COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

#Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC) s’ha decidit convocar vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració. L’objectiu és exigir la reversió de les retallades perquè 5 anys de creixement econòmic han de servir, com a mínim, per recuperar la prestació de serveis públics anterior a la crisi.

L’objectiu són un serveis públics de qualitat i universals, les demandes que formen part de la plataforma reivindicativa de la vaga permeten avançar en aquest camí. Per exemple, reduir les ràtio d’alumnat a l’educació i les de pacients a sanitat, permeten millorar l’atenció en definitiva. La convocatòria de la #Vaga29N significa lluitar per millorar els serveis públics, per recuperar drets, per redistribuir la riquesa i els treballs, per millorar les vides de la gent obrera en general, que és la que principalment utilitza el serveis públics, i de les treballadores del sector públic en particular.

La vaga del #29N, de la qual hem presentat el preavís el 17 de novbre,  ha significat la confluència de les lluites de diferents sectors dels serveis públics, ensenyament, sanitat, universitats, administració, estudiants… en definitiva l’auto-organització de les treballadores ha portat a una jornada de vaga i lluita sorgida des de baix. Pensem que aquesta és la manera de fer sindicalisme. Ens hauria agradat que encara fos un jornada de vaga més unitària, de fet encara pot ser així i cridem a les organitzacions sindicals que encara no s’han sumat a fer-ho i lluitar unides per una vida millor.

La nul·la resposta del Govern de la Generalitat ens porta a la vaga. Aquestes són les demandes, sorgides de la base, per les quals cridem a la #vaga29N. 

Exigim la reversió de totes les retallades amb l’increment pressupostari suficient per al compliment immediat de:

  • La recuperació de les pagues del 2013 i del 2014.

  • Recuperació del poder adquisitiu perdut amb la congelació salarial dels darrers anys d’acord amb la pujada del IPC.

  • Augment de totes les plantilles, en especial de serveis molt deteriorats com per exemple: SOC I serveis socials

  • Consolidació real i estabilitat del lloc de treball del personal interí amb l’aplicació de l’article 61.6 de l’EBEP.

  • Reducció taxa interinitat al 8%. Convocatòria de totes les places estructurals.

  • Jornada de 35 hores

  • Nou decret de jornada i horaris per a una flexibilitat i conciliació real
  • Reducció de les hores d’atenció directa a diferents col·lectius
  • Recuperació del FAS
  • Substitució des del primer dia de tot el personal
  • Dret a la indisposició amb declaració responsable
  • Reposar la cotització al 100% al personal interí que va veure reduïda la seva jornada
  • Recuperar el pagament del 100 % de la retribució variable per objectius (DPOs).
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada.
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública.
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral..
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris.
  • Millora i equiparació de condicions de permisos i conciliació a tots les col·lectius
  • Garantir els mateixos drets al personal interí o laboral temporal en tots els sectors i col·lectius de la Mesa General d’Empleats i Empleades Públiques i dels convenis a qui se li vinculen.
  • Restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20.
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a Ensenyament.
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys.
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais.

    Les treballadores movem la societat i per tant tenim el poder per canviar-la. Lluitem juntes per revertir les retallades i per uns pressupostos socials.

Article publicat a : iac.cat #Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades

Calendari laboral 2019

El CAU ha defensat sempre recuperar l’abans possible tots els drets socials i laborals robats amb les retallades, inclosa la setmana laboral de 35h. I així vam presentar una proposta davant del CEPASL per la negociació amb gerència i aplicar-la ja l’any 2019, ja que la llei ens permet tornar a la setmana laboral de 35h. Perquè així ho diu la disposició addicional 144(*2) d’acompanyament dels PGE(*1) del 2018.

La resta de sindicats i la gerència no tenien cap intenció de tornar a les 35h., encara que diguin que lluiten per aconseguir-les, la proba és que NO van presentar cap proposta en aquest sentit. Ara sí, han volgut maquillar l’acord amb una exposició d’intencions sense cap proposta real a darrere,  sense recuperar cap dret i de passada permetent que el rector Torres complís el seu compromís electoral de no tancar tota la universitat durant els períodes de Setmana Santa, Vacances i Nadal, encara que sigui tirant de voluntaris…  Les coses segueixen com estaven…  o no, PITJOR, perquè no tindrem les 35h. i els tancaments poden no ser obligatoris, per tant, ens podria tocar treballar-hi. Ni tant sols CCOO i UGT es posen d’acord a l’hora d’explicar com queden aquests períodes.

