La manifestació del 15 d’Abril pels presos polítics

 

Des del CAU-IAC donem suport i us convidem a participar de manera massiva a la manifestació convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma que aplega entitats i sindicats.

Manifestació 15-A a Barcelona: 12.30 h de la plaça Espanya -Avinguda Paral·lel  (Omnium Cultural)

L’Espai Democràcia i Convivència convoca una mobilització coincidint amb els 6 mesos de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
L’Espai Democràcia i Convivència convoca el proper diumenge 15 d’abril una gran manifestació coincidint amb els 6 mesos d’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins fa poc president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’, la marxa arrencarà a les 12.30 h de la plaça Espanya de Barcelona i avançarà per l’avinguda Paral·lel fins als jardins de les Tres Xemeneies, on hi haurà l’acte final. De moment, ja hi ha 527 autocars confirmats que arribaran d’arreu del territori.

La manifestació del 15 d’abril pels presos polítics començarà a les 12.30 i recorrerà el Paral·lel  (Vilaweb)

El 16 d’abril farà mig any que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC i ara diputat de Junts per Catalunya, van ser empresonats a Soto del Real. Aquest diumenge, dia 15, un dia abans que el calendari en marqui els sis mesos, una gran manifestació a Barcelona demanarà el seu alliberament i el dels altres set presos polítics independentistes: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

La mobilització, la convoca l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma transversal que respon a la crida de bastir un front democràtic ampli més enllà de l’independentisme que reivindiqui l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Les entitats i sindicats que el subscriuen demanen de cercar ‘les formes i espais per al diàleg i la negociació política’ a totes les institucions catalanes, de l’estat espanyol i de tot Europa.

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.

Llibertat Presos Polítics i derogació del 155

IAC PER A LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

IAC PER LA DEROGACIÓ DEL 155

Ara és l’hora de bastir entre totes una primavera catalana, ara és l’hora de lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més elementals com a poble i classe treballadora!

Estem en un moment polític i social absolutament excepcional, amb un Estat Espanyol demofòbic, que, amb l’aplicació del 155, va destituir el govern legítim de la Generalitat i va efectuar un cop d’estat de facto a les institucions catalanes per deixar-les sota la seva tutela. Part de l’antic govern a l’exili o empresonat, activistes socials, bombers, docents, regidors, alcaldes, ciutadania en general … empresonats o imputats, acusats de rebel·lió o sedició …

Els darrers dies estem assistint a una nova escalada repressiva de l’Estat amb nous empresonaments i detencions de representants legítims del poble de Catalunya, combinat amb la repressió  a activistes i ciutadania en general que ens mobilitzem amb dignitat contra aquest atac permanent als drets més elementals.

Des del primer moment la IAC no s’ha cansat d’assenyalar que el que estructura la naturalesa d’aquest conflicte polític i social a Catalunya és un conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat; davant la il·legal i il·legítima ocupació de diversos departaments de la Generalitat i les detencions que estaven realitzant el 20s forces policials i militaritzades de l’Estat, sumat a la persecució a càrrecs electes i treballadors i treballadores del sector públic i privat, a la ocupació de mitjans de comunicació i impremtes, a la prohibició d’actes i la requisa de materials pel referèndum de l’1 d’Octubre, la IAC es va posar al costat del poble mobilitzat que volia exercir un dret tant bàsic com és el seu dret a l’autodeterminació.

Davant aquest procés d’involució democràtica la IAC va teixir i bastir una xarxa de solidaritat permanent amb l’esquerra sindical de tot l’Estat. Va impulsar actes de solidaritat internacional amb el poble català aquí i arreu a través de les marxes de la dignitat o With Catalonia. El 10-S la IAC va organitzar un acte amb l’esquerra sindical de tot l’estat a Barcelona en favor del dret d’autodeterminació i en defensa del referèndum de l’1 d’Octubre.

