REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

Monitores i monitors, Consergeries i estabilització.

A la darrera reunió abans de l’estiu (20 de juliol) del CEPASL amb gerència ens van presentar a la pantalla de la sala de reunions dues propostes de pacte pels 2 primers temes (pacte en relació a les monitores esportives i els monitors esportius i, pacte per a la millora de les dotacions en l’àmbit de recepció), que no ens han donat amb antelació per llegir, estudiar i presentar esmenes, propostes, etc.

El CAU no creu que aquesta sigui la millor manera de treballar, i considerem una falta de respecte pels representants dels treballadors, el fet de no aportar la documentació sobre els temes que s’han de tractar. Canvien els rectors, canvien els gerents, però el sistema i l’equip de treball no canvien.

Si es vol demostrar voluntat negociadora, cal presentar la documentació amb el temps adient i aconseguir així que les reunions siguin profitoses.

Monitores i monitors esportius

La gerència considera que l’activitat de monitoratge esportiu no és una activitat prioritària i ha informat sobre les places vacants que hi ha en l’àmbit de la consergeria a temps complet al personal temporal de monitores i monitors, i així si volen, poder canviar la seva situació contractual amb la UPC i condicions laborals. Aquests llocs també sortiran a l’Oferta Pública d’Ocupació.

Des del CAU creiem que això comporta per una banda, un element positiu: que les consergeries tinguin més efectius i que les monitores i monitors tinguin un futur laboral més llarg;  però d’altra banda comporta una situació que no ens agrada: la privatització total del personal que donarà les activitats dirigides.

Consergeries.

Després de més de 2 anys d’estudis i treball, de reunions i propostes en l’àmbit de consergeries la gerència continua amb la seva proposta de dimensionament de mínims (annex 1) a complir en el termini d’un any, i a sobre posant en la proposta de pacte: “…dintre de les limitacions pressupostàries i normatives.”, o cosa que és el mateix: que si ens acollim a problemes pressupostaris o de normativa no es comprometen a complir el pacte. Tot això a complir a curt termini.

En els darrers anys, els problemes de pressupost són continus, i amb la situació política actual tan moguda, les afectacions i canvis laborals normatius, lligades  a les lleis d’acompanyament de pressupostos de l’estat, als compliments de dèficit, etc. fan que condicionar un pacte a aquests factors sigui garantia de problemes o, en el pitjor dels casos, d’excuses per l’incompliment. La limitació pressupostària no pot encobrir la falta de voluntat política que percebem de l’actual equip de direcció.

El CAU el que proposa és dotar a les consergeries del personal necessari per donar un servei de qualitat i no estem d’acord a fer pactes sobre dimensionaments mínims (una persona sola a la tarda, per ex.) que no garanteix el servei que cal donar.

Celebrem que per fi una exigència reiterada de fa molt de temps del CAU estigui en aquesta proposta i reconeguin que es podia haver fet abans: el compliment de l’acord del CEPASL amb gerència de les persones que van passar el procés de concurs convocat per resolució 2171/2009 i resolt mitjançant resolució 947/2010 (els 7 auxiliars de servei que van aprovar i passar el concurs i van quedar en llista d’espera) es tindran en compte en els termes previstos en la mateixa convocatòria, és a dir,  seran els primers a proveir els llocs de treball que surtin en l’àmbit de consergeria.

A mig termini, en l’àmbit de recepció, la proposta no recull res i això vol dir que amb aquests mínims s’haurà de donar el servei per un temps indefinit.

Estabilització de plantilla.

Tot i que no ens van donar la informació per escrit, la gerència ens va comentar: un pacte conjunt amb el CEPASL i la JPASF, el número aproximat de l’Oferta Pública d’Ocupació de laborals i funcionaris sense concretar les places i que els mèrits serien un 40% de total de la puntuació.

El CAU ha demanat reiteradament que es doni formació adient al personal afectat per afrontar els processos d’estabilització (concurs), inclosos els idiomes que s’hagin d’acreditar, ja que el que s’estabilitza són les places i les persones han de guanyar el concurs. La resposta per part de la gerència va ser positiva i cal acordar el temari i calendari.

Al setembre esperem que es pugui concretar una mica més i avancem en el calendari dels concursos i dels cursos de formació.

 Bones vacances!

Jornades contra la repressió i revertir retallades.

Jornades contra la repressió política, social i sindical el 6 i 7 de juliol

La plataforma 3 d’octubre, impulsada des de la IAC i els sindicats convocants de la vaga general 3O, organitza aquesta jornada.