A la primera pàgina (preàmbul) de l’acord del calendari 2019 es pot llegir que la Comissió negociadora del Conveni ha acordat aixecar la suspensió i registrar l’acord per les 35h., a la UPC es signa un acord amb vigència per tot l’any 2019(*3) amb 37,5h. Alguns dels signants es deuen creure que quan es registri l’acord de 35h. el podrem aplicar, però tal com diu el punt 6 de l’acord, si es produeixen canvis legals, s’haurà d’acordar la seva adaptació. Per tant si alguna de les parts dilata o obvia la voluntat negociadora perdrem l’oportunitat d’aplicar les 35h. l’any 2019.

A la negociació del calendari tot semblava dat i beneït, com si a alguns sindicats i a la Direcció ja els hi anés bé complir amb el compromís del rector i, com si la proposta de gerència ja estigués aparaulada. Havent-hi canvis respecte a l’anterior calendari, per què no s’ha fet una consulta al PAS?

Davant de les preguntes de molts de vosaltres, volem aclarir que el calendari laboral es fa tenint en compte que s’han de treballar 1462 hores a l’any. Amb la jornada de 37,5 hores, menys les festes i els 6 dies d’assumptes propis, dóna un resultat de 1534,5 hores. El que suposa una diferència de 82,5 hores per poder repartir-les com es cregui convenient. Poden haver-hi tancaments, dies de regularització, etc.

Si no féssim tancaments, amb la jornada de 37,5h. faríem un excés de 158 hores, difícils de gestionar. En canvi amb la jornada de 35h. l’excés seria només de 78 hores: es treballarien menys hores diàriament, amb el benefici que suposa per a totes/s les treballadores, i aquest petit excés seria fàcilment gestionable/negociable en dies, bosses d’hores, etc. que el PAS administraria personalment, per exemple no treballant en dies de baixa ocupació (antics tancaments).

*1 PGE:   Ley 6/2018 3 julio Pressupostos Generals de l’Estat
*2 Disposición adicional centésima cuadragésima cuarta. Jornada de trabajo en el Sector Público.
*3 Punt 1. Àmbit d’aplicació i vigència.  Aquest calendari és aplicable a tot el PAS funcionari i laboral i será vigent durant l’any 2019.

Una medalla d’or per a la vergonya universitària.

Concessió de Medalles

Al proper Consell de Govern de la UPC del 24 d’octubre d’enguany, a proposta del Rector Torres i amb el vist i plau del exrector Ferrer Llop, al punt 12 de l’ordre del dia hi ha l’aprovació de la concessió de medalles d’or i de plata de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquests actes de concessió de medalles, al CAU ens porten records amb pudor de naftalina, antics, classistes i fora de lloc. Si fos per nosaltres, la UPC es podria estalviar temps i diners per sempre i eliminar aquestes distincions tan poc democràtiques, que premien mèrits que no són excepcionals i que formen part de la tasca remunerada de cadascú.

En total 3 medalles d’or, 37 medalles de plata i tota la festa. Amb aquests diners, amb quantes places es podria reforçar l’SDP de concursos?

Per què l’Antonio Barón Pladevall, gerent amb el Rector Ferrer Llop (copromotor d’aquesta iniciativa) i la lsabel Torras Junoy (gerent en funcions) no hi són? No han fet mèrits segons els promotors de la proposta?

Per què la resta de Síndics no hi són?

Per què no hi és la comunitat universitària que dia a dia, amb les retallades, falta de personal, etc fa tot el possible i més per tirar endavant aquesta UPC?

Fés click a sobre de la medalla de la vergonya i mira la presentació

Una medalla d’or per a la vergonya universitària. 

Des del CAU creiem que es vol premiar una de les actuacions més vergonyoses que s’han vist els darrers anys a la UPC: es pretén concedir la medalla d’or de la UPC a l’exrector Antoni Giró.

