Drets socials i declaració conjunta – crisis coronavirus

Declaració conjunta del sindicalisme alternatiu

Organitzacions del sindicalisme alternatiu dels pobles de l’Estat espanyol han consensuat, avui 23 de març, la següent declaració conjunta respecte a la crisis del Coronavirus. La declaració rebutja acceptar que les persones treballadores, una vegada més, siguin els que assumeixin els cost econòmic de la crisis.

La declaració incorpora les signatures de: Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans,Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya IAC, Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears i STEILAS Euskal Herria.

TEXT DECLARACIÓ:

DECLARACIÓN DEL SINDICALISMO ALTERNATIVO DE LOS PUEBLOS ANTE LA CRISIS DEL CORONAVIRUS

¡No aceptaremos que las y los trabajadores paguemos la crisis una vez mas!

Los sindicatos alternativos de Euskal Herria, Galiza, Canarias, Catalunya, País Valencià i Illes Balears (Països Catalans), Andalucía, Asturies, Aragón y el resto del estado español, ante las dimensiones que esta adquiriendo la crisis por la pandemia del Covid-19 en el Estado Español y en el mundo, hacemos público el siguiente comunicado:

Ante todo destacamos y agradecemos la contribución de trabajadoras y trabajadores de la sanidad pública, en los hospitales y otros servicios residencias, servicio de atención domiciliaria, socio-sanitarios, cuidados, suministro de agua y energía, transporte, limpieza, alimentación, farmacias y muchos otros, que contribuyen con su esfuerzo a la protección de la vida de la clase trabajadora y del conjunto de la ciudadanía, en condiciones agotadoras y en sistemas de salud muchas veces pobres e inadecuados.

Denunciamos, la situación que se está viviendo en los servicios públicos, especialmente en los hospitales y las residencias de personas mayores, debido a años de recortes de los sucesivos gobiernos del PSOE y del Partido Popular que han tratado la atención médica y la prevención no como un derecho global sino como una mercancía generando enormes ganancias para las industrias farmacéuticas y de salud. Lo que demuestra que el modelo económico imperante ha fracasado y se hace imprescindible avanzar hacia un modelo alternativo en el que la vida de las personas y su entorno se coloque en primer plano.

Los sindicatos firmantes nos mostramos muy críticos con las medidas adoptadas por el nuevo gobierno, del tándem PSOE y Unidas Podemos, que sólo podemos calificar como insuficientes. Por un lado han firmado un acuerdo con los sindicato UGT y CCOO que facilitará la flexibilidad laboral y los expedientes de regulación o ERTE-s y, por otro lado, con la aplicación encubierto del artículo 155 de la constitución, se han cargado de un plumazo el auto- gobierno profundizando, aun mas si cabe, en la re-centralización del estado. Las organizaciones sindicales firmantes de este documento demandamos al Gobierno, hoy mas que nunca, que los gastos militares y destinados a la monarquía tienen que ir a la partida de gastos sociales y que lo que necesitamos son menos militares y mas personal profesional que cuiden la vida.

Como sindicatos internacionalistas, nos preocupa especialmente la situación de las personas migrantes confinadas en los campos de concentración de Lesbos, Libia, Turquía, Balcanes…, y por supuesto la situación que se pudiese generar en pueblos ocupados como Palestina o el Sáhara Occidental. Una vez confirmado que el Coronavirus ha llegado a lugares como Lesbos y viendo la situación de falta de atención médica e insalubridad, estos campos de concentración pueden convertirse en auténticos campos de exterminio.

Las y los trabajadores no debemos pagar los efectos del brote de Coronavirus en la economía global, con medidas como despidos en sectores como el turismo, el trabajo desde casa e incluso horarios de trabajo aún más flexibles. Instamos a los gobiernos a que tomen de inmediato todas las medidas necesarias para garantizar la vida y la salud de las y los trabajadores, así como la protección de sus derechos laborales.

