Els sindicat dels estudiants AEP i SEPC, els de la Taula sindical de Catalunya CGT, COS i IAC (des dels CAU i USTEC-STEs) fan les següents convocatòries unitàries, de l’àmbit de l’educació i universitat, contra la conferència UNESCO d’educació superior que pot llançar als braços dels interessos empresarials l’àmbit universitari.
Comunicat de convocatòria:
El moviment estudiantil i de treballadors/es que lluitem per la Universitat Pública a Catalunya i contra el seu procés de mercantilització, expressem la nostra preocupació per l’agenda, contingut, procés i ruta de la III Conferència Mundial d’Educació Superior (CMES) de la UNESCO, que es farà del 18 al 20 de maig del 2022, a Barcelona. La nostra posició es fonamenta en les raons següents:
La UNESCO va conformar un comitè organitzador de la III CMES que va excloure les organitzacions naturals del món acadèmic i sindical de docents, estudiants i treballadors universitaris/es, alhora que feia aliances amb sectors empresarials, corporacions, capital transnacional, bancs de desenvolupament i amb la filantropia generalment vinculada al gran capital;
L’agenda es va elaborar sense un procés de consulta ampli i participatiu. Es van excloure temes d’especial importància, com el món del treball docent al segle XXI, així com els processos de privatització, mercantilització i desterritorialització que assetgen les universitats en la sindèmia del COVID-19. Els 10 punts de l’agenda de la III CMES obren perillosament les portes de l’educació superior al mercat i a les empreses. Una agenda per a la III CMES construïda des de l’externalitat universitària és una amenaça contra el pensament crític i l’autonomia universitària a escala global. S’anuncia que la III CMES no tindrà una declaració final; per això, la seva realització pot servir per legitimar polítiques neoliberals a aprofundir en la pròxima dècada.
A una setmana de la realització de la III CMES, no s’han donat a conèixer els documents que donen suport a cadascun dels punts de l’agenda, amb la qual cosa s’ha defugit el necessari debat d’idees previ a la cimera de Barcelona. Ens preguntem: Quin és el motiu de tant secretisme? Per què la Conferència Mundial no presenta els seus documents de treball? De fet, la III CMES busca que l’educació satisfaci les demandes del mercat. És per això que considerem que la seva realització no és un punt d’arribada, sinó un de partida per a la construcció de resistències educatives solidàries, emancipadores i que defensin realment la universitat pública.
Si la UNESCO es lliura en braços del capital internacional, la Comunitat Universitària ajuntem les nostres forces per defensar el futur de l’educació superior verdaderament pública!!!
Per tot això convoquem:
DIA 17 DE MAIG
17.00 Roda de premsa
18.00 Acte unitari Aula Magna Edifici Plaça Universitat, primer pis Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Barcelona)
DIA 19 DE MAIG
12.00. Concentració Fira de Barcelona, Pl. Espanya
Des de la Intersindical alternativa de Catalunya (IAC), donem suport a les mobilitzacions per la llengua convocades per demà, 23 de març, i a les vagues convocades per la comunitat educativa; tant des de les organitzacions d’estudiants com de les persones treballadores d’educació i ensenyament. La seva sentència, la nostra lluita!
A la UAB: concentració 11:00 a la plaça Cívica
A BCN: manifestació 12:30 a la plaça Urquinaona
A Girona: manifestació 12:00 plaça Pompeu Fabra, a les 19:00 concentració plaça del Vi
A La Seu d’Urgell: concentració 19:00 plaça del Oms
A Lleida: manifestació 12:30 Rectorat/plaça Víctor Ciurana, 19:00 Ajuntament/plaça de la Paeria
A Tarragona: manifestació 12:30 plaça Imperial Tarraco/Rambla Nova
Ara mateix des dels sectors de sanitat de la IAC (CATAC-CTS i FTC) s’està denunciant la situació d’esgotament de les plantilles en l’actual moment de la pandèmia covid. USTEC exigeix el al departament d’Educació el tancament urgent i sense dilació dels centres educatius allà on la incidència és greu, IAC-CATAC aposta pel retorn al màxim de treball no presencial i els CAU és plantegen situar-se en la mateixa exigència d’aquestes mesures a les universitats. IAC-CATAC exigeix la modificació imedita de la instrucció 1/21 de reincorporació progressiva per incompatible amb la nova situació pandèmica.
Des de la IAC ens posicionem per uns serveis públics, de titularitat i gestió pública, que prioritzin la seguretat de les persones; però que basin el seu funcionament de servei en els drets laborals. Això implica reactivar les mesures de contenció d’infeccions per fer front a la nova onada de contagis covid.
USTEC, donat l’increment exagerat de casos positius, tant entre l’alumnat com entre el personal dels centres, i el risc que aquesta situació comporta, exigeix el tancament immediat dels centres educatius, allà on la incidència és greu, abans de l’inici de les vacances escolars de Nadal (…) el contagi es produeix a les escoles. Els índexs de transmissió als centres educatius s’han disparat de manera alarmant.
Tant USTEC com els CAU son crítics amb el fet de que encara no s’hagi actuat al respecte en els centres d’educació, formació i universitaris. Consideren que les mesures implementades als centres no són adequades ni suficients i que cal una revisió dels plans d’actuació. Entenent que educació i formació (a tots els nivells) ha de ser preferentment presencial, exigeixen responsabilitat i coherència per prendre les decisions que siguin necessàries per garantir la seguretat de la comunitat educativa i universitària i no descartar el tancament d’aules.
El pla sectorial d’universitats (curs 21/22) per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc suposa un relaxament de les mesures preventives a les universitats amb un increment de la presencialitat de l’estudiantat (fins al 70% de presencialitat) i sense l’adopció de noves mesures.
La IAC exigeix al PROCICAT que intervingui i impedeixi la implementació d’aquest pla sectorial, així com dels plans de contingències de cada universitat basats en aquesta proposta irresponsable.
Imatge arxiu web
En l’actual situació pandèmica, amb les UCI a punt de saturació, l’Atenció Primària sobrepassada des de fa mesos, les vacances del sector sanitari en risc, els tocs de queda municipal i l’alt nivell d’afectació que està patint la població que, per edat, és majoritària a la comunitat universitària, suposa un menysteniment de la salut i del personal sanitari que s’esforça per lluitar contra la pandèmia.
Aquest pla sectorial, que és proposa des del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), forma part de la pressió que s’està exercint des de “La Acadèmia” pel retorn, a la pràctica, a la plena presencialitat a les universitats. El 70% de presencialitat suposa una presencialitat als campus superior, fins hi tot, que en períodes prepandèmics.
Aquest retorn a la presencialitat, que no compta amb unes mesures de protecció dels contagis reals, respon als interessos d’una part concreta de la comunitat universitària, però en cap cas respon als interessos del conjunt de la societat: el risc de convertir les universitats en un focus de propagació de la pandèmia és inassumible.
Imatge arxiu web
Tant la Resolució SLT/2147/2021, de 8 de juliol, com la SLT/2331/2021, de 20 de juliol de salut (Gen.cat) disposen una màxim de presencialitat del 50% de l’estudiantat; no s’entén doncs com, amb les actuals crides a la prudència, el pla sectorial del 21 de juliol proposi un 70%.
Aquest pla sectorial proposa una distància de seguretat entre persones de 1,5m, excepte a les aules (el lloc on el contacte es pot allargar més temps), on el criteri serà del 70% de la capacitat. Aquest percentatge suposa que no es podrà seure cadira sí, cadira no.
Recordem que, a les aules d’ensenyament teòric, amb una capacitat limitada al 50%, només es pot assegurar una distància entre persones de… 40cm! La proposta del 70% significa que, els estudiants, estaran colze a colze, durant totes les classes, com a mínim per la seva dreta o esquerra: trencant bombolles i amb una rotació continua de companys de classe.
Consideracions sobre la publicació de la Instrucció del Rector relativa a l’adaptació del Pla de contingència de la UPC a la proposta de Pla sectorial d’universitats del PROCICAT Curs 2021-2022:
4.6 Prevenció, promoció de la salut i suport emocionali diu:
[…] “Es recomana que les universitats puguin fer actuacions de promoció de la salut i de suport emocional dels seus col·lectius. Les universitats podran participar, en coordinació amb el Departament de Salut, en la prevenció i control de la pandèmia facilitant l’ús de les instal·lacions universitàries com a punts de cribratge i vacunació dels membres de la comunitat universitària, amb èmfasi especial en el col·lectiu de l’estudiantat”.
