el vistiplau a l’acord per negociar els convenis col·lectius. Unes pujades salarials del 4% per a aquest any i del 3%, per al 2024 i 2025. Per l’economista Miren Etxezarreta, són increments “absolutament insuficients”. La doctora de la London School of Economics considera que no hi ha cap motiu per a l’alegria tot i que “millor això que res”, conclou. “Els preus han pujat només el 2022 un 8%, els salaris com a mínim s’haurien de revaloritzar com les pensions. Amb els beneficis que estant tenint les empreses, no és veritat que no puguin fer-hi més”.

A Catalunya hi molt més que dos sindicats, perquè son només 2 sindicats els que porten la negociació? Etxezarreta va ser molt crítica amb el paper dels sindicats institucionals i el seu paper sistèmic d’acord patronal; també va evidenciar l’experiència de lluita de les persones jubilades.

Miren va respondre també a les preguntes dels tertulians Antonio Baños, Sergi Sol i Lourdes Ciuró.

És escandalós que els salaris hagin baixat tant com han baixat el últims anys, va concloure la doctora Etxezarreta.

Font: Web IAC https://iac.cat/2023/05/11/a-mi-em-sembla-molt-poc/

El sindicalisme rebutja el racisme i l’extrema dreta

Avui, a les 11h, a Lafede.cat (barri del Raval de BCN), s’ha presentat la declaració sindical unitària La classe treballadora no pot permetre ni el racisme ni l’extrema dreta als ajuntaments organitzada per UCFR (Unitat contra el feixisme i el racisme).

Hi ha participat representació dels signants, els sindicat de la Taula sindical de Catalunya (TSC) IAC i CGT, la I-CSC i els sindicats institucionals CCOO i UGT. Tots els presents s’han posicionat contra el feixisme i han denunciat  els intents de trencar la nostra solidaritat impulsant el ‘divideix i venceràs’: amb el racisme, el masclisme i la LGTBIfòbia.

El portaveu de la IAC, David Caño, ha insistit en què, des del sindicalisme, cal marcar un cordó sanitari a VOX com a partit racista i xenòfob. Per D. Caño cal desemmascarar VOX i ens han de trobar units i organitzats per enfrontar-nos a aquesta amenaça. També ha assegurat que la millor manera d’acabar amb VOX és garantir unes condicions laborals i de vida dignes per tothom.

Des de la IAC, ens posicionem, igualment, per no donar cap tipus de suport en les eleccions del 28M als partits que es posicionen a favor de la limitació de drets de ciutadania, la involució democràtica, la repressió social, política i sindical, o la vulneració dels drets econòmics, socials i culturals.

Segons  UCFR la declaració és un nou pas en l’articulació de la Xarxa Sindical Unitària Contra el Feixisme i el Racisme, una nova eina del moviment sindical català per fer front, de manera conjunta, a la creixent amenaça de l’extrema dreta i els discursos de l’odi. La Xarxa és fruit de les jornades sindicals organitzades amb molt èxit el passat gener per UCFR amb el suport de l’Institut de les desigualtats.

Intervenció D. Caño, portaveu de la IAC

Pel 28M rebutgem racismes, feixismes i imposicions totalitàries.

El sindicalisme és i sempre ha de ser una eina clau en la lluita contra el racisme i l’extrema dreta! La unitat fa la força! #StopVOX #StopIdentitaris #NoPassaran

NOTA: imatges i vídeos de UCFR

1r de maig, Taula sindical de Catalunya

1M, ofensiva TSC

El manifest 1 Maig ofensiva de Classe denúncia la precarització dels serveis públics, la privatització, l’increment de pressupost militar, l’explotació dels migrants i evidencia el incompliments electorals com el de la derogació de la llei mordassa, la llei d’habitatge electoralista. Exigeix millorar les condicions laborals i es solidaritza amb la lluita contra la reforma de les pensions del govern Macron. Defensa, també, l’enfortiment dels sindicats combatius i fa una crida a la confluència de lluites i a organitzar una ofensiva de la classe treballadora que construeixi un contrapoder al capital.

Podeu adherir-vos al manifest des de la web de la TSC.

MANIFEST: 1 maig ofensiva de Classe

El capitalisme continua avançant dia a dia, apropiant-se cada cop de més esferes de la nostra vida. Ens roba el temps i la vida a canvi d’un salari, amb el que cada dia és més difícil viure de forma digna. Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en te per la sanitat.

