Claustres contra la repressió

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament pel debat i aprovació d’aquesta proposta. L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

Hi han participat els membres de la IAC: Salvador Villacrossa i Koki Gassiot  en representació dels CAU-IAC.

L’acte de lliurament ha estat organitzat des de la palataforma Universitats pels drets civils i la democràcia, composada per membres de la comunitat universitària catalana.

Universitats Catalanes pels Drets Civils és una iniciativa de professorat, estudiantat i persones treballadores (PAS) de la majoria d’universitats catalanes, que volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en diversos centres universitaris de Catalunya. Reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i reclamem la llibertat dels presos polítics.

Te presència a la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les persones que la integren denuncien la deriva antidemocràtica, la vulneració de drets i la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat.

Font entrada al web IAC: https://iac.cat/2019/11/20/claustres-contra-la-repressio/

CAU i USTEC, al carrer!! NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT!!

Des de la representació de l’àmbit educació i universitats, els sindicats de la IAC, CAU-IAC (administració i serveis universitats) i USTEC·STES-IAC (ensenyament), i d’altres sindicats nacionals i de classe, dimarts 22 d’octubre, han decidit convocar una gran manifestació per a protestar per la repressió, les agressions i els maltractaments policials que està patint la ciutadania, especialment les persones joves, des de l’inici de les mobilitzacions generades arran de la sentència farsa contra els presos polítics catalans.

Tota la IAC i tots els sindicats que la composen, donem suport a la convocatòria, col·laborarem amb les mobilització i sortirem, al carrer, amb les nostres banderes, al costat de les companyes i companys de l’àmbit de l’ensenyament i les universitats.

Sota el lema Pels drets i les llibertats, prou repressió: NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT! els sindicats i altres entitats convocants i de suport, han fet arribar la següent convocatòria:

En els darrers dies, centenars de milers de persones han sortit als carrers en defensa dels drets i les llibertats del nostre poble. Moltes d’elles són joves i estudiants que han exercit el seu dret de ciutadania a la participació política a través de la mobilització popular.

L’enfollida resposta dels aparells policials estatals i autonòmics i de la judicatura ha estat una repressió digna d’un estat autoritari: pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen per objectiu terroritzar, coartar la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i l’exercici dels drets fonamental.

Com a persones educadores, el nostre deure és fomentar sempre el diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics, i la resolució democràtica de conflictes, valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes

Convocatòria conjunta

Per aquest motiu, convoquem el conjunt de les comunitats educativa i universitària a manifestar-se en contra de la repressió envers el nostre jovent i en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de ciutadania el proper Dijous, 24 d’octubre, a les 18:30h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Cridem també a concentrar-nos el mateix dijous a les portes dels centres universitaris durant el matí, i a les portes dels centres educatius en acabar l’horari lectiu del migdia  per llegir aquest full de protesta i de convocatòria.

USTEC·STES(IAC), INTERSINDICAL-CSC, CAU-IAC, CGT Catalunya, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Docents per la República, FAPAC, Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República Catalana), Universitats pels Drets Civils, ANC (Sectorial d’Educació, Universitats i Recerca per la Independència)

El 18-O totes a la vaga general!

Pels drets i les llibertats, contra l’atac permanent a les classes treballadores i els serveis públics el 18-O totes a la vaga general!

L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han  configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals. 

Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement  impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de  sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.

A mesura que aquestes polítiques neoliberals de guerra econòmica i social contra la classe treballadora avancen, a mesura que els governs van desmantellant l’estat social, s’aixeca l’estat penal i la repressió als treballadors augmenta exponencialment, lleis mordaces, lleis d’estrangeria, desnonaments, criminalització de la lluita social i laboral…  

Com a intersindical alternativa estarem sempre per defensar els drets de les persones treballadores, econòmics i democràtics, socials i ambientals, de tots els drets. Perquè la lluita de la classe treballadora per una vida millor inclou les reivindicacions laborals, el repartiment dels treballs i la riquesa per suposat, però també el feminisme, el dret a un medi ambient sa tant per les generacions actuals com les futures passant per la defensa dels serveis públics .

