Per què volem el CAU al Claustre de la UPC?

Cal una veu alternativa i reivindicativa al màxim òrgan de representació de la UPC, que lluiti pels drets i les llibertats de les persones treballadores i també per la defensa de les llibertats socials. Ara més que mai!

La universitat és el bressol i el motor del coneixement i de la cultura, de la ciència i de la investigació; però també de la defensa dels drets i de les llibertats, que els impulsa i els transfereix a la societat. Des del CAU-IAC sempre hem treballat per una societat més justa, igualitària, sense discriminacions i sense violències. I volem seguir fent-ho. Ja ens coneixeu, no tenim grans mitjans però som molt lluitadors, que no callem (ni amb mascareta), que fem el que diem i que expliquem el que fem i el que passa. 

Per tot això:

  • Defensarem l’autonomia universitària i l’utilitzarem per defensar els drets i les llibertats de totes les persones, en l’àmbit laboral i en el social. I això ha de quedar encara més clar al nostres estatuts UPC.
  • Exigirem i lluitarem la reversió de les retallades i defensarem els serveis públics.
  • Treballarem per una reforma dels Estatuts UPC que doni un pes i una representació equilibrada als diferents col·lectius de la comunitat UPC. Tant en la representació al Claustre com en el Consell de Govern i el Consell Social.
  • A través de la nostra presència al Claustre treballarem per incrementar la participació directa i democràtica dels membres de la nostra comunitat universitària.

Volem un Claustre que respongui les exigències ètiques, socials, polítiques i sindicals de la majoria de la nostra comunitat; compromesa en la defensa dels drets des de la radicalitat democràtica. Des de la base social de la nostra universitat, amb totes les persones de tots els estaments i de totes les empreses de servei al Campus, fins a la màxima representació institucional.

EL TEU SINDICAT, ASSEMBLEARI I REIVINDICATIU.

AL CLAUSTRE PER LA LLUITA DELS DRETS I LES LLIBERTATS.

NI AMB MASCARETA NO ENS FARAN CALLAR.

Candidats 2021 CAU-IAC al Claustre UPC:

MARTIN LLACH, NURIA                    UTG Camins

MARTIN MORILLA, JAVIER               UTG Industrials

CALM MEDINA, JORDI                      BRGF

PARRA MIGUEL, ALBERT                  BRGF

VIVES CASAS, MARIA NURIA           UTG Industrials

BERNAD PAÑELLA, CAMILO            UTG Vilanova

ABRIL GONZALEZ, GONZALO          UTG TIC CN

SANCHEZ CUADRA, LAURA              BRGF

GARCIA RABELLA, FRANCESC JOAQUIM     UTG Industrials

MIRO VALERO, ENRIQUE                  UTG Industrials

 

 

Represaliades universitàries, 8 de març i més

5 represaliades més de les universitats…

Els Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ens posicionem contra el procés repressiu als membre de la sindicatura electoral de l’1-O.

El proper 2 de març és prevista l’inici del judici de repressió contra els 5 membres de la sindicatura electoral, companyes i companys de la comunitat universitària, per haver vetllat pel just desenvolupament democràtic del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Entenem que aquest judici inquisitorial és un pas més en la deriva antidemocràtica de la restitució monàrquica del règim del 78, un pas més en la imposició d’un model d’estat basat en la violència judicial i policial.

Des dels CAU-IAC donem suport a totes les mobilitzacions antirepressives i ens solidaritzem amb totes les víctimes de la repressió monàrquica.

El 2 de març, a les 08:30, s’ha convocat concentració de suport a la Ciutat de la justícia de Barcelona per acompanyar a les persones represaliades de la sindicatura electoral en el moment d’inici del seu judici, amb el lema no els deixarem sols!

Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC)


Convocada la vaga general feminista del 2021

Aquest dilluns 22 de febrer, a les 11:30 els sindicats convocants han fet, davant de la Direcció general de relacions Laborals i qualitat en el treball, del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, la roda de premsa per anunciar la convocatòria de vaga general feminista pel 8 de març 2021.

Assumpta Barbens, portaveu de la Secretaria de la dona de la IAC, ha llegit el manifest IAC redactat per l’ocasió. Podeu veure el video complert de la lectura del manifest a Youtube.