Amb l’objectiu de reforçar una xarxa el més àmplia possible per combatre les derives repressives de l’Estat espanyol i generar un debat entre totes aquelles organitzacions i col·lectius que hi fan front, sigui des de l’àmbit que sigui, sigui des de l’àmbit sindical, des del feminisme o des de qualsevol altre àmbit polític, la Plataforma 3 d’Octubre contra la Repressió i per les Llibertatsorganitza unes jornades de debat els propers dies 6 i 7 de juliol.

Més informació a : Plataforma 3 d’Octubre


Revertir les retallades, recuperar les pagues!

La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) es reuneix amb la nova secretària d’Administració i Funció Pública i amb la directora general de Funció Pública.

No acceptarem més dilacions, volem el retorn immediat de les pagues del 2013 i el 2014 i la reversió de totes les retallades.

Llegir més aquí

 

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

El 155 s’ha d’aixecar immediatament

Novament l’Estat espanyol vol imposar la seva voluntat via 155, amb la paralització de la publicació al DOGC del nomenament del govern de la Generalitat, indispensable perquè el nou executiu prengui possessió. Novament es vol decidir des de el govern central la composició del govern de la Generalitat.

Novament el Govern de l’Estat espanyol amb l’acord de PSOE i Ciutadans, demostren que el 155 és una eina d’extorsió per imposar per la via repressiva el que no pot guanyar per les urnes. Des de la IAC volem expressar el més absolut rebuig a aquesta nova agressió que deixa, no només el govern de la Generalitat, sinó tota la administració i els seus treballadors, així com el conjunt de la població de Catalunya, sota l’arbitrarietat política i jurídica permanent d’un Estat que ja va demostrar a cops de porra l’1 d’Octubre quina és la seva concepció de la democràcia.

En aquest conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat. La IAC ho té clar,  ens posicionarem al costat de tots el repressaliats i ens organitzarem i mobilitzarem amb tots els actors socials i polítics per tombar el 155, per la llibertat immediata de totes les persones empresonades per les seves idees polítiques, pel respecte a la voluntat del poble català i per recuperar tots els nostres drets com a treballadores.

Font artcle: Web IAC

La Nakba i altres notícies, 18 maig 2018

Aquí us deixem un nou recull de notícies i informacions alternatives per fer lectura crítica :

Acord CEPASL-UPC per a la compactació de les jornades de les prejubilacions:

Tot i que encara no s’ha fet públic, aquesta setmana el Comitè d’Empresa ha signat un acord amb el Gerent de l’UPC que possibilitarà, si així ho desitgen, a les persones del PAS-L que es van acollir a la jubilació parcial, previ acord amb el responsable de la seva unitat, compactar la prestació de serveis en un únic moment temporal. És a dir, podran treballar d’una sola vegada, tot seguits, els dies que estan obligats a fer-ho per la jubilació parcial.

Continuen vigents també les altres 2 modalitats anteriors (setmanal i de 48 dies anuals) de l’acord anterior. Esperem que en breu es faci públic aquest acord.


Davant la Naqba permanent, multipliquem la nostra solidaritat.    iac.cat


Revertim les retallades, acabem amb el 155, llibertat presos i preses!   iac.cat

Des de la IAC mantenim l’exigència al govern central de la retirada del 155, la reversió dels seus efecte i la reactivació de l’activitat dels departaments.

Des de la IAC exigim a presidència i al govern una aposta decidida pels serveis públics i pel personal que els desenvolupa. Cal revertir totes les retallades patides en els darrers anys, tant pel que fa a la prestació de serveis com en el referent a les condicions laborals de les treballadores i treballadors: ni la Generalitat de Catalunya, ni la resta de l’administració pública catalana, poden seguir a la cua en els drets laborals del seu personal, laboral o funcionari; i això ha de canviar!    […]                               Revertim les retallades!
Acabem amb el 155!
Llibertat presos i preses!
Retorn de les exiliades!
Entre totes decidim-ho tot!                                            Si vols llegir tot l’article: fés click aquí


Volem donar el nostre suport a les persones docents de l’IES EL PALAU injustament acusades:

Tirar endavant, malgrat les acusacions siguin falses.  diarieducacio.cat  

  Dues ex professores de l’Institut El Palau descriuen els sentiments de dolor i impotència que viuen els 11 companys que han estat encausats per suposadament haver humiliat alumnes fills de guàrdies civils, una acusació que consideren falsa de totes totes.  #9delPalau @9delPalau Suport IES El Palau