També ha de quedar clar que per nosaltres les organitzacions sindicals no són ni poden ser corretja de transmissió de cap organització ni de cap partit polític.

És per tot això que des de la IAC, davant aquest estat d’excepció permanent de les patronals i els governs contra les classes treballadores d’aquest país, convoquem vaga general a Catalunya i en la convocatòria de vaga que hem fet arribar a Foment del Treball, PIMEC i a les administracions reclamem entre d’altres:

  • La retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones (Llei Aragonés)
  • Derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012
  • Fixar de manera permanent la pujada de les pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC i derogar la reforma de l’any 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat
  • Derogació de les retallades del Reial Decret Llei 8/2010 (volem el 5%)
  • Que el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que entre d’altres qüestions garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. Contingut mínim: aplicació real i efectiva de la Renda Garantida Ciutadana. Increment en el primer pressupost de l’Ensenyament Públic, el finançament necessari per una universitat pública i de qualitat, la Sanitat Pública, els Serveis Socials i l’Administració de Justícia, acompanyat d’un pla de creació de 100.000 llocs de treball
  • Un calendari d’aplicació que abordi de manera immediata l’acord d’emergència climàtica del Govern de Catalunya i que es prenguin les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos de efecte hivernacle
  • Elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes
  • La lluita efectiva contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral, la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada. Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura
  • S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre
  • L’eliminació de l’assetjament laboral a les empreses, tant de l’àmbit públic com privat. Garantir l’eradicació del mobbing (assetjament laboral) com a eina de gestió de recursos humans; xacra endèmica de l’administració pública, i especialment de l’administració universitària
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris
  • Eliminar la precarietat i els “contractes escombraria” de les universitats públiques; tant entre el personal docent, investigador, tècnic, administratiu o d’empreses externes de l’àmbit
  • A Ensenyament, el restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a ensenyament
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais
  • Establir mesures reals de consolidació i estabilització del personal en precari de les diferents administracions públiques

 Per tant ens sobren raons per lluitar i mobilitzar-nos contra la injustícia social que estem vivint a Catalunya. I ens sumem a totes les accions i mobilitzacions a favor dels drets de la classe treballadora. Aquest 18 d’octubre buidem els llocs de treball i sortim als carrers! Vaga, vaga, vaga general!”

Manifestació  a les 17h als Jardinets de Gràcia de Barcelona

Nota de premsa unitària de la vaga fent click aquí !

Comunicat de la IAC sobre la sentència del Tribunal Suprem.

L’autotutela de drets no és un delicte: amnistia, autodeterminació.
Retallades?: Ni socials ni de llibertats

Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) no compartim la sentència i exigim la llibertat de totes les preses polítiques. Coma sindicat sempre hem defensat i defensarem que el poble català té dret a decidir  col·lectivament sobre tot allò que li afecta. Aquest dret a l’autotutela, a poder decidir el propi futur inclou tots els aspectes de la vida, model econòmic, social (…) i per suposat el dret a l’autodeterminació. Com a sindicat vam donar suport al referèndum del 1 d’octubre de 2017 i moltes de les nostres afiliades van participar de múltiples formes. 

Presó de Lladoners

El de 20 de setembre de 2017 vam veure com la Guàrdia Civil irrompia  a la conselleria d’economia  en un absurd intent de torpedinar el referèndum. Afiliades nostres estaven allà a dins i van veure com moltíssimes persones es van anar apropant al centre de Barcelona per deixar clara tant la seva intenció de votar, com el rebuig a les actuacions policials. Sempre amb un comportament no violent que ja s’havia anat veient durant tot l’estiu i les primeres setmanes de setembre quan diferents  cossos policials  miraven de trobar urnes i paperetes. Aquell dia 20 de setembre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional volgueren , infructuosament,  imposar la por. Com a sindicat tenim clar que existeix una violència estructural que es la que pateixen per exemple les persones acomiadades, les desnonades, les que no arriben a final de mes, la violència masclista o la racista. A banda d’aquestes que malauradament es donen cada dia el 20 de setembre la única violència que vam veure va ser la policial.