La IAC a entrat a registre el preavís (convocatòria formal administrativa) de la vaga general que s’adreça tots els sectors productius de l’àmbit territorial de Catalunya i l’àmbit funcional corresponents a totes les persones treballadores, aturades i jubilades de Catalunya. Aquesta convocatòria de vaga general ha estat aprovada per la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC. La vaga s’iniciarà a les 00:00 del 8 de març de 2021 fins a les 24:00. El preavís de la convocatòria de vaga s’ha lliurat a registre amb una antelació superior als 10 dies establerts per llei.

8M, vaga general

La Coordinadora nacional confederal de la IAC va decidir, el passat dimarts 2 de febrer, la convocatòria de vaga general el 8 de març de 2021 dia de la dona treballadora.

Enguany, les reivindicacions de la convocatòria de la jornada de vaga general son, de forma resumida, les següents:

  1. Derogar les reformes laborals vigents.
  2. Eliminar la bretxa de les pensions.
  3. Processos de selecció públics i objectius que no permetin la discriminació.
  4. Jornada laboral completa de 35 hores. Establir mesures contra la precarietat laboral.
  5. Reconèixer i millorar les condicions laborals de les dones treballadores.
  6. Modificar el RD1299 (2006) de malalties professionals.
  7. Extingir les externalitzacions.
  8. Llei d’igualtat retributiva real.
  9. Compliment de la Llei d’accions formatives en matèria de coeducació.
  10. Compliment de la llei per erradicar la violència masclista. Partides pressupostàries suficients en els diversos pressupostos destinades als programes d’igualtat i contra la violència masclista.
  11. Igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i eliminar la bretxa digital.
  12. Avenços socials en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions.

Hasél: segueixen trucant de matinada…

Pposicionament de rebuig de la IAC a la repressió social, política i sindical contra el dret a protesta i la llibertat d’expressió.


Carta oberta al rector de la UAB 

La Secció sindical dels Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC) de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ha fet arribar al rector de la UAB la carta oberta adjunta.

Els CAU-IAC, davant del brot de COVID-19 detectat ahir a la UAB, exigeixen l’aturada de la docència presencial, la convocatòria de Comitè de seguretat i salut (CSS), la substitució de l’actual presidència del CSS i l’acompliment de les normatives.

Carta oberta al rector de la UAB


Fonts dels articles: iac.cat i https://cau.uab.cat/carta-oberta-al-rector-de-la-uab/

L’ACADÈMIA, va per lliure?

Article publicat al web iac.cat 25 gener 2021.

Des de la IAC hem de denunciar l’actual situació pels greus riscs que suposa l’incompliment de les mesures sanitàries en l’àmbit universitari, especialment com a node de contacte i comunicació social que suposa.

Les informacions de les nostres delegades i delgats sindicals (dels CAU-IAC) ens indiquen l’incompliment sistemàtic de les mesures bàsiques de protecció imposades des de la Generalitat de Catalunya. Les prohibicions de fer reunions de més de 6 persones, reduir els contactes, de distància física interpersonal o limitar el contacte social al grups bombolla s’estan incomplint en l’entorn universitari.

La situació ha arribat al nivell d’absurditat d’alguns alts càrrecs (possiblement terra-planistes) que han afirmat que la Covid-19 no es pot transmetre dins dels campus. Aquesta creença va arribar al paroxisme quan, a la sessió de Claustre de la UAB del passat 22 de desembre, a les portes del que ja s’estava anomenant tercera onada, un representatiu grup d’acadèmics va exigir el retorn immediat a l’activitat presencial als campus.

Esperant l’inici d’un examen, 02/11/20

Des de l’aprovació de l’actual estat d’alarma s’ha limitat, per qüestions sanitàries, la docència als campus. La docència ha de ser no presencial, amb les excepcions de les pràctiques i avaluacions. Això significa que els estudiants, només, haurien de ser a les universitats a les aules, fent exàmens, o als laboratoris, fent les pràctiques. Aquestes mesures exigeixen, a més, extremar les precaucions. Val a dir que pràctiques i avaluacions presencials son permeses de forma excepcional, en cap cas obligatòria.

Malgrat aquestes disposicions, segons membres de la comunitat universitària, i no de forma excepcional, en molts casos s’ha continuat la docència presencial, camuflada de pràctiques, amb la tolerància dels responsables docents i administratius; aquestes infraccions s’han detectat especialment en els estudis de postgrau.