Aquest Rector tindrà per sempre un trist record per part de la comunitat universitària a causa de les decisions i accions preses durant el seu mandat, i que vam patir tota la comunitat UPC:

  1. Acomiadar de forma brutal, contra la decisió del Consell de Govern, més de 80 interins del PAS. Deixant-los al carrer, mentre altres universitats públiques renovaven contractes.
  2. Aplicar les retallades de drets socials i econòmics més dràstiques mai patides en les darreres dècades per part del PAS i del PDI. Alineant-se gratuïtament amb la política de les retallades del Govern de la Generalitat del Sr. Artur Mas (els altres retallen però jo més; l’alumne avantatjat de la classe de la Sra. Merkel).
  3. Deixar el deute pressupostari acumulat de la UPC més elevat dels darrers anys, que ha condicionat una política universitària restrictiva, ‘quasi’ intervinguda i molt condicionada a l’equilibri pressupostari i la reducció del deute, en detriment de la inversió, la innovació i la qualitat del servei que la institució pot oferir.
  4. Patir les protestes més nombroses de més de 500 PAS i PDI als jardins del Rectorat. I cridar les forces policials per acordonar el recinte universitari, cosa no vista des d’èpoques que tots voldríem oblidar.

Aquest senyor que va destrossar les plantilles del PAS i PDI, que va deixar en una situació econòmica patètica i deficitària una institució pública (mentre els membres del seu Consell de Direcció no es volien rebaixar els sous…) pot estar a punt de ser premiat amb una medalla d’or?

És per tots aquests motius que des del CAU-IAC creiem que seria una vergonya, i estem totalment en contra de la concessió d’aquesta medalla especialment.

Demanem al Rector Francesc Torres que retiri de l’ordre del dia la seva proposta de concessió de medalles.

Demanem als membres del Consell de Govern, en cas que el Rector no retiri la seva proposta, que hi votin en contra.

Us convidem a veure la presentació dramatitzada dels fets en aquest powerpoint.

0,5% de pèrdua de poder adquisitiu!

L’acord salarial signat pel Govern de Catalunya i els sindicats institucionals suposa un decrement de mig punt en el poder adquisitiu del PAS de les universitats públiques.

La setmana passada vam veure com els companys de les seccions sindicals institucionals (CCOO i UGT) ens comunicaven la implementació de l’acord salarial a l’administració pública catalana; inclòs universitats. Aquesta implementació i acord no es pot considerar, en absolut, una millora: ja que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu. L’increment de sou queda mig punt per sota de l’IPC.

L’increment del 1,75%, tant el 1,5% general (des de 1/1/18) com el 0,25% variable (des de 1/7/18), son d’obligat acompliment per l’aprovació del pressupost general de l’estat i son d’aplicació directa al marge de qualsevol negociació: vaja, que no son fruit de la negociació col·lectiva sindicats/empresa pública.

Per tant, l’increment retributiu per al 2018 real signat és del 1,625%. Tenint en compte que l’IPC interanual català se situa al 2,2% la pèrdua de poder adquisitiu per al 2018 signat, és del 0,575%. Vaja, que els sindicats signants han acceptat una pèrdua de més de mig punt del poder adquisitiu!

El 0,2% de diferencial entre les xifres dels comunicats CCOO- UGT i les nostres, que pretenen ser d’un 1,95% lineal, corresponen a “fons addicionals”. El propi Govern ja ha anunciat que aquest 0,2% és molt poc probable que es consolidi, podria no ser lineal i sembla que podria dependre de la dedicació horària…

Aquesta gran pèrdua de poder adquisitiu és fruit de l’acord del Govern de l’Estat amb la part social a Madrid que, des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ja vam criticar àmpliament per la seva total insuficiència; i per vincular gran part del nostre salari al creixement econòmic i als objectius de dèficit pressupostari.

L’acord no contempla cap altre compromís per recuperar retallades ni inclou la recuperació de les pagues robades del 2013 i del 2014. La gran majoria del acords signats ja s’havien d’aplicar d’ofici i rebaixen els acords previstos del Parlament. L’increment salarial, insistim, suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu. D’altra banda, tampoc significa cap compromís a les universitats de la implementació de la recuperació del cobrament del 100% de les retribucions a les “baixes” (ILT) ni de recuperació de l’horari de 1462h anuals pactades en conveni.

Des de la IAC calculem la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics en un 16,44% des del 2018, però les xifres dels CAU-IAC respecte a la pèrdua de massa salarial del PAS de les universitats públiques fins al 2017 son pitjors, i ens son superiors al 20%.

Aquesta signatura significa un menysteniment cap a les persones treballadores de l’administració pública catalana i una nova acceptació de retallades.