Por todo ello reivindicamos:

  • Que el gobierno declaré dejar al estado en servicios mínimos mientras dure el confinamiento. No tiene sentido que tengamos que estamos sin salir de nuestras casas pero que sin embargo las y los trabajadores nos expongamos yendo a trabajar.
  • Que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores. Una licencia que garantice el 100% del salario de las retribuciones a los mismos que no pueden realizar teletrabajo. Esta licencia no puede quedar a expensas de la voluntad de las empresas ya que supondría dejar sin protección a los sectores mas precarizados. Es una medida de carácter general que tiene que tomar la administración púbica y que tiene que ser financiada por la patronal directamente o mediante impuestos. Exigimos que en Andalucía eliminen el requisito de las peonadas para percibir la prestación.
  • Los Servicios de prevención públicos de la salud, tienen que publicar la lista exacta de las medidas de prevención que tienen que tomar las empresas y hacerlas cumplir.
  • En caso de aplicación de ERTE-s por parte de las empresas, que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores tanto a plantilla directa como a personal sub-contratado. Se debe de garantizar ingresos económicos a trabajadoras o trabajadores autónomos que hayan visto suspendido su actividad laboral y reconocerles el derecho a recibir la prestación por desempleo.
  • Se deben enviar a casa a trabajadores y trabajadoras de los grupos de riesgo que hayan enfermado o que según el protocolo haya que aislar, garantizando el sueldo hasta el 100%.
  • No permitiremos ataques contra los derechos de la clase trabajadora con la excusa de la pandemia. Se deben de prohibir por ley los ERE-s y los despidos y se deben de blindar las pensiones. Cualquier ayuda pública a empresarios ha de conllevar la garantía del mantenimiento del empleo. Haremos frente a vacaciones o jornadas de trabajo impuestas, cambios en el horario laboral y similares fraudes que pudiese intentar la patronal.
  • Contratación de personal médico y de enfermería permanente, así como la creación de nuevas estructuras de salud públicas. Dotación al 100% del material y los equipos necesarios de desinfección y protección, proporcionado por el estado gratuitamente a la población.
  • Excepción de pagar hipotecas, alquileres, impuestos, agua, gas y luz para las personas que estén en situación de vulnerabilidad económica mientras dure la situación de excepción. Moratorias sobre los procesos de desahucio. Poner en marcha con las medidas de seguridad adecuadas servicios de obtención de comida, comedores y cobijo para las personas que no pueden tengan casa ni posibilidad de obtener alimentos. Garantizar lugares de protegidos para las mujeres que han padecido violencia machista. Garantizar documentación en regla a las personas sin papeles. Todos los derechos para todas las personas.
  • Que se legisle y se ponga en marcha, de forma inmediata, la renta básica de ciudadanía.

Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans, Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón, CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco,, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears y STEILAS Euskal Herria.

23 de marzo del 2020

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes

Manifest unitari:

Els darrers dies hem conegut com els efectes del COVID-19 afectaven encara amb més força a la classe treballadora. No parlem però, dels efectes directes que aquest nou virus té sobre la salut, sinó dels efectes sociolaborals que se’n deriven. Avui hem vist com el govern decretava unes mesures que amb el vistiplau dels sindicats grocs CCOO i UGT  queden lluny de garantir que, com deia el president de l’Estat espanyol, ningú quedi enrere.

Abans de la publicació de cap  acord, però, moltes empreses ja han tirat pel dret i han començat a efectuar acomiadaments, extincions de contractes i ERTOs, ara flexibilitzats i regularitzats a mida per les empreses, per fer pagar, una vegada més, els efectes d’una crisi a qui no en té la culpa.

Arran del tancament d’escoles, les primeres afectades les vam trobar en totes aquelles treballadores de serveis externalitzats, com monitores de menjadors, monitores de lleure o assistents socials, posant en relleu el fracàs del sistema d’externalitzacions que fa tant de temps moltes tractem d’impugnar.

Aquestes mesures s’han anat estenent a tota la resta de sectors, provocant una incertesa i una impotència entre la classe treballadora que només es pot superar gràcies al treball dels sindicats combatius que aquests dies han estat treballant sense parar per fer front a l’abandonament dels grans sindicats i dels diferents governs responsables de la legislació laboral. Unes mesures que en molts casos han pres força davant de col·lectius migrants i sense papers, que són especialment vulnerables davant de situacions com aquestes. Sense oblidar també, les treballadores autònomes, en molts casos falses autònomes, que no disposaran en molts casos de cap prestació. Així com les condicions laborals en què es troben totes aquelles treballadores de la sanitat, però també de comerços de distribució alimentària, transportistes, treballadores socials que cobreixen col·lectius altament vulnerables, serveis de neteja o treballadores que no s’aturen i treballen sota una situació de pressió i de risc gens compensada.