30/11/20

Però el riscs s’han evidenciat específicament en exàmens i avaluacions. Ja en la primera fase d’avaluacions de la tardor, en plena segona onada, es varen detectar multitud d’infraccions. Una de les més habituals ha estat no respectar la distància de seguretat entre persones, que en alguns casos, han quedat en 40cm entre l’estudiantat avaluat a les aules. També es van detectar problemes greus d’aglomeracions als passadissos, la utilització d’espais inadequats com a refectoris improvisats o la concentració de persones a les entrades dels edificis sense mesures de seguretat.

Malgrat els avisos fets des dels nostres delgats/es sindicals als responsables institucionals (via comitès de seguretat i salut) les correctives aplicades han estat poques, o nul·les. És més, des de les mateixes gerències se’ns ha fet saber que, algunes universitats, no han pres cap mesura específica enfocada a extremar les precaucions per les excepcionalitats de pràctiques i avaluacions, i que les úniques mesures preventives son les implementades abans de declaració de l’actual estat d’alarma.

Per si fos poc, les mateixes fonts ens han informat que tampoc es porta un registre o seguiment de les activitats docents autoritzades (pràctiques i avaluacions) ni es fa un control d’accés als edificis per permetre només les presències derivades de les excepcionalitats autoritzades.

Examen 15/01/21

Tot això implica que, en aquestes universitats, no s’està fent cap control de les activitats docents autoritzades i que, les responsabilitats administratives, no tenen ni punyetera idea del que està passant; ni als campus ni a les seves aules.

En aquest aspecte cal citar la resolució del rectorat de la UB establint mesures per a l’avaluació no presencial. Mesures que, tot i anar en la direcció correcte des del punt de vista sanitari, qualifiquem de poc valentes; ja que, la UB, ni tan sols arriba a l’atreviment de “recomanar” les avaluacions no presencials.

L’actual cicle d’avaluacions hivernal ja ha aixecat queixes i denúncies de les organitzacions d’estudiants davant dels riscs i males condicions ergonòmiques (des d’aquí els expressem el nostre suport). La presencialitat a les aules de l’estudiantat suposa un risc, propi i dels seus entorns, que s’agreuja per l’absolut descontrol que s’evidencia a moltes universitats. A aquest risc si li ha de sumar el derivat de la mobilitat, especialment quan aquesta es fa en transport públic.

Però actualment el risc de l’estudiantat no es només físic si no també psicosocial. L’actual jovent està sotmès a una forta repressió en la seva activitat diària, especialment en la de lleure, i a una criminalització de la seva socialització com a font de transmissió vírica. S’està inculcant la idea de que el lleure social dels joves provoca la mort dels seus avis, des d’una culpabilització de l’oci ideològicament nacional-catolicista i amb tics propis de l’espanyolíssima cultura inquisitorial.

Però s’ignora deliberadament que la majoria de riscs de contagi víric van associats al lloc de treball, les aules d’estudi o el transport públic.

Aglomeració d’estudiants, 15/01/21

Des d’un moralisme preconciliar es minimitza (o maximitza) el risc en funció de la categoria imposada de “bo” (treballar, tasques de la llar, anar a estudi, viatjar amb metro, les celebracions religioses) o “dolent” (l’oci, el lleure, el sexe, viatjar amb vehicle privat…). Com si allò que, des d’un judici de valor, és considerat “bo” adquirís capacitat profilàctica antivírica.

Hem de denunciar que, ara mateix, l’acadèmia, des de la seva accepció més rància, va per lliure. Davant de l’actual limitació de drets fonamentals aquests incompliments son especialment greus i posen en evidència la situació d’arbitrarietat i autoritarisme de l’actual administració pública. Es persegueix la més mínima infracció en l’àmbit privat però no es controla i, fins hi tot, es dona consentiment a l’incompliment de mesures quan son de responsabilitat aplicativa d’aquesta mateixa administració pública.

Hem de denunciar que, en molts casos, les universitats estan prioritzant una determinada activitat (que respon a interessos particulars) per sobre de la salut pública.

 

“La primera setmana d’exàmens presencials ve marcada per contradiccions i manca de planificació”. Comunicat del sindicat d’estudiants SEPC, gener del 2021.

Font de l’article original: https://iac.cat/2021/01/25/lacademia-va-per-lliure/

Preacord pel calendari laboral PAS UPC 2021

Han estat unes intenses reunions amb l’equip de la gerència de la UPC on s’ha discutit a fons fins que s’ha arribat a un preacord.

