Les Víctimes de la política de no negociació de la gerència UPC

La negació de la negociació té una PRIMERA  víctima: la corresponsabilitat en l’atenció dels fills i persones d’edat avançada i/o dependents. Els que en diem la conciliació laboral.

Fiar la conciliació familiar a mesures com la flexibilitat d’horaris o les recomanacions per al teletreball, deixa a les famílies a l’albor de les negociacions amb les empreses i en el cas de la funció pública amb les administracions.

D’altra banda mentre la nostra universitat en treu pit del pla d’igualtat de gènere, els representants dels treballadors ens hem trobat una vegada i una altra amb la negativa de la gerència a abordar la qüestió de la conciliació (millor potser parlar de polítiques que facilitin la corresponsabilitat) de  les persones en la cura dels menors i de les persones d’avançada edat i/o dependents. Tanmateix, la crua realitat és que, ara com ara, qui exerceix aquesta cura de les persones que la necessiten, són molt majoritàriament dones. I heus aquí que la negativa de la gerència a abordar aquesta problemàtica, en els mateixos termes que ho fa la Generalitat de Catalunya, queda molt lluny d’una política activa vers assolir la igualtat de gènere real. I això, és molt greu.

La segona víctima de la política de negació de la negociació, practicada aquests darrers mesos per la gerència de la nostra universitat és la seguretat jurídica, en malmetre clarament els acords signats amb la part social en matèria de calendari laboral. Obliguen a fer les vacances en un determinat mes de l’any. Volen que les persones demanin dies d’assumptes propis en jornades de teletreball. Cal recordar-li a la gerència que els acords se signen per complir-se.

La tercera víctima és la seguretat en el lloc de treball. Hem vist com en alguns casos hi ha hagut persones que s’han reincorporat al lloc de treball sense disposar de mascaretes. I la gerència ho ha admès, explicant que es fa tot el possible per solucionar aquest tema. I curiosament argumenta que les persones han d’anar pel carrer amb mascareta i per tant han d’arribar a la feina amb la mascareta posada. Si bé això és cert, també és cert que la universitat està obligada per llei, a facilitar tots els mitjans possibles per preservar la seguretat de les persones davant del coronavirus.

La quarta víctima és el principi de precaució relacionat amb el tractament que han tingut les persones d’especial sensibilitat (PES). Són persones que haurien de ser les darreres persones en reincorporar-se, i fer-ho en llocs on no hi hagués tracte directe amb usuaris i estudiants.

La cinquena víctima és la confiança en les relacions gerència- representants dels treballadors. S’ha perdut en el transcurs de les converses per afrontar les fases 0,1,2, 3 i etapa de la represa. Diem converses i no negociació.  Cap dels documents presentats per la gerència al Consell de Govern han estat consensuats amb la part social. No són documents signats per la part social. Amb aquesta política de no negociació, no podia esperar-se l’acord amb la part social.

La sisena víctima ha estat la confiança del PAS en què el seu esforç en aquesta etapa de pandèmia (que encara no ha finalitzat) seria reconegut, i malauradament hem vist com s’ha demostrat un grau elevat de desconfiança vers el compromís del PAS vers la necessitat de tirar endavant la universitat en aquestes difícils circumstàncies que ens ha tocat viure.

La setena víctima és el concepte d’autonomia universitària, quan s’utilitza per imposar unes condicions pitjors pel personal si  ens fitxem en les darreres instruccions de la Generalitat de Catalunya, instruccions que cal recordar no són de caràcter imperatiu, sinó que han d’inspirar les mesures a prendre pels equips de direcció de les universitats.

La vuitena víctima de la no negociació és la concreció. Tots els documents presentats per  l’abordatge de la pandèmia, que  la gerència ha presentat  al Consell de Govern pateixen de manca de concreció. Es diu que es faran coses, però no es diu qui les ha de fer, ni que, ni com, ni qui té la responsabilitat de fer un seguiment efectiu del seu compliment.

No es tracta de queixes, ni que el PAS hagi caigut en un victimisme com a actitud, no que va. El que expliquem és la realitat de les conseqüències de la política de negació de la negociació.

Com sempre si teniu dubtes o qualsevol qüestió sobre l’etapa de represa quedem a la vostra disposició.

Ànims i cuideu-vos força.

Nota informativa Pla desconfinament UPC – 28 maig 2020

Des del CAU volem informar el PAS i a la comunitat UPC d’alguns aspectes importants de la negociació amb la Gerència del Pla de desconfinament que estem duent a terme aquests dies:

  • El Pla de desconfinament aprovat pel Consell de Govern el passat 14 de maig, com ja vam informar, no té el vistiplau de la Junta ni del Comitè del PAS i encara falta per negociar alguns aspectes de les fases 2 i 3.
  • La Generalitat ha fet una instrucció amb pautes i suggeriments per desenvolupar plans de contingències en fases 2 i 3 per l’Administració pública i organismes autònoms. És un document-guia, que en cap cas obliga ni permet fer res de manera unilateral i no negociada.
  • El Gerent de la UPC va enviar el dimarts 26 de maig a la tarda al CEPASL i la JPASF un nou document de mesures organitzatives d’aplicació al PAS per al procés de reincorporació progressiva a les fases 2 i 3, per ser negociat el dia 27 de maig a les 9:30 hores, “inspirat en la instrucció de la Generalitat”, segons ell. Conté, entre altres mesures, algunes que incompleixen i/o modifiquen acords que tenim actualment: calendari laboral, VI Conveni Col·lectiu, acord de jornades i horaris i el pacte de teletreball, modificant substancialment les condicions laborals del PAS de la UPC.
  • Aquest dimecres 27 de maig el Comitè i la Junta ens vam veure obligats a abandonar la reunió en saber que la negociació s’havia de tancar en 24-36 h sense el temps legal de negociació, tal com estableix la llei de procediment administratiu. El document s’hauria d’haver enviat com a mínim 48 h abans de la convocatòria. A més a més amb l’avís del gerent que pretenia aprovar aquestes mesures al Consell de Govern previst per dimarts vinent, i que avui ha convocat pel dimecres.
  • No s’ha fet cap seguiment ni valoració de les fases 0 i 1 a la UPC tal com indica el Pla aprovat pel C.G. Sabem que existeix un cert caos organitzatiu:  avui dia no han arribat alguns EPIs, ni s’han implantat totes les mesures de seguretat previstes al pla: pantalles, senyalització, etc. i falten els plans de contingència per unitats, els Punts Nets no tenen reposició, hi ha hagut problemes amb els accessos i algun servei no ha començat quan s’havia previst.

L’objectiu de tots aquests plans i mesures han de tenir la prioritat de garantir la seguretat i la salut de totes les persones treballadores PAS, PDI i estudiants i són l’obligació i la responsabilitat que tenen el Rector i l’equip de direcció de la UPC. Si a la fase 1, on la reincorporació presencial del personal ha estat la mínima, ja no s’han complert les mesures de salut i seguretat, no s’ha informat i format al PAS afectat abans de posar en marxa la presencialitat i, no es busquen solucions al caos organitzatiu… com serà la següent fase amb més persones treballant presencialment?

Estem enmig d’un teòric procés negociador, però no ens agraden les presses innecessàries ni el caos que estem veient, és per això que demanem en benefici de tota la comunitat UPC un canvi de rumb i un seguiment i control efectiu del procés de reincorporació de la FASE 1, per no posar en perill a més persones.

Sr. Gerent, no cal modificar les condicions laborals de les treballadores i treballadors i empitjorar-les, cal donar instruccions clares i concretes perquè després no hi hagi “altres” interpretacions, el que cal és organitzar millor.

Recordar-vos que davant qualsevol dubte teniu a la vostra disposició el Comitè d’Empresa i les diferents seccions sindicals.

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Valoració Pla desconfinament UPC maig 2020

Companyes i companys,

El document ‘Pla de desconfinament i reactivació progressiva de l’activitat UPC Maig 2020’, acordat pel Consell de Govern de la UPC al 14 de maig de 2020, no té el suport de la part social (Juntes i Comitès tant del PAS com del PDI) atès que encara està obert a la negociació de les Fases 2 i 3 i per tant remarquem que és un document que pot variar.

El CAU no ha donat suport aquest pla perquè el gerent no ha recollit les propostes que li hem fet, com ara: permisos retribuïts per conciliació, permís per compliment de deures inexcusables (com sí que té alguna universitat), un complement econòmic puntual per despeses de connexió per fer teletreball, jornada màxima de 4 hores en jornada continuada, entre d’altres.

Com ja sabeu, el Gerent de la UPC ens va informar el diumenge 17 de maig, per correu electrònic que: “a la pràctica TOTS els campus de la Universitat passen a poder realitzar les activitats previstes en la FASE 1 del Pla”, malgrat que les regions sanitàries de Barcelona i Metropolitana Nord continuen en Fase 0.

D’altra banda, ens ha sorprès que aquesta informació no vingui acompanyada d’una instrucció del rector, ja que l’Ordre Ministerial del 17 de maig diu que podrà procedir-se a l’obertura dels laboratoris universitaris per a les labors de recerca que els són pròpies i per tant, no obliga. A més a més, en el Pla de desconfinament, al punt 8 diu: “el canvi o evolució de les fases, d’acord amb allò que determinin les autoritats en funció de les dades de contagi, serà aprovat pel rector a instàncies del comitè de gestió d’emergència”. Es pot intuir que el rector i el seu equip han tingut moltes pressions per reactivar la recerca, però si va ser el rector qui va suspendre les activitats en tota la UPC, per què ara no és ell qui fa la instrucció de reactivació? Que el gerent tingui la potestat d’autoritzar les activitats que se li demanen, no vol dir que tingui la competència de decidir en quin moment es reactiven les activitats.