Els CAU-IAC, i tota la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ho tenim clar:no podem signar com a acord el que de fet ja s’hauria d’haver retornat. Volem que es compleixin els acords del Parlament i que tots els recursos públics que han anat a pagar el deute dels bancs reverteixin en una millor sanitat, educació i uns serveis públics de qualitat.

Més info (I)         Més info (II)

VOLEM EL PA SENCER!!

 

 

 

Nota informativa redactada per: Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB.

 

Suport als actes de l’1 d’octubre

Les diferents seccions sindicals del CAU i la IAC som entitats adherides i donem suport a la Plataforma 1 d’octubre i als actes i mobilitzacions que des d’allà es convoquen i us convidem a participar-hi.

“Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.  […] 

Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.”

Llegeix aquí el Manifest sencer.

A la web Plataforma 1-Octubre trobareu tota la informació per localitats de tots els actes que es celebraran per commemorar i reivindicar l’esperit de l’1 d’octubre.

11S-18: sindicalisme alternatiu / Rebuig al pacte social

11S-18: sindicalisme alternatiu

El sindicalisme alternatiu i compromès de l’Estat espanyol, reunit a Barcelona, hem acordat aquest comunicat de suport als drets polítics, socials i sindicals de Catalunya.

El sindicalisme compromès amb el dret a l’autodeterminació i contra la repressió.

L’1 d’octubre del 2017 el poble català va exercir el dret d’autodeterminació que ja es va iniciar fa anys. Des de les consultes populars que van començar al 2009, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014 o les 18 vegades que s’ha demanat a l’Estat la possibilitat de fer un referèndum.

Els sindicats signants vam estar al costat del poble català per defensar el dret a decidir lliurement el seu futur.

Els sindicats sobiranistes catalans van impulsar les vagues del 3 d’Octubre i el 8 de Novembre, tant per millorar les condicions de vida de la classe treballadora com per defensar les seves llibertats socials i laborals.      […]

[Llegir article sencer aquí]


Reunió FSM: declaració conjunta dels sindicats de classe de rebuig al pacte social

El 10 de juliol, a la reunió dels sindicats afiliats i amics de la Federació sindical mundial (FSM) celebrada a Madrid es va aprovar la declaració de rebuig al IV Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva(AENC) signat per la patronal i els sindicats institucionals de l’Estat espanyol (CCOO i UGT). Segons la declaració del FSM aquest acord significa una nova pèrdua de poder adquisitiu i aquest pacte social permet, a la patronal, fer dependre els salaris de la productivitat.

La declaració responsabilitza als sindicats institucionals de fomentar la “col·laboració de classes” i els sindicalisme “de las meses rodones”, convertint els diàlegs en claudicacions. Des del FSM no es pot acceptar cap acord que suposi una augment salarial por sota de l’IPC; i es considera que els efectes d’aquest acord son un pas més en las polítiques re-centralitzadores de l’Estat espanyol. Es considera un pas enrere en les lluites de la classe obrera i es critica que aquestes mesures no s’han portat a les assembles de treballadores i treballadors.

La declaració es posiciona també contra les polítiques imperialistes i l’espoli de riqueses que obliga a moltes persones a migracions forçades per motivacions econòmiques o pels riscs dels conflictes armats.

Per altre part s’expressa també solidaritat amb els que pateixen la repressió i el respecta al dret d’autodeterminació dels pobles; i es posiciona per un nou model polític, econòmic i social sense explotació i amb igualtat de drets de totes les persones.

Article publicat al web iac.cat

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

Monitores i monitors, Consergeries i estabilització.

A la darrera reunió abans de l’estiu (20 de juliol) del CEPASL amb gerència ens van presentar a la pantalla de la sala de reunions dues propostes de pacte pels 2 primers temes (pacte en relació a les monitores esportives i els monitors esportius i, pacte per a la millora de les dotacions en l’àmbit de recepció), que no ens han donat amb antelació per llegir, estudiar i presentar esmenes, propostes, etc.

El CAU no creu que aquesta sigui la millor manera de treballar, i considerem una falta de respecte pels representants dels treballadors, el fet de no aportar la documentació sobre els temes que s’han de tractar. Canvien els rectors, canvien els gerents, però el sistema i l’equip de treball no canvien.

Si es vol demostrar voluntat negociadora, cal presentar la documentació amb el temps adient i aconseguir així que les reunions siguin profitoses.