Illustration Of Detailed Beautiful Calendar Icon Royalty Free Cliparts,  Vectors, And Stock Illustration. Image 12943337.Tot i que el CAU no ha signat el preacord del calendari, no podem dir que rebutgem tot el text d’aquest preacord de calendari. Aquesta posició té un motiu que és força rellevant.: hi ha un acord del Consell de Govern que parla del gaudi de les vacances i dels dies d’assumptes propis, entrant en oberta contradicció amb el que ara s’adopta en aquest preacord.

Us fem memòria. El gerent, de forma unilateral i sense comptar amb l’acord de la part social, va presentar juliol passat a l’aprovació del Consell de Govern, un text que vulnera frontalment el dret de gaudi dels dies de vacances i els dies per assumptes personals, dies addicionals d’assumptes particulars per antiguitat, dies addicionals de vacances per antiguitat i hores dels programes de promoció de la salut i de desenvolupament professional, i que el CEPASL i CCOO va denunciar davant d’inspecció de treball.

Acord CG/2020/05/04, de 2 de juliol de 2020, del Consell de Govern, pel qual s’aprova la fase de represa del Pla de desconfinament

a ) De forma general, la totalitat dels dies de vacances es gaudiran durant el mes d’agost, excepte que per raons de servei calgui desenvolupar les seves funcions durant aquest mes. En aquest darrer cas, el nombre de dies de vacances a gaudir durant el mes d’agost serà el màxim possible.

  1. b) Sense perjudici de l’anterior, de mutu acord entre la persona interessada i el o la responsable de la unitat, es podrà autoritzar el gaudi d’un màxim de 7 dies laborables fora del mes d’agost, sempre i quan es garanteixi la prestació de serveis.

Pàgina 7

  1. c) S’ha de facilitar el gaudiment esglaonat dels permisos per assumptes personals, dies addicionals d’assumptes particulars per antiguitat, dies addicionals de vacances per antiguitat i hores dels programes de promoció de la salut i de desenvolupament professional. Es recomana que un mínim de 2/3 dels dies i hores a què hom tingui dret s’hagin gaudit abans del 31 d’agost, tenint en compte que haurà de prevaldre en l’autorització la prestació dels serveis. 
  2. d) Per al gaudi dels dies i hores assenyalades en el punt anterior del personal que combina activitat presencial i teletreball, es prioritzarà el seu gaudi els dies que corresponguin a la prestació a distància.

Hem proposat de forma molt insistent que això quedi sense efecte, fins i tot, que gerència presenti al pròxim Consell de Govern un text per tal que es faci una addenda que estableixi que aquesta norma únicament sigui aplicable pel 2020. D’aquesta manera, a la pràctica quedaria derogat la part de l’acord del Consell de Govern que mai hauria d’haver aprovat. Això no ha estat acceptat.

No podem estar conformes amb la vulneració de drets que representa tenir un acord del Consell de Govern vigent que contradiu el preacord de calendari, ni tampoc que es vulneri el Conveni Col·lectiu en el seu article 45. En ambdós casos es tracta d’una exigència per principis i dignitat. Aquest gerent no es mereix que el preacord el signi tota la part social (CEPASL i sindicats) després de com ha tractat durant tot aquest temps a tot el PAS, com a mínim podia haver restituït el calendari del 2012, tal com també l’hi vam demanar. El CAU no oblida les retallades que la UPC va aplicar i continua aplicant.

Tot i això el CAU ha treballat i contribuït a la millora dels continguts d’ aquest preacord en benefici de tot el PAS, juntament amb la resta de sindicats del CEPASL i la JPASF, i creiem que és positiu tornar a la jornada de 35h./set després de la lluita que tots hem fet per recuperar-les.

Tot plegat s’explicarà a l’assemblea i serà sotmès a referèndum davant la plantilla del PAS.

ESMORTEIR LA NORMATIVA VIGENT ÉS ACCEPTABLE?

Benvogudes companyes i companys,

En aquests darrers dies s’ha intensificat de manera clara i progressiva la transmissió comunitària de la Covid-19 a tot Catalunya. D’altra banda les dades assistencials (ingressos en planta i en UCI) són preocupants.