Creiem que la decisió de demanar a les persones que comencin a prestar alguns serveis de forma presencial, i d’obrir en els territoris que encara són en fase 0, és una decisió precipitada i que adopta el gerent unilateralment.  No és cap sorpresa per nosaltres aquesta manera de fer, tenint en compte les decisions que va prendre amb el fitxatge, el teletreball i el DPP. Cal recordar que amb la salut no es pot jugar, que no és un negoci i que s’ha de ser molt curós amb les mesures de seguretat, la informació i la formació.

Volem recordar-vos que:

  • Cap persona treballadora, que sigui personal especialment sensible, no s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut el certificat d’aptitud mèdica que ho acrediti.
  • Cap persona treballadora s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut les indicacions de dia, horari, permís d’accés i torns (si és el cas) per a la seva incorporació.
  • Quan la persona treballadora s’incorpori al seu lloc de treball, se li ha de facilitar un kit personalitzat de protecció individual, que ha de trobar als punts nets habilitats, així com les instruccions d’ús d’equipaments i espais.
  • Que quan es treballi de manera presencial, com a norma general la jornada serà continuada. Recordeu que de l’1 de juny al 30 de setembre la jornada laboral és continuada, amb una reducció de 30 minuts.
  • Us recordem, que si la persona treballadora té menors de 12 anys càrrec seu, persones dependents o persones amb dificultats d’edat avançada, podran mantenir la seva situació en format de teletreball. Per a fer‐ho caldrà que, de forma motivada ho donin a conèixer al seu o la seva cap, amb l’objectiu que aquesta ho tingui en compte a l’hora de fer la previsió per organitzar el treball presencial.
  • Que el servei presencial al lloc de treball es limitarà únicament a aquelles activitats que calgui fer de forma presencial per donar resposta al funcionament de l’equipament o al suport de l’activitat, intentant concentrar l’activitat en la jornada de matí, i el mínim de dies de presència continuada setman
  • Que la Universitat posarà a disposició del personal que hagi de treballar presencialment aigua embotellada.

Per acabar, denunciem públicament que el gerent no ha donat, ni dona, cap informació al CEPASL sobre quin és el personal que ha estat treballant presencialment, ni en quines condicions. És per això que si teniu problemes o dubtes sobre qualsevol d’aquestes situacions, podeu fer consultes i preguntes enviant un correu-e als vostres representants sindicals (Comitè d’Empresa, sindicats i delegats de Seguretat i Salut Laboral).

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Barcelona 20 de maig 2020.

 

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons

Valoració i propostes crisi Covid-19

Companyes i companys, primer de tot us volem desitjar que tots estigueu bé de salut i acompanyar-vos en aquest moment emocionalment complicat que moltes estem vivint, que ara per ara és el més important.

VALORACIÓ CRISI COVID-19 UPC

Des del CAU entenem perfectament que davant la situació en què ens vam trobar a principis de març, totalment sobrevinguda, no era senzill prendre decisions, però davant les decisions preses pel rector i el gerent volem fer constància d’unes inquietuds, dubtes, peticions i propostes que ara els hi plantegem.

No entenem per què els Rectors i la Generalitat el divendres 13 de març, van acordar com a única mesura preventiva la suspensió de l’activitat lectiva-presencial de les universitats del sistema universitari de Catalunya ( ja teníem casos de contagi a la UPC), mentre que la Generalitat decretava el tancament de tots els centres i serveis del Servei d’Educació de Catalunya.

No entenem que el divendres 13 de març en la reunió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral, moltes delegades de prevenció li vam proposar al Gerent  que tanqués la universitat, encara que fos com es fa als períodes per baixa ocupació, però la seva resposta va ser que no podia tancar. També se li va demanar que adrecés instruccions clares i concretes a tots els caps per tal que no haguessin d’interpretar-les. Exemples d’això: Un director d’una Escola i el seu equip el dijous 12 de març varen decidir suspendre la docència, o  una administradora que el primer missatge que envia al PAS era que NO SON VACANCES i tothom a teletreballar.

Denunciem no només la manca d’informació del gerent als representants dels treballadors, sinó també el fet de no haver acordat amb el CEPASL les mesures per entomar la situació, per resoldre i col·laborar amb les moltes i diferents casuístiques sobrevingudes i patides pel PAS. El PAS ha rebut instruccions i resolucions sense preguntar si patíem alguna necessitat. Tampoc entenem perquè no s’ha convocat cap reunió amb el CEPASL fins al pròxim 20 d’abril, més d’un mes després de la declaració d’alarma sanitària, quan potser ja és massa tard per algunes mesures preventives i solucionar els problemes inicials que pugui haver tingut el PAS. El PAS ha fet un important esforç d’adaptació a la nova situació, i en alguns casos (personal TIC i tallers i laboratoris, per ex.,)  han fet un sobreesforç per permetre que tota la comunitat pogués passar de cop a docència en línia i teletreball, demostrant una altra vegada capacitat de sacrifici i professionalitat.

Cal ressaltar que, davant d’aquesta situació, la reacció del PAS ha estat immillorable adaptant-se i  donant resposta immediata als requeriments de la institució. Tot i això, ens trobem que per mitjà del president del CEPASL, el gerent ens informa en data 30 de març, que un grup de 20 persones no volen teletreballar, això sense entrar a veure quines circumstàncies confluïen en aquestes persones.

