Arxiu de la categoria: IAC

1M: anticapitalista, internacionalista i de resistència!

Per tercer any consecutiu la Taula sindical de Catalunya – TSC convoca mobilitzacions en un 1r de maig unitari. La TSC (CGT, CNT, COBAS, COS, IAC, SO) impulsa també el manifest per un 1r de maig anticapitalista, internacionalista i de resistència.

Enguany, la manifestació més important es convoca a Barcelona, Sant Andreu (estació de Fabra i Puig) a les 6 de la tarda.

El manifest d’enguay centra atenció en la defensa dels drets de treballadors lligat a salaris, pensions i sanitat; però també habitatge, feminisme i migració. Denuncia la repressió, els “macroprojectes” i la crisis ambiental i climàtica. El manifest es tanca amb posicionaments antibel·licistes i una especial solidaritat amb palestina.

Les mobilitzacions inclouen un dinar popular al barri de Sant Andreu.

Font: https://iac.cat/2024/04/22/1r-de-maig/

Llegiu el Manifest 1 de maig aquí: Taula sindical de Catalunya – TSC

Delegació sindical IAC-CAU UPC

Preparats per navegar!

Ahir, dos membres del Secretariat nacional confederal de la IAC, en representació de la nostra intersindical, varen arribar a Istanbul per participar de la Freedom Flotilla Coalition, FCC, que té previst de salpar rumb a Gaza en els propers dies.

La FCC té com a finalitat acabar amb el bloqueig d’Israel a Gaza; denunciar l’ocupació d’Israel i centrar l’atenció mundial en el bloqueig; mostrar solidaritat internacional amb el poble de Gaza i la resta de Palestina; demostrar el poder de l’acció global de base i conscienciar sobre la difícil situació dels habitants de paelstina obligats a viure sota setge i la continuïtat d’aquest genocidi.

La iniciativa de la FCC intentarà fer arribar a palestina 5.500 tones d’ajuda humanitària acompanyada d’observadors internacionals. La situació a Gaza és desesperada, amb fam i malalties. La petita flota intentarà trencar el bloqueig israelià per fer arribar aquest carregament de menjar i medecines que pugui ajudar a la població civil a resistir i sobreviure en l’actual situació de guerra genocida.

La IAC compromesa amb la solidaritat internacionalista.

Podeu estar al dia a la web de Rumbo a Gaza

https://www.rumboagaza.org/

o al canal de telegram de la Flotilla

https://t.me/FFC_official_channel

 

Podeu veure vídeos informatius aquí

https://iac.cat/2024/04/19/preparats-per-navegar/

https://www.youtube.com/watch?v=wWpmyDe6DLk

Font: https://iac.cat/2024/04/19/preparats-per-navegar/

Vaga general feminista el 8 de març

En la societat catalana actual les dones segueixen discriminades en tots els sectors laborals i les formes de discriminació són molt diverses. Aquestes no permeten que moltes dones i de retruc tot el teixit social de Catalunya puguin viure una vida digna o fins i tot viure, ja que moltes dones viuen sota el llindar de la pobresa o en una economia de pura subsistència arrossegant a aquesta situació a totes les persones que normalment tenen a càrrec com fills i filles, persones depenents, persones grans, a les quals elles en fan l’atenció de cura. Sinó es posen les cures al centre i aquestes es realitzen des de l’Estat i tots els treballs de cures es remuneren amb els que els correspon, la societat no podrà sortir d’aquesta misèria on estem. Exigim unes jornades laborals més reduïdes i amb flexibilitat perquè la conciliació entre el treball i la persona no sigui una carrera d’obstacles i una angoixa permanent: les dones són les que realitzin majoritàriament les cures.

Convoquem vaga general conjuntament amb Sindillar, per donar veu als col·lectius amb més precarietat laboral i que no poden exercir lliurement el dret fonamental de la vaga per culpa de la llei d’estrangeria i la precarització que pateixen els sectors més vulnerables, sobretot les persones migrants.

Document convocatòria de vaga

En una roda de premsa conjunta que s’ha realitzat el 4 de març, des de l’Assemblea 8M convoquem una jornada de vaga feminista el proper 8 de març del 2024 i una manifestació a Barcelona el mateix dia 8, a les 18h, amb inici a Passeig de Gràcia amb Diagonal i acte final a Arc de Triomf.

Aquesta convocatòria sota el lema “Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis” neix de l’espai de coordinació del 8 de març Assemblea 8M format per companyes de diversos col·lectius feministes, sindicats, comitès de barri, assemblees territorials i organitzacions socials i polítiques d’arreu del territori català, que manté el fil violeta de la història des de les primeres convocatòries feministes del 8 de març a Catalunya.