Davant d’això, el Govern de la Generalitat ha adoptat un seguit de mesures, que tots coneixem i que han estat ratificades, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

De la lectura de les Resolucions vigents dictades per les autoritats sanitàries i de la darrera instrucció de Funció Pública, hem fet un exercici de comparar-les amb la darrera instrucció del Gerent de la UPC i ho hem resumit amb la següent taula:

PERSONAL ESPECIALMENT SENSIBLE

GENERALITAT

DE CATALUNYA

PROCICAT

UPC

Mesures d’impacte en la mobilitat ( PRIORITAT TREBALL A DISTÀCIA)

SI

SI

NO

Mesures de neteja i desinfecció d’espais i superfícies

SI

SI

INSUFICIENTS

PERSONAL ESPECIALMENT SENSIBLE

SI ( ART 1.3)

 

INSUFICIENT

CONCILIACIÓ FAMILIAR/AÏLLAMENT

SI (ART 5.2) I ART. 7

 

INSUFICIENT

Fruit d’aquesta comparativa adrecem la següent Carta Oberta al Rector i al Gerent:

Tant la Resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, com la Instrucció publicada al portal de la Funció Pública coincideixen en el compliment dels articles 15 i 43 de la Constitució Espanyola (en endavant CE). L’article 15 de la CE procura la garantia de la integritat física de les persones i l’article 43 de la CE la protecció de la salut.

A l’estat actual de la recerca científica, amb avenços canviants amb l’evolució del dia a dia, fins i tot d’hora en hora, ningú pot tenir la certesa sobre les formes de contagi, ni sobre l’impacte real de la propagació del virus, ni existeixen certeses científiques de les conseqüències a mitjà i llarg termini per a la salut de les persones, que s’han vist afectades en major o menor grau per aquest coronavirus.

Es per això que la Resolució i la instrucció comentades van molt més enllà del que contempla la Instrucció del Gerent. No volem entrar en valoracions, però sí que hem volgut exposar fets objectius.

D’altra banda, sí que volem recordar que en innumerables ocasions el Gerent, i per extensió el Rector de la UPC han manifestat que cal seguir les directrius que marquen les autoritats sanitàries, i és clar la normativa vigent.

Ens sorprendria força, que no es modifiqués la instrucció del Gerent per adaptar-la al que ha dit el TSJC ratificant la comentada Resolució. I ens sorprendria encara més, que es mantingués la instrucció del gerent invocant l’autonomia universitària. Aquesta autonomia no pot passar per sobre de les disposicions de l’autoritat sanitària.

Salvaguardar la salut de les persones ha de ser el primer i prioritari criteri a aplicar, perquè com recorda la Magistrada que formula el vot particular a l’auto del TSJC, un auto que ratifica les mesures adoptades per les autoritats sanitàries, en la situació en la qual ens trobem les persones podem estar infectades pel Coronavirus, ser asimptomàtiques, ignorant que estem infectades i tanmateix podem tenir una gran capacitat de transmetre el virus, i això pot portar a les persones contagiades a la mort en poc temps, o a sobreviure a la malaltia amb greus seqüeles després de patir grans sofriments, i necessitant una atenció hospitalària intensa.

Comminem al Rector i al Gerent a adaptar la instrucció UPC que s’ha publicat, a les normatives vigents esmentades en aquesta nota.

Seccció sindical CAU-IAC UPC.  19 octubre 2020.

Mobilització, dissabte 3 d’octubre: ENCERCLEM EL TSJC!

 

ENCERCLEM EL TSJC!

Mobilització de commemoració del 3r aniversari de la Vaga general antirepressiva del 3 d’octubre de 2017 (la vaga general amb més seguiment a Catalunya del segle XXI).

 

 

 

 

 

 

La Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i en defensa de les llibertats segueix la campanya tardor d’enguany, 3 d’octubre, SEGUIM LA LLUITA! Contra la repressió i per la defensa dels drets i les llibertats, que te per objectiu acabar amb l’onada de repressió social, política i sindical que estem patint al nostre país.

3 D’OCTUBRE, A LES 12H, passeig Lluís Companys 14, ENCERCLEM EL TSJC

La mobilització consistirà en una concentració i una marxa al voltant de l’edifici de “Jutjats vells” de BCN. Aquest te com a objectiu fer visible el rebuig de la ciutadania als actes d’injustícia dels tribunals i fiscalies espanyoles contra la ciutadania.