No ens agrada gens aquesta afirmació incorrecta, ja que ens consta que moltes d’aquestes persones, que mai han teletreballat ni coneixen aquest sistema, estan intentant que els  seus caps els hi facilitin instruccions de com fer-ho i de quines tasques es poden fer. En alguns casos avui dia alguna persona encara no té resposta. Convé recordar que en principi el teletreball no era obligatori, i que la UPC ha de facilitar les instruccions, els instruments i les condicions a les persones que hagin de teletreballar.  Per tant, exigim que es donin les màximes facilitats a aquestes persones per poder fer treball no presencial o teletreball.

Es vergonyós que a l’apartat de FAQ’s al portal de personal es digui que les persones que no tinguin equip informàtic poden demanar autorització per recollir el que utilitza al seu lloc de treball. També es diu que en cas de no disposar de connexió a internet “el millor és contractar una línia de fibra (però aquests dies els operadors estaran col·lapsats) o contractar una línia de mòbil amb dades il·limitades que ara ja hi ha operadors que ofereixen (vodafone, yoigo, orange) i compartir la connexió amb wifi”.  De debò? Qui teletreballa i no disposa de connexió a internet ha de contractar una companyia operadora per teletreballar? I no solament això, també ha d’habilitar un espai adient, dotar-se d’una cadira que compleixi els criteris ergonòmics necessaris… Això és totalment inacceptable. Exigim una rectificació.

PROPOSTES MESURES PREVENTIVES.

Donat que aquesta situació és imposada, i que la crisi sanitària està suposant importants problemes per tota la comunitat universitària, en alguns casos situacions realment dramàtiques (traspassos de familiars, malalts greus, convivència amb aïllaments domiciliaris, etc.) creiem  que la gerència ha de donar facilitats extraordinàries, preparant amb caràcter urgent un pla amb mesures preventives per la tornada presencial (esglaonada si cal) que ja anuncien les autoritats a les setmanes vinents, acordat amb el CEPASL. Que aquest pla segueixi totes les mesures de seguretat sanitària previstes per les autoritats i experts.

Propostes del CAU al pla de mesures:

  1. Reincorporació esglaonada del personal, cal la priorització de la salut per sobre de qualsevol altra cosa.
    1. Amb esglaonament d’horaris.
    2. Reincorporació en diverses fases de les persones segons si son grup de risc o no (malalties cròniques, afeccions respiratòries prèvies a la Covid-19, edat, etc…)
    3. Facilitar poder fer tests Covid-19 previs a la reincorporació a tota la comunitat universitària que torni presencialment, per evitar que les persones asimptomàtiques puguin estendre la Covid-19.
  2. Permisos específics i amb retribució al 100% al personal que pateixi alguna de les següents situacions o d’altres que puguin succeir relacionades amb la crisi sanitària:
    1. No disposar d’eines pel teletreball (wifi, ordinador, espai de treball)
    2. Estar malalt per la Covid-19
    3. Tenir cura al domicili de confinament de familiars amb la Covid-19, cal que es consideri la Covid-19 com a malaltia greu.
    4. Tenir cura de familiars de la tercera edat, especialment sensibles al virus.
    5. Tenir cura de nens petits en el domicili de confinament.
    6. Patir personalment, o els seus familiars, casos d’estrès o malalties de salut mental agreujades o sobrevingudes per l’alarma sanitària actual.

Entenem que aquestes situacions, i altres derivades del confinament, no permeten realitzar horaris ni tasques laborals amb normalitat. Per tant, cal que la gerència sigui especialment sensible.

Adopció de les mesures necessàries per evitar contagi entre les persones:

  1. Desinfecció de tots els espais i equips de la UPC.
  2. EPI: mascaretes, guants, gel, etc.
  3. Barreres per assegurar la distància de seguretat entre les persones.
  4. Facilitar els processos per les baixes mèdiques de persones que puguin emmalaltir o presentar símptomes a conseqüència de la Covid-19

 

Som conscients de la dificultat i l’excepcionalitat sobrevinguda, però des del CAU-IAC, com no podria ser d’una altra manera, estem disposats a col·laborar i ajudar perquè tant l’adaptació laboral i personal a l’estat d’alarma, com la propera superació i retorn a les condicions més normals i favorables pel desenvolupament de la vida universitària siguin les més satisfactòries possibles per tothom. Però, per fer això, volem treballar conjuntament amb tota la comunitat UPC, i és per això que demanem, al més aviat possible, respostes als nostres dubtes i inquietuds aquí expressats, en benefici de tota la comunitat UPC. Ara més que mai cal treballar plegats i no deixar cap persona enrere.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell en primera línia.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics i aquells que han perdut un ser estimat.

Barcelona 12 d’abril 2020.

Secció sindical CAU-IAC UPC.

