Arxiu de la categoria: IAC

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons

Mesures especials Covid-19 i teletreball

Declaració: mesures del “Gobierno”

No és cap secret que en períodes aguts de lluita de classes (i aquesta crisi ha esdevingut l’excusa perfecte pels poderosos per disciplinar encara més el món del treball) el llenguatge esdevé la primer víctima: l’anunci del president de “Prohibir acomiadaments” n’és una mostra. Cal aclarir que prohibir l’acomiadament seria declarar nuls aquests, i amb caràcter retroactiu, doncs són milers i milers els acomiadaments que ja s’han fet des del començament d’aquesta crisi sanitària.

Per contra, aplicar la reforma laboral amb tota la seva virulència i declarar improcedents els acomiadaments que es facin a causa de la situació de pandèmia, és consagrar (a preu de saldo) l’acomiadament lliure en uns temps on els treballadors s’han estat jugant la vida anant a treballar.

El RD-L 9/2020 de divendres (27/3/2020) doncs no prohibeix els acomiadaments, ve a dir que no considerarà justificat l’acomiadament en base a les causes de suspensió i reducció de contractes del articles 22 i 23 del RD-L 8/2020. No hi ha cap prohibició d’acomiadaments, cap referència a qualsevol altra causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva. Per tant el govern no ha prohibit els acomiadaments. Per fer-ho s’hauria d’establir la nul·litat, no la improcedència.

Això ens porta a la segona mesura anunciada només fa unes hores; l’anunci de que s’aturen totes les activitats econòmiques no essencials en els propers dies. Aquesta mesura, suposa també un pas més en la regressió que suposen les dues darreres reformes laborals. Aquestes reformes laborals s’haurien de derogar amb caràcter immediat per fer front a la situació actual amb un mínim de justícia social.

Des de els sindicats que conformem la IAC feia setmanes que demanàvem la implementació de mesures en forma de permís retribuït per a totes les persones treballadores. Però aquesta mesura s’hauria d’haver pres ja fa dues setmanes, l’endarreriment es ha fet perdre un temps preciós, que malauradament mesurarem en vides. Aquest permís, que és un cessament obligatori de l’activitat,no ha de ser costejat per les treballadores. Les empreses (o les patronals de manera subsidiària) haurien d’assumir els dies de permís decretat; però especialment les mútues laborals responsables de les contingències i malalties professionals i, especialment, de la prevenció.

A més, aquesta mesura va acompanyada d’uns permisos retribuïts que hauran de ser recuperables. Estem doncs davant una tercera reforma laboral encoberta encara més regressiva que les anteriors? Són les persones treballadores les que hauran de pagar amb la renuncia a les seves vacances, o els descansos setmanals, el cost econòmic d’aquesta crisi sanitària?

En resum, les mesures del govern estan fent que les treballadores i les finances públiques estiguin costejant la crisi i això no pot ser. Sempre parlen de coresponsabilitat i ara les empreses, específicament les grans, es renten les mans. Un cop més socialitzen les pèrdues i privatitzen beneficis.

Front això cal seguir lluitant per aixecar una gran plataforma d’organitzacions per un pla de xoc social que redistribueixi la riquesa i refinanci i desprivatitzi de forma permanent el sector sanitari i alliberi de mans privades tots els recursos i els drets bàsics per posar-los al servei de l’interès comú.

Tal com venint reclamant amb molts sindicats alternatius i organitzacions socials les mesures haurien d’incloure, antre altres, l’exoneració de lloguershipoteques i subministraments bàsics; una renda bàsica incondicional per a tothom; derogació de la llei d’estrangeria i CIES i aturar la recentralització i actituds autoritàries dels cossos armats.

Animem a les persones treballadores a lluitar per un #PladeXocSocial.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics.

 


 

Us proposem un parell de lectures informatives que creiem us poden interessar:

Derechos laborales en el teletrabajo.  Laboro.

El “permiso retribuido” por coronavirus explicado para trabajadores.  Laboro

Font : https://laboro-spain.blogspot.com/

 

Drets socials i declaració conjunta – crisis coronavirus

Declaració conjunta del sindicalisme alternatiu

Organitzacions del sindicalisme alternatiu dels pobles de l’Estat espanyol han consensuat, avui 23 de març, la següent declaració conjunta respecte a la crisis del Coronavirus. La declaració rebutja acceptar que les persones treballadores, una vegada més, siguin els que assumeixin els cost econòmic de la crisis.

La declaració incorpora les signatures de: Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans,Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya IAC, Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears i STEILAS Euskal Herria.