Intervindran:

  • Josep Lluis del Alcazar (P3O), Assumpta Barbens (IAC), Ester Amiel (COS), Àngel González (SO), Rosa Berrio (professorat represaliat), Montse Vinyets (advocada), Xavi Pallicer (Alerta Solidària), Gabriela Serra (ex-diputada), SEPC, Pla de Xoc Social, Sindicat de Llogateres, Sindicat d’Habitatge, Sindicat de Músics, Sanitàries en Lluita,

Des de la P3Oct considerem que cal una llei que tanqui el procés de repressió de l’estat (dels últims 10 anys) i que marqui el camí per a que les persones puguin exercir el seus drets democràtics a decidir-ho tot: tant des de la forma bàsica de l’estat; com els seus límits territorials; com fins a la forma bàsica de govern, monarquia o república, i que reconegui el dret d’autodeterminació de tots els pobles d’Europa i de tot el món.

https://3octubre.wordpress.com/

Les Víctimes de la política de no negociació de la gerència UPC

La negació de la negociació té una PRIMERA  víctima: la corresponsabilitat en l’atenció dels fills i persones d’edat avançada i/o dependents. Els que en diem la conciliació laboral.

Fiar la conciliació familiar a mesures com la flexibilitat d’horaris o les recomanacions per al teletreball, deixa a les famílies a l’albor de les negociacions amb les empreses i en el cas de la funció pública amb les administracions.

D’altra banda mentre la nostra universitat en treu pit del pla d’igualtat de gènere, els representants dels treballadors ens hem trobat una vegada i una altra amb la negativa de la gerència a abordar la qüestió de la conciliació (millor potser parlar de polítiques que facilitin la corresponsabilitat) de  les persones en la cura dels menors i de les persones d’avançada edat i/o dependents. Tanmateix, la crua realitat és que, ara com ara, qui exerceix aquesta cura de les persones que la necessiten, són molt majoritàriament dones. I heus aquí que la negativa de la gerència a abordar aquesta problemàtica, en els mateixos termes que ho fa la Generalitat de Catalunya, queda molt lluny d’una política activa vers assolir la igualtat de gènere real. I això, és molt greu.

La segona víctima de la política de negació de la negociació, practicada aquests darrers mesos per la gerència de la nostra universitat és la seguretat jurídica, en malmetre clarament els acords signats amb la part social en matèria de calendari laboral. Obliguen a fer les vacances en un determinat mes de l’any. Volen que les persones demanin dies d’assumptes propis en jornades de teletreball. Cal recordar-li a la gerència que els acords se signen per complir-se.

La tercera víctima és la seguretat en el lloc de treball. Hem vist com en alguns casos hi ha hagut persones que s’han reincorporat al lloc de treball sense disposar de mascaretes. I la gerència ho ha admès, explicant que es fa tot el possible per solucionar aquest tema. I curiosament argumenta que les persones han d’anar pel carrer amb mascareta i per tant han d’arribar a la feina amb la mascareta posada. Si bé això és cert, també és cert que la universitat està obligada per llei, a facilitar tots els mitjans possibles per preservar la seguretat de les persones davant del coronavirus.

La quarta víctima és el principi de precaució relacionat amb el tractament que han tingut les persones d’especial sensibilitat (PES). Són persones que haurien de ser les darreres persones en reincorporar-se, i fer-ho en llocs on no hi hagués tracte directe amb usuaris i estudiants.

La cinquena víctima és la confiança en les relacions gerència- representants dels treballadors. S’ha perdut en el transcurs de les converses per afrontar les fases 0,1,2, 3 i etapa de la represa. Diem converses i no negociació.  Cap dels documents presentats per la gerència al Consell de Govern han estat consensuats amb la part social. No són documents signats per la part social. Amb aquesta política de no negociació, no podia esperar-se l’acord amb la part social.

La sisena víctima ha estat la confiança del PAS en què el seu esforç en aquesta etapa de pandèmia (que encara no ha finalitzat) seria reconegut, i malauradament hem vist com s’ha demostrat un grau elevat de desconfiança vers el compromís del PAS vers la necessitat de tirar endavant la universitat en aquestes difícils circumstàncies que ens ha tocat viure.

La setena víctima és el concepte d’autonomia universitària, quan s’utilitza per imposar unes condicions pitjors pel personal si  ens fitxem en les darreres instruccions de la Generalitat de Catalunya, instruccions que cal recordar no són de caràcter imperatiu, sinó que han d’inspirar les mesures a prendre pels equips de direcció de les universitats.