Els efectes d’aquestes retallades en drets laborals, a més, no fan més que agreujar la situació de les més vulnerables: El món productiu s’atura, els salaris no arriben, però els pagaments de lloguers i de les factures de subministraments bàsics segueixen endavant i la moratòria en les hipoteques es mostra totalment insuficient per moltes de nosaltres.

Ens trobem en un moment en què, a més, les dones patim per partida doble, ja que som la majoria de les treballadores dels serveis indispensables per al sosteniment de la vida (cures, neteja, sanitat), som qui assumim la majoria del treball de cures no remunerat i qui s’està fent càrrec majoritàriament de totes les persones dependents que aquests dies no tenen qui les cuidi (infants o persones grans).

Tota aquesta situació no fa més que demostrar la fallida d’un sistema capitalista i patriarcal, que usa l’estat de xoc per tapar, a més, la corrupció de la monarquia i el fracàs del sistema polític de l’Estat espanyol derivat del règim del 78.
Davant d’aquest nou atac contra la classe treballadora, anunciem que no farem ni un pas enrere, que ens estem organitzant i que lluitarem perquè ens tornin tot el que ens han volgut prendre amb l’excusa de la crisi sanitària.

  • Per la internalització de serveis públics externalitzats
  • Per la nacionalització de sectors estratègics
  • Per la paralització de TOTS els pagaments de lloguers, hipoteques i subministres bàsics
  • Per la irregularització de tots els acomiadaments, ERTOS, EROS i vulneració de drets laborals en període de crisi sanitària i el pagament del 100% del salari a càrrec de les mútues i no de la seguretat social
  • Per l’establiment d’una renda garantida que no deixi enrere a ningú

Organitzem-nos en els sindicats combatius, sindicats d’habitatge, col·lectius feministes, juvenils i de migrants. En acabar la quarantena totes al carrer a lluitar pels nostres drets!

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes!

 

Fonts de la declaració i del manifest:              Declaració conjunta      i        Manifest.

8m – vaga general!

El 24 de febrer al matí, al Departament de treball, afers socials i famílies, membres de la Secretaria de la dona de la IAC, van lliurar el preavís de convocatòria de vaga pel 8 de març de 2020 per a tot Catalunya.

El preavís es va lliurar a les 13:48, del dilluns 24 de febrer, amb registre d’entrada 0278/2770/2020. La convocatòria de vaga es promou amb, entre d’altres, els següents objectius i reivindicacions:

  • Derogar les reformes laborals vigents

  • Processos de selecció que no permetin la discriminació. Desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació
  • Jornada de 35h i una regulació cap a les 30h
  • Mesures contra la precarietat laboral
  • Acabar amb la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre
  • Incorporant la perspectiva de gènere a les malalties professionals
  • Extingir les externalitzacions
  • Implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, combatre la desigulatat de les pensions
  • Accions formatives en matèria de coeducació per educar en la diversitat
  • Erradicar la violència masclista. Eliminar la violència contra les dones
  • Programes d’igualtat i contra la violència masclista
  • Plans  a la igualtat efectiva de dones i homes; igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral
  • Avenços socials en matèria de conciliació
  • Combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures

La aturada afectarà al conjunt de totes les persones treballadors (sector públic i privat) de Catalunya i de tots els sectors productius, en tractar-se d’una vaga general.

 

La convocatòria es realitza en el marc de l’exercici del dret fonamental de vaga (art. 28.2 del text constitucional), doctrina del Tribunal constitucional i les normes internacionals dels sistemes democràtics.

8 de març de 2020: VAGA GENERAL!!
Acabem amb els sostres de vidre i amb la bretxa salarial de gènere!
Cap pas enrere en igualtat, equitat i drets!
Aquest 8 de març omplim els carrers!
Lluita i mobilitza’t!

Més informació sobre els actes i convocatòries a https://www.vagafeminista.cat/

Altres convocatòries a https://www.vagafeminista.cat/

 

Sobre el Pacte per l’estabilització de places pel PAS UPC.

Què entén el CAU-IAC UPC per estabilització? ,  entenem que l’estabilització del PAS es produeix quan el treballador/a ja ha passat uns anys prestant els seus serveis a la Universitat i quan ha passat un concurs públic, llavors, i de manera automàtica, aquestes persones haurien d’haver passat a ser fixes i indefinides perquè ja han demostrat la seva vàlua.