TEXT DECLARACIÓ:

DECLARACIÓN DEL SINDICALISMO ALTERNATIVO DE LOS PUEBLOS ANTE LA CRISIS DEL CORONAVIRUS

¡No aceptaremos que las y los trabajadores paguemos la crisis una vez mas!

Los sindicatos alternativos de Euskal Herria, Galiza, Canarias, Catalunya, País Valencià i Illes Balears (Països Catalans), Andalucía, Asturies, Aragón y el resto del estado español, ante las dimensiones que esta adquiriendo la crisis por la pandemia del Covid-19 en el Estado Español y en el mundo, hacemos público el siguiente comunicado:

Ante todo destacamos y agradecemos la contribución de trabajadoras y trabajadores de la sanidad pública, en los hospitales y otros servicios residencias, servicio de atención domiciliaria, socio-sanitarios, cuidados, suministro de agua y energía, transporte, limpieza, alimentación, farmacias y muchos otros, que contribuyen con su esfuerzo a la protección de la vida de la clase trabajadora y del conjunto de la ciudadanía, en condiciones agotadoras y en sistemas de salud muchas veces pobres e inadecuados.

Denunciamos, la situación que se está viviendo en los servicios públicos, especialmente en los hospitales y las residencias de personas mayores, debido a años de recortes de los sucesivos gobiernos del PSOE y del Partido Popular que han tratado la atención médica y la prevención no como un derecho global sino como una mercancía generando enormes ganancias para las industrias farmacéuticas y de salud. Lo que demuestra que el modelo económico imperante ha fracasado y se hace imprescindible avanzar hacia un modelo alternativo en el que la vida de las personas y su entorno se coloque en primer plano.

Los sindicatos firmantes nos mostramos muy críticos con las medidas adoptadas por el nuevo gobierno, del tándem PSOE y Unidas Podemos, que sólo podemos calificar como insuficientes. Por un lado han firmado un acuerdo con los sindicato UGT y CCOO que facilitará la flexibilidad laboral y los expedientes de regulación o ERTE-s y, por otro lado, con la aplicación encubierto del artículo 155 de la constitución, se han cargado de un plumazo el auto- gobierno profundizando, aun mas si cabe, en la re-centralización del estado. Las organizaciones sindicales firmantes de este documento demandamos al Gobierno, hoy mas que nunca, que los gastos militares y destinados a la monarquía tienen que ir a la partida de gastos sociales y que lo que necesitamos son menos militares y mas personal profesional que cuiden la vida.

Como sindicatos internacionalistas, nos preocupa especialmente la situación de las personas migrantes confinadas en los campos de concentración de Lesbos, Libia, Turquía, Balcanes…, y por supuesto la situación que se pudiese generar en pueblos ocupados como Palestina o el Sáhara Occidental. Una vez confirmado que el Coronavirus ha llegado a lugares como Lesbos y viendo la situación de falta de atención médica e insalubridad, estos campos de concentración pueden convertirse en auténticos campos de exterminio.

Las y los trabajadores no debemos pagar los efectos del brote de Coronavirus en la economía global, con medidas como despidos en sectores como el turismo, el trabajo desde casa e incluso horarios de trabajo aún más flexibles. Instamos a los gobiernos a que tomen de inmediato todas las medidas necesarias para garantizar la vida y la salud de las y los trabajadores, así como la protección de sus derechos laborales.

Por todo ello reivindicamos:

  • Que el gobierno declaré dejar al estado en servicios mínimos mientras dure el confinamiento. No tiene sentido que tengamos que estamos sin salir de nuestras casas pero que sin embargo las y los trabajadores nos expongamos yendo a trabajar.
  • Que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores. Una licencia que garantice el 100% del salario de las retribuciones a los mismos que no pueden realizar teletrabajo. Esta licencia no puede quedar a expensas de la voluntad de las empresas ya que supondría dejar sin protección a los sectores mas precarizados. Es una medida de carácter general que tiene que tomar la administración púbica y que tiene que ser financiada por la patronal directamente o mediante impuestos. Exigimos que en Andalucía eliminen el requisito de las peonadas para percibir la prestación.
  • Los Servicios de prevención públicos de la salud, tienen que publicar la lista exacta de las medidas de prevención que tienen que tomar las empresas y hacerlas cumplir.
  • En caso de aplicación de ERTE-s por parte de las empresas, que se garantice el 100% del salario para las y los trabajadores tanto a plantilla directa como a personal sub-contratado. Se debe de garantizar ingresos económicos a trabajadoras o trabajadores autónomos que hayan visto suspendido su actividad laboral y reconocerles el derecho a recibir la prestación por desempleo.
  • Se deben enviar a casa a trabajadores y trabajadoras de los grupos de riesgo que hayan enfermado o que según el protocolo haya que aislar, garantizando el sueldo hasta el 100%.
  • No permitiremos ataques contra los derechos de la clase trabajadora con la excusa de la pandemia. Se deben de prohibir por ley los ERE-s y los despidos y se deben de blindar las pensiones. Cualquier ayuda pública a empresarios ha de conllevar la garantía del mantenimiento del empleo. Haremos frente a vacaciones o jornadas de trabajo impuestas, cambios en el horario laboral y similares fraudes que pudiese intentar la patronal.
  • Contratación de personal médico y de enfermería permanente, así como la creación de nuevas estructuras de salud públicas. Dotación al 100% del material y los equipos necesarios de desinfección y protección, proporcionado por el estado gratuitamente a la población.
  • Excepción de pagar hipotecas, alquileres, impuestos, agua, gas y luz para las personas que estén en situación de vulnerabilidad económica mientras dure la situación de excepción. Moratorias sobre los procesos de desahucio. Poner en marcha con las medidas de seguridad adecuadas servicios de obtención de comida, comedores y cobijo para las personas que no pueden tengan casa ni posibilidad de obtener alimentos. Garantizar lugares de protegidos para las mujeres que han padecido violencia machista. Garantizar documentación en regla a las personas sin papeles. Todos los derechos para todas las personas.
  • Que se legisle y se ponga en marcha, de forma inmediata, la renta básica de ciudadanía.

Coordinadora Obrera Sindical COS Països Catalans, Corriente Sindical d’Asturies CSI, CUT Aragón, CUT Galiza, ESK Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Canaria, Intersindical Valenciana, LAB sindikatua Euskal Herria/País Vasco,, Sindicato Andaluz de Trabajadores y trabajadoras SAT, STEI Balears y STEILAS Euskal Herria.

23 de marzo del 2020

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes

Manifest unitari:

Els darrers dies hem conegut com els efectes del COVID-19 afectaven encara amb més força a la classe treballadora. No parlem però, dels efectes directes que aquest nou virus té sobre la salut, sinó dels efectes sociolaborals que se’n deriven. Avui hem vist com el govern decretava unes mesures que amb el vistiplau dels sindicats grocs CCOO i UGT  queden lluny de garantir que, com deia el president de l’Estat espanyol, ningú quedi enrere.

Abans de la publicació de cap  acord, però, moltes empreses ja han tirat pel dret i han començat a efectuar acomiadaments, extincions de contractes i ERTOs, ara flexibilitzats i regularitzats a mida per les empreses, per fer pagar, una vegada més, els efectes d’una crisi a qui no en té la culpa.

Arran del tancament d’escoles, les primeres afectades les vam trobar en totes aquelles treballadores de serveis externalitzats, com monitores de menjadors, monitores de lleure o assistents socials, posant en relleu el fracàs del sistema d’externalitzacions que fa tant de temps moltes tractem d’impugnar.

Aquestes mesures s’han anat estenent a tota la resta de sectors, provocant una incertesa i una impotència entre la classe treballadora que només es pot superar gràcies al treball dels sindicats combatius que aquests dies han estat treballant sense parar per fer front a l’abandonament dels grans sindicats i dels diferents governs responsables de la legislació laboral. Unes mesures que en molts casos han pres força davant de col·lectius migrants i sense papers, que són especialment vulnerables davant de situacions com aquestes. Sense oblidar també, les treballadores autònomes, en molts casos falses autònomes, que no disposaran en molts casos de cap prestació. Així com les condicions laborals en què es troben totes aquelles treballadores de la sanitat, però també de comerços de distribució alimentària, transportistes, treballadores socials que cobreixen col·lectius altament vulnerables, serveis de neteja o treballadores que no s’aturen i treballen sota una situació de pressió i de risc gens compensada.

Els efectes d’aquestes retallades en drets laborals, a més, no fan més que agreujar la situació de les més vulnerables: El món productiu s’atura, els salaris no arriben, però els pagaments de lloguers i de les factures de subministraments bàsics segueixen endavant i la moratòria en les hipoteques es mostra totalment insuficient per moltes de nosaltres.

Ens trobem en un moment en què, a més, les dones patim per partida doble, ja que som la majoria de les treballadores dels serveis indispensables per al sosteniment de la vida (cures, neteja, sanitat), som qui assumim la majoria del treball de cures no remunerat i qui s’està fent càrrec majoritàriament de totes les persones dependents que aquests dies no tenen qui les cuidi (infants o persones grans).