És una proposta fruit del moviment feminista assembleari de base i arrelat al territori, que recull el treball de les organitzacions, grups i col·lectives fet durant tot l’any per visibilitzar als carrers la gran potència transformadora de la lluita feminista. Enguany, en el lema escollit, volem reforçar el compromís d’assenyalar els tres eixos de violència que travessen les nostres vides i l’actualitat com són les precarietats, el règim de fronteres i els genocidis. Volem posar els nostres cossos i les nostres veus per fer visible que els impactes d’aquestes violències no només tenen una expressió: ressonen en les nostres diversitats i juntes els hi podem plantar cara.

És des d’aquí que recollim l’experiència de les feministes que ens han precedit, que fem de la seva lluita la nostra i ampliem els marcs per a fer del feminisme l’espai on les invisibles, les que mai som tingudes en compte, les qui som deshumanitzades i a les que se’ns nega la nostra agència puguem ser, existir, reconèixer-nos i acompanyar-nos.

L’Assemblea 8M és i vol ser aquest espai on lluitar plegades.

Farem del proper 8 de març una jornada de vaga feminista de consum, de cures, laboral i estudiantil combativa, d’autoorganització feminista, antiracista, anticapitalista i anticapacitista.

A més a més, els sindicats convocants de la vaga, iniciarem les accions de la vaga laboral a les 9 h als jardinets de Gràcia de Barcelona.
Si les dones ens aturem, aturem el món.

 

Manifest:

8M Vaga feminista de cures, laboral, de consum i estudiantil

Les tasques de la llar i de les cures que són el sosteniment del món són infravalorades i invisibilitzades pel sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista, que explota totes les que tenen cura de la vida i alhora ens invisibilitza i deshumanitza, separant-nos entre cuidadores i cuidades i negant la interdependència d’aquesta opressió mútua.

Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades, aquestes últimes explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètrica i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.

També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Cal reivindicar plegades com volem ser cuidades i reflexionar sobre quin tipus de suports bàsics respecten els drets i llibertats i quins no, quins posen la vida digna al centre i quins no, la segregació no és una opció. L’assistència personal suficient, autogestionada i ben remunerada és el camí. Volem decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, independentment de la nostra edat, funcionalitat i diversitat.

Per la visibilitat de totes les que sostenen el món i per totes aquelles que per manca de suports no poden estar avui aquí, denunciem la violència estructural capacitista racista capitalista i patriarcal i per això fem vaga de cures.

Per les treballadores de la llar i de les cures, un dels sectors laborals més precaritzats, que romanen excloses del Règim General de la Seguretat Social, sense una sèrie de drets fonamentals com ara, estar protegides per la Llei de Riscos Laborals. No va ser fins l’any passat que es va reconèixer el dret al subsidi d’atur però sense que s’apliqués amb retroactivitat de manera que la majoria no l’han pogut aplicar als més de 10, 20 o 25 anys de treball.

9 de cada 10 treballadores d’aquest sector són dones migrades. De les més de 600.000 treballadores a nivell estatal, 200.000 estan forçades a treballar en l’economia submergida, sense papers ni contracte. 1 de cada 4 viuen al llindar de la pobresa, amb salaris que no superen els 800€ mensuals, o sigui cobrant un 60% per sota del SMI (salari mínim interprofessional). Què podem dir llavors, de les companyes que treballen internes a domicilis particulars, generalment en condicions de màxima explotació.

Denunciem les violències i vulneracions que pateixen totes les treballadores d’àmbits feminitzats i precaritzats: les cambreres de pis, les d’atenció domiciliària i les dels serveis sanitaris. Fem nostra la lluita de les jornaleres, les pageses, les dones amb diversitat funcional, les pensionistes i les que treballen a les seves llars, atenent familiars amb necessitats de cures específiques permanents i que no gaudeixen de reconeixement ni remuneració. Fem també nostra la lluita de les treballadores sexuals per les seves demandes.

Per totes les que veiem minvats els nostres drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, i totes les altres identitats dissidents, fem vaga laboral.

A les fronteres europees i les d’altres països enriquits per l’imperialisme colonial es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans. Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves ex colònies, destrueixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l’entrada a la gent forçada a migrar. Davant l’espoli, l’extractivisme i l’ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.

Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d’un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, el petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comunitats espoliades marxen camí de l’exili amb perill de mort. Un total de 6.618 víctimes durant 2023 en les rutes d’accés a Espanya, i risc de violacions i agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental. La llei d’Estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular el vergonyós nou Pacte Europeu de Migració i Asil venen a legitimar més vulneracions de drets a les fronteres, afectant especialment infants i dones, ja que permet el seu empresonament a centres d’internament. La Llei d’Estrangeria també és violència masclista perquè nega els Drets de Ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. Per totes aquestes i més raons, exigim la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria.

Les polítiques migratòries, xenòfobes i racistes, no tenen altre objectiu que irregularitzar administrativament la diàspora originada per l’espoli colonial, i amb un caràcter pervers, provoquen l’exclusió social i neguen els drets de ciutadania denegant el padró i dificultant així els procediments d’accés als drets socials de salut, treball, habitatge, educació, etc. Per totes les persones migrades, racialitzades i excloses exigim Regularització, ja. Contra les retirades de custòdia per part de la DGAIA, pel tancament dels CIEs, per l’enderrocament de les fronteres militaritzades i per l’aprovació de la ILP de Regularització, al Congreso de los Diputados y las Diputadas, volem papers per a totes, i perquè cap persona és il·legal, les feministes fem vaga i denunciem la violència estructural racista i colonial.

La dreta, l’ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles a molts llocs del món. Hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània, a Sudan, a Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo. Per la seva part, el govern sionista d’Israel, saltant-se la legalitat internacional des de fa més de 75 anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discrimina, tortura i massacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines condemnant cruelment més d’un milió de persones. El genocidi a Gaza, que es recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de las quals 13.000 són nenes i nens. Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i saqueig.

Davant tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d’armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l’ocupació i del genocidi. Contra el mercat capitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de les persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d’armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis.

Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge i quan treballen també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes escombraria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s’oposen a totes les opressions des d’un feminisme anticapitalista i revolucionari capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.

Davant l’empobriment progressiu d’una majoria de famílies afectades per l’encariment dels aliments, la pobresa energètica i els desnonaments, que genera l’especulació estructural de la societat capitalista patriarcal, i que perjudica molt especialment als infants i a les dones, nosaltres posem en el centre la vida. I contra l’especulació immobiliària i els fons voltors, exigim una llei de lloguer que sigui justa i respectuosa amb la vida. Per tot això, fem vaga de consum.

I pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògins, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista de violència i criminalitat. Davant d’això, ni un pas enrere.

No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem patriarcat, el masclisme, LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme. Per totes les nostres lluites, les nuclears d’aquest 8M i totes les altres, unim les nostres veus en un crit d’emancipació de totes les opressions. Perquè només serem lliures si ho som totes. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.

Dones, lesbianes i trans i totes les identitats dissidents, juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis!

Visca, visca, visca, la lluita feminista!!!

Vaga General 7 de febrer de 2024

La Intersindical Alternativa de Catalunya ha convocat vaga el dimecres 7 de febrer de dues hores. La vaga es realitzarà de 12 hores a 14 hores per reclamar uns pressupostos més socials, més inversió en educació, en sanitat i en serveis socials. No podem acceptar uns pressupostos que destinen més d’un 2% en armament i defensa militar. Això fa augmentar les desigualtats entre la població que veu minvada la qualitat dels serveis públics. Menys inversió en serveis públics comporten menys qualitat d’aquests. Demanem que els sous es dignifiquin per millorar els serveis públics i que puguin pal·liar la pujada preus que ens empobreix dia a dia.

Vivim en una època on hi ha un encariment del cost de la vida per culpa dels conflictes bèl·lics. La ciutadania ens veiem afectades per l’encariment dels preus i la desprotecció social que comporta. Les feines són cada cop més precàries, els preus cada cop més abusius i els sous no augmenten suficient. Patim una pèrdua de poder adquisitiu any rere any, mentre que el pressupost en defensa no para de créixer. Des de la cultura de la pau, reivindiquem no més pressupostos militars i més inversió en fins socials.

A més a més, la inversió en pressupost militar comporta vulneracions dels drets humans. Les administracions públiques estan finançant el genocidi a Palestina, ja sigui aportant unitats militars (vaixells, armament, etc.) com beneficiant fiscalment empreses que aporten matèries per l’elaboració d’armament (ICL, etc.). Cal aturar aquesta deriva militarista de les institucions espanyoles i catalanes i invertir en serveis públics pel benefici de la ciutadania i que aturin una inflació a l’alça donada pels conflictes bèl·lics.

Dins el marc de la jornada de lluita convocada el 7 de febrer, la IAC també donem suport a totes les accions que es facin en suport del poble palestí i que reclamin la finalització del genocidi i de l’apartheid a Palestina. Reclamem també que les institucions catalanes aprovin resolucions de suport a la denúncia de Sud-Àfrica contra Israel pel genocidi que està cometent.

Finalment, exigim a l’estat espanyol i al Govern català la fi de les relacions comercials amb l’estat d’Israel, sobretot pel que fa a l’apartat militar i de venda de matèries per a la fabricació d’armament.

Volem donar visibilitat i veu al sofriment del poble palestí que pateix des de fa 4 mesos un genocidi i una violència sense precedents. Aportem el nostre gra de sorra per contribuir en la seva causa i anhel de llibertat.

Per tot això convoquem la vaga parcial, de 12 a 14 hores, demà dimecres 7 de febrer de 2024.

Prou complicitat amb l’estat d’Israel,

Per uns pressupostos més socials i menys militars,

Vaga el 7 de febrer.

 

Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-UPC)

Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

 

El sindicalisme rebutja el racisme i l’extrema dreta

Avui, a les 11h, a Lafede.cat (barri del Raval de BCN), s’ha presentat la declaració sindical unitària La classe treballadora no pot permetre ni el racisme ni l’extrema dreta als ajuntaments organitzada per UCFR (Unitat contra el feixisme i el racisme).

Hi ha participat representació dels signants, els sindicat de la Taula sindical de Catalunya (TSC) IAC i CGT, la I-CSC i els sindicats institucionals CCOO i UGT. Tots els presents s’han posicionat contra el feixisme i han denunciat  els intents de trencar la nostra solidaritat impulsant el ‘divideix i venceràs’: amb el racisme, el masclisme i la LGTBIfòbia.

El portaveu de la IAC, David Caño, ha insistit en què, des del sindicalisme, cal marcar un cordó sanitari a VOX com a partit racista i xenòfob. Per D. Caño cal desemmascarar VOX i ens han de trobar units i organitzats per enfrontar-nos a aquesta amenaça. També ha assegurat que la millor manera d’acabar amb VOX és garantir unes condicions laborals i de vida dignes per tothom.

Des de la IAC, ens posicionem, igualment, per no donar cap tipus de suport en les eleccions del 28M als partits que es posicionen a favor de la limitació de drets de ciutadania, la involució democràtica, la repressió social, política i sindical, o la vulneració dels drets econòmics, socials i culturals.

Segons  UCFR la declaració és un nou pas en l’articulació de la Xarxa Sindical Unitària Contra el Feixisme i el Racisme, una nova eina del moviment sindical català per fer front, de manera conjunta, a la creixent amenaça de l’extrema dreta i els discursos de l’odi. La Xarxa és fruit de les jornades sindicals organitzades amb molt èxit el passat gener per UCFR amb el suport de l’Institut de les desigualtats.

Intervenció D. Caño, portaveu de la IAC

Pel 28M rebutgem racismes, feixismes i imposicions totalitàries.

El sindicalisme és i sempre ha de ser una eina clau en la lluita contra el racisme i l’extrema dreta! La unitat fa la força! #StopVOX #StopIdentitaris #NoPassaran

NOTA: imatges i vídeos de UCFR

1r de maig, Taula sindical de Catalunya

1M, ofensiva TSC

El manifest 1 Maig ofensiva de Classe denúncia la precarització dels serveis públics, la privatització, l’increment de pressupost militar, l’explotació dels migrants i evidencia el incompliments electorals com el de la derogació de la llei mordassa, la llei d’habitatge electoralista. Exigeix millorar les condicions laborals i es solidaritza amb la lluita contra la reforma de les pensions del govern Macron. Defensa, també, l’enfortiment dels sindicats combatius i fa una crida a la confluència de lluites i a organitzar una ofensiva de la classe treballadora que construeixi un contrapoder al capital.

Podeu adherir-vos al manifest des de la web de la TSC.

MANIFEST: 1 maig ofensiva de Classe

El capitalisme continua avançant dia a dia, apropiant-se cada cop de més esferes de la nostra vida. Ens roba el temps i la vida a canvi d’un salari, amb el que cada dia és més difícil viure de forma digna. Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en te per la sanitat.

Un capitalisme neocolonial que no conforme amb extreure els recursos naturals del sud global, explota a les migrants que venen fugint de la violència i devastació, al treball de la llar i les cures, al treball sexual, al treball agrícola i a tota sort d’oficis informals sense dret a l’atur, a pensió o a qualsevol tipus de garanties laborals.

Amb un govern mentider que no s’atreveix ni a derogar la Llei mordassa, que no retira les parts més lesives de les reformes laborals, tal com va prometre. Amb un govern agenollat als poders econòmics, que aprova una llei d’habitatge més en clau electoralista, que no pas a garantir l’accés a un habitatge digne. I amb la lluita del poble francès contra la reforma de les pensions gravada a les retines, ens plantegem que ja n’hi ha prou de retrocedir davant els embats del capital.

És per això que volem passar a l’ofensiva, per recuperar terreny al capitalisme i recuperar tot allò que ens està robant. I ho farem engegant lluites allà on hi hagi injustícies. Empresa a empresa recuperant drets i millorant les condicions laborals. Sector a sector unint plantilles i millorant convenis. I ho farem carrer a carrer, combatent el discurs neoliberal i individualista, barri a barri, poble a poble construint comunitats de lluita. Ho farem articulant una lluita comuna entre treballadores i usuàries en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

Per això és necessari enfortir les organitzacions de la classe treballadora, ELS SINDICATS. Els sindicats de classe i autònoms de tot poder polític o econòmic i independents de les subvencions estatals. Enfortint el sindicalisme que no creu en la concertació social de les poltrones, que sap que per negociar amb el capital s’ha de trencar la pau social i pressionar.

Per tot això és necessari la confluència de les lluites i les organitzacions de classe que planten cara als diferents fronts de la despossessió capitalista. La confluència amb el moviment per l’habitatge, amb el moviment migrant, amb el moviment pensionista, amb el feminisme de classe, amb l’ecologisme radical, amb l’economia social i solidària, i amb totes aquelles organitzacions que ens vulguin acompanyar en aquesta ofensiva de lluita.

Per això aquest primer de maig la Taula Sindical de Catalunya, fem una crida a la classe treballadora a iniciar una ofensiva contra la classe capitalista que ens vol cada dia més empobrits i agenollats. Fem una crida a les organitzacions anticapitalistes a fixar-se més en el que ens uneix que no en el que ens separa, i a engegar un nou cicle de lluita per a organitzar la indignació, i construir un contrapoder que ens permeti recuperar terreny al capital.

      • Derogació de la reforma laboral
      • Derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria
      • Per unes pensions dignes i la reducció de l’edat de jubilació
      • Per la reducció de la jornada laboral
      • Per fer retrocedir el capital: Vaga General!

Taula sindical de Catalunya.

Font original: https://iac.cat/2023/04/20/1m-ofensiva-tsc/

 

8M, vaga general

Perquè ens sobren els motius. Aquest 8 de març, vaga general feminista

El sindicats de la Taula sindical de Catalunya (CGT, COS, IAC i SO, amb un especial suport de les organitzacions Las Kellys Catalunya i SINDIHOGAR SINDILLAR) convoquen, a nivell nacional, vaga general feminista el proper dimecres 8 de març. La convocatòria s’adreça a totes les persones treballadores del territori nacional català, des de les 00:00 fins a les 23:59 d’aquest proper 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, de 2023.

Des de la Taula sindical s’ha elaborat un comunicat de vaga i es fa crida a la participació a totes les mobilitzacions.

Manifestacions

    • 12:00, plaça Imperial Tarraco (Tarragona)
    • 18:00, plaça 1 d’octubre (Girona)
    • 18:00, plaça Ricard Vinyes (Lleida)
    • 18:30, plaça Universitat (Barcelona

La decisió de la IAC d’afegir-se a les convocatòries de vaga la va prendre el Consell nacional confederal, per unanimitat, en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes. Aquesta proposta es va fer en resposta a la sol·licitud, del moviment feminista, de convocar la vaga general; i donar així continuïtat a les vagues generals feministes convocades els últims 6 anys.

Més informació al web de la IAC

Secció sindical dels CAU-IAC a la UPC

8M vaga general

CNC: “8M, vaga general”

Consell Nacional IAC celebrat el 9 febrer 2023

A. Barbens, portaveu IAC

La votació s’ha realitzat en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes amb el suport del Secretariat nacional confederal (SNC). La proposta l’ha defensat Assumpta Barbens, portaveu de la IAC i coordinadora de la Secretaria de dona i feminismes.

Des de la IAC manifestem la intenció de realitzar un treball conjunt amb la resta de sindicats de la Taula sindical de Catalunya (TSC), punt de trobada del sindicalisme alternatiu i combatiu, i cridem al conjunt dels treballadors i treballadores a secundar la vaga i sumar-se a les mobilitzacions que es realitzaran arreu del territori català.

Avui, també, els sindicats de la TSC (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) s’han emplaçat a redactar i concretar la taula reivindicativa de la vaga feminista d’aquest 8M que es presentarà properament en roda de premsa.

La sessió d’avui del CNC de la IAC és la primera des del tancament del IV Congrés el 28 de maig del 2022. En aquesta sessió s’ha presentat tota la documentació definitiva generada durant el congrés: les ponències marc i organitzativa, les resolucions congressuals i les actes de les sessions. També s’ha aprovat el nou reglament del Consell i s’ha ratificat la proposta de modificació d’estatuts derivada de l’aprovació de la Ponència organitzativa.

Font: https://iac.cat/2023/02/09/cnc-8m-vaga-general/

La gran estafa

Des del SNC-IAC considerem l’acord d’increment salarial del ministeri amb CCOO-UGT una estafa. La inflació superarà el 8,5% i l’increment salarial no suposarà més del 3%. Això implica una pèrdua de poder adquisitiu del 5% que s’ha de sumar al 12,4% perdut entre el 2006 i el 2021. Ens oposem a l’acord signat, proposarem una millora i ens mobilitzarem per aconseguir-ho.

A. NO TÉ UN ALTRE NOM: ESTAFA

Els sindicats CCOO i UGT han signat un Acord amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública en virtut del qual (llegim a la nota de premsa emesa per l’esmenat Ministeri1“acuerda subir el sueldo de los funcionarios hasta un 3,5% en 2023 y abonar una compensación del 1,5% adicional para 2022.

Tot i que al títol de la nota de premsa no s’hi diu res, a l’interior es parla d’un increment per al 2024 del 2% (“que podría subir hasta el 2,5% en función de la variación de IPC armonizado”).

Se’ns aclareix també en què consisteix aquest “hasta un 3,5%”. Resulta que la pujada (per al 2023) en realitat serà d’un 2,5% (això sí, si l’IPC interanual de setembre de 2023 supera el 6%, hi haurà un 0,5% addicional de pujada i també hi haurà un altre pujada addicional de 0,5% si el PIB del 2023 supera el previst pel Govern en el PGE).

Així ens ho resumeix el Ministeri 

“Por lo tanto, el incremento salarial fijo durante el periodo 2022-2024 es de un porcentaje fijo del 8%, que se puede incrementar hasta un máximo de un 9,5% en el citado período, en función de diversas variables…”

Anem a pams

La inflació per a l’any 2022, segons les previsions més optimistes (la real no se sabrà fins gener de 2023) serà del 8,5%. La pujada per al 2022, com a resultat d’aquest acord, haurà estat del 3,5% (el 2% que ja ens havien apujat més la compensació de l’1,5% per finals d’aquest any). Aquest acord, doncs, valida i subscriu una pèrdua de poder adquisitiu d’un 5%  (que se suma a la que ja veníem arrossegant).

Pel 2023 la pujada real serà del 2,5%. No sabem de quan serà la inflació però difícilment, sinó impossible, vistes les previsions, passarem d’una inflació del 8,5% a una del 2,5%. Per tant s’està acceptant també una pèrdua de poder adquisitiu per  l’any 2023.

Els dos 0,5% de part variable són més una burla que cap altra cosa:

Per una banda s’accepta que si la inflació puja per sobre del 6% tindrem un augment del 0,5%, és a dir, s’accepta perdre com a mínim un 3% del poder adquisitiu (6%-2,5%-0,5%).

I per altra banda, es vincula l’altre 0,5% a que el PIB pugi més del que havia previst el Govern, cosa que no ha passat mai. Els Governs fas sempre previsions optimistes, per tal d’estimular les inversions, que mai no es compleixen. Per tant aquest 0,5% és també un brindis al sol, una presa de pèl, o tot plegat i alhora.

Per al 2024 ni la pujada arriba a la del 2023 ni s’inclou un dels dos distractors 0,5% (no fos cas que l’abús d’engany no generés més emprenyament que cap altra cosa).

En definitiva 

La pujada del període 2023-2024 (que és el període que realment es contempla, tot i la trampa d’incloure el 2022) és del 6% (1,5% + 2,5% + 2%) quan, la inflació, només per al 2022, serà, com a mínim, del 8,5 % i la dels anys següents, vista la situació econòmica general, no sembla que hagi de ser millor.

Els sindicats signants 

En diuen des d’UGT que aquest acord “… amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación en el poder de compra…” i que recolzen aquest acord “…des de la coherencia, el realismo y la responsabilidad que nos caracteriza”.

Des de CCOO, més discrets aquest cop, es limiten a assenyalar com a bondats d’aquest acord qüestions irrellevants com ara que per primer cop es revisa a l’alça la pujada prevista als PGE (els de 2022) i que feia ja un parell d’anys que no se signava cap acord.

Conscients del desastre d’Acord que han signat, que no té cap escletxa que permeti defensar-lo, ho fien tot a altres qüestions pendents de tractar.

Des de la IAC ens preguntem: com es pot tenir la barra de dir que aquest Acord “amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación…”? És creuen les seves pròpies mentides o realment es pensen que som idiotes?

L’única certesa és que el recolzament es fa “… des de la coherència…”, ja que la seva signatura és coherent amb els altres acords en matèria de retribucions que han firmat en el passat, en particular l’Acord de 2018, i que ens ha dut a l’actual pèrdua de poder adquisitiu i rebaixa salarial.

És a dir, els sindicats CCOO i UGT, amb la firma d’aquest acord, han preferit recolzar el Govern i avalar una pèrdua de poder adquisitiu (que en 3 anys pot superar el 10%  i que cal sumar al que ja tenim acumulat) abans que plantar-se i lluitar per una millora salarial i unes condicions de treball dignes.

La nostra postura 

Per si no ha quedat prou clar, des de la IAC ens oposem de forma nítida i clara a l’acord signat. No pot ser que amb un índex d’inflació de com a mínim el 8,5% se’ns apliqui una pujada del 6%  que ni tan sols compensa la de 2022 i que, de facto, implica una pujada nul·la per al 2023 i 2024, tot i que les previsions  d’inflació indiquen que serà també força elevada.

Cal exigir increments retributius d’acord amb la pujada de la inflació i, en qualsevol cas, no renunciar mai, com a mínim, al manteniment del poder adquisitiu per part d’una classe treballadora que ha estat fortament colpejada per les crisis i que ja fa prou sacrificis i malabars amb els sous de misèria que rep i que la condemnen a una situació d’angoixa i precarietat permanent.

B. CADA DIA MÉS POBRES

Durant el període que va de 2006 a 2021,  els funcionaris i funcionàries públiques vam perdre un 12,4% de la nostra capacitat adquisitiva. En aquest primer període i fins el 2010 es va imposar una baixada salarial del 5% de mitjana i després es van produir diverses congelacions salarials o bé uns increments per sota de l’IPC o insuficients per a remuntar la pèrdua de poder adquisitiu que al 2021 es va situar al 12’4%. Ara, amb l’acord signat per CCOO i UGT, la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris públics s’incrementarà al 17,4%.

Tant si l’economia i les finances públiques van bé, com si van malament, la recepta és sempre la mateixa: moderació salarial que empobreixen contínuament les treballadores públiques.

Amb aquest acord, els salaris públics continuen perdent capacitat adquisitiva. Al 2022 els sous públics han crescut únicament el 2%, i l’acord hi afegeix una pujada addicional de l’1,5%, pujada que en total no cobreix ni la meitat de la inflació prevista, que és del 8,5%.

La realitat de les administracions catalanes és diferent de l’estatal. El poder de compra dels salaris públics a Catalunya és més baix perquè el nivell de preus és més alt que el de la mitjana de la resta de comunitats autònomes (+7,6% al 2017) i la inflació dels darrers anys ha estat una mica més elevada aquí a Catalunya.

Per altra banda, i més enllà de l’acord nefast que han signat CCOO i UGT amb el Govern de l’estat, res no impedeix que des de Catalunya es puguin incrementar aquestes retribucions i millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores públiques. De fet, no seria la primera vegada que,  a la mesa general de funció pública i gràcies a les propostes i lluita de la IAC, es millora o reverteix un mal acord signat a Madrid per part de les dues grans centrals sindicals.

De fet, l’únic objectiu de CCOO i UGT a l’hora de signar aquest acord ha sigut donar estabilitat al govern estatal actual de PSOE i Podemos encara que això suposés validar una pèrdua de poder adquisitiu i empobrir encara més una classe treballadora que ha sigut especialment colpejada per les crisis i que va fer uns esforços enormes per sortir, primer de la crisi econòmica i després per minimitzar la crisi pandèmica.

Davant de l’empobriment general i intens que pateixen les treballadors públiques i el conjunt de la classe obrera, era el moment de lluitar i apuntar cap als qui acumulen fortunes i beneficis milionaris (segueixen essent dels que paguen menys impostos d’Europa) en comptes de validar una nova retallada i justificar orgullosos la signatura d’una pèrdua poder adquisitiu.

Des de la IAC no renunciarem a lluitar per aquest increment salarial que ens permeti millorar, o com  a mínim, no perdre poder adquisitiu (ni durant el 2022 ni l’acumulat). Per això, proposarem una millora en el marc de la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya i no dubtarem en mobilitzar-nos amb totes les nostres forces per tal d’aconseguir-ho.