Per què no s’ha fet així a la UPC?  En un principi per la legislació estatal i, perquè el gerent UPC sempre  ha volgut el consentiment de la Generalitat i de la Mesa d’universitats públiques catalanes.

A la nostra universitat s’ha buscat la manera de pal·liar aquesta irregular situació, tanmateix el procés es va engegar amb retard i de manera lenta, impedint que es convoquessin els concursos previs de trasllat i promoció de les places a estabilitzar de la manera habitual pactada al Conveni (el CAU sempre ha defensat la promoció interna). Entenem que aquest retràs és responsabilitat organitzativa i provocat per la manca de voluntat política de la direcció de la UPC.

A la Mesa d’Universitats que va proposar el CAU?,  doncs que es permetés al PAS laboral temporal amb una antiguitat de més de 3 anys, optar a l’estabilització dels seus contractes a través d’un procés de concursos interns en les mateixes condicions que els laborals fixos i indefinits. Aquesta proposta va ser rebutjada argumentant temes legals, cosa que encara dubtem perquè els diferents informes jurídics no ho acaben d’aclarir.

Què es va decidir finalment?  Pacte per al Desenvolupament a la UPC de la Disposició Transitòria dissetena del 6è Conveni Col·lectiu del PASL

Perquè el vàrem signar?  Des del CAU-UPC hem intentat anar més enllà i, fins al darrer moment, no estàvem per signar el pacte, però finalment vam assolir la inclusió dels mèrits específics per la promoció del personal fix (exclusivament pel PAS que opta a les places des de nivells inferiors), el que suposava una notable millora respecte del que la universitat plantejava. Aquesta, i no cap altre, és la raó per la qual vam signar l’acord.

Esperem que el procés sigui àgil i transparent. Farem un seguiment dels concursos, i ens agradaria poder fer el control de les proves amb temps suficient i que es facin públiques les puntuacions aconseguides, intentarem que això no depengui únicament de la voluntat de la UPC.

Creiem que és, de moment i donada la situació econòmica del país, l’única possibilitat per millorar les condicions laborals i contractuals de moltes persones amb contractes temporals tal com es mereixen.

Claustres contra la repressió

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament pel debat i aprovació d’aquesta proposta. L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

Hi han participat els membres de la IAC: Salvador Villacrossa i Koki Gassiot  en representació dels CAU-IAC.

L’acte de lliurament ha estat organitzat des de la palataforma Universitats pels drets civils i la democràcia, composada per membres de la comunitat universitària catalana.

Universitats Catalanes pels Drets Civils és una iniciativa de professorat, estudiantat i persones treballadores (PAS) de la majoria d’universitats catalanes, que volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en diversos centres universitaris de Catalunya. Reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i reclamem la llibertat dels presos polítics.

Te presència a la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les persones que la integren denuncien la deriva antidemocràtica, la vulneració de drets i la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat.

Font entrada al web IAC: https://iac.cat/2019/11/20/claustres-contra-la-repressio/

CAU i USTEC, al carrer!! NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT!!

Des de la representació de l’àmbit educació i universitats, els sindicats de la IAC, CAU-IAC (administració i serveis universitats) i USTEC·STES-IAC (ensenyament), i d’altres sindicats nacionals i de classe, dimarts 22 d’octubre, han decidit convocar una gran manifestació per a protestar per la repressió, les agressions i els maltractaments policials que està patint la ciutadania, especialment les persones joves, des de l’inici de les mobilitzacions generades arran de la sentència farsa contra els presos polítics catalans.

Tota la IAC i tots els sindicats que la composen, donem suport a la convocatòria, col·laborarem amb les mobilització i sortirem, al carrer, amb les nostres banderes, al costat de les companyes i companys de l’àmbit de l’ensenyament i les universitats.

Sota el lema Pels drets i les llibertats, prou repressió: NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT! els sindicats i altres entitats convocants i de suport, han fet arribar la següent convocatòria:

En els darrers dies, centenars de milers de persones han sortit als carrers en defensa dels drets i les llibertats del nostre poble. Moltes d’elles són joves i estudiants que han exercit el seu dret de ciutadania a la participació política a través de la mobilització popular.

L’enfollida resposta dels aparells policials estatals i autonòmics i de la judicatura ha estat una repressió digna d’un estat autoritari: pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen per objectiu terroritzar, coartar la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i l’exercici dels drets fonamental.