 

Nota: com a PAS UPC ens solidaritzem també amb la situació complicada de les estudiants UPC, i és per això que volem donar difusió d’aquesta nota (que expressa amb claredat la dificultat que moltes estudiants estan patint) d’un estudiant al portal La nostra UPC:  Les estudiants de la UPC en temps de coronavirus

Mesures especials Covid-19 i teletreball

Declaració: mesures del “Gobierno”

No és cap secret que en períodes aguts de lluita de classes (i aquesta crisi ha esdevingut l’excusa perfecte pels poderosos per disciplinar encara més el món del treball) el llenguatge esdevé la primer víctima: l’anunci del president de “Prohibir acomiadaments” n’és una mostra. Cal aclarir que prohibir l’acomiadament seria declarar nuls aquests, i amb caràcter retroactiu, doncs són milers i milers els acomiadaments que ja s’han fet des del començament d’aquesta crisi sanitària.

Per contra, aplicar la reforma laboral amb tota la seva virulència i declarar improcedents els acomiadaments que es facin a causa de la situació de pandèmia, és consagrar (a preu de saldo) l’acomiadament lliure en uns temps on els treballadors s’han estat jugant la vida anant a treballar.

El RD-L 9/2020 de divendres (27/3/2020) doncs no prohibeix els acomiadaments, ve a dir que no considerarà justificat l’acomiadament en base a les causes de suspensió i reducció de contractes del articles 22 i 23 del RD-L 8/2020. No hi ha cap prohibició d’acomiadaments, cap referència a qualsevol altra causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva. Per tant el govern no ha prohibit els acomiadaments. Per fer-ho s’hauria d’establir la nul·litat, no la improcedència.

Això ens porta a la segona mesura anunciada només fa unes hores; l’anunci de que s’aturen totes les activitats econòmiques no essencials en els propers dies. Aquesta mesura, suposa també un pas més en la regressió que suposen les dues darreres reformes laborals. Aquestes reformes laborals s’haurien de derogar amb caràcter immediat per fer front a la situació actual amb un mínim de justícia social.

Des de els sindicats que conformem la IAC feia setmanes que demanàvem la implementació de mesures en forma de permís retribuït per a totes les persones treballadores. Però aquesta mesura s’hauria d’haver pres ja fa dues setmanes, l’endarreriment es ha fet perdre un temps preciós, que malauradament mesurarem en vides. Aquest permís, que és un cessament obligatori de l’activitat,no ha de ser costejat per les treballadores. Les empreses (o les patronals de manera subsidiària) haurien d’assumir els dies de permís decretat; però especialment les mútues laborals responsables de les contingències i malalties professionals i, especialment, de la prevenció.

A més, aquesta mesura va acompanyada d’uns permisos retribuïts que hauran de ser recuperables. Estem doncs davant una tercera reforma laboral encoberta encara més regressiva que les anteriors? Són les persones treballadores les que hauran de pagar amb la renuncia a les seves vacances, o els descansos setmanals, el cost econòmic d’aquesta crisi sanitària?

En resum, les mesures del govern estan fent que les treballadores i les finances públiques estiguin costejant la crisi i això no pot ser. Sempre parlen de coresponsabilitat i ara les empreses, específicament les grans, es renten les mans. Un cop més socialitzen les pèrdues i privatitzen beneficis.

Front això cal seguir lluitant per aixecar una gran plataforma d’organitzacions per un pla de xoc social que redistribueixi la riquesa i refinanci i desprivatitzi de forma permanent el sector sanitari i alliberi de mans privades tots els recursos i els drets bàsics per posar-los al servei de l’interès comú.

Tal com venint reclamant amb molts sindicats alternatius i organitzacions socials les mesures haurien d’incloure, antre altres, l’exoneració de lloguershipoteques i subministraments bàsics; una renda bàsica incondicional per a tothom; derogació de la llei d’estrangeria i CIES i aturar la recentralització i actituds autoritàries dels cossos armats.

Animem a les persones treballadores a lluitar per un #PladeXocSocial.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics.

 


 

Us proposem un parell de lectures informatives que creiem us poden interessar:

Derechos laborales en el teletrabajo.  Laboro.

El “permiso retribuido” por coronavirus explicado para trabajadores.  Laboro

Font : https://laboro-spain.blogspot.com/

 

Drets socials i declaració conjunta – crisis coronavirus

Declaració conjunta del sindicalisme alternatiu

Organitzacions del sindicalisme alternatiu dels pobles de l’Estat espanyol han consensuat, avui 23 de març, la següent declaració conjunta respecte a la crisis del Coronavirus. La declaració rebutja acceptar que les persones treballadores, una vegada més, siguin els que assumeixin els cost econòmic de la crisis.

La declaració incorpora les signatures de: Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans,Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya IAC, Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears i STEILAS Euskal Herria.

TEXT DECLARACIÓ:

DECLARACIÓN DEL SINDICALISMO ALTERNATIVO DE LOS PUEBLOS ANTE LA CRISIS DEL CORONAVIRUS

¡No aceptaremos que las y los trabajadores paguemos la crisis una vez mas!