Un capitalisme neocolonial que no conforme amb extreure els recursos naturals del sud global, explota a les migrants que venen fugint de la violència i devastació, al treball de la llar i les cures, al treball sexual, al treball agrícola i a tota sort d’oficis informals sense dret a l’atur, a pensió o a qualsevol tipus de garanties laborals.

Amb un govern mentider que no s’atreveix ni a derogar la Llei mordassa, que no retira les parts més lesives de les reformes laborals, tal com va prometre. Amb un govern agenollat als poders econòmics, que aprova una llei d’habitatge més en clau electoralista, que no pas a garantir l’accés a un habitatge digne. I amb la lluita del poble francès contra la reforma de les pensions gravada a les retines, ens plantegem que ja n’hi ha prou de retrocedir davant els embats del capital.

És per això que volem passar a l’ofensiva, per recuperar terreny al capitalisme i recuperar tot allò que ens està robant. I ho farem engegant lluites allà on hi hagi injustícies. Empresa a empresa recuperant drets i millorant les condicions laborals. Sector a sector unint plantilles i millorant convenis. I ho farem carrer a carrer, combatent el discurs neoliberal i individualista, barri a barri, poble a poble construint comunitats de lluita. Ho farem articulant una lluita comuna entre treballadores i usuàries en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

Per això és necessari enfortir les organitzacions de la classe treballadora, ELS SINDICATS. Els sindicats de classe i autònoms de tot poder polític o econòmic i independents de les subvencions estatals. Enfortint el sindicalisme que no creu en la concertació social de les poltrones, que sap que per negociar amb el capital s’ha de trencar la pau social i pressionar.

Per tot això és necessari la confluència de les lluites i les organitzacions de classe que planten cara als diferents fronts de la despossessió capitalista. La confluència amb el moviment per l’habitatge, amb el moviment migrant, amb el moviment pensionista, amb el feminisme de classe, amb l’ecologisme radical, amb l’economia social i solidària, i amb totes aquelles organitzacions que ens vulguin acompanyar en aquesta ofensiva de lluita.

Per això aquest primer de maig la Taula Sindical de Catalunya, fem una crida a la classe treballadora a iniciar una ofensiva contra la classe capitalista que ens vol cada dia més empobrits i agenollats. Fem una crida a les organitzacions anticapitalistes a fixar-se més en el que ens uneix que no en el que ens separa, i a engegar un nou cicle de lluita per a organitzar la indignació, i construir un contrapoder que ens permeti recuperar terreny al capital.

      • Derogació de la reforma laboral
      • Derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria
      • Per unes pensions dignes i la reducció de l’edat de jubilació
      • Per la reducció de la jornada laboral
      • Per fer retrocedir el capital: Vaga General!

Taula sindical de Catalunya.

Font original: https://iac.cat/2023/04/20/1m-ofensiva-tsc/

 

8M, vaga general

Perquè ens sobren els motius. Aquest 8 de març, vaga general feminista

El sindicats de la Taula sindical de Catalunya (CGT, COS, IAC i SO, amb un especial suport de les organitzacions Las Kellys Catalunya i SINDIHOGAR SINDILLAR) convoquen, a nivell nacional, vaga general feminista el proper dimecres 8 de març. La convocatòria s’adreça a totes les persones treballadores del territori nacional català, des de les 00:00 fins a les 23:59 d’aquest proper 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, de 2023.

Des de la Taula sindical s’ha elaborat un comunicat de vaga i es fa crida a la participació a totes les mobilitzacions.

Manifestacions

    • 12:00, plaça Imperial Tarraco (Tarragona)
    • 18:00, plaça 1 d’octubre (Girona)
    • 18:00, plaça Ricard Vinyes (Lleida)
    • 18:30, plaça Universitat (Barcelona

La decisió de la IAC d’afegir-se a les convocatòries de vaga la va prendre el Consell nacional confederal, per unanimitat, en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes. Aquesta proposta es va fer en resposta a la sol·licitud, del moviment feminista, de convocar la vaga general; i donar així continuïtat a les vagues generals feministes convocades els últims 6 anys.

Més informació al web de la IAC

Secció sindical dels CAU-IAC a la UPC