La vuitena víctima de la no negociació és la concreció. Tots els documents presentats per  l’abordatge de la pandèmia, que  la gerència ha presentat  al Consell de Govern pateixen de manca de concreció. Es diu que es faran coses, però no es diu qui les ha de fer, ni que, ni com, ni qui té la responsabilitat de fer un seguiment efectiu del seu compliment.

No es tracta de queixes, ni que el PAS hagi caigut en un victimisme com a actitud, no que va. El que expliquem és la realitat de les conseqüències de la política de negació de la negociació.

Com sempre si teniu dubtes o qualsevol qüestió sobre l’etapa de represa quedem a la vostra disposició.

Ànims i cuideu-vos força.

Nota informativa Pla desconfinament UPC – 28 maig 2020

Des del CAU volem informar el PAS i a la comunitat UPC d’alguns aspectes importants de la negociació amb la Gerència del Pla de desconfinament que estem duent a terme aquests dies:

  • El Pla de desconfinament aprovat pel Consell de Govern el passat 14 de maig, com ja vam informar, no té el vistiplau de la Junta ni del Comitè del PAS i encara falta per negociar alguns aspectes de les fases 2 i 3.
  • La Generalitat ha fet una instrucció amb pautes i suggeriments per desenvolupar plans de contingències en fases 2 i 3 per l’Administració pública i organismes autònoms. És un document-guia, que en cap cas obliga ni permet fer res de manera unilateral i no negociada.
  • El Gerent de la UPC va enviar el dimarts 26 de maig a la tarda al CEPASL i la JPASF un nou document de mesures organitzatives d’aplicació al PAS per al procés de reincorporació progressiva a les fases 2 i 3, per ser negociat el dia 27 de maig a les 9:30 hores, “inspirat en la instrucció de la Generalitat”, segons ell. Conté, entre altres mesures, algunes que incompleixen i/o modifiquen acords que tenim actualment: calendari laboral, VI Conveni Col·lectiu, acord de jornades i horaris i el pacte de teletreball, modificant substancialment les condicions laborals del PAS de la UPC.
  • Aquest dimecres 27 de maig el Comitè i la Junta ens vam veure obligats a abandonar la reunió en saber que la negociació s’havia de tancar en 24-36 h sense el temps legal de negociació, tal com estableix la llei de procediment administratiu. El document s’hauria d’haver enviat com a mínim 48 h abans de la convocatòria. A més a més amb l’avís del gerent que pretenia aprovar aquestes mesures al Consell de Govern previst per dimarts vinent, i que avui ha convocat pel dimecres.
  • No s’ha fet cap seguiment ni valoració de les fases 0 i 1 a la UPC tal com indica el Pla aprovat pel C.G. Sabem que existeix un cert caos organitzatiu:  avui dia no han arribat alguns EPIs, ni s’han implantat totes les mesures de seguretat previstes al pla: pantalles, senyalització, etc. i falten els plans de contingència per unitats, els Punts Nets no tenen reposició, hi ha hagut problemes amb els accessos i algun servei no ha començat quan s’havia previst.

L’objectiu de tots aquests plans i mesures han de tenir la prioritat de garantir la seguretat i la salut de totes les persones treballadores PAS, PDI i estudiants i són l’obligació i la responsabilitat que tenen el Rector i l’equip de direcció de la UPC. Si a la fase 1, on la reincorporació presencial del personal ha estat la mínima, ja no s’han complert les mesures de salut i seguretat, no s’ha informat i format al PAS afectat abans de posar en marxa la presencialitat i, no es busquen solucions al caos organitzatiu… com serà la següent fase amb més persones treballant presencialment?

Estem enmig d’un teòric procés negociador, però no ens agraden les presses innecessàries ni el caos que estem veient, és per això que demanem en benefici de tota la comunitat UPC un canvi de rumb i un seguiment i control efectiu del procés de reincorporació de la FASE 1, per no posar en perill a més persones.

Sr. Gerent, no cal modificar les condicions laborals de les treballadores i treballadors i empitjorar-les, cal donar instruccions clares i concretes perquè després no hi hagi “altres” interpretacions, el que cal és organitzar millor.

Recordar-vos que davant qualsevol dubte teniu a la vostra disposició el Comitè d’Empresa i les diferents seccions sindicals.