És un fals mite que les funcionàries tenen uns sous excessivament alts. A molts llocs de treball de l’administració els sous són molt modestos i la pujada de preus està suposant problemes importants per a moltes treballadores. Segons la RLT, el 58% les treballadores de la Generalitat tenen unes remuneracions inferiors al salari mitjà de Catalunya.

El Govern de l’Estat vol que aquesta revisió salarial sigui una referència per la negociació col·lectiva dels convenis privats, però si volem que els convenis privats incorporin revisions salarials suficients per a mitigar l’efecte de la inflació caldrà apuntar més amunt.

Aquesta inflació no l’està provocant ni els salaris ni la despesa pública. És una inflació generada principalment per la pujada de costos energètics i bàsics, sectors controlats per empreses que tenen un poder molt gran per a pujar els preus i multiplicar els seus beneficis. La mala regulació d’aquests sectors per part de les administracions està permetent que la inflació no s’aturi.

Per tant, és una inflació política, i les polítiques econòmiques que s’estan aplicant no van a l’arrel del problema sinó que traslladen l’impacte de la inflació a sobre de les classes treballadores, que cada mes que passa està més empobrides, mentre els beneficis de les empreses no només no estan assumint cap mena de cost sinó que segueixen augmentant.

Des de la IAC ens comprometem a iniciar la lluita que faci falta i encapçalar les mobilitzacions necessàries per aconseguir recuperar el poder adquisitiu i que aquesta vegada la crisi no recaigui sobre les espatlles de la classe treballadora sinó que la paguin els rics i els qui més beneficis fan i s’aprofiten de la nostra precarietat.

NI ESTAFES NI MENTIDES NI RENÚNCIES!

CONTRA LA CARESTIA DE LA VIDA, INCREMENT SALARIAL

I RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU!

Secretariat nacional confederal de la Intersindical alternativa de Catalunya (SNC-IAC)

Enllaç original: https://iac.cat/wp-content/uploads/2022/10/IAC-LA-GRAN-ESTAFA-1.pdf
 

UNESCO…, així no! – III Conferència CMES

Comunicat de convocatòria:

El moviment estudiantil i de treballadors/es que lluitem per la Universitat Pública a Catalunya i contra el seu procés de mercantilització, expressem la nostra preocupació per l’agenda, contingut, procés i ruta de la III Conferència Mundial d’Educació Superior (CMES) de la UNESCO, que es farà del 18 al 20 de maig del 2022, a Barcelona. La nostra posició es fonamenta en les raons següents:

  1. La UNESCO va conformar un comitè organitzador de la III CMES que va excloure les organitzacions naturals del món acadèmic i sindical de docents, estudiants i treballadors universitaris/es, alhora que feia aliances amb sectors empresarials, corporacions, capital transnacional, bancs de desenvolupament i amb la filantropia generalment vinculada al gran capital;
  2. L’agenda es va elaborar sense un procés de consulta ampli i participatiu. Es van excloure temes d’especial importància, com el món del treball docent al segle XXI, així com els processos de privatització, mercantilització i desterritorialització que assetgen les universitats en la sindèmia del COVID-19. Els 10 punts de l’agenda de la III CMES obren perillosament les portes de l’educació superior al mercat i a les empreses. Una agenda per a la III CMES construïda des de l’externalitat universitària és una amenaça contra el pensament crític i l’autonomia universitària a escala global. S’anuncia que la III CMES no tindrà una declaració final; per això, la seva realització pot servir per legitimar polítiques neoliberals a aprofundir en la pròxima dècada.
  3. A una setmana de la realització de la III CMES, no s’han donat a conèixer els documents que donen suport a cadascun dels punts de l’agenda, amb la qual cosa s’ha defugit el necessari debat d’idees previ a la cimera de Barcelona. Ens preguntem: Quin és el motiu de tant secretisme? Per què la Conferència Mundial no presenta els seus documents de treball? De fet, la III CMES busca que l’educació satisfaci les demandes del mercat. És per això que considerem que la seva realització no és un punt d’arribada, sinó un de partida per a la construcció de resistències educatives solidàries, emancipadores i que defensin realment la universitat pública.

Si la UNESCO es lliura en braços del capital internacional, la Comunitat Universitària ajuntem les nostres forces per defensar el futur de l’educació superior verdaderament pública!!!

Per tot això convoquem:

DIA 17 DE MAIG

17.00 Roda de premsa

18.00 Acte unitari
Aula Magna Edifici Plaça Universitat, primer pis
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Barcelona)

DIA 19 DE MAIG

12.00. Concentració
Fira de Barcelona, Pl. Espanya

 

AEP, CAU, CGT, COS, IAC, USTEC-STEs i SEPC