Tota aquesta situació no fa més que demostrar la fallida d’un sistema capitalista i patriarcal, que usa l’estat de xoc per tapar, a més, la corrupció de la monarquia i el fracàs del sistema polític de l’Estat espanyol derivat del règim del 78.
Davant d’aquest nou atac contra la classe treballadora, anunciem que no farem ni un pas enrere, que ens estem organitzant i que lluitarem perquè ens tornin tot el que ens han volgut prendre amb l’excusa de la crisi sanitària.

  • Per la internalització de serveis públics externalitzats
  • Per la nacionalització de sectors estratègics
  • Per la paralització de TOTS els pagaments de lloguers, hipoteques i subministres bàsics
  • Per la irregularització de tots els acomiadaments, ERTOS, EROS i vulneració de drets laborals en període de crisi sanitària i el pagament del 100% del salari a càrrec de les mútues i no de la seguretat social
  • Per l’establiment d’una renda garantida que no deixi enrere a ningú

Organitzem-nos en els sindicats combatius, sindicats d’habitatge, col·lectius feministes, juvenils i de migrants. En acabar la quarantena totes al carrer a lluitar pels nostres drets!

Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes!

 

Fonts de la declaració i del manifest:              Declaració conjunta      i        Manifest.

Claustres contra la repressió

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament pel debat i aprovació d’aquesta proposta. L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

Hi han participat els membres de la IAC: Salvador Villacrossa i Koki Gassiot  en representació dels CAU-IAC.

L’acte de lliurament ha estat organitzat des de la palataforma Universitats pels drets civils i la democràcia, composada per membres de la comunitat universitària catalana.

Universitats Catalanes pels Drets Civils és una iniciativa de professorat, estudiantat i persones treballadores (PAS) de la majoria d’universitats catalanes, que volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en diversos centres universitaris de Catalunya. Reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i reclamem la llibertat dels presos polítics.

Te presència a la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les persones que la integren denuncien la deriva antidemocràtica, la vulneració de drets i la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat.

Font entrada al web IAC: https://iac.cat/2019/11/20/claustres-contra-la-repressio/

CAU i USTEC, al carrer!! NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT!!

Des de la representació de l’àmbit educació i universitats, els sindicats de la IAC, CAU-IAC (administració i serveis universitats) i USTEC·STES-IAC (ensenyament), i d’altres sindicats nacionals i de classe, dimarts 22 d’octubre, han decidit convocar una gran manifestació per a protestar per la repressió, les agressions i els maltractaments policials que està patint la ciutadania, especialment les persones joves, des de l’inici de les mobilitzacions generades arran de la sentència farsa contra els presos polítics catalans.

Tota la IAC i tots els sindicats que la composen, donem suport a la convocatòria, col·laborarem amb les mobilització i sortirem, al carrer, amb les nostres banderes, al costat de les companyes i companys de l’àmbit de l’ensenyament i les universitats.

Sota el lema Pels drets i les llibertats, prou repressió: NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT! els sindicats i altres entitats convocants i de suport, han fet arribar la següent convocatòria:

En els darrers dies, centenars de milers de persones han sortit als carrers en defensa dels drets i les llibertats del nostre poble. Moltes d’elles són joves i estudiants que han exercit el seu dret de ciutadania a la participació política a través de la mobilització popular.

L’enfollida resposta dels aparells policials estatals i autonòmics i de la judicatura ha estat una repressió digna d’un estat autoritari: pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen per objectiu terroritzar, coartar la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i l’exercici dels drets fonamental.

Com a persones educadores, el nostre deure és fomentar sempre el diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics, i la resolució democràtica de conflictes, valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes

Convocatòria conjunta

Per aquest motiu, convoquem el conjunt de les comunitats educativa i universitària a manifestar-se en contra de la repressió envers el nostre jovent i en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de ciutadania el proper Dijous, 24 d’octubre, a les 18:30h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Cridem també a concentrar-nos el mateix dijous a les portes dels centres universitaris durant el matí, i a les portes dels centres educatius en acabar l’horari lectiu del migdia  per llegir aquest full de protesta i de convocatòria.

USTEC·STES(IAC), INTERSINDICAL-CSC, CAU-IAC, CGT Catalunya, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Docents per la República, FAPAC, Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República Catalana), Universitats pels Drets Civils, ANC (Sectorial d’Educació, Universitats i Recerca per la Independència)

El 18-O totes a la vaga general!

Pels drets i les llibertats, contra l’atac permanent a les classes treballadores i els serveis públics el 18-O totes a la vaga general!

L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han  configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals. 

Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement  impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de  sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.

A mesura que aquestes polítiques neoliberals de guerra econòmica i social contra la classe treballadora avancen, a mesura que els governs van desmantellant l’estat social, s’aixeca l’estat penal i la repressió als treballadors augmenta exponencialment, lleis mordaces, lleis d’estrangeria, desnonaments, criminalització de la lluita social i laboral…  

Com a intersindical alternativa estarem sempre per defensar els drets de les persones treballadores, econòmics i democràtics, socials i ambientals, de tots els drets. Perquè la lluita de la classe treballadora per una vida millor inclou les reivindicacions laborals, el repartiment dels treballs i la riquesa per suposat, però també el feminisme, el dret a un medi ambient sa tant per les generacions actuals com les futures passant per la defensa dels serveis públics .

També ha de quedar clar que per nosaltres les organitzacions sindicals no són ni poden ser corretja de transmissió de cap organització ni de cap partit polític.

És per tot això que des de la IAC, davant aquest estat d’excepció permanent de les patronals i els governs contra les classes treballadores d’aquest país, convoquem vaga general a Catalunya i en la convocatòria de vaga que hem fet arribar a Foment del Treball, PIMEC i a les administracions reclamem entre d’altres:

  • La retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones (Llei Aragonés)
  • Derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012
  • Fixar de manera permanent la pujada de les pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC i derogar la reforma de l’any 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat
  • Derogació de les retallades del Reial Decret Llei 8/2010 (volem el 5%)
  • Que el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que entre d’altres qüestions garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. Contingut mínim: aplicació real i efectiva de la Renda Garantida Ciutadana. Increment en el primer pressupost de l’Ensenyament Públic, el finançament necessari per una universitat pública i de qualitat, la Sanitat Pública, els Serveis Socials i l’Administració de Justícia, acompanyat d’un pla de creació de 100.000 llocs de treball
  • Un calendari d’aplicació que abordi de manera immediata l’acord d’emergència climàtica del Govern de Catalunya i que es prenguin les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos de efecte hivernacle
  • Elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes
  • La lluita efectiva contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral, la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada. Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura
  • S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre
  • L’eliminació de l’assetjament laboral a les empreses, tant de l’àmbit públic com privat. Garantir l’eradicació del mobbing (assetjament laboral) com a eina de gestió de recursos humans; xacra endèmica de l’administració pública, i especialment de l’administració universitària
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris
  • Eliminar la precarietat i els “contractes escombraria” de les universitats públiques; tant entre el personal docent, investigador, tècnic, administratiu o d’empreses externes de l’àmbit
  • A Ensenyament, el restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a ensenyament
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais
  • Establir mesures reals de consolidació i estabilització del personal en precari de les diferents administracions públiques

 Per tant ens sobren raons per lluitar i mobilitzar-nos contra la injustícia social que estem vivint a Catalunya. I ens sumem a totes les accions i mobilitzacions a favor dels drets de la classe treballadora. Aquest 18 d’octubre buidem els llocs de treball i sortim als carrers! Vaga, vaga, vaga general!”

Manifestació  a les 17h als Jardinets de Gràcia de Barcelona

Nota de premsa unitària de la vaga fent click aquí !

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.

SindiCAT a la universitat (UAB)

Assumpta Barbens IAC i Koki Gassiot CAU-IAC UAB.

La IAC, des del sindicat CAU-IAC, va participar en el debat “SindiCAT, per què? I per a què?”, organitzat per UAB per la república (UABxR), el passat 15 de maig, a la Sala de cinema de la plaça Cívica de la UAB (Bellaterra), amb presència de la portaveu Assumpta Barbens i representació d’altres sindicats de Catalunya.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […]

Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […] Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

“Koki” Gassiot, de la Secció sindical dels CAU-IAC de la UAB i membre de la Coordinadora nacional confederal IAC, ha fet una explicació en clau històrica del projecte CAU i la seva inclusió dins del projecte IAC de sindicat nacional de classe. La intervenció de K. Gassiot és pot llegir a la web dels CAU de la UAB. En el torn obert, referint-se a les vagues generals del “Procés”, K. Gassiot va afirmar que no pot ser que es carregui sobre la classe treballadora tot el pes de lluita del procés, cal exigir als governs (catalans) les seves responsabilitats; amb un clar referiment/denúncia en que el pes econòmic del procés s’està fent recaure en les classes treballadores.

Podeu llegir la notícia completa al post original :
https://iac.cat/2019/05/19/sindicat-a-la-universitat-uab/

1 de maig 2019: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Lluitem pels drets i les llibertats

El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.

El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.

En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.

Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.

Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.

Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.

Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.

Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.

Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.

Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.

Sortim al carrer per unes pensions dignes.

Sortim al carrer en defensa de les llibertats,  polítiques, sindicals i socials.

Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.

Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.

Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!