El dia 1 d’octubre, de fet des del 29 al 1 el va fructificar l’autoorganització popular per poder decidir en llibertat la relació amb l’Estat espanyol, tan senzill com això. No obstant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van agredir impunement milers de persones, van rebentar porteries d’escoles i centres d’atenció primària, equipaments que són temples per a la classe treballadora.

Partint del fet que convocar un referèndum no és un delicte recollit ni al codi penal la sentència és la conclusió d’un judici sense garanties, que ha impedit  contrastar el testimoni de molts policies i guàrdies civils amb els vídeos dels fets.  S’han investigat fets en dos jutjats diferents   i casi s’ha obviat la presumpció d’innocència de les persones investigades atès que  la fiscalia en no  existir proves ni de sedició, ni de rebel·lió ho ha fiat tot a l’intent dels jutges del suprem  d’obligar a les persones investigades a demostrar la seva innocència.  Cal recordar també l’execrable presència del partit d’ultradreta VOX personat com acusació particular, que part d’embrutar la imatge de la justícia ha servit per demostrar que s’ha tractat d’un judici polític car l’acusador de VOX era un preeminent diputat del partit.

Com a sindicat ens solidaritzem amb els familiars, amics i companyes de totes les preses polítiques exigim tant la seva llibertat  com el retorn de les exiliades. Exercir el dret d’autodeterminació no és un delicte i per tant s’ha de promulgar d’una llei d’amnistia.

Animem a la nostra afiliació a participar en totes les mobilitzacions en defensa dels drets i les llibertats que tant ens han costat aconseguir.

Barcelona,   14 d’octubre de 2019.                                                                  Article del web iac.cat

#19oAturemlaLleiAragonès i Al Paranimf amb “tapa-rabus”…

#19oAturemlaLleiAragonès

La IAC segueix present en la campanya contra la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, promoguda des d’ERC i el govern de la Generalitat, que es coordina des de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès. La IAC serà present en la manifestació que convoca la Plataforma, el dissabte 19 d’octubre, al centre de Barcelona, per protestar contra la seva possible aprovació La manifestació començarà a les 17h al Departament d’Economia i te previst arribar a la Plaça Sant Jaume.….                              Fés Click aquí per llegir l’article sencer

Al Paranimf amb “tapa-rabus”…

Les universitats públiques amaguen les seves vergonyes amb el comunicat inversió estratègica pel progrés social, cultural, econòmic i tecnològic després d’anys d’abandonament de les seves responsabilitats de lideratge.

El passat dimarts 8 d’octubre, a la “Sala gran” de la universitat (Paranimf de la UB), amb membres de la comunitat universitària i presència de la IAC, les persones rectores de les 8 universitats publiques catalanes van fer un acte reivindicatiu per a denunciar la insuficiencia de recursos que pateixen.             […]

Des dels CAU, la representació de la IAC entre el PAS de les universitats, s’ha manifestat que, si aquesta actitud reivindicativa es realment seriosa i va adreçada a la millora de tota la comunitat universitària, la institució ens trobarà al seu costat per a reclamar als governs el finançament necessari per a les universitats.

Fés click aquí per veure l’article sencer.

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.

Recull de notícies 14 de juny 2019

La majoria de les universitats públiques catalanes denuncien la manca de finançament i l’ofec econòmic, mentre alguna anuncia grans inversions en tecnologia espectacular.

Hem vist com algunes rectores i rectors han denunciat i reclamat obertament als mitjans de comunicació aquests darrers dies, la falta de finançament i l’ofec econòmic que pateixen les universitats públiques catalanes. (*1) (*2).