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Valoració Pla desconfinament UPC maig 2020

Companyes i companys,

El document ‘Pla de desconfinament i reactivació progressiva de l’activitat UPC Maig 2020’, acordat pel Consell de Govern de la UPC al 14 de maig de 2020, no té el suport de la part social (Juntes i Comitès tant del PAS com del PDI) atès que encara està obert a la negociació de les Fases 2 i 3 i per tant remarquem que és un document que pot variar.

El CAU no ha donat suport aquest pla perquè el gerent no ha recollit les propostes que li hem fet, com ara: permisos retribuïts per conciliació, permís per compliment de deures inexcusables (com sí que té alguna universitat), un complement econòmic puntual per despeses de connexió per fer teletreball, jornada màxima de 4 hores en jornada continuada, entre d’altres.

Com ja sabeu, el Gerent de la UPC ens va informar el diumenge 17 de maig, per correu electrònic que: “a la pràctica TOTS els campus de la Universitat passen a poder realitzar les activitats previstes en la FASE 1 del Pla”, malgrat que les regions sanitàries de Barcelona i Metropolitana Nord continuen en Fase 0.

D’altra banda, ens ha sorprès que aquesta informació no vingui acompanyada d’una instrucció del rector, ja que l’Ordre Ministerial del 17 de maig diu que podrà procedir-se a l’obertura dels laboratoris universitaris per a les labors de recerca que els són pròpies i per tant, no obliga. A més a més, en el Pla de desconfinament, al punt 8 diu: “el canvi o evolució de les fases, d’acord amb allò que determinin les autoritats en funció de les dades de contagi, serà aprovat pel rector a instàncies del comitè de gestió d’emergència”. Es pot intuir que el rector i el seu equip han tingut moltes pressions per reactivar la recerca, però si va ser el rector qui va suspendre les activitats en tota la UPC, per què ara no és ell qui fa la instrucció de reactivació? Que el gerent tingui la potestat d’autoritzar les activitats que se li demanen, no vol dir que tingui la competència de decidir en quin moment es reactiven les activitats.

Creiem que la decisió de demanar a les persones que comencin a prestar alguns serveis de forma presencial, i d’obrir en els territoris que encara són en fase 0, és una decisió precipitada i que adopta el gerent unilateralment.  No és cap sorpresa per nosaltres aquesta manera de fer, tenint en compte les decisions que va prendre amb el fitxatge, el teletreball i el DPP. Cal recordar que amb la salut no es pot jugar, que no és un negoci i que s’ha de ser molt curós amb les mesures de seguretat, la informació i la formació.

Volem recordar-vos que:

  • Cap persona treballadora, que sigui personal especialment sensible, no s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut el certificat d’aptitud mèdica que ho acrediti.
  • Cap persona treballadora s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut les indicacions de dia, horari, permís d’accés i torns (si és el cas) per a la seva incorporació.
  • Quan la persona treballadora s’incorpori al seu lloc de treball, se li ha de facilitar un kit personalitzat de protecció individual, que ha de trobar als punts nets habilitats, així com les instruccions d’ús d’equipaments i espais.
  • Que quan es treballi de manera presencial, com a norma general la jornada serà continuada. Recordeu que de l’1 de juny al 30 de setembre la jornada laboral és continuada, amb una reducció de 30 minuts.
  • Us recordem, que si la persona treballadora té menors de 12 anys càrrec seu, persones dependents o persones amb dificultats d’edat avançada, podran mantenir la seva situació en format de teletreball. Per a fer‐ho caldrà que, de forma motivada ho donin a conèixer al seu o la seva cap, amb l’objectiu que aquesta ho tingui en compte a l’hora de fer la previsió per organitzar el treball presencial.
  • Que el servei presencial al lloc de treball es limitarà únicament a aquelles activitats que calgui fer de forma presencial per donar resposta al funcionament de l’equipament o al suport de l’activitat, intentant concentrar l’activitat en la jornada de matí, i el mínim de dies de presència continuada setman
  • Que la Universitat posarà a disposició del personal que hagi de treballar presencialment aigua embotellada.

Per acabar, denunciem públicament que el gerent no ha donat, ni dona, cap informació al CEPASL sobre quin és el personal que ha estat treballant presencialment, ni en quines condicions. És per això que si teniu problemes o dubtes sobre qualsevol d’aquestes situacions, podeu fer consultes i preguntes enviant un correu-e als vostres representants sindicals (Comitè d’Empresa, sindicats i delegats de Seguretat i Salut Laboral).

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Barcelona 20 de maig 2020.

 

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons