Arxiu de la categoria: IAC

Un menysteniment a sanitat i a la salut.

El pla sectorial d’universitats (curs 21/22) per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc suposa un relaxament de les mesures preventives a les universitats amb un increment de la presencialitat de l’estudiantat (fins al 70% de presencialitat) i sense l’adopció de noves mesures.

La IAC exigeix al PROCICAT que intervingui i impedeixi la implementació d’aquest pla sectorial, així com dels plans de contingències de cada universitat basats en aquesta proposta irresponsable.

Imatge arxiu web

En l’actual situació pandèmica, amb les UCI a punt de saturació, l’Atenció Primària sobrepassada des de fa mesos, les vacances del sector sanitari en risc, els tocs de queda municipal i l’alt nivell d’afectació que està patint la població que, per edat, és majoritària a la comunitat universitària, suposa un menysteniment de la salut i del personal sanitari que s’esforça per lluitar contra la pandèmia.

Aquest pla sectorial, que és proposa des del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), forma part de la pressió que s’està exercint des de “La Acadèmia” pel retorn, a la pràctica, a la plena presencialitat a les universitats. El 70% de presencialitat suposa una presencialitat als campus superior, fins hi tot, que en períodes prepandèmics.

Aquest retorn a la presencialitat, que no compta amb unes mesures de protecció dels contagis reals, respon als interessos d’una part concreta de la comunitat universitària, però en cap cas respon als interessos del conjunt de la societat: el risc de convertir les universitats en un focus de propagació de la pandèmia és inassumible.

Imatge arxiu web

Tant la Resolució SLT/2147/2021, de 8 de juliol, com la SLT/2331/2021, de 20 de juliol de salut (Gen.cat) disposen una màxim de presencialitat del 50% de l’estudiantat; no s’entén doncs com, amb les actuals crides a la prudència, el pla sectorial del 21 de juliol proposi un 70%.

Aquest pla sectorial proposa una distància de seguretat entre persones de 1,5m, excepte a les aules (el lloc on el contacte es pot allargar més temps), on el criteri serà del 70% de la capacitat. Aquest percentatge suposa que no es podrà seure cadira sí, cadira no.

Recordem que, a les aules d’ensenyament teòric, amb una capacitat limitada al 50%, només es pot assegurar una distància entre persones de… 40cm! La proposta del 70% significa que, els estudiants, estaran colze a colze, durant totes les classes, com a mínim per la seva dreta o esquerra: trencant bombolles i amb una rotació continua de companys de classe.

18J vaga de personal temporal

18J Convocada vaga de personal funcionari interí i laboral temporal contra l’abús de la temporalitat en les administracions públiques a tot l’Estat.

  • FIXESA JA!Cartell convocatòria
  • LES QUE HI SÓN ES QUEDEN!
  • CONSOLIDACIÓ DE PERSONES, NO DE VACANTS! NO A LA REFORMA D’ICETA!

 

Des de la IAC sindicat majoritari a la funció pública, donem suport a aquesta convocatòria de vaga i a totes les accions que es duran a terme aquesta setmana i convidem a totes les treballadores i treballadors afectats a secundar totes aquestes accions. Hem treballat i lluitat conjuntament amb els sindicats convocants, plataformes i altres per les mateixes reivindicacions. En un moment tan important i greu, on milers i milers de llocs de treball estan en joc, és fonamental que s’escolti la veu dels i les treballadores en el debat polític, en el mediàtic i en els despatxos on decideixen el nostre futur sense el nostre consentiment.

Aquest 18J estan convocades a la vaga totes les persones treballadores funcionàries interines i laborals temporals de les administracions públiques, de tot l’estat, pels sindicats Confederación Intersindical, Co.bas, Solidaridad Obrera, SAS, CUT Galiza, Intersindical Valenciana i ISTA.

Aquesta vaga té com a objectiu fonamental el que s’estableixi una nova normativa estatal que asseguri la consolidació de l’ocupació de tots els empleats públics actualment en situació d’interinitat de les administracions local, autonòmica i estatal, així com l’enfortiment de tots els serveis que es presten a la ciutadania des de l’administració pública.

Comunicat IAC

Comunicat IAC

Reclamem:

  • L’estabilitat dels empleats públics en situació d’interinitat. Pretenem que s’estableixi una legislació que realment reculli la consolidació de personal en abús de temporalitat, d’acord amb el que estableix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de 19 de març de 2020, que va determinar que Espanya abusa dels contractes successius del personal interí.

D’altra banda, la proposta de modificació de l’EBEP del ministre Iceta, no només no soluciona el problema sinó que l’agreujarà encara més, ja que sanciona les treballadores i treballadors en abús de temporalitat amb l’acomiadament forçós i sense indemnització, no aporta solucions a la temporalitat i, fins i tot, promou la precarització de les plantilles. Pretén resoldre la temporalitat amb més temporalitat, penalitza a les i els usuaris dels serveis públics, pel què és una amenaça latent per a la continuïtat dels serveis públics i, en definitiva, no contempla cap solució al col·lectiu de personal actual en abús de temporalitat

PLATAFORMA REIVINDICATIVA

  • Estabilització de totes les persones en situació d’interinitat fraudulenta de totes les administra
  • Modificacions normatives que possibilitin l’estabilització que es reclama.
  • Retirada de el pla de modificació del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic proposat pel ministre de Política Territorial en el si de la Taula de la Funció Pública.
  • Potenciació i reforç dels Serveis Públics.

18J, A LES 12:00, CONCENTRACIÓ A Plaça Sant Jaume.

Font de la notícia: https://iac.cat/2021/06/10/18j-vaga-de-personal-temporal/

 

 

Per un 1 de maig anticapitalista.

Nova convocatòria d’un primer de maig unitari des del sindicalisme combatiu. Aquest 1r de maig tal i com es va fer l’any passat, la Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) lidera la convocatòria unitària del sindicalisme combatiu. 

Concentracions:

  • Mataró: Plaça Miquel Biada (11:30)
  • Lleida: Plaça del Treball (12:00)
  • Barcelona: Passeig de gràcia/Provença (17h)
  • Girona: Can Ninetes (17:30)
  • Tarragona: plaça Imperial Tarraco (18:30)

Per un primer 1 de maig anticapitalista

La pandèmia ha posat en evidència que l’actual model de producció i distribució de mercaderies, un model econòmic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques, però també de catàstrofes ecològiques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els límits biofísics del planeta.

Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educació, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de l’Estat tenen un caràcter netament criminal.

Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a l’alça per empreses i fons voltors.

Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitària no tenien ni per EPIs, mentre el sistema col·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenció de malalties (ECDC), esdeveníem el país del món amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 més alt del món; les clíniques i laboratoris privats es feien d’or amb proves PCR i tests ràpids…, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.   […]

Per tot això, aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials és proposa una primera agenda política, social i laboral per construir aquesta alternativa:

  • Reindustrialització i relocalització industrial en clau ecològica, sota control públic i comunitari .
  • Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció.
  • Derogació total i completa de les reformes laborals del PSOE i PP: la clau de la precarietat.
  • Incorporació de les treballadores de la llar i les cures a el règim general de la seguretat social, l’eliminació de l’acomiadament per desistiment de l’ocupador.
  • Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats social per garantir justícia ràpida i gratuïta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys.
  • Renda bàsica universal d’emergència social per tal de garantir que hi accedeixi tothom, sense condicions, ni requisits d’accés.
  • Un Increment del SMI a 1300€.
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, repartiment de tots els treballs
  • Expropiació i ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependència i educació públics 100% sense discriminació, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacèutica.
  • Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a Canàries. Regularització sense condicions!
  • No al pagament del deute públic.
  • Derogació de la llei Mordassa, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.

Intersindical alternativa de Catalunya
1r de maig de 2021                  

Manifest IAC 1r de maig de 2021
(manifest sencer en .pdf)

Represaliades universitàries, 8 de març i més

5 represaliades més de les universitats…

Els Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ens posicionem contra el procés repressiu als membre de la sindicatura electoral de l’1-O.

El proper 2 de març és prevista l’inici del judici de repressió contra els 5 membres de la sindicatura electoral, companyes i companys de la comunitat universitària, per haver vetllat pel just desenvolupament democràtic del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Entenem que aquest judici inquisitorial és un pas més en la deriva antidemocràtica de la restitució monàrquica del règim del 78, un pas més en la imposició d’un model d’estat basat en la violència judicial i policial.

Des dels CAU-IAC donem suport a totes les mobilitzacions antirepressives i ens solidaritzem amb totes les víctimes de la repressió monàrquica.

El 2 de març, a les 08:30, s’ha convocat concentració de suport a la Ciutat de la justícia de Barcelona per acompanyar a les persones represaliades de la sindicatura electoral en el moment d’inici del seu judici, amb el lema no els deixarem sols!

Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC)


Convocada la vaga general feminista del 2021

Aquest dilluns 22 de febrer, a les 11:30 els sindicats convocants han fet, davant de la Direcció general de relacions Laborals i qualitat en el treball, del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, la roda de premsa per anunciar la convocatòria de vaga general feminista pel 8 de març 2021.

Assumpta Barbens, portaveu de la Secretaria de la dona de la IAC, ha llegit el manifest IAC redactat per l’ocasió. Podeu veure el video complert de la lectura del manifest a Youtube.

La IAC a entrat a registre el preavís (convocatòria formal administrativa) de la vaga general que s’adreça tots els sectors productius de l’àmbit territorial de Catalunya i l’àmbit funcional corresponents a totes les persones treballadores, aturades i jubilades de Catalunya. Aquesta convocatòria de vaga general ha estat aprovada per la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC. La vaga s’iniciarà a les 00:00 del 8 de març de 2021 fins a les 24:00. El preavís de la convocatòria de vaga s’ha lliurat a registre amb una antelació superior als 10 dies establerts per llei.

8M, vaga general

La Coordinadora nacional confederal de la IAC va decidir, el passat dimarts 2 de febrer, la convocatòria de vaga general el 8 de març de 2021 dia de la dona treballadora.

Enguany, les reivindicacions de la convocatòria de la jornada de vaga general son, de forma resumida, les següents:

  1. Derogar les reformes laborals vigents.
  2. Eliminar la bretxa de les pensions.
  3. Processos de selecció públics i objectius que no permetin la discriminació.
  4. Jornada laboral completa de 35 hores. Establir mesures contra la precarietat laboral.
  5. Reconèixer i millorar les condicions laborals de les dones treballadores.
  6. Modificar el RD1299 (2006) de malalties professionals.
  7. Extingir les externalitzacions.
  8. Llei d’igualtat retributiva real.
  9. Compliment de la Llei d’accions formatives en matèria de coeducació.
  10. Compliment de la llei per erradicar la violència masclista. Partides pressupostàries suficients en els diversos pressupostos destinades als programes d’igualtat i contra la violència masclista.
  11. Igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i eliminar la bretxa digital.
  12. Avenços socials en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions.

Hasél: segueixen trucant de matinada…

Pposicionament de rebuig de la IAC a la repressió social, política i sindical contra el dret a protesta i la llibertat d’expressió.


Carta oberta al rector de la UAB 

La Secció sindical dels Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC) de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ha fet arribar al rector de la UAB la carta oberta adjunta.

Els CAU-IAC, davant del brot de COVID-19 detectat ahir a la UAB, exigeixen l’aturada de la docència presencial, la convocatòria de Comitè de seguretat i salut (CSS), la substitució de l’actual presidència del CSS i l’acompliment de les normatives.

Carta oberta al rector de la UAB


Fonts dels articles: iac.cat i https://cau.uab.cat/carta-oberta-al-rector-de-la-uab/

L’ACADÈMIA, va per lliure?

Article publicat al web iac.cat 25 gener 2021.

Des de la IAC hem de denunciar l’actual situació pels greus riscs que suposa l’incompliment de les mesures sanitàries en l’àmbit universitari, especialment com a node de contacte i comunicació social que suposa.

Les informacions de les nostres delegades i delgats sindicals (dels CAU-IAC) ens indiquen l’incompliment sistemàtic de les mesures bàsiques de protecció imposades des de la Generalitat de Catalunya. Les prohibicions de fer reunions de més de 6 persones, reduir els contactes, de distància física interpersonal o limitar el contacte social al grups bombolla s’estan incomplint en l’entorn universitari.

La situació ha arribat al nivell d’absurditat d’alguns alts càrrecs (possiblement terra-planistes) que han afirmat que la Covid-19 no es pot transmetre dins dels campus. Aquesta creença va arribar al paroxisme quan, a la sessió de Claustre de la UAB del passat 22 de desembre, a les portes del que ja s’estava anomenant tercera onada, un representatiu grup d’acadèmics va exigir el retorn immediat a l’activitat presencial als campus.

Esperant l’inici d’un examen, 02/11/20

Des de l’aprovació de l’actual estat d’alarma s’ha limitat, per qüestions sanitàries, la docència als campus. La docència ha de ser no presencial, amb les excepcions de les pràctiques i avaluacions. Això significa que els estudiants, només, haurien de ser a les universitats a les aules, fent exàmens, o als laboratoris, fent les pràctiques. Aquestes mesures exigeixen, a més, extremar les precaucions. Val a dir que pràctiques i avaluacions presencials son permeses de forma excepcional, en cap cas obligatòria.

Malgrat aquestes disposicions, segons membres de la comunitat universitària, i no de forma excepcional, en molts casos s’ha continuat la docència presencial, camuflada de pràctiques, amb la tolerància dels responsables docents i administratius; aquestes infraccions s’han detectat especialment en els estudis de postgrau.

30/11/20

Però el riscs s’han evidenciat específicament en exàmens i avaluacions. Ja en la primera fase d’avaluacions de la tardor, en plena segona onada, es varen detectar multitud d’infraccions. Una de les més habituals ha estat no respectar la distància de seguretat entre persones, que en alguns casos, han quedat en 40cm entre l’estudiantat avaluat a les aules. També es van detectar problemes greus d’aglomeracions als passadissos, la utilització d’espais inadequats com a refectoris improvisats o la concentració de persones a les entrades dels edificis sense mesures de seguretat.

Malgrat els avisos fets des dels nostres delgats/es sindicals als responsables institucionals (via comitès de seguretat i salut) les correctives aplicades han estat poques, o nul·les. És més, des de les mateixes gerències se’ns ha fet saber que, algunes universitats, no han pres cap mesura específica enfocada a extremar les precaucions per les excepcionalitats de pràctiques i avaluacions, i que les úniques mesures preventives son les implementades abans de declaració de l’actual estat d’alarma.

Per si fos poc, les mateixes fonts ens han informat que tampoc es porta un registre o seguiment de les activitats docents autoritzades (pràctiques i avaluacions) ni es fa un control d’accés als edificis per permetre només les presències derivades de les excepcionalitats autoritzades.

Examen 15/01/21

Tot això implica que, en aquestes universitats, no s’està fent cap control de les activitats docents autoritzades i que, les responsabilitats administratives, no tenen ni punyetera idea del que està passant; ni als campus ni a les seves aules.

En aquest aspecte cal citar la resolució del rectorat de la UB establint mesures per a l’avaluació no presencial. Mesures que, tot i anar en la direcció correcte des del punt de vista sanitari, qualifiquem de poc valentes; ja que, la UB, ni tan sols arriba a l’atreviment de “recomanar” les avaluacions no presencials.

L’actual cicle d’avaluacions hivernal ja ha aixecat queixes i denúncies de les organitzacions d’estudiants davant dels riscs i males condicions ergonòmiques (des d’aquí els expressem el nostre suport). La presencialitat a les aules de l’estudiantat suposa un risc, propi i dels seus entorns, que s’agreuja per l’absolut descontrol que s’evidencia a moltes universitats. A aquest risc si li ha de sumar el derivat de la mobilitat, especialment quan aquesta es fa en transport públic.

Però actualment el risc de l’estudiantat no es només físic si no també psicosocial. L’actual jovent està sotmès a una forta repressió en la seva activitat diària, especialment en la de lleure, i a una criminalització de la seva socialització com a font de transmissió vírica. S’està inculcant la idea de que el lleure social dels joves provoca la mort dels seus avis, des d’una culpabilització de l’oci ideològicament nacional-catolicista i amb tics propis de l’espanyolíssima cultura inquisitorial.

Però s’ignora deliberadament que la majoria de riscs de contagi víric van associats al lloc de treball, les aules d’estudi o el transport públic.

Aglomeració d’estudiants, 15/01/21

Des d’un moralisme preconciliar es minimitza (o maximitza) el risc en funció de la categoria imposada de “bo” (treballar, tasques de la llar, anar a estudi, viatjar amb metro, les celebracions religioses) o “dolent” (l’oci, el lleure, el sexe, viatjar amb vehicle privat…). Com si allò que, des d’un judici de valor, és considerat “bo” adquirís capacitat profilàctica antivírica.

Hem de denunciar que, ara mateix, l’acadèmia, des de la seva accepció més rància, va per lliure. Davant de l’actual limitació de drets fonamentals aquests incompliments son especialment greus i posen en evidència la situació d’arbitrarietat i autoritarisme de l’actual administració pública. Es persegueix la més mínima infracció en l’àmbit privat però no es controla i, fins hi tot, es dona consentiment a l’incompliment de mesures quan son de responsabilitat aplicativa d’aquesta mateixa administració pública.

Hem de denunciar que, en molts casos, les universitats estan prioritzant una determinada activitat (que respon a interessos particulars) per sobre de la salut pública.

 

“La primera setmana d’exàmens presencials ve marcada per contradiccions i manca de planificació”. Comunicat del sindicat d’estudiants SEPC, gener del 2021.

Font de l’article original: https://iac.cat/2021/01/25/lacademia-va-per-lliure/

Mobilització, dissabte 3 d’octubre: ENCERCLEM EL TSJC!

 

ENCERCLEM EL TSJC!

Mobilització de commemoració del 3r aniversari de la Vaga general antirepressiva del 3 d’octubre de 2017 (la vaga general amb més seguiment a Catalunya del segle XXI).

 

 

 

 

 

 

La Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i en defensa de les llibertats segueix la campanya tardor d’enguany, 3 d’octubre, SEGUIM LA LLUITA! Contra la repressió i per la defensa dels drets i les llibertats, que te per objectiu acabar amb l’onada de repressió social, política i sindical que estem patint al nostre país.

3 D’OCTUBRE, A LES 12H, passeig Lluís Companys 14, ENCERCLEM EL TSJC

La mobilització consistirà en una concentració i una marxa al voltant de l’edifici de “Jutjats vells” de BCN. Aquest te com a objectiu fer visible el rebuig de la ciutadania als actes d’injustícia dels tribunals i fiscalies espanyoles contra la ciutadania.

Intervindran:

  • Josep Lluis del Alcazar (P3O), Assumpta Barbens (IAC), Ester Amiel (COS), Àngel González (SO), Rosa Berrio (professorat represaliat), Montse Vinyets (advocada), Xavi Pallicer (Alerta Solidària), Gabriela Serra (ex-diputada), SEPC, Pla de Xoc Social, Sindicat de Llogateres, Sindicat d’Habitatge, Sindicat de Músics, Sanitàries en Lluita,

Des de la P3Oct considerem que cal una llei que tanqui el procés de repressió de l’estat (dels últims 10 anys) i que marqui el camí per a que les persones puguin exercir el seus drets democràtics a decidir-ho tot: tant des de la forma bàsica de l’estat; com els seus límits territorials; com fins a la forma bàsica de govern, monarquia o república, i que reconegui el dret d’autodeterminació de tots els pobles d’Europa i de tot el món.

https://3octubre.wordpress.com/

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons

Mesures especials Covid-19 i teletreball

Declaració: mesures del “Gobierno”

No és cap secret que en períodes aguts de lluita de classes (i aquesta crisi ha esdevingut l’excusa perfecte pels poderosos per disciplinar encara més el món del treball) el llenguatge esdevé la primer víctima: l’anunci del president de “Prohibir acomiadaments” n’és una mostra. Cal aclarir que prohibir l’acomiadament seria declarar nuls aquests, i amb caràcter retroactiu, doncs són milers i milers els acomiadaments que ja s’han fet des del començament d’aquesta crisi sanitària.

Per contra, aplicar la reforma laboral amb tota la seva virulència i declarar improcedents els acomiadaments que es facin a causa de la situació de pandèmia, és consagrar (a preu de saldo) l’acomiadament lliure en uns temps on els treballadors s’han estat jugant la vida anant a treballar.

El RD-L 9/2020 de divendres (27/3/2020) doncs no prohibeix els acomiadaments, ve a dir que no considerarà justificat l’acomiadament en base a les causes de suspensió i reducció de contractes del articles 22 i 23 del RD-L 8/2020. No hi ha cap prohibició d’acomiadaments, cap referència a qualsevol altra causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva. Per tant el govern no ha prohibit els acomiadaments. Per fer-ho s’hauria d’establir la nul·litat, no la improcedència.

Això ens porta a la segona mesura anunciada només fa unes hores; l’anunci de que s’aturen totes les activitats econòmiques no essencials en els propers dies. Aquesta mesura, suposa també un pas més en la regressió que suposen les dues darreres reformes laborals. Aquestes reformes laborals s’haurien de derogar amb caràcter immediat per fer front a la situació actual amb un mínim de justícia social.

Des de els sindicats que conformem la IAC feia setmanes que demanàvem la implementació de mesures en forma de permís retribuït per a totes les persones treballadores. Però aquesta mesura s’hauria d’haver pres ja fa dues setmanes, l’endarreriment es ha fet perdre un temps preciós, que malauradament mesurarem en vides. Aquest permís, que és un cessament obligatori de l’activitat,no ha de ser costejat per les treballadores. Les empreses (o les patronals de manera subsidiària) haurien d’assumir els dies de permís decretat; però especialment les mútues laborals responsables de les contingències i malalties professionals i, especialment, de la prevenció.

A més, aquesta mesura va acompanyada d’uns permisos retribuïts que hauran de ser recuperables. Estem doncs davant una tercera reforma laboral encoberta encara més regressiva que les anteriors? Són les persones treballadores les que hauran de pagar amb la renuncia a les seves vacances, o els descansos setmanals, el cost econòmic d’aquesta crisi sanitària?

En resum, les mesures del govern estan fent que les treballadores i les finances públiques estiguin costejant la crisi i això no pot ser. Sempre parlen de coresponsabilitat i ara les empreses, específicament les grans, es renten les mans. Un cop més socialitzen les pèrdues i privatitzen beneficis.

Front això cal seguir lluitant per aixecar una gran plataforma d’organitzacions per un pla de xoc social que redistribueixi la riquesa i refinanci i desprivatitzi de forma permanent el sector sanitari i alliberi de mans privades tots els recursos i els drets bàsics per posar-los al servei de l’interès comú.

Tal com venint reclamant amb molts sindicats alternatius i organitzacions socials les mesures haurien d’incloure, antre altres, l’exoneració de lloguershipoteques i subministraments bàsics; una renda bàsica incondicional per a tothom; derogació de la llei d’estrangeria i CIES i aturar la recentralització i actituds autoritàries dels cossos armats.

Animem a les persones treballadores a lluitar per un #PladeXocSocial.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics.

 


 

Us proposem un parell de lectures informatives que creiem us poden interessar:

Derechos laborales en el teletrabajo.  Laboro.

El “permiso retribuido” por coronavirus explicado para trabajadores.  Laboro

Font : https://laboro-spain.blogspot.com/

 

Drets socials i declaració conjunta – crisis coronavirus

Declaració conjunta del sindicalisme alternatiu

Organitzacions del sindicalisme alternatiu dels pobles de l’Estat espanyol han consensuat, avui 23 de març, la següent declaració conjunta respecte a la crisis del Coronavirus. La declaració rebutja acceptar que les persones treballadores, una vegada més, siguin els que assumeixin els cost econòmic de la crisis.

La declaració incorpora les signatures de: Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans,Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya IAC, Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears i STEILAS Euskal Herria.

TEXT DECLARACIÓ:

DECLARACIÓN DEL SINDICALISMO ALTERNATIVO DE LOS PUEBLOS ANTE LA CRISIS DEL CORONAVIRUS

¡No aceptaremos que las y los trabajadores paguemos la crisis una vez mas!

Los sindicatos alternativos de Euskal Herria, Galiza, Canarias, Catalunya, País Valencià i Illes Balears (Països Catalans), Andalucía, Asturies, Aragón y el resto del estado español, ante las dimensiones que esta adquiriendo la crisis por la pandemia del Covid-19 en el Estado Español y en el mundo, hacemos público el siguiente comunicado:

Ante todo destacamos y agradecemos la contribución de trabajadoras y trabajadores de la sanidad pública, en los hospitales y otros servicios residencias, servicio de atención domiciliaria, socio-sanitarios, cuidados, suministro de agua y energía, transporte, limpieza, alimentación, farmacias y muchos otros, que contribuyen con su esfuerzo a la protección de la vida de la clase trabajadora y del conjunto de la ciudadanía, en condiciones agotadoras y en sistemas de salud muchas veces pobres e inadecuados.

Denunciamos, la situación que se está viviendo en los servicios públicos, especialmente en los hospitales y las residencias de personas mayores, debido a años de recortes de los sucesivos gobiernos del PSOE y del Partido Popular que han tratado la atención médica y la prevención no como un derecho global sino como una mercancía generando enormes ganancias para las industrias farmacéuticas y de salud. Lo que demuestra que el modelo económico imperante ha fracasado y se hace imprescindible avanzar hacia un modelo alternativo en el que la vida de las personas y su entorno se coloque en primer plano.

Los sindicatos firmantes nos mostramos muy críticos con las medidas adoptadas por el nuevo gobierno, del tándem PSOE y Unidas Podemos, que sólo podemos calificar como insuficientes. Por un lado han firmado un acuerdo con los sindicato UGT y CCOO que facilitará la flexibilidad laboral y los expedientes de regulación o ERTE-s y, por otro lado, con la aplicación encubierto del artículo 155 de la constitución, se han cargado de un plumazo el auto- gobierno profundizando, aun mas si cabe, en la re-centralización del estado. Las organizaciones sindicales firmantes de este documento demandamos al Gobierno, hoy mas que nunca, que los gastos militares y destinados a la monarquía tienen que ir a la partida de gastos sociales y que lo que necesitamos son menos militares y mas personal profesional que cuiden la vida.

Como sindicatos internacionalistas, nos preocupa especialmente la situación de las personas migrantes confinadas en los campos de concentración de Lesbos, Libia, Turquía, Balcanes…, y por supuesto la situación que se pudiese generar en pueblos ocupados como Palestina o el Sáhara Occidental. Una vez confirmado que el Coronavirus ha llegado a lugares como Lesbos y viendo la situación de falta de atención médica e insalubridad, estos campos de concentración pueden convertirse en auténticos campos de exterminio.

Las y los trabajadores no debemos pagar los efectos del brote de Coronavirus en la economía global, con medidas como despidos en sectores como el turismo, el trabajo desde casa e incluso horarios de trabajo aún más flexibles. Instamos a los gobiernos a que tomen de inmediato todas las medidas necesarias para garantizar la vida y la salud de las y los trabajadores, así como la protección de sus derechos laborales.

Por todo ello reivindicamos:

  • Que el gobierno declaré dejar al estado en servicios mínimos mientras dure el confinamiento. No tiene sentido que tengamos que estamos sin salir de nuestras casas pero que sin embargo las y los trabajadores nos expongamos yendo a trabajar.
  • Que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores. Una licencia que garantice el 100% del salario de las retribuciones a los mismos que no pueden realizar teletrabajo. Esta licencia no puede quedar a expensas de la voluntad de las empresas ya que supondría dejar sin protección a los sectores mas precarizados. Es una medida de carácter general que tiene que tomar la administración púbica y que tiene que ser financiada por la patronal directamente o mediante impuestos. Exigimos que en Andalucía eliminen el requisito de las peonadas para percibir la prestación.
  • Los Servicios de prevención públicos de la salud, tienen que publicar la lista exacta de las medidas de prevención que tienen que tomar las empresas y hacerlas cumplir.
  • En caso de aplicación de ERTE-s por parte de las empresas, que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores tanto a plantilla directa como a personal sub-contratado. Se debe de garantizar ingresos económicos a trabajadoras o trabajadores autónomos que hayan visto suspendido su actividad laboral y reconocerles el derecho a recibir la prestación por desempleo.
  • Se deben enviar a casa a trabajadores y trabajadoras de los grupos de riesgo que hayan enfermado o que según el protocolo haya que aislar, garantizando el sueldo hasta el 100%.
  • No permitiremos ataques contra los derechos de la clase trabajadora con la excusa de la pandemia. Se deben de prohibir por ley los ERE-s y los despidos y se deben de blindar las pensiones. Cualquier ayuda pública a empresarios ha de conllevar la garantía del mantenimiento del empleo. Haremos frente a vacaciones o jornadas de trabajo impuestas, cambios en el horario laboral y similares fraudes que pudiese intentar la patronal.
  • Contratación de personal médico y de enfermería permanente, así como la creación de nuevas estructuras de salud públicas. Dotación al 100% del material y los equipos necesarios de desinfección y protección, proporcionado por el estado gratuitamente a la población.
  • Excepción de pagar hipotecas, alquileres, impuestos, agua, gas y luz para las personas que estén en situación de vulnerabilidad económica mientras dure la situación de excepción. Moratorias sobre los procesos de desahucio. Poner en marcha con las medidas de seguridad adecuadas servicios de obtención de comida, comedores y cobijo para las personas que no pueden tengan casa ni posibilidad de obtener alimentos. Garantizar lugares de protegidos para las mujeres que han padecido violencia machista. Garantizar documentación en regla a las personas sin papeles. Todos los derechos para todas las personas.
  • Que se legisle y se ponga en marcha, de forma inmediata, la renta básica de ciudadanía.

Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans, Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón, CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco,, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears y STEILAS Euskal Herria.

23 de marzo del 2020

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes

Manifest unitari:

Els darrers dies hem conegut com els efectes del COVID-19 afectaven encara amb més força a la classe treballadora. No parlem però, dels efectes directes que aquest nou virus té sobre la salut, sinó dels efectes sociolaborals que se’n deriven. Avui hem vist com el govern decretava unes mesures que amb el vistiplau dels sindicats grocs CCOO i UGT  queden lluny de garantir que, com deia el president de l’Estat espanyol, ningú quedi enrere.

Abans de la publicació de cap  acord, però, moltes empreses ja han tirat pel dret i han començat a efectuar acomiadaments, extincions de contractes i ERTOs, ara flexibilitzats i regularitzats a mida per les empreses, per fer pagar, una vegada més, els efectes d’una crisi a qui no en té la culpa.

Arran del tancament d’escoles, les primeres afectades les vam trobar en totes aquelles treballadores de serveis externalitzats, com monitores de menjadors, monitores de lleure o assistents socials, posant en relleu el fracàs del sistema d’externalitzacions que fa tant de temps moltes tractem d’impugnar.

Aquestes mesures s’han anat estenent a tota la resta de sectors, provocant una incertesa i una impotència entre la classe treballadora que només es pot superar gràcies al treball dels sindicats combatius que aquests dies han estat treballant sense parar per fer front a l’abandonament dels grans sindicats i dels diferents governs responsables de la legislació laboral. Unes mesures que en molts casos han pres força davant de col·lectius migrants i sense papers, que són especialment vulnerables davant de situacions com aquestes. Sense oblidar també, les treballadores autònomes, en molts casos falses autònomes, que no disposaran en molts casos de cap prestació. Així com les condicions laborals en què es troben totes aquelles treballadores de la sanitat, però també de comerços de distribució alimentària, transportistes, treballadores socials que cobreixen col·lectius altament vulnerables, serveis de neteja o treballadores que no s’aturen i treballen sota una situació de pressió i de risc gens compensada.

Els efectes d’aquestes retallades en drets laborals, a més, no fan més que agreujar la situació de les més vulnerables: El món productiu s’atura, els salaris no arriben, però els pagaments de lloguers i de les factures de subministraments bàsics segueixen endavant i la moratòria en les hipoteques es mostra totalment insuficient per moltes de nosaltres.

Ens trobem en un moment en què, a més, les dones patim per partida doble, ja que som la majoria de les treballadores dels serveis indispensables per al sosteniment de la vida (cures, neteja, sanitat), som qui assumim la majoria del treball de cures no remunerat i qui s’està fent càrrec majoritàriament de totes les persones dependents que aquests dies no tenen qui les cuidi (infants o persones grans).

Tota aquesta situació no fa més que demostrar la fallida d’un sistema capitalista i patriarcal, que usa l’estat de xoc per tapar, a més, la corrupció de la monarquia i el fracàs del sistema polític de l’Estat espanyol derivat del règim del 78.
Davant d’aquest nou atac contra la classe treballadora, anunciem que no farem ni un pas enrere, que ens estem organitzant i que lluitarem perquè ens tornin tot el que ens han volgut prendre amb l’excusa de la crisi sanitària.

  • Per la internalització de serveis públics externalitzats
  • Per la nacionalització de sectors estratègics
  • Per la paralització de TOTS els pagaments de lloguers, hipoteques i subministres bàsics
  • Per la irregularització de tots els acomiadaments, ERTOS, EROS i vulneració de drets laborals en període de crisi sanitària i el pagament del 100% del salari a càrrec de les mútues i no de la seguretat social
  • Per l’establiment d’una renda garantida que no deixi enrere a ningú

Organitzem-nos en els sindicats combatius, sindicats d’habitatge, col·lectius feministes, juvenils i de migrants. En acabar la quarantena totes al carrer a lluitar pels nostres drets!

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes!

 

Fonts de la declaració i del manifest:              Declaració conjunta      i        Manifest.

Claustres contra la repressió

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament pel debat i aprovació d’aquesta proposta. L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

Hi han participat els membres de la IAC: Salvador Villacrossa i Koki Gassiot  en representació dels CAU-IAC.

L’acte de lliurament ha estat organitzat des de la palataforma Universitats pels drets civils i la democràcia, composada per membres de la comunitat universitària catalana.

Universitats Catalanes pels Drets Civils és una iniciativa de professorat, estudiantat i persones treballadores (PAS) de la majoria d’universitats catalanes, que volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en diversos centres universitaris de Catalunya. Reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i reclamem la llibertat dels presos polítics.

Te presència a la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les persones que la integren denuncien la deriva antidemocràtica, la vulneració de drets i la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat.

Font entrada al web IAC: https://iac.cat/2019/11/20/claustres-contra-la-repressio/