En la societat catalana actual les dones segueixen discriminades en tots els sectors laborals i les formes de discriminació són molt diverses. Aquestes no permeten que moltes dones i de retruc tot el teixit social de Catalunya puguin viure una vida digna o fins i tot viure, ja que moltes dones viuen sota el llindar de la pobresa o en una economia de pura subsistència arrossegant a aquesta situació a totes les persones que normalment tenen a càrrec com fills i filles, persones depenents, persones grans, a les quals elles en fan l’atenció de cura. Sinó es posen les cures al centre i aquestes es realitzen des de l’Estat i tots els treballs de cures es remuneren amb els que els correspon, la societat no podrà sortir d’aquesta misèria on estem. Exigim unes jornades laborals més reduïdes i amb flexibilitat perquè la conciliació entre el treball i la persona no sigui una carrera d’obstacles i una angoixa permanent: les dones són les que realitzin majoritàriament les cures.
Convoquem vaga general conjuntament amb Sindillar, per donar veu als col·lectius amb més precarietat laboral i que no poden exercir lliurement el dret fonamental de la vaga per culpa de la llei d’estrangeria i la precarització que pateixen els sectors més vulnerables, sobretot les persones migrants.
En una roda de premsa conjunta que s’ha realitzat el 4 de març, des de l’Assemblea 8M convoquem una jornada de vaga feminista el proper 8 de març del 2024 i una manifestació a Barcelona el mateix dia 8, a les 18h, amb inici a Passeig de Gràcia amb Diagonal i acte final a Arc de Triomf.
Aquesta convocatòria sota el lema “Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis” neix de l’espai de coordinació del 8 de març Assemblea 8M format per companyes de diversos col·lectius feministes, sindicats, comitès de barri, assemblees territorials i organitzacions socials i polítiques d’arreu del territori català, que manté el fil violeta de la història des de les primeres convocatòries feministes del 8 de març a Catalunya.
És una proposta fruit del moviment feminista assembleari de base i arrelat al territori, que recull el treball de les organitzacions, grups i col·lectives fet durant tot l’any per visibilitzar als carrers la gran potència transformadora de la lluita feminista. Enguany, en el lema escollit, volem reforçar el compromís d’assenyalar els tres eixos de violència que travessen les nostres vides i l’actualitat com són les precarietats, el règim de fronteres i els genocidis. Volem posar els nostres cossos i les nostres veus per fer visible que els impactes d’aquestes violències no només tenen una expressió: ressonen en les nostres diversitats i juntes els hi podem plantar cara.
És des d’aquí que recollim l’experiència de les feministes que ens han precedit, que fem de la seva lluita la nostra i ampliem els marcs per a fer del feminisme l’espai on les invisibles, les que mai som tingudes en compte, les qui som deshumanitzades i a les que se’ns nega la nostra agència puguem ser, existir, reconèixer-nos i acompanyar-nos.
L’Assemblea 8M és i vol ser aquest espai on lluitar plegades.
Farem del proper 8 de març una jornada de vaga feminista de consum, de cures, laboral i estudiantil combativa, d’autoorganització feminista, antiracista, anticapitalista i anticapacitista.
A més a més, els sindicats convocants de la vaga, iniciarem les accions de la vaga laboral a les 9 h als jardinets de Gràcia de Barcelona.
Si les dones ens aturem, aturem el món.
Manifest:
8M Vaga feminista de cures, laboral, de consum i estudiantil
Les tasques de la llar i de les cures que són el sosteniment del món són infravalorades i invisibilitzades pel sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista, que explota totes les que tenen cura de la vida i alhora ens invisibilitza i deshumanitza, separant-nos entre cuidadores i cuidades i negant la interdependència d’aquesta opressió mútua.
Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades, aquestes últimes explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètrica i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.
També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Cal reivindicar plegades com volem ser cuidades i reflexionar sobre quin tipus de suports bàsics respecten els drets i llibertats i quins no, quins posen la vida digna al centre i quins no, la segregació no és una opció. L’assistència personal suficient, autogestionada i ben remunerada és el camí. Volem decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, independentment de la nostra edat, funcionalitat i diversitat.
Per la visibilitat de totes les que sostenen el món i per totes aquelles que per manca de suports no poden estar avui aquí, denunciem la violència estructural capacitista racista capitalista i patriarcal i per això fem vaga de cures.