També hem vist en grans titulars per tots els mitjans un gran esdeveniment:  la propera acollida del súper computador Mare Nostrum 5 que s’ubicarà al BSC-CNS a la UPC (*3). El cost d’aquesta inversió serà sufragat un 10% per la UPC. El nostre rector ha sortit a les fotografies d’aquesta notícia dels mitjans, al costat dels representants institucionals (*4) (no sabem si haurà aprofitat per reclamar un finançament correcte i la rebaixa de les taxes, aprovada i mai executada pel Govern de la Generalitat).                                                                (*5)

Ens alegrem que la nostra universitat aculli i incorpori noves tecnologies per la recerca i la investigació. Esperem que també s’utilitzi per a la docència interna. Però lamentem no veure al nostre rector reclamant i denunciant de manera valenta i contundent, com sí que ho fan els seus col·legues, que el Govern torni a finançar la universitat amb uns pressupostos a l’alçada de la mitja del %PIB dels països de l’OCDE [Catalunya, per sota dels països de l’OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat] (*6). I també ens agradaria veure al rector UPC exigint que el Govern compleixi amb el compromís adquirit de rebaixa de les taxes universitàries i d’una millora financera. [El Parlament ha aprovat una moció on s’insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% per al curs 2019-2020, així com a recuperar el finançament de les universitats públiques del 2010, anterior a les retallades, als pressupostos del 2019. ACN. LaVanguardia 07/02/2019] (*7)

Cal posar fi a la precarietat del professorat associat i cal posar fi a la precarietat del PAS, que han patit baixades salarials, augment de jornada sense recompensa, retallades, envelliment de plantilles, no reposició de baixes ni jubilacions, etc. I cal rebaixar les abusives taxes universitàries a Catalunya, que estan apartant a les famílies de classes baixes dels estudis superiors. Volem una universitat de qualitat, amb el millor equipament, ben situada als rànquings, però també pública, correctament finançada, amb la plantilla necessària (PAS i PDI) i amb condicions i sous no precaris,  i amb uns preus (taxes) a l’abast de tothom. Senyor Rector: truqui als mitjans i faci’s moltes fotos per lluitar per tot això.

Ens agradaria que la propera fotografia (o video) del Sr. Torres, Rector de la UPC, fos a la Plaça de Sant Jaume o davant del Parlament, al costat dels seus col·legues, i acompanyats de tot el col·lectiu universitari ( estudiants, PAS i PDI), pressionant al Govern per complir els seus compromisos sobre taxes i finançament.  Nosaltres hi vindríem, i tant!

(*1) La UAB alerta d’un ofec econòmic “insostenible” – Ara.cat    (*2) Els rectors alerten de la pèrdua de qualitat si no s’inverteix en universitats. CCMA.cat

(*3) El BSC-CNS serà la seu d’un dels grans superordinadors europeus: el MareNostrum 5

(*4) El president Pedro Sánchez i el ministre Pedro Duque visiten el Barcelona Supercomputing Center. UPC.edu  (*5) Fons foto: https://www.upc.edu/ca/sala-de-premsa/noticies/el-president-pedro-sanchez-visita-el-barcelona-supercomputing-center

(*6) Catalunya, per sota dels països de la OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat .       (*7)   El Parlament insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% i a recuperar el finançament de l’any 2010. La Vanguardia.


El CAU dóna suport a la iniciativa de la ILP Universitats.

La campanya de la ILP Universitats, una Iniciativa Legislativa Popular amb la voluntat de fer efectiva la rebaixa dels preus públics universitaris aprovada en el Parlament l’any 2016.   Trobareu més informació al Twitter @ILPuniversitats i al  web https://ilpuniversitats.cat/

Recull de notícies 24 maig 2019

Us convidem a fer una lectura alternativa i crítica de notícies que no veiem als titulars dels grans mitjans. Teniu per davant un cap de setmana i una jornada de reflexió, moments ideals per llegir amb criteri sobre:

  • Precarització laboral I, el tema de les falses becàries.
  • Precarització laboral II, les administracions públiques actuen amb ‘males praxis’ davant de processos de convocatòries de places públiques, perjudicant interins i temporals que, en alguns casos fa força anys que treballen al mateix lloc.
  • El cas de l’anomenat ‘fundraising’. Torna el fantasma de les externalitzacions i els finançaments privats de les universitats públiques. Cal garantir un bon finançament sense perdre mai el control públic i social, i no ‘vendre parcel·les’ de l’educació, la recerca, etc. a interessos econòmics privats a canvi d’almoines.
  • Un estudi constata la segregació universitària per raons econòmiques, de classe social i de gènere. Hem de seguir lluitant per una universitat pública, gratuïta i de qualitat, amb un accés per tothom, però garantint, amb suport regulat des de les administracions públiques, l’accés de les classes socials amb menys mitjans econòmics.
  • Ens fem ressò i ens unim al clam d’avui 24 de maig a la vaga i protesta per la urgència climàtica del planeta (vaga FFF), i “per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta”. Trobareu la declaració del Consell de l’Estudiantat UPC amb la seva posició (a la que volem fer ressò) davant la protesta climàtica d’avui i la posició del rectorat i el Consell de Direcció UPC.

Les “falses becàries” s’organitzen a la Universitat de Barcelona per aconseguir el reconeixement de la seva relació i drets laborals La Directa

Dues estudiants han interposat demandes contra la Universitat de Barcelona perquè es reconegui la seva relació laboral i s’ha constituït una plataforma d’afectades per fer front a una situació compartida per moltes estudiants. El seu contracte formatiu els impedeix, entre molts altres drets bàsics de l’estatut de les treballadores, accedir al salari mínim interprofessional, cotitzar a la Seguretat Social o fer vacances [llegeix més]

Seu de la UB de Fisica i Quimica

La universidad catalana inicia la senda del ‘fundraising’ El Periódico

La financiación privada de las facultades públicas no alcanza el 2% del total mientras en EEUU llega al 55%. La UB ultima la creación de un departamento destinado a recoger fondos, sobre todo de exalumos. [llegeix més…]

La Diputación de Barcelona paraliza la convocatoria de 660 plazas de empleo público tras la presión sindical El Periódico

El ente público retira los criterios para acceder a un total de 660 plazas tras protagonizar las centrales sindicales un encierro en la sede central. (Por no haber negociado la convocatoria). [llegeix més…]

La universitat constata que també ella segrega per classe social i gènere. El Diari de l’Educació.

Només el 10% d’universitaris prové d’una família amb un baix capital educatiu. Pràcticament el 60% poden estudiar perquè els pares ho paguen tot o gairebé. I les dones són el 62% de l’alumnat, però en determinades carreres no arriben ni al 20%. Aquestes són algunes de les dades de l’estudi Via Universitària, que avui ha presentat la Xarxa Vives. [llegeix més…]

“L’objectiu d’aquesta segona vaga mundial és aconseguir que els estats declaren l’emergència climàtica” La Directa

Avui, se celebra la segona vaga internacional. 2.350 ciutats de 125 països, segons les últimes dades del moviment, estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria. Conversem amb Óscar Soriano, membre de Fridays For Future-València. [llegeix més…]

Oscar, de Fridays for future València
Presentació de la declaració en la sessió del Claustre Universitari de la UPC

La UPC aprova una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica. UPC

El Claustre Universitari de la UPC ha aprovat, a proposta de diferents col·lectius d’estudiants, una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica, en la línia del moviment global Fridays for Future. La declaració s’ha aprovat en el decurs de la sessió ordinària del Claustre Universitari que ha tingut lloc avui, 7 de maig. [llegeix més…]

Comunicat del Consell de l’Estudiantat UPC sobre l’estat d’urgència climàtica.

SindiCAT a la universitat (UAB)

Assumpta Barbens IAC i Koki Gassiot CAU-IAC UAB.