Com es pot veure fàcilment, la qüestió de la vacunació “desapareix” del text de la Instrucció del rector publicada el 27 de juliol. La instrucció del rector està basada en el balanç del curs 2020-21 (pràcticament amb docència no presencial i amb la gran majoria del PAS i PDI en modalitat de teletreball) amb les dades d’abril i maig passat, just abans de l’esclat de la 5a onada. Creiem que això no és prudent.
La instrucció de rector dicta instruccions a partir de dades del mes de juny i juliol. No seria millor esperar a les primeres setmanes de setembre per adaptar-la a la que, llavors, sigui situació real de la pandèmia i que ara, dos mesos abans, ignorem?
La Instrucció del rector contempla les mesures que estableix el Procicat, totes elles importants, però sense la mesura avui en dia més efectiva contra l’evolució de la pandèmia: la vacunació massiva. El CAU i la part social hem demanat a l’equip de direcció -i per extensió suposem que al rector- que es dugui a terme una campanya de vacunació a la UPC. Ens trobem davant d’un curiós exercici de l’autonomia universitària: s’adapten, matisen, o interpreten les normes i disposicions de la Generalitat de Catalunya en una forma que perjudica les persones de la comunitat UPC.
Distància, higiene de mans i mascareta, mampares, ventilació i senyalització de circuits d’entrada i sortida són només mesures complementàries que necessiten una campanya de vacunació massiva. No veiem al rector ni al gerent treballant per aconseguir-la. El col·lectiu actualment més afectat i que més casos i contagis pateix és la gent jove, és a dir les/els nostres estudiantats, als quals cal que protegim i que ens protegeixin amb la seva immunització. Evidentment la vacunació és universal i cal que la UPC habiliti espais de vacunació pels/per les nostres estudiantats, però obert a tota la societat si cal.
Cal que el teletreball, amb els actuals índexs pandèmics de color vermell, sigui prioritari pel PES i sigui una modalitat de treball efectiva i important per la resta del PAS i PDI en la lluita per la seguretat sanitària del col·lectiu UPC . Per tant, s’ha de mantenir la situació actual de teletreball mentre els indicadors pandèmics no baixin a nivells molt baixos (avui dia estem a més de 500 casos per 100.000 habitants i amb les UCI per sobre de 500 llits Covid, la pitjor situació de tota Europa).
Quan les xifres de contagis millorin es podria aplicar el Pla UPC de teletreball anterior a la pandèmia mentre es negocia el nou Pla fruit del Pacte de teletreball de les 7 universitats públiques catalanes. No cal precipitar-se, les classes comencen el proper 13 de setembre.
Per tots aquests motius creiem que la instrucció del rector per la represa del curs acadèmic 21/22 és, en els punts comentats, molt poc protectora de la seguretat sanitària i massa optimista amb l’actual situació de la pandèmia.
Sobre l’Acord Marc per al desenvolupament del teletreball del personal d’administracions i serveis a les universitats públiques de Catalunya.
El passat 16 de juny les Gerències de les Universitats Públiques Catalanes, i els sindicats CCOO i UGT van signar aquest Acord Marc de teletreball. El text definitiu és fruit d’una negociació entre Gerències, CCOO i UGT, excloent a la resta dels sindicats amb dret a negociació, i privant-los de la seva participació en la Comissió de seguiment a la ‘Mesa d’Universitats’.
Els CAU-IAC entenem que aquest acord al qual han arribat no garanteix la possibilitat que a tot el personal li reconeguin el teletreball o els mateixos dies en igualtat de condicions.
Per què no hem signat aquest acord?
Per un principi bàsic: mai signem res que empitjori els nostres drets o els deixi per sota d’una llei o acord vigents de rang superior.
Tot i que hi ha hagut un petit apropament de les postures inicials caldrà veure com es desenvolupen les comissions de seguiment de l’acord a les diferents universitats. Aquestes comissions han d’assegurar que qualsevol persona treballadora pugui gaudir del teletreball amb independència de l’opinió del seu responsable.
El Real Decret llei 29/2020 va modificar l’EBEP afegint un nou article, el 47bis, on al punt 7.b de l’acord es diu: “La Universitat proporcionarà i mantindrà els mitjans tecnològics necessaris per al teletreball per a les persones que treballin en aquesta modalitat”
El problema és que els apartats (a) i (c) rebaixen i deixen sense efecte aquest punt amb el qual qualsevol persona que no pugui/vulgui utilitzar els seus “mitjans tecnològics” pot veure retallat el reconeixement al teletreball. De moment la UPC ha destinat una important quantitat de diners per donar mitjans tecnològics al PDI. Aquest rector i el seu equip, ho faran també pel PAS? :
Els CAU-IAC no podem acceptar una proposta d’acord per sota del que està regulat a la legislació vigent. Estem valorant la possibilitat, davant l’aplicació d’aquest acord i el perjudici que pot comportar per algunes persones, de portar a terme les accions legals oportunes, considerant les repercussions d’aplicar amb rebaixes la legislació vigent.