Com a persones educadores, el nostre deure és fomentar sempre el diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics, i la resolució democràtica de conflictes, valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes

Convocatòria conjunta

Per aquest motiu, convoquem el conjunt de les comunitats educativa i universitària a manifestar-se en contra de la repressió envers el nostre jovent i en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de ciutadania el proper Dijous, 24 d’octubre, a les 18:30h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Cridem també a concentrar-nos el mateix dijous a les portes dels centres universitaris durant el matí, i a les portes dels centres educatius en acabar l’horari lectiu del migdia  per llegir aquest full de protesta i de convocatòria.

USTEC·STES(IAC), INTERSINDICAL-CSC, CAU-IAC, CGT Catalunya, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Docents per la República, FAPAC, Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República Catalana), Universitats pels Drets Civils, ANC (Sectorial d’Educació, Universitats i Recerca per la Independència)

El 18-O totes a la vaga general!

Pels drets i les llibertats, contra l’atac permanent a les classes treballadores i els serveis públics el 18-O totes a la vaga general!

L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han  configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals. 

Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement  impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de  sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.

A mesura que aquestes polítiques neoliberals de guerra econòmica i social contra la classe treballadora avancen, a mesura que els governs van desmantellant l’estat social, s’aixeca l’estat penal i la repressió als treballadors augmenta exponencialment, lleis mordaces, lleis d’estrangeria, desnonaments, criminalització de la lluita social i laboral…  

Com a intersindical alternativa estarem sempre per defensar els drets de les persones treballadores, econòmics i democràtics, socials i ambientals, de tots els drets. Perquè la lluita de la classe treballadora per una vida millor inclou les reivindicacions laborals, el repartiment dels treballs i la riquesa per suposat, però també el feminisme, el dret a un medi ambient sa tant per les generacions actuals com les futures passant per la defensa dels serveis públics .

També ha de quedar clar que per nosaltres les organitzacions sindicals no són ni poden ser corretja de transmissió de cap organització ni de cap partit polític.

És per tot això que des de la IAC, davant aquest estat d’excepció permanent de les patronals i els governs contra les classes treballadores d’aquest país, convoquem vaga general a Catalunya i en la convocatòria de vaga que hem fet arribar a Foment del Treball, PIMEC i a les administracions reclamem entre d’altres:

  • La retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones (Llei Aragonés)
  • Derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012
  • Fixar de manera permanent la pujada de les pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC i derogar la reforma de l’any 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat
  • Derogació de les retallades del Reial Decret Llei 8/2010 (volem el 5%)
  • Que el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que entre d’altres qüestions garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. Contingut mínim: aplicació real i efectiva de la Renda Garantida Ciutadana. Increment en el primer pressupost de l’Ensenyament Públic, el finançament necessari per una universitat pública i de qualitat, la Sanitat Pública, els Serveis Socials i l’Administració de Justícia, acompanyat d’un pla de creació de 100.000 llocs de treball
  • Un calendari d’aplicació que abordi de manera immediata l’acord d’emergència climàtica del Govern de Catalunya i que es prenguin les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos de efecte hivernacle
  • Elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes
  • La lluita efectiva contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral, la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada. Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura
  • S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre
  • L’eliminació de l’assetjament laboral a les empreses, tant de l’àmbit públic com privat. Garantir l’eradicació del mobbing (assetjament laboral) com a eina de gestió de recursos humans; xacra endèmica de l’administració pública, i especialment de l’administració universitària
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris
  • Eliminar la precarietat i els “contractes escombraria” de les universitats públiques; tant entre el personal docent, investigador, tècnic, administratiu o d’empreses externes de l’àmbit
  • A Ensenyament, el restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a ensenyament
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais
  • Establir mesures reals de consolidació i estabilització del personal en precari de les diferents administracions públiques

 Per tant ens sobren raons per lluitar i mobilitzar-nos contra la injustícia social que estem vivint a Catalunya. I ens sumem a totes les accions i mobilitzacions a favor dels drets de la classe treballadora. Aquest 18 d’octubre buidem els llocs de treball i sortim als carrers! Vaga, vaga, vaga general!”

Manifestació  a les 17h als Jardinets de Gràcia de Barcelona

Nota de premsa unitària de la vaga fent click aquí !

Comunicat de la IAC sobre la sentència del Tribunal Suprem.

L’autotutela de drets no és un delicte: amnistia, autodeterminació.
Retallades?: Ni socials ni de llibertats

Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) no compartim la sentència i exigim la llibertat de totes les preses polítiques. Coma sindicat sempre hem defensat i defensarem que el poble català té dret a decidir  col·lectivament sobre tot allò que li afecta. Aquest dret a l’autotutela, a poder decidir el propi futur inclou tots els aspectes de la vida, model econòmic, social (…) i per suposat el dret a l’autodeterminació. Com a sindicat vam donar suport al referèndum del 1 d’octubre de 2017 i moltes de les nostres afiliades van participar de múltiples formes. 

Presó de Lladoners

El de 20 de setembre de 2017 vam veure com la Guàrdia Civil irrompia  a la conselleria d’economia  en un absurd intent de torpedinar el referèndum. Afiliades nostres estaven allà a dins i van veure com moltíssimes persones es van anar apropant al centre de Barcelona per deixar clara tant la seva intenció de votar, com el rebuig a les actuacions policials. Sempre amb un comportament no violent que ja s’havia anat veient durant tot l’estiu i les primeres setmanes de setembre quan diferents  cossos policials  miraven de trobar urnes i paperetes. Aquell dia 20 de setembre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional volgueren , infructuosament,  imposar la por. Com a sindicat tenim clar que existeix una violència estructural que es la que pateixen per exemple les persones acomiadades, les desnonades, les que no arriben a final de mes, la violència masclista o la racista. A banda d’aquestes que malauradament es donen cada dia el 20 de setembre la única violència que vam veure va ser la policial.

El dia 1 d’octubre, de fet des del 29 al 1 el va fructificar l’autoorganització popular per poder decidir en llibertat la relació amb l’Estat espanyol, tan senzill com això. No obstant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van agredir impunement milers de persones, van rebentar porteries d’escoles i centres d’atenció primària, equipaments que són temples per a la classe treballadora.

Partint del fet que convocar un referèndum no és un delicte recollit ni al codi penal la sentència és la conclusió d’un judici sense garanties, que ha impedit  contrastar el testimoni de molts policies i guàrdies civils amb els vídeos dels fets.  S’han investigat fets en dos jutjats diferents   i casi s’ha obviat la presumpció d’innocència de les persones investigades atès que  la fiscalia en no  existir proves ni de sedició, ni de rebel·lió ho ha fiat tot a l’intent dels jutges del suprem  d’obligar a les persones investigades a demostrar la seva innocència.  Cal recordar també l’execrable presència del partit d’ultradreta VOX personat com acusació particular, que part d’embrutar la imatge de la justícia ha servit per demostrar que s’ha tractat d’un judici polític car l’acusador de VOX era un preeminent diputat del partit.

Com a sindicat ens solidaritzem amb els familiars, amics i companyes de totes les preses polítiques exigim tant la seva llibertat  com el retorn de les exiliades. Exercir el dret d’autodeterminació no és un delicte i per tant s’ha de promulgar d’una llei d’amnistia.

Animem a la nostra afiliació a participar en totes les mobilitzacions en defensa dels drets i les llibertats que tant ens han costat aconseguir.

Barcelona,   14 d’octubre de 2019.                                                                  Article del web iac.cat

#19oAturemlaLleiAragonès i Al Paranimf amb “tapa-rabus”…

#19oAturemlaLleiAragonès

La IAC segueix present en la campanya contra la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, promoguda des d’ERC i el govern de la Generalitat, que es coordina des de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès. La IAC serà present en la manifestació que convoca la Plataforma, el dissabte 19 d’octubre, al centre de Barcelona, per protestar contra la seva possible aprovació La manifestació començarà a les 17h al Departament d’Economia i te previst arribar a la Plaça Sant Jaume.….                              Fés Click aquí per llegir l’article sencer

Al Paranimf amb “tapa-rabus”…

Les universitats públiques amaguen les seves vergonyes amb el comunicat inversió estratègica pel progrés social, cultural, econòmic i tecnològic després d’anys d’abandonament de les seves responsabilitats de lideratge.

El passat dimarts 8 d’octubre, a la “Sala gran” de la universitat (Paranimf de la UB), amb membres de la comunitat universitària i presència de la IAC, les persones rectores de les 8 universitats publiques catalanes van fer un acte reivindicatiu per a denunciar la insuficiencia de recursos que pateixen.             […]

Des dels CAU, la representació de la IAC entre el PAS de les universitats, s’ha manifestat que, si aquesta actitud reivindicativa es realment seriosa i va adreçada a la millora de tota la comunitat universitària, la institució ens trobarà al seu costat per a reclamar als governs el finançament necessari per a les universitats.

Fés click aquí per veure l’article sencer.

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.

Recull de notícies 14 de juny 2019

La majoria de les universitats públiques catalanes denuncien la manca de finançament i l’ofec econòmic, mentre alguna anuncia grans inversions en tecnologia espectacular.

Hem vist com algunes rectores i rectors han denunciat i reclamat obertament als mitjans de comunicació aquests darrers dies, la falta de finançament i l’ofec econòmic que pateixen les universitats públiques catalanes. (*1) (*2).

També hem vist en grans titulars per tots els mitjans un gran esdeveniment:  la propera acollida del súper computador Mare Nostrum 5 que s’ubicarà al BSC-CNS a la UPC (*3). El cost d’aquesta inversió serà sufragat un 10% per la UPC. El nostre rector ha sortit a les fotografies d’aquesta notícia dels mitjans, al costat dels representants institucionals (*4) (no sabem si haurà aprofitat per reclamar un finançament correcte i la rebaixa de les taxes, aprovada i mai executada pel Govern de la Generalitat).                                                                (*5)

Ens alegrem que la nostra universitat aculli i incorpori noves tecnologies per la recerca i la investigació. Esperem que també s’utilitzi per a la docència interna. Però lamentem no veure al nostre rector reclamant i denunciant de manera valenta i contundent, com sí que ho fan els seus col·legues, que el Govern torni a finançar la universitat amb uns pressupostos a l’alçada de la mitja del %PIB dels països de l’OCDE [Catalunya, per sota dels països de l’OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat] (*6). I també ens agradaria veure al rector UPC exigint que el Govern compleixi amb el compromís adquirit de rebaixa de les taxes universitàries i d’una millora financera. [El Parlament ha aprovat una moció on s’insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% per al curs 2019-2020, així com a recuperar el finançament de les universitats públiques del 2010, anterior a les retallades, als pressupostos del 2019. ACN. LaVanguardia 07/02/2019] (*7)

Cal posar fi a la precarietat del professorat associat i cal posar fi a la precarietat del PAS, que han patit baixades salarials, augment de jornada sense recompensa, retallades, envelliment de plantilles, no reposició de baixes ni jubilacions, etc. I cal rebaixar les abusives taxes universitàries a Catalunya, que estan apartant a les famílies de classes baixes dels estudis superiors. Volem una universitat de qualitat, amb el millor equipament, ben situada als rànquings, però també pública, correctament finançada, amb la plantilla necessària (PAS i PDI) i amb condicions i sous no precaris,  i amb uns preus (taxes) a l’abast de tothom. Senyor Rector: truqui als mitjans i faci’s moltes fotos per lluitar per tot això.

Ens agradaria que la propera fotografia (o video) del Sr. Torres, Rector de la UPC, fos a la Plaça de Sant Jaume o davant del Parlament, al costat dels seus col·legues, i acompanyats de tot el col·lectiu universitari ( estudiants, PAS i PDI), pressionant al Govern per complir els seus compromisos sobre taxes i finançament.  Nosaltres hi vindríem, i tant!

(*1) La UAB alerta d’un ofec econòmic “insostenible” – Ara.cat    (*2) Els rectors alerten de la pèrdua de qualitat si no s’inverteix en universitats. CCMA.cat

(*3) El BSC-CNS serà la seu d’un dels grans superordinadors europeus: el MareNostrum 5

(*4) El president Pedro Sánchez i el ministre Pedro Duque visiten el Barcelona Supercomputing Center. UPC.edu  (*5) Fons foto: https://www.upc.edu/ca/sala-de-premsa/noticies/el-president-pedro-sanchez-visita-el-barcelona-supercomputing-center

(*6) Catalunya, per sota dels països de la OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat .       (*7)   El Parlament insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% i a recuperar el finançament de l’any 2010. La Vanguardia.


El CAU dóna suport a la iniciativa de la ILP Universitats.

La campanya de la ILP Universitats, una Iniciativa Legislativa Popular amb la voluntat de fer efectiva la rebaixa dels preus públics universitaris aprovada en el Parlament l’any 2016.   Trobareu més informació al Twitter @ILPuniversitats i al  web https://ilpuniversitats.cat/