Los sindicatos alternativos de Euskal Herria, Galiza, Canarias, Catalunya, País Valencià i Illes Balears (Països Catalans), Andalucía, Asturies, Aragón y el resto del estado español, ante las dimensiones que esta adquiriendo la crisis por la pandemia del Covid-19 en el Estado Español y en el mundo, hacemos público el siguiente comunicado:

Ante todo destacamos y agradecemos la contribución de trabajadoras y trabajadores de la sanidad pública, en los hospitales y otros servicios residencias, servicio de atención domiciliaria, socio-sanitarios, cuidados, suministro de agua y energía, transporte, limpieza, alimentación, farmacias y muchos otros, que contribuyen con su esfuerzo a la protección de la vida de la clase trabajadora y del conjunto de la ciudadanía, en condiciones agotadoras y en sistemas de salud muchas veces pobres e inadecuados.

Denunciamos, la situación que se está viviendo en los servicios públicos, especialmente en los hospitales y las residencias de personas mayores, debido a años de recortes de los sucesivos gobiernos del PSOE y del Partido Popular que han tratado la atención médica y la prevención no como un derecho global sino como una mercancía generando enormes ganancias para las industrias farmacéuticas y de salud. Lo que demuestra que el modelo económico imperante ha fracasado y se hace imprescindible avanzar hacia un modelo alternativo en el que la vida de las personas y su entorno se coloque en primer plano.

Los sindicatos firmantes nos mostramos muy críticos con las medidas adoptadas por el nuevo gobierno, del tándem PSOE y Unidas Podemos, que sólo podemos calificar como insuficientes. Por un lado han firmado un acuerdo con los sindicato UGT y CCOO que facilitará la flexibilidad laboral y los expedientes de regulación o ERTE-s y, por otro lado, con la aplicación encubierto del artículo 155 de la constitución, se han cargado de un plumazo el auto- gobierno profundizando, aun mas si cabe, en la re-centralización del estado. Las organizaciones sindicales firmantes de este documento demandamos al Gobierno, hoy mas que nunca, que los gastos militares y destinados a la monarquía tienen que ir a la partida de gastos sociales y que lo que necesitamos son menos militares y mas personal profesional que cuiden la vida.

Como sindicatos internacionalistas, nos preocupa especialmente la situación de las personas migrantes confinadas en los campos de concentración de Lesbos, Libia, Turquía, Balcanes…, y por supuesto la situación que se pudiese generar en pueblos ocupados como Palestina o el Sáhara Occidental. Una vez confirmado que el Coronavirus ha llegado a lugares como Lesbos y viendo la situación de falta de atención médica e insalubridad, estos campos de concentración pueden convertirse en auténticos campos de exterminio.

Las y los trabajadores no debemos pagar los efectos del brote de Coronavirus en la economía global, con medidas como despidos en sectores como el turismo, el trabajo desde casa e incluso horarios de trabajo aún más flexibles. Instamos a los gobiernos a que tomen de inmediato todas las medidas necesarias para garantizar la vida y la salud de las y los trabajadores, así como la protección de sus derechos laborales.

Por todo ello reivindicamos:

  • Que el gobierno declaré dejar al estado en servicios mínimos mientras dure el confinamiento. No tiene sentido que tengamos que estamos sin salir de nuestras casas pero que sin embargo las y los trabajadores nos expongamos yendo a trabajar.
  • Que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores. Una licencia que garantice el 100% del salario de las retribuciones a los mismos que no pueden realizar teletrabajo. Esta licencia no puede quedar a expensas de la voluntad de las empresas ya que supondría dejar sin protección a los sectores mas precarizados. Es una medida de carácter general que tiene que tomar la administración púbica y que tiene que ser financiada por la patronal directamente o mediante impuestos. Exigimos que en Andalucía eliminen el requisito de las peonadas para percibir la prestación.
  • Los Servicios de prevención públicos de la salud, tienen que publicar la lista exacta de las medidas de prevención que tienen que tomar las empresas y hacerlas cumplir.
  • En caso de aplicación de ERTE-s por parte de las empresas, que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores tanto a plantilla directa como a personal sub-contratado. Se debe de garantizar ingresos económicos a trabajadoras o trabajadores autónomos que hayan visto suspendido su actividad laboral y reconocerles el derecho a recibir la prestación por desempleo.
  • Se deben enviar a casa a trabajadores y trabajadoras de los grupos de riesgo que hayan enfermado o que según el protocolo haya que aislar, garantizando el sueldo hasta el 100%.
  • No permitiremos ataques contra los derechos de la clase trabajadora con la excusa de la pandemia. Se deben de prohibir por ley los ERE-s y los despidos y se deben de blindar las pensiones. Cualquier ayuda pública a empresarios ha de conllevar la garantía del mantenimiento del empleo. Haremos frente a vacaciones o jornadas de trabajo impuestas, cambios en el horario laboral y similares fraudes que pudiese intentar la patronal.
  • Contratación de personal médico y de enfermería permanente, así como la creación de nuevas estructuras de salud públicas. Dotación al 100% del material y los equipos necesarios de desinfección y protección, proporcionado por el estado gratuitamente a la población.
  • Excepción de pagar hipotecas, alquileres, impuestos, agua, gas y luz para las personas que estén en situación de vulnerabilidad económica mientras dure la situación de excepción. Moratorias sobre los procesos de desahucio. Poner en marcha con las medidas de seguridad adecuadas servicios de obtención de comida, comedores y cobijo para las personas que no pueden tengan casa ni posibilidad de obtener alimentos. Garantizar lugares de protegidos para las mujeres que han padecido violencia machista. Garantizar documentación en regla a las personas sin papeles. Todos los derechos para todas las personas.
  • Que se legisle y se ponga en marcha, de forma inmediata, la renta básica de ciudadanía.

Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans, Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón, CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco,, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears y STEILAS Euskal Herria.

23 de marzo del 2020

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes

Manifest unitari:

Els darrers dies hem conegut com els efectes del COVID-19 afectaven encara amb més força a la classe treballadora. No parlem però, dels efectes directes que aquest nou virus té sobre la salut, sinó dels efectes sociolaborals que se’n deriven. Avui hem vist com el govern decretava unes mesures que amb el vistiplau dels sindicats grocs CCOO i UGT  queden lluny de garantir que, com deia el president de l’Estat espanyol, ningú quedi enrere.

Abans de la publicació de cap  acord, però, moltes empreses ja han tirat pel dret i han començat a efectuar acomiadaments, extincions de contractes i ERTOs, ara flexibilitzats i regularitzats a mida per les empreses, per fer pagar, una vegada més, els efectes d’una crisi a qui no en té la culpa.

Arran del tancament d’escoles, les primeres afectades les vam trobar en totes aquelles treballadores de serveis externalitzats, com monitores de menjadors, monitores de lleure o assistents socials, posant en relleu el fracàs del sistema d’externalitzacions que fa tant de temps moltes tractem d’impugnar.

Aquestes mesures s’han anat estenent a tota la resta de sectors, provocant una incertesa i una impotència entre la classe treballadora que només es pot superar gràcies al treball dels sindicats combatius que aquests dies han estat treballant sense parar per fer front a l’abandonament dels grans sindicats i dels diferents governs responsables de la legislació laboral. Unes mesures que en molts casos han pres força davant de col·lectius migrants i sense papers, que són especialment vulnerables davant de situacions com aquestes. Sense oblidar també, les treballadores autònomes, en molts casos falses autònomes, que no disposaran en molts casos de cap prestació. Així com les condicions laborals en què es troben totes aquelles treballadores de la sanitat, però també de comerços de distribució alimentària, transportistes, treballadores socials que cobreixen col·lectius altament vulnerables, serveis de neteja o treballadores que no s’aturen i treballen sota una situació de pressió i de risc gens compensada.

Els efectes d’aquestes retallades en drets laborals, a més, no fan més que agreujar la situació de les més vulnerables: El món productiu s’atura, els salaris no arriben, però els pagaments de lloguers i de les factures de subministraments bàsics segueixen endavant i la moratòria en les hipoteques es mostra totalment insuficient per moltes de nosaltres.

Ens trobem en un moment en què, a més, les dones patim per partida doble, ja que som la majoria de les treballadores dels serveis indispensables per al sosteniment de la vida (cures, neteja, sanitat), som qui assumim la majoria del treball de cures no remunerat i qui s’està fent càrrec majoritàriament de totes les persones dependents que aquests dies no tenen qui les cuidi (infants o persones grans).

Tota aquesta situació no fa més que demostrar la fallida d’un sistema capitalista i patriarcal, que usa l’estat de xoc per tapar, a més, la corrupció de la monarquia i el fracàs del sistema polític de l’Estat espanyol derivat del règim del 78.
Davant d’aquest nou atac contra la classe treballadora, anunciem que no farem ni un pas enrere, que ens estem organitzant i que lluitarem perquè ens tornin tot el que ens han volgut prendre amb l’excusa de la crisi sanitària.

  • Per la internalització de serveis públics externalitzats
  • Per la nacionalització de sectors estratègics
  • Per la paralització de TOTS els pagaments de lloguers, hipoteques i subministres bàsics
  • Per la irregularització de tots els acomiadaments, ERTOS, EROS i vulneració de drets laborals en període de crisi sanitària i el pagament del 100% del salari a càrrec de les mútues i no de la seguretat social
  • Per l’establiment d’una renda garantida que no deixi enrere a ningú

Organitzem-nos en els sindicats combatius, sindicats d’habitatge, col·lectius feministes, juvenils i de migrants. En acabar la quarantena totes al carrer a lluitar pels nostres drets!

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes!

 

Fonts de la declaració i del manifest:              Declaració conjunta      i        Manifest.

8m – vaga general!

El 24 de febrer al matí, al Departament de treball, afers socials i famílies, membres de la Secretaria de la dona de la IAC, van lliurar el preavís de convocatòria de vaga pel 8 de març de 2020 per a tot Catalunya.