Cuideu-vos molt i gaudiu d’unes vacances ben merescudes. Salut!
Les universitats catalanes, lluny de l’exemple que haurien de donar, incompleixen de forma reiterada les mesures de protecció Covid posant en risc la salut dels seus membres i fomentant la transmissió vírica a nivell de tota la societat.
Des de la IAC hem de denunciar l’actual situació pels greus riscs que suposa l’incompliment de les mesures sanitàries en l’àmbit universitari, especialment com a node de contacte i comunicació social que suposa.
Les informacions de les nostres delegades i delgats sindicals (dels CAU-IAC) ens indiquen l’incompliment sistemàtic de les mesures bàsiques de protecció imposades des de la Generalitat de Catalunya. Les prohibicions de fer reunions de més de 6 persones, reduir els contactes, de distància física interpersonal o limitar el contacte social al grups bombolla s’estan incomplint en l’entorn universitari.
La situació ha arribat al nivell d’absurditat d’alguns alts càrrecs (possiblement terra-planistes) que han afirmat que la Covid-19 no es pot transmetre dins dels campus. Aquesta creença va arribar al paroxisme quan, a la sessió de Claustre de la UAB del passat 22 de desembre, a les portes del que ja s’estava anomenant tercera onada, un representatiu grup d’acadèmics va exigir el retorn immediat a l’activitat presencial als campus.
Esperant l’inici d’un examen, 02/11/20
Des de l’aprovació de l’actual estat d’alarma s’ha limitat, per qüestions sanitàries, la docència als campus. La docència ha de ser no presencial, amb les excepcions de les pràctiques i avaluacions. Això significa que els estudiants, només, haurien de ser a les universitats a les aules, fent exàmens, o als laboratoris, fent les pràctiques. Aquestes mesures exigeixen, a més, extremar les precaucions. Val a dir que pràctiques i avaluacions presencials son permeses de forma excepcional, en cap cas obligatòria.
Malgrat aquestes disposicions, segons membres de la comunitat universitària, i no de forma excepcional, en molts casos s’ha continuat la docència presencial, camuflada de pràctiques, amb la tolerància dels responsables docents i administratius; aquestes infraccions s’han detectat especialment en els estudis de postgrau.
30/11/20
Però el riscs s’han evidenciat específicament en exàmens i avaluacions. Ja en la primera fase d’avaluacions de la tardor, en plena segona onada, es varen detectar multitud d’infraccions. Una de les més habituals ha estat no respectar la distància de seguretat entre persones, que en alguns casos, han quedat en 40cm entre l’estudiantat avaluat a les aules. També es van detectar problemes greus d’aglomeracions als passadissos, la utilització d’espais inadequats com a refectoris improvisats o la concentració de persones a les entrades dels edificis sense mesures de seguretat.
Malgrat els avisos fets des dels nostres delgats/es sindicals als responsables institucionals (via comitès de seguretat i salut) les correctives aplicades han estat poques, o nul·les. És més, des de les mateixes gerències se’ns ha fet saber que, algunes universitats, no han pres cap mesura específica enfocada a extremar les precaucions per les excepcionalitats de pràctiques i avaluacions, i que les úniques mesures preventives son les implementades abans de declaració de l’actual estat d’alarma.
Per si fos poc, les mateixes fonts ens han informat que tampoc es porta un registre o seguiment de les activitats docents autoritzades (pràctiques i avaluacions) ni es fa un control d’accés als edificis per permetre només les presències derivades de les excepcionalitats autoritzades.
Examen 15/01/21
Tot això implica que, en aquestes universitats, no s’està fent cap control de les activitats docents autoritzades i que, les responsabilitats administratives, no tenen ni punyetera idea del que està passant; ni als campus ni a les seves aules.
En aquest aspecte cal citar la resolució del rectorat de la UB establint mesures per a l’avaluació no presencial. Mesures que, tot i anar en la direcció correcte des del punt de vista sanitari, qualifiquem de poc valentes; ja que, la UB, ni tan sols arriba a l’atreviment de “recomanar” les avaluacions no presencials.
L’actual cicle d’avaluacions hivernal ja ha aixecat queixes i denúncies de les organitzacions d’estudiants davant dels riscs i males condicions ergonòmiques (des d’aquí els expressem el nostre suport). La presencialitat a les aules de l’estudiantat suposa un risc, propi i dels seus entorns, que s’agreuja per l’absolut descontrol que s’evidencia a moltes universitats. A aquest risc si li ha de sumar el derivat de la mobilitat, especialment quan aquesta es fa en transport públic.
Però actualment el risc de l’estudiantat no es només físic si no també psicosocial. L’actual jovent està sotmès a una forta repressió en la seva activitat diària, especialment en la de lleure, i a una criminalització de la seva socialització com a font de transmissió vírica. S’està inculcant la idea de que el lleure social dels joves provoca la mort dels seus avis, des d’una culpabilització de l’oci ideològicament nacional-catolicista i amb tics propis de l’espanyolíssima cultura inquisitorial.
Però s’ignora deliberadament que la majoria de riscs de contagi víric van associats al lloc de treball, les aules d’estudi o el transport públic.
Aglomeració d’estudiants, 15/01/21
Des d’un moralisme preconciliar es minimitza (o maximitza) el risc en funció de la categoria imposada de “bo” (treballar, tasques de la llar, anar a estudi, viatjar amb metro, les celebracions religioses) o “dolent” (l’oci, el lleure, el sexe, viatjar amb vehicle privat…). Com si allò que, des d’un judici de valor, és considerat “bo” adquirís capacitat profilàctica antivírica.
Hem de denunciar que, ara mateix, l’acadèmia, des de la seva accepció més rància, va per lliure. Davant de l’actual limitació de drets fonamentals aquests incompliments son especialment greus i posen en evidència la situació d’arbitrarietat i autoritarisme de l’actual administració pública. Es persegueix la més mínima infracció en l’àmbit privat però no es controla i, fins hi tot, es dona consentiment a l’incompliment de mesures quan son de responsabilitat aplicativa d’aquesta mateixa administració pública.
Hem de denunciar que, en molts casos, les universitats estan prioritzant una determinada activitat (que respon a interessos particulars) per sobre de la salut pública.
“La primera setmana d’exàmens presencials ve marcada per contradiccions i manca de planificació”. Comunicat del sindicat d’estudiants SEPC, gener del 2021.
Font de l’article original: https://iac.cat/2021/01/25/lacademia-va-per-lliure/
Des de la representació de l’àmbit educació i universitats, els sindicats de la IAC, CAU-IAC (administració i serveis universitats) i USTEC·STES-IAC (ensenyament), i d’altres sindicats nacionals i de classe, dimarts 22 d’octubre, han decidit convocar una gran manifestació per a protestar per la repressió, les agressions i els maltractaments policials que està patint la ciutadania, especialment les persones joves, des de l’inici de les mobilitzacions generades arran de la sentència farsa contra els presos polítics catalans.
Tota la IAC i tots els sindicats que la composen, donem suport a la convocatòria, col·laborarem amb les mobilització i sortirem, al carrer, amb les nostres banderes, al costat de les companyes i companys de l’àmbit de l’ensenyament i les universitats.
Sota el lema Pels drets i les llibertats, prou repressió: NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT! els sindicats i altres entitats convocants i de suport, han fet arribar la següent convocatòria:
En els darrers dies, centenars de milers de persones han sortit als carrers en defensa dels drets i les llibertats del nostre poble. Moltes d’elles són joves i estudiants que han exercit el seu dret de ciutadania a la participació política a través de la mobilització popular.
L’enfollida resposta dels aparells policials estatals i autonòmics i de la judicatura ha estat una repressió digna d’un estat autoritari: pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen per objectiu terroritzar, coartar la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i l’exercici dels drets fonamental.
Com a persones educadores, el nostre deure és fomentar sempre el diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics, i la resolució democràtica de conflictes, valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes.
Convocatòria conjunta
Per aquest motiu, convoquem el conjunt de les comunitats educativa i universitària a manifestar-se en contra de la repressió envers el nostre jovent i en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de ciutadania el proper Dijous, 24 d’octubre, a les 18:30h a la Plaça Universitat de Barcelona.