Després dels fets del 20s la IAC va impulsar junt amb altres sindicats i moviments socials a Catalunya la plataforma per les llibertats i contra la repressió que va permetre l’èxit de la vaga general del 3 d’Octubre després de la repressió policial de l’1-O.

La IAC també va donar suport a la jornada de Vaga General de 8N, que en aquest cas va tenir un seguiment molt desigual, en un context ja d’aplicació del 155, on a més, es va intentar repetidament i fins a l’últim moment il·legalitzar la vaga per part de la Patronal catalana; amb tota la confusió i desmobilització que això va suposar. Els CDRs van aconseguir, no obstant, tirar endavant una mobilització que va paralitzat el país i que va tenir una presència massiva en totes les ciutats de Catalunya

Però tant la vaga del 3-O com la del 8-N van ser una lliçó exemplar de dignitat, d’autoorganització i mobilització popular que va desbordar les forces institucionals, i que va trencar els esquemes d’un sindicalisme de concertació que sembla que encara no és conscient del canvi de paradigma que ha significat la crisis econòmica i la involució democràtica que estem patint aquí i arreu de l’Estat.

En els darrers dies la IAC i d’altres sindicats alternatius em tornat a activar la plataforma 3-0 per les llibertats i contra la repressió per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, contra  el 155.

En la seqüencia que va del 20s a la proclamació de la república del 27-O, va quedar palès que només l’autoorganització popular i l’impuls d’un sindicalisme alternatiu i combatiu podran donar una resposta a l’altura de la greu agressió que estan vivint les classes treballadores d’aquest país i les seves institucions.

És per això que des de la IAC estem compromesos impulsar i/o participar de totes les iniciatives que malden  per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, contra la repressió i el 155.

Davant l’actual deriva autoritària cal aixecar un front ampli i democràtic antidepressiu i simultàniament passar a l’ofensiva dels drets socials: enfortir i nodrir totes les solidaritats, aixecar entre totes una agenda social antiausteritària des dels moviments socials per guanyar totes les llibertats: polítiques, socials i econòmiques.

Ara és l’hora de bastir entre totes una primavera catalana, ara és l’hora de lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més elementals com a poble i classe treballadora!

24 de Març pel treball i les pensions dignes: Marxa bàsica

Aquest dissabte 24 de març la Marxa de la dignitat convoca a Barcelona una manifestació en defensa del treball en condicions dignes i del sistema de pensions públic. La manifestació començarà a les 18h a la plaça Universitat. Aquest dia coincideix amb l’arribada a Madrid de la Marxa bàsica contra l’atur i la precarietat, que va començar el dia 10 de març a Lleó. Aquesta mobilització té com a objectiu posar a l’agenda política la necessitat d’establir una renda bàsica, tot complint el que diu la Carta Social Europea, que estableix que cap prestació ni pensió (contributiva o no) pot estar per sota de 647€.

La Marxa Bàsica és una iniciativa de les comunitats de lluita de persones en atur forçós, que per molt que el sistema ja no els vulgui, no es resignen a perdre la dignitat. Assemblees d’aturades del Baix Llobregat, 500 X20 del Garraf, Mariola en Moviment, de Lleida, « las sillas del hambre de València» els campaments de la dignitat d’Extremadura, les Corralas, d’Andalusia, assemblees d’aturades de Madrid, Astúries, Galiza, Castella. Gent molt precària que porten anys lluitant a les les seves localitats, per l’habitatge, els serveis bàsics, plans d’ocupació i treballant les coordinacions territorials i estatals (Marea Bàsica).

D’aquí, des de Catalunya sortiran 4 autocars cap a Madrid, que aniran a rebre a la gent que ha caminat i al mateix temps ens manifestaren a Barcelona per reivindicar que ningú estigui sense ingressos En aquests moments de creixement de l’economia veiem com continuen eixamplant-se les desigualtats i això no es pot permetre.