Sobre l’acord de (no)millora sobre ocupació i condicions de treball :

Als CAU-IAC no ens agrada l’acord de millora de l’ocupació pública signat entre els sindicats majoritaris i el govern de l’estat Espanyol, creiem que menysté al personal de les Administracions Públiques i pacta pujades minses (mitjana de l’1,91%) que no milloraran gaire el 14% de poder adquisitiu perdut els darrers anys de congelació salarial (això sense comptar les pagues extraordinàries). És un acord lligat a estabilitats pressupostàries que la Generalitat no queda clar si complirà, i tampoc ens agrada perquè lliga les pujades al PIB i no a l’IPC, quan els darrers anys de crisis el PIB ha estat molt per sota de l’IPC… i per altres raons que estan molt ben explicades per les nostres companyes en aquests articles que enllacem a continuació:

II Acord de (no)millora de l’ocupació pública signat pel govern de l’Estat amb CCOO, UGT i CSIF.  Revista QuinCacau CAU-UAB

Acord sobre ocupació i condicions de treball.  Butlletí CATACCRAC  CATAC-IAC

Recull de notícies 4 maig 2018

Crònica del 1r de Maig.

Aquest 2018 desenes de milers de treballadores  s’han manifestat arreu del món, […] Catalunya no ha estat una excepció, des de les 10:30h a Granollers, fins a les 19h a Tortosa i Tarragona han tingut lloc concentracions, manifestacions, accions, dinars populars i xerrades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya hem participat a una desena de mobilitzacions unitàries arreu del territori. Mobilitzacions clarament posicionades per un sindicalisme combatiu que doni la paraula i la decisió a les assemblees de treballadores.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cronica-del-1r-de-maig/


Cavall antirepressiu!

El passat 28 d’abril diferents membres de la IAC varem participar a la cadena humana que va unir el poble de Collbató de Montserrat amb el cim del Cavall Bernat per fer arribar les fotografies de les preses i presos polítics catalans fins al cim. Alguns afiliats varen formar part del grup que va cobrir l’últim tram i varen escalar la més coneguda de les agulles montserratines.

La IAC forma part dels grups de treball antirepressiu que conformen el projecte transversal de la Crida per la llibertat. La IAC ha participat de les accions  que proposa aquesta plataforma, que té per objectiu denunciar i aturar la repressió i posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, així com donar suport als represaliats des de la pràctica no-violenta.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cavall-antirepressiu/


CAU-IAC: majoria absoluta a la USDER

Els CAU-IAC guanyen les eleccions sindicals del PAS de la Universitat de Sant Esteve de les Roures (USDER), tant a la Junta com al Comitè, per majoria absoluta i conformen la primera força sindical de la plantilla del personal no docent.

Una entretinguda notícia de les nostres companyes CAU-UAB ( i divertida….).

Llegeix la notícia sencera a: https://bit.ly/2wcAcdw

1r de maig 2018

Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu:

Una eina de lluita i autoorganització permanent de la classe treballadora.

«la tradició dels oprimits en ensenya que l’estat d’excepció en què vivim és la regla». Walter Benjamin

Aquest any es compleixen 132 anys de la Revolta de Haymarket a Chicago que va signifcar la consecució de la jornada de 8 hores a molts sectors industrials als EEUU. El primer de Maig recordem als afusellats George Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincnet Theodore Spies i Louis Lingg i a totes les companyes i companys que cada any pateixen repressió per lluitar pels drets de les treballadores. Per exemple a Colòmbia només al 2017 es van produir 212 agressions amb el resultat de 22 morts.

La crisis ha quedat enrere” ens diuen mentre la població en risc de pobresa arriba al 19’2%, la pobresa infantil a Catalunya s’enfila a un 30%“ i els desnonaments segueixen sent la norma mentre es dispara la bombolla especulativa dels lloguers.

Ells diuen :“les reformes laborals generen ocupació de qualitat”, mentre l’atur afecta a 419.000 persones a Catalunya i més de dos terços no cobrem prestacions; la majoria dels contractes que es generen són temporals i a temps parcial, el 12% dels que treballem no sortim de la pobresa i les dones cobrem un 24% menys per la mateixa feina: la feminització de la pobresa creix i la invisibilització del treball reproductiu i la violència de gènere configuren un sistema de doble explotació i opressió (de triple opressió a totes les immigrants).