La IAC, des del sindicat CAU-IAC, va participar en el debat “SindiCAT, per què? I per a què?”, organitzat per UAB per la república (UABxR), el passat 15 de maig, a la Sala de cinema de la plaça Cívica de la UAB (Bellaterra), amb presència de la portaveu Assumpta Barbens i representació d’altres sindicats de Catalunya.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […]

Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […] Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

“Koki” Gassiot, de la Secció sindical dels CAU-IAC de la UAB i membre de la Coordinadora nacional confederal IAC, ha fet una explicació en clau històrica del projecte CAU i la seva inclusió dins del projecte IAC de sindicat nacional de classe. La intervenció de K. Gassiot és pot llegir a la web dels CAU de la UAB. En el torn obert, referint-se a les vagues generals del “Procés”, K. Gassiot va afirmar que no pot ser que es carregui sobre la classe treballadora tot el pes de lluita del procés, cal exigir als governs (catalans) les seves responsabilitats; amb un clar referiment/denúncia en que el pes econòmic del procés s’està fent recaure en les classes treballadores.

Podeu llegir la notícia completa al post original :
https://iac.cat/2019/05/19/sindicat-a-la-universitat-uab/

Nota informativa CAU 15 maig 2019

Nou Comitè d’Empresa.

El passat divendres 10 de maig es va constituir el nou Comitè d’Empresa del PAS Laboral (CEPASL) i es van escollir els càrrecs d’aquest òrgan: president/a i secretari/a.

Presidència: CCOO va fer l’única proposta d’assolir la presidència del CEPASL amb l’argument de ser el sindicat més votat i, la va guanyar per majoria (*1). El president del CEPASL és en Juan Pedro López Aguilera.

Secretaria: van haver dues propostes, una presentada per CCOO perquè la UGT assumís la secretaria i, d’altra banda, una del CAU amb l’argument que és el segon sindicat més votat a les darreres eleccions. Va guanyar (*2) la proposta de CCOO i el secretari del CEPASL és en José Marin Sierra de la UGT.

Lamentem que CCOO no tingui el mateix criteri i coherència que argumenten per ells mateixos a l’hora de respectar la representativitat d’altres sindicats i d’escollir els càrrecs. No respectar que el CAU és el segon sindicat més votat equival a no respectar la voluntat d’una part important del PASL. Amb això es marca una tendència negativa, i un avís en la manera de treballar al nou CEPASL per part de CCOO i d’UGT (sembla que tirem enrere 4 anys en lloc d’entendre la nova pluralitat del Comitè). Prenem nota.

A banda de la secretaria, el CAU segueix i seguirà fent feina, és per això que ja hem començat empenyent i demanant al CEPASL perquè assoleixi l’assemblea d’aquest dimecres 15 de maig.

Assemblea PASL dimecres 15 maig.

Com ja vam explicar, el CAU va fer els tràmits per convocar una assemblea de PASL per tractar la reestructuració de Serveis Generals que vol fer el Gerent. Ens vam avançar en convocar-la, davant l’allau de consultes i queixes que vam rebre del PASL, perquè el Comitè encara no estava constituït i per la manca de temps per convocar-la abans de la reunió que el personal TIC de Serveis Generals tindrà amb el gerent el divendres 17. La nostra intenció era que després de constituir-se, fos el CEPASL qui assumís la convocatòria. Doncs bé, al plenari del CEPASL de divendres passat, després d’un debat molt intens, CCOO i UGT van dir que no tenien cap queixa ni comentari del PASL per aquest tema, i van acusar el CAU d’arrossegar el Comitè a fer una assemblea que no creien necessària. També van argumentar que el dia 15 era impossible que CCOO pogués anar. Després d’escoltar les nombroses consultes i queixes que CAU i CGT havíem rebut per part del PASL, i de fer un recés a la reunió després d’adonar-se que REALMENT hi havia un conflicte, per consens de tots els sindicats presents a la reunió, es va aprovar fer l’assemblea que el CAU havia proposat.

La principal feina del CEPASL i dels sindicats és defensar els drets del PAS i donar suport i informació de tots els conflictes i temes d’interès que surtin a la UPC i en el nostre entorn laboral, i creiem que per aquesta reestructuració de serveis i de personal calia una assemblea. El CAU sempre ha defensat treballar al costat de totes les persones treballadores fent tantes assemblees com siguin necessàries. 

Som CAU, som assemblearis.

(*1) CCOO + UGT + CGT a favor, i CAU abstenció.

(*2) CCOO + UGT a favor,  CAU + CGT en contra.