El preavís es va lliurar a les 13:48, del dilluns 24 de febrer, amb registre d’entrada 0278/2770/2020. La convocatòria de vaga es promou amb, entre d’altres, els següents objectius i reivindicacions:

  • Derogar les reformes laborals vigents

  • Processos de selecció que no permetin la discriminació. Desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació
  • Jornada de 35h i una regulació cap a les 30h
  • Mesures contra la precarietat laboral
  • Acabar amb la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre
  • Incorporant la perspectiva de gènere a les malalties professionals
  • Extingir les externalitzacions
  • Implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, combatre la desigulatat de les pensions
  • Accions formatives en matèria de coeducació per educar en la diversitat
  • Erradicar la violència masclista. Eliminar la violència contra les dones
  • Programes d’igualtat i contra la violència masclista
  • Plans  a la igualtat efectiva de dones i homes; igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral
  • Avenços socials en matèria de conciliació
  • Combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures

La aturada afectarà al conjunt de totes les persones treballadors (sector públic i privat) de Catalunya i de tots els sectors productius, en tractar-se d’una vaga general.

 

La convocatòria es realitza en el marc de l’exercici del dret fonamental de vaga (art. 28.2 del text constitucional), doctrina del Tribunal constitucional i les normes internacionals dels sistemes democràtics.

8 de març de 2020: VAGA GENERAL!!
Acabem amb els sostres de vidre i amb la bretxa salarial de gènere!
Cap pas enrere en igualtat, equitat i drets!
Aquest 8 de març omplim els carrers!
Lluita i mobilitza’t!

Més informació sobre els actes i convocatòries a https://www.vagafeminista.cat/

Altres convocatòries a https://www.vagafeminista.cat/

 

Sobre el Pacte per l’estabilització de places pel PAS UPC.

Què entén el CAU-IAC UPC per estabilització? ,  entenem que l’estabilització del PAS es produeix quan el treballador/a ja ha passat uns anys prestant els seus serveis a la Universitat i quan ha passat un concurs públic, llavors, i de manera automàtica, aquestes persones haurien d’haver passat a ser fixes i indefinides perquè ja han demostrat la seva vàlua.

Per què no s’ha fet així a la UPC?  En un principi per la legislació estatal i, perquè el gerent UPC sempre  ha volgut el consentiment de la Generalitat i de la Mesa d’universitats públiques catalanes.

A la nostra universitat s’ha buscat la manera de pal·liar aquesta irregular situació, tanmateix el procés es va engegar amb retard i de manera lenta, impedint que es convoquessin els concursos previs de trasllat i promoció de les places a estabilitzar de la manera habitual pactada al Conveni (el CAU sempre ha defensat la promoció interna). Entenem que aquest retràs és responsabilitat organitzativa i provocat per la manca de voluntat política de la direcció de la UPC.

A la Mesa d’Universitats que va proposar el CAU?,  doncs que es permetés al PAS laboral temporal amb una antiguitat de més de 3 anys, optar a l’estabilització dels seus contractes a través d’un procés de concursos interns en les mateixes condicions que els laborals fixos i indefinits. Aquesta proposta va ser rebutjada argumentant temes legals, cosa que encara dubtem perquè els diferents informes jurídics no ho acaben d’aclarir.

Què es va decidir finalment?  Pacte per al Desenvolupament a la UPC de la Disposició Transitòria dissetena del 6è Conveni Col·lectiu del PASL

Perquè el vàrem signar?  Des del CAU-UPC hem intentat anar més enllà i, fins al darrer moment, no estàvem per signar el pacte, però finalment vam assolir la inclusió dels mèrits específics per la promoció del personal fix (exclusivament pel PAS que opta a les places des de nivells inferiors), el que suposava una notable millora respecte del que la universitat plantejava. Aquesta, i no cap altre, és la raó per la qual vam signar l’acord.

Esperem que el procés sigui àgil i transparent. Farem un seguiment dels concursos, i ens agradaria poder fer el control de les proves amb temps suficient i que es facin públiques les puntuacions aconseguides, intentarem que això no depengui únicament de la voluntat de la UPC.

Creiem que és, de moment i donada la situació econòmica del país, l’única possibilitat per millorar les condicions laborals i contractuals de moltes persones amb contractes temporals tal com es mereixen.

Claustres contra la repressió

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament pel debat i aprovació d’aquesta proposta. L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

Hi han participat els membres de la IAC: Salvador Villacrossa i Koki Gassiot  en representació dels CAU-IAC.

L’acte de lliurament ha estat organitzat des de la palataforma Universitats pels drets civils i la democràcia, composada per membres de la comunitat universitària catalana.

Universitats Catalanes pels Drets Civils és una iniciativa de professorat, estudiantat i persones treballadores (PAS) de la majoria d’universitats catalanes, que volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en diversos centres universitaris de Catalunya. Reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i reclamem la llibertat dels presos polítics.

Te presència a la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les persones que la integren denuncien la deriva antidemocràtica, la vulneració de drets i la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat.

Font entrada al web IAC: https://iac.cat/2019/11/20/claustres-contra-la-repressio/