Per les treballadores de la llar i de les cures, un dels sectors laborals més precaritzats, que romanen excloses del Règim General de la Seguretat Social, sense una sèrie de drets fonamentals com ara, estar protegides per la Llei de Riscos Laborals. No va ser fins l’any passat que es va reconèixer el dret al subsidi d’atur però sense que s’apliqués amb retroactivitat de manera que la majoria no l’han pogut aplicar als més de 10, 20 o 25 anys de treball.
9 de cada 10 treballadores d’aquest sector són dones migrades. De les més de 600.000 treballadores a nivell estatal, 200.000 estan forçades a treballar en l’economia submergida, sense papers ni contracte. 1 de cada 4 viuen al llindar de la pobresa, amb salaris que no superen els 800€ mensuals, o sigui cobrant un 60% per sota del SMI (salari mínim interprofessional). Què podem dir llavors, de les companyes que treballen internes a domicilis particulars, generalment en condicions de màxima explotació.
Denunciem les violències i vulneracions que pateixen totes les treballadores d’àmbits feminitzats i precaritzats: les cambreres de pis, les d’atenció domiciliària i les dels serveis sanitaris. Fem nostra la lluita de les jornaleres, les pageses, les dones amb diversitat funcional, les pensionistes i les que treballen a les seves llars, atenent familiars amb necessitats de cures específiques permanents i que no gaudeixen de reconeixement ni remuneració. Fem també nostra la lluita de les treballadores sexuals per les seves demandes.
Per totes les que veiem minvats els nostres drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, i totes les altres identitats dissidents, fem vaga laboral.
A les fronteres europees i les d’altres països enriquits per l’imperialisme colonial es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans. Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves ex colònies, destrueixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l’entrada a la gent forçada a migrar. Davant l’espoli, l’extractivisme i l’ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.
Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d’un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, el petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comunitats espoliades marxen camí de l’exili amb perill de mort. Un total de 6.618 víctimes durant 2023 en les rutes d’accés a Espanya, i risc de violacions i agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental. La llei d’Estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular el vergonyós nou Pacte Europeu de Migració i Asil venen a legitimar més vulneracions de drets a les fronteres, afectant especialment infants i dones, ja que permet el seu empresonament a centres d’internament. La Llei d’Estrangeria també és violència masclista perquè nega els Drets de Ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. Per totes aquestes i més raons, exigim la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria.
Les polítiques migratòries, xenòfobes i racistes, no tenen altre objectiu que irregularitzar administrativament la diàspora originada per l’espoli colonial, i amb un caràcter pervers, provoquen l’exclusió social i neguen els drets de ciutadania denegant el padró i dificultant així els procediments d’accés als drets socials de salut, treball, habitatge, educació, etc. Per totes les persones migrades, racialitzades i excloses exigim Regularització, ja. Contra les retirades de custòdia per part de la DGAIA, pel tancament dels CIEs, per l’enderrocament de les fronteres militaritzades i per l’aprovació de la ILP de Regularització, al Congreso de los Diputados y las Diputadas, volem papers per a totes, i perquè cap persona és il·legal, les feministes fem vaga i denunciem la violència estructural racista i colonial.
La dreta, l’ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles a molts llocs del món. Hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània, a Sudan, a Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo. Per la seva part, el govern sionista d’Israel, saltant-se la legalitat internacional des de fa més de 75 anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discrimina, tortura i massacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines condemnant cruelment més d’un milió de persones. El genocidi a Gaza, que es recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de las quals 13.000 són nenes i nens. Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i saqueig.
Davant tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d’armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l’ocupació i del genocidi. Contra el mercat capitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de les persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d’armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis.
Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge i quan treballen també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes escombraria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s’oposen a totes les opressions des d’un feminisme anticapitalista i revolucionari capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.
Davant l’empobriment progressiu d’una majoria de famílies afectades per l’encariment dels aliments, la pobresa energètica i els desnonaments, que genera l’especulació estructural de la societat capitalista patriarcal, i que perjudica molt especialment als infants i a les dones, nosaltres posem en el centre la vida. I contra l’especulació immobiliària i els fons voltors, exigim una llei de lloguer que sigui justa i respectuosa amb la vida. Per tot això, fem vaga de consum.
I pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògins, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista de violència i criminalitat. Davant d’això, ni un pas enrere.
No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem patriarcat, el masclisme, LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme. Per totes les nostres lluites, les nuclears d’aquest 8M i totes les altres, unim les nostres veus en un crit d’emancipació de totes les opressions. Perquè només serem lliures si ho som totes. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.
Dones, lesbianes i trans i totes les identitats dissidents, juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis!
Visca, visca, visca, la lluita feminista!!!