La Marea Bàsica agrupa aquells sectors de la classe treballadora abandonats moltes vegades per les esquerres i el sindicalisme. Aquestes companyes estan donant tota una lliçó de combinar feina diària local amb lluites més generals. Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) entenem que la lluita de la classe treballadora també ha d’incloure els àmbits que treballen des de la Marea Bàsica. Cal posar gent i recursos. Les companyes estan fent un gran esforç, caminant en ple hivern per visibilitzar la lluita de les invisibles i posar en primer pla una realitat cruel, que és que mentre 12,9 milions de persones a tot l’Estat viuen en risc de pobresa el nombre de milionaris ha crescut un 60% des de 2008.

Font : article web IAC

En aquest recull també volem fer ressò de l’èxit de participació a les mobilitzacions ciutadanes d’aquests darrers dies:

Vaga feminista 8 març i manifestació

Ens sobren raons per fer una vaga feminista i mobilitzacions aquest 8 de març. Us les recordem en aquest enllaç i al final d’aquest missatge.

Per totes aquestes raons donem suport i us convidem a participar a la manifestació del 8 març 2018 a les 18:30 a Diagonal/Passeig de Gràcia de Barcelona, i a totes les accions a la resta de pobles i ciutats de Catalunya convocades per multitud de col·lectius feministes i socials adherits al col·lectiu VAGAFEMINISTA (vegeu el web https://vagafeminista.cat/  o a twitter https://twitter.com/vagafeminista8m).

Aquí teniu infos i algunes FAQS:

Amb aquesta vaga general volem fer visible:
· La necessitat de millorar les condicions laborals i aplicar les mesures corresponents per posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre i la desigualtat en les pensions.

· Que les cures no han d’impedir accedir a llocs de treball, ni han de suposar problemes organitzatius, ni penalitzacions en la promoció, ni en el salari, ni en la jubilació.

· Que cal continuar treballant per l’aplicació efectiva dels protocols d’assetjament en l’àmbit laboral i posar-hi totes les mesures per eradicar la violència masclista.

· Que calen mesures pressupostàries i normatives que apostin per avenços socials i en matèria de conciliació.

· La gran precarietat laboral en totes les feines i la vulnerabilitat de la situació laboral i social a la qual es veuen sotmeses les dones sense garanties laborals i que no poden exercir el seu dret a vaga.

· La necessitat de canviar els rols i fer front al sistema patriarcal. La IAC aposta per un sindicalisme alternatiu en contacte estret amb els moviments socials i que s’implica en les campanyes per eradicar qualsevol tipus de violència i/o desigualtat.

Gerent UPC proposat i Comissió mixta

Nota informativa 20/02/2018

Benvolgudes/ts companyes/s

Aquest dimarts 20 de febrer hem assistit a una reunió a la qual el Rector havia convocat els sindicats CAU, CCOO i UGT, representants del PAS, per informar-nos de la decisió presa sobre el gerent de la UPC.

D’aquesta manera el Rector compleix el que ens va prometre a la seva campanya electoral: que quan hi hagués qualsevol novetat sobre el PAS avisaria i informaria als sindicats.

Els temes tractats a la reunió han estat:

  1. EL Sr. Xavier Massó serà proposat com a gerent de la UPC al proper Consell de Govern.
  2. Es crearà una comissió mixta formada pel gerent Xavier Massó, la cap de l’Àrea de personal Carla Bragos, en Xavier Roca, el Rector i dos Vicerectors. Aquesta comissió avaluarà i decidirà sobre els acords als quals arribi el gerent. Encara que el gerent tindrà totes les funcions corresponents al seu càrrec, els acords finals passaran a la comissió. És una altra manera de fer proposada pel Rector, de moment tenim els nostres dubtes, haurem d’observar l’eficàcia o no de la comissió.
  3. Al proper Claustre del mes de maig el Rector presentarà un pla d’actuació amb propostes i calendari.

Per part dels sindicats l’hem plantejat algunes de les nostres inquietuds, com ara la manca de plantilla, l’estabilització dels temporals, les UTGs, la venda d’edificis/patrimoni, la recuperació dels drets socials perduts i la reforma horària, etc.  Ens ha escoltat i ha recollit els temes sense donar resposta concreta, ens ha dit que encara estan preparant el pla d’actuació i que necessita temps per fer-ho.

Des del CAU restem frisosos a l’espera del pla d’actuació, esperem que arribi el més aviat possible i que resolgui al màxim les inquietuds i els problemes del PAS.

També tenim dubtes del fet que una comissió supervisi i controli la feina i/o els acords als quals arribi el gerent. Podria representar un impediment en la tasca dels representants dels treballadors en la defensa dels seus interessos:

  • No serà burocratitzar una feina ja feta i acabada?
  • Si arribem a un acord amb el gerent, la comissió el podrà tirar enrere?
  • Si el gerent no vol tractar un tema amb la part social, aquest arribarà a la comissió? Els representants dels treballadors tindrem accés a la comissió o només el gerent?
  • Si en un tema no s’arriba a cap acord (com va passar amb la formació del PAS amb l’anterior gerent), aquest problema arribarà a la comissió i al Rector?

Confiem que la comissió no sigui una burocratització que alenteixi la feina, ni una barrera en qualsevol de les dues direccions. Senyors Rector i gerent prenguin nota, si us plau, perquè entre tots fem més àgil i resolutiva la feina del PAS i els seus representants. Desitgem que aquesta comissió no pugui ser un problema en lloc d’una solució.

El CAU farà un seguiment d’aquestes feines i de la comissió mixta, i treballarà perquè sigui com sigui, les inquietuds i problemes del PAS tinguin la millor solució possible per recuperar els drets socials i laborals perduts.

8 març Vaga feminista

#8MJoFaigVaga  La secció sindical CAU-IAC de la UPC dona suport a la vaga feminista del proper 8 de març. Podeu llegir aquí el Manifest de la IAC

A continuació el comunicat de la Intersindical Alternativa de Catalunya a la que pertany el CAU:

El dilluns 12 de febrer, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) ha registrat el preavís de vaga de 24 hores seguint l’acord del passat 25 de gener del seu Consell Nacional, que va aprovar sumar-se a les reivindicacions del moviment feminista mitjançant una convocatòria de vaga general. D’aquesta manera, la IAC s’afegeix a la campanya per la Vaga Internacional de Dones, impulsada ja el 2017 pel moviment feminista, amb la convocatòria de la VAGA GENERAL el 8 de març de 2018. Aquesta vaga afectarà el conjunt de les treballadores i treballadors del sector públic i privat de Catalunya, de tots els sectors productius, amb un conjunt de reivindicacions laborals, econòmiques i socials en defensa de la igualtat de drets de les dones treballadores.

Amb aquesta vaga general volem fer visible:
· La necessitat de millorar les condicions laborals i aplicar les mesures corresponents per posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre i la desigualtat en les pensions.

· Que les cures no han d’impedir accedir a llocs de treball, ni han de suposar problemes organitzatius, ni penalitzacions en la promoció, ni en el salari, ni en la jubilació.

· Que cal continuar treballant per l’aplicació efectiva dels protocols d’assetjament en l’àmbit laboral i posar-hi totes les mesures per eradicar la violència masclista.

· Que calen mesures pressupostàries i normatives que apostin per avenços socials i en matèria de conciliació.

· La gran precarietat laboral en totes les feines i la vulnerabilitat de la situació laboral i social a la qual es veuen sotmeses les dones sense garanties laborals i que no poden exercir el seu dret a vaga.

· La necessitat de canviar els rols i fer front al sistema patriarcal. La IAC aposta per un sindicalisme alternatiu en contacte estret amb els moviments socials i que s’implica en les campanyes per eradicar qualsevol tipus de violència i/o desigualtat.

El CAU-IAC vol recordar que cada dia és 8 de març i que cal continuar evidenciant
la necessitat d’un canvi social, econòmic i de les condicions laborals.

Clicka sobre la imatge per veure el GIF en moviment.

    Comunicat de la vaga a la Generalitat i altres institucions.

Un membre del PAS UAB encausat injustament

Entrevista feta al nostre company Koki Gassiot PAS-L de la UAB, encausat per participar en una roda de premsa el 2013. Podeu veure l’entrevista sencera al Diari del Treball al següent enllaç/títol:

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública.

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

[…]

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.

Més informació:   https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

Informacions reunió 25 gener (Gerent i Àrea de Personal)

Reunió 25 de gener 2018: Gerent UPC en funcions i la directora de l’àrea de personal amb Comitè i Junta. Informacions i valoracions:

Situació del govern UPC.

El CAU va demanar al gerent en funcions que ens aclarís si seguiria al càrrec una vegada aprovats els pressupostos, si així ho volia ell, o si així ho volia el nou rector, però la resposta va ser que qualsevol d’aquests escenaris, inclús algun altre diferent eren possibles.

Davant d’aquesta situació de provisionalitat, el CAU va posar en evidència la dificultat de treballar, tractar cap tema ni arribar a acords. Cal prendre certes decisions i engegar algunes negociacions més aviat que tard, i no podem estar perdent temps amb dubtes o incerteses més dies. Els mesos passen volant!

Ja han passat quasi 80 dies des de les eleccions a rector i, pel PAS, encara no coneixem cap proposta concreta del nou equip de direcció.

Pressupost  2018 i tancaments.

El pressupost creix mínimament entorn d’un 1,7%. S’intentarà aprovar el pressupost UPC 2018 a finals de febrer. Un cop aprovat el pressupost volen mantenir els tancaments signats amb l’anterior gerent pel 2018. Però el nou Rector ja ha manifestat el seu interès a mantenir l’obertura d’alguns espais durant el període nadalenc, tot i que encara han d’estudiar com ho faran. Esperem que ho negociïn amb els representants dels treballadors.

Al CAU no ens agrada el calendari laboral, creiem que ja toca tornar a les 1462 hores anuals amb una jornada de 35 h./setmana. El PAS ha de recuperar els seus drets laborals i socials i gaudir de dies de lliure disposició durant els períodes de pasqua i Nadal.

D’altra banda ningú hauria d’estar obligat a gaudir la majoria de les seves vacances d’estiu a l’agost.

Pagues extra i oposicions, concursos i rellevistes

Cap novetat ni proposta tampoc en aquests temes. El gerent va dir que tenen pressupostada pel 2018 la part que encara ens deuen de la paga extra 2012. Així que la Generalitat els hi pagui ens la pagaran. Recordeu que la Generalitat es va comprometre en un calendari per anar retornant les pagues 2012, 2013 i 2014, i cal que les universitats i els agents socials exigim el compliment dels acords, i que es paguin com més aviat millor.

Les oposicions previstes s’han de fer aquest any per no perdre la taxa de reposició (no oblidem que són exclusivament de PAS-F). Cap notícia sobre oposicions pel PAS laboral.

Segons la direcció de personal, tots els rellevistes que acabin contracte durant el 2018 passaran a interinatge.

Formació.

El gerent va dir que la inversió pel 2018 prevista als pressupostos UPC és la mateixa de l’any passat. És a dir, pel PAS-Laboral res de res, ja que la mínima inversió que es farà (molt lluny del 2% de la massa salarial signada al conveni) és per la formació per les oposicions de personal administratiu funcionari.

El catàleg de formació que ofereix l’SDP, bàsicament amb els fons de formació continua (que surten de les nostres nòmines) és del tot insuficient. Pocs cursos de poques places i no per tots els col·lectius. Cal un Pla de Formació i un compromís d’inversió (el més proper possible al 2%) i un clar suport a la formació pel desenvolupament de la carrera professional de tot el PAS de la UPC urgentment, fent formació vàlida i puntuable en els processos d’oposicions i concursos. S’han de complir els acords de formació recollits al conveni.

És una vergonya, ja fa anys que anem darrere d’aquest tema i la UPC només ha donat llargues, i a la reunió del dia 25 el gerent ni sabia quina era la inversió prevista en formació.