Monitores i monitors esportius

La gerència considera que l’activitat de monitoratge esportiu no és una activitat prioritària i ha informat sobre les places vacants que hi ha en l’àmbit de la consergeria a temps complet al personal temporal de monitores i monitors, i així si volen, poder canviar la seva situació contractual amb la UPC i condicions laborals. Aquests llocs també sortiran a l’Oferta Pública d’Ocupació.

Des del CAU creiem que això comporta per una banda, un element positiu: que les consergeries tinguin més efectius i que les monitores i monitors tinguin un futur laboral més llarg;  però d’altra banda comporta una situació que no ens agrada: la privatització total del personal que donarà les activitats dirigides.

Consergeries.

Després de més de 2 anys d’estudis i treball, de reunions i propostes en l’àmbit de consergeries la gerència continua amb la seva proposta de dimensionament de mínims (annex 1) a complir en el termini d’un any, i a sobre posant en la proposta de pacte: “…dintre de les limitacions pressupostàries i normatives.”, o cosa que és el mateix: que si ens acollim a problemes pressupostaris o de normativa no es comprometen a complir el pacte. Tot això a complir a curt termini.

En els darrers anys, els problemes de pressupost són continus, i amb la situació política actual tan moguda, les afectacions i canvis laborals normatius, lligades  a les lleis d’acompanyament de pressupostos de l’estat, als compliments de dèficit, etc. fan que condicionar un pacte a aquests factors sigui garantia de problemes o, en el pitjor dels casos, d’excuses per l’incompliment. La limitació pressupostària no pot encobrir la falta de voluntat política que percebem de l’actual equip de direcció.

El CAU el que proposa és dotar a les consergeries del personal necessari per donar un servei de qualitat i no estem d’acord a fer pactes sobre dimensionaments mínims (una persona sola a la tarda, per ex.) que no garanteix el servei que cal donar.

Celebrem que per fi una exigència reiterada de fa molt de temps del CAU estigui en aquesta proposta i reconeguin que es podia haver fet abans: el compliment de l’acord del CEPASL amb gerència de les persones que van passar el procés de concurs convocat per resolució 2171/2009 i resolt mitjançant resolució 947/2010 (els 7 auxiliars de servei que van aprovar i passar el concurs i van quedar en llista d’espera) es tindran en compte en els termes previstos en la mateixa convocatòria, és a dir,  seran els primers a proveir els llocs de treball que surtin en l’àmbit de consergeria.

A mig termini, en l’àmbit de recepció, la proposta no recull res i això vol dir que amb aquests mínims s’haurà de donar el servei per un temps indefinit.

Estabilització de plantilla.

Tot i que no ens van donar la informació per escrit, la gerència ens va comentar: un pacte conjunt amb el CEPASL i la JPASF, el número aproximat de l’Oferta Pública d’Ocupació de laborals i funcionaris sense concretar les places i que els mèrits serien un 40% de total de la puntuació.

El CAU ha demanat reiteradament que es doni formació adient al personal afectat per afrontar els processos d’estabilització (concurs), inclosos els idiomes que s’hagin d’acreditar, ja que el que s’estabilitza són les places i les persones han de guanyar el concurs. La resposta per part de la gerència va ser positiva i cal acordar el temari i calendari.

Al setembre esperem que es pugui concretar una mica més i avancem en el calendari dels concursos i dels cursos de formació.

 Bones vacances!

Jornades contra la repressió i revertir retallades.

Jornades contra la repressió política, social i sindical el 6 i 7 de juliol

La plataforma 3 d’octubre, impulsada des de la IAC i els sindicats convocants de la vaga general 3O, organitza aquesta jornada.

Amb l’objectiu de reforçar una xarxa el més àmplia possible per combatre les derives repressives de l’Estat espanyol i generar un debat entre totes aquelles organitzacions i col·lectius que hi fan front, sigui des de l’àmbit que sigui, sigui des de l’àmbit sindical, des del feminisme o des de qualsevol altre àmbit polític, la Plataforma 3 d’Octubre contra la Repressió i per les Llibertatsorganitza unes jornades de debat els propers dies 6 i 7 de juliol.

Més informació a : Plataforma 3 d’Octubre


Revertir les retallades, recuperar les pagues!

La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) es reuneix amb la nova secretària d’Administració i Funció Pública i amb la directora general de Funció Pública.

No acceptarem més dilacions, volem el retorn immediat de les pagues del 2013 i el 2014 i la reversió de totes les retallades.

Llegir més aquí