Ells diuen: “Estem modernitzant els serveis públics i el model de pensions” mentre el govern de l’Estat privatitza les pensions i ens roba els 68.000 milions d’€ que hi havia al 2011 a la guardiola i els pensionistes perdem prop de 700 euros cada any des del 2010. L’administració de l’Estat signa acords de “millora de condicions laborals” amb el sindicalisme de concertació que ens fa perdre poder adquisitiu. Tot això mentre a Catalunya es perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat mentre en ensenyament, la inversió segueix a la cua de l’Estat i d’Europa quan per llei hauria d’arribar al 6% i mentre (via 155) és renoven concerts a les patronals de l’educació i no s’implementa la llei de la renda mínima garantida.

La repressió sindical és una de les més silenciades i a la vegada més generalitzada. Avui la precarietat laboral permet als empresaris utilitzar l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de companyes sindicalistes estan sent perseguides i empresonades per lluitar. La IAC no ens lliurem d’aquesta repressió, companys, com el Koki Gassiot (CAU-IAC), amenaçat amb 11 anys de presó per defensar la Universitat Pública, en Ramon Font, portaveu de la USTEC-IAC denunciat per defensar la immersió lingüística i el company Cartanyà de Tarragona perseguit per participar a la vaga del 3 d’Octubre.

Les dones treballadores en general i el moviment feminista en particular han donat tota una lliçó de capacitat de mobilització, la vaga general del 8 de març ha estat històrica, les reivindicacions que van portar la vaga continuen presents. Igualtat de salaris, d’oportunitats laborals, fi de l’assetjament han d’estar presents també el 1 de maig.

La gent treballadora moltes vegades ha de marxar dels seus territoris natals per fugir de guerres, desastres o de la pobresa i la fam. Avui veiem com moren companyes a la mediterrània i com a les migrats i refugiades que viuen a Catalunya se ‘ls neguen els drets de ciutadania i/o han d’afrontar infinitat de dificultats per assolir la nacionalitat o la residència. Des de dissabte 21 d’abril l’assemblea de migrants i refugiades està tancada a l’antiga escola Massana per reclamar els drets que els corresponen com a persones.

Vivim en un món el 8 % de la població té el 85% de la riquesa global, un sistema irracional que concep els ecosistemes com mercaderies i amenaça de destruir la vida al planeta. Però també vivim a un món en el que les persones no es resignen i lluiten amb esperança per millorar les seves vides i deixar un món millor per a les generacions futures. Cal que l’ energia social és constitueixi també en autoorganització sindical en els centres de treball.

Davant els atacs a la sobirania popular, davant la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítics, mestres, bombers, les privatitzacions i la precarietat, posem la vida en el centre, unifiquem les lluites i construïm entre totes una agenda comuna dels moviments socials i el sindicalisme combatiu i portem les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball. Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu!

Igualtat

Llibertats

Solidaritat

Pensions i sous dignes!

 

Font: web iac.cat

 

La manifestació del 15 d’Abril pels presos polítics

 

Des del CAU-IAC donem suport i us convidem a participar de manera massiva a la manifestació convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma que aplega entitats i sindicats.

Manifestació 15-A a Barcelona: 12.30 h de la plaça Espanya -Avinguda Paral·lel  (Omnium Cultural)

L’Espai Democràcia i Convivència convoca una mobilització coincidint amb els 6 mesos de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
L’Espai Democràcia i Convivència convoca el proper diumenge 15 d’abril una gran manifestació coincidint amb els 6 mesos d’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins fa poc president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’, la marxa arrencarà a les 12.30 h de la plaça Espanya de Barcelona i avançarà per l’avinguda Paral·lel fins als jardins de les Tres Xemeneies, on hi haurà l’acte final. De moment, ja hi ha 527 autocars confirmats que arribaran d’arreu del territori.

La manifestació del 15 d’abril pels presos polítics començarà a les 12.30 i recorrerà el Paral·lel  (Vilaweb)

El 16 d’abril farà mig any que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC i ara diputat de Junts per Catalunya, van ser empresonats a Soto del Real. Aquest diumenge, dia 15, un dia abans que el calendari en marqui els sis mesos, una gran manifestació a Barcelona demanarà el seu alliberament i el dels altres set presos polítics independentistes: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

La mobilització, la convoca l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma transversal que respon a la crida de bastir un front democràtic ampli més enllà de l’independentisme que reivindiqui l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Les entitats i sindicats que el subscriuen demanen de cercar ‘les formes i espais per al diàleg i la negociació política’ a totes les institucions catalanes, de l’estat espanyol i de tot Europa.

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.