Cridem també a concentrar-nos el mateix dijous a les portes dels centres universitaris durant el matí, i a les portes dels centres educatius en acabar l’horari lectiu del migdia per llegir aquest full de protesta i de convocatòria.
USTEC·STES(IAC), INTERSINDICAL-CSC, CAU-IAC, CGT Catalunya, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Docents per la República, FAPAC, Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República Catalana), Universitats pels Drets Civils, ANC (Sectorial d’Educació, Universitats i Recerca per la Independència)
L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals.
Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.
A mesura que aquestes polítiques neoliberals de guerra econòmica i social contra la classe treballadora avancen, a mesura que els governs van desmantellant l’estat social, s’aixeca l’estat penal i la repressió als treballadors augmenta exponencialment, lleis mordaces, lleis d’estrangeria, desnonaments, criminalització de la lluita social i laboral…
Com a intersindical alternativa estarem sempre per defensar els drets de les persones treballadores, econòmics i democràtics, socials i ambientals, de tots els drets. Perquè la lluita de la classe treballadora per una vida millor inclou les reivindicacions laborals, el repartiment dels treballs i la riquesa per suposat, però també el feminisme, el dret a un medi ambient sa tant per les generacions actuals com les futures passant per la defensa dels serveis públics .
També ha de quedar clar que per nosaltres les organitzacions sindicals no són ni poden ser corretja de transmissió de cap organització ni de cap partit polític.
És per tot això que des de la IAC, davant aquest estat d’excepció permanent de les patronals i els governs contra les classes treballadores d’aquest país, convoquem vaga general a Catalunya i en la convocatòria de vaga que hem fet arribar a Foment del Treball, PIMEC i a les administracions reclamem entre d’altres:
La retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones (Llei Aragonés)
Derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012
Fixar de manera permanent la pujada de les pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC i derogar la reforma de l’any 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat
Derogació de les retallades del Reial Decret Llei 8/2010 (volem el 5%)
Que el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que entre d’altres qüestions garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. Contingut mínim: aplicació real i efectiva de la Renda Garantida Ciutadana. Increment en el primer pressupost de l’Ensenyament Públic, el finançament necessari per una universitat pública i de qualitat, la Sanitat Pública, els Serveis Socials i l’Administració de Justícia, acompanyat d’un pla de creació de 100.000 llocs de treball
Un calendari d’aplicació que abordi de manera immediata l’acord d’emergència climàtica del Govern de Catalunya i que es prenguin les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos de efecte hivernacle
Elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes
La lluita efectiva contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral, la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada. Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura
S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre
L’eliminació de l’assetjament laboral a les empreses, tant de l’àmbit públic com privat. Garantir l’eradicació del mobbing (assetjament laboral) com a eina de gestió de recursos humans; xacra endèmica de l’administració pública, i especialment de l’administració universitària
Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada
Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública
Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral
Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades
Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris
Eliminar la precarietat i els “contractes escombraria” de les universitats públiques; tant entre el personal docent, investigador, tècnic, administratiu o d’empreses externes de l’àmbit
A Ensenyament, el restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20
Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21
Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a ensenyament
Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat
Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys
Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais
Establir mesures reals de consolidació i estabilització del personal en precari de les diferents administracions públiques
Per tant ens sobren raons per lluitar i mobilitzar-nos contra la injustícia social que estem vivint a Catalunya. I ens sumem a totes les accions i mobilitzacions a favor dels drets de la classe treballadora. Aquest 18 d’octubre buidem els llocs de treball i sortim als carrers! Vaga, vaga, vaga general!”
Manifestació a les 17h als Jardinets de Gràcia de Barcelona
Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! . Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes:
Avui, 23 de setembre, hem assistit a un operatiu policial de més 500 Guàrdies Civils que han detingut 11 persones fins el moment. L’operació ordenada per l’Audiència Nacional (hereva del franquista Tribunal de Orden Público) representa un aprofundiment de la política repressiva de l’Estat a Catalunya.
Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.
Exigim:
La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.
Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.
Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació, incendis, catàstrofes ecològiques…
Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.
Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd” que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.
Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament, si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problema: Un sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos.
La majoria de les universitats públiques catalanes denuncien la manca de finançament i l’ofec econòmic, mentre alguna anuncia grans inversions en tecnologia espectacular.
Hem vist com algunes rectores i rectors han denunciat i reclamat obertament als mitjans de comunicació aquests darrers dies, la falta de finançament i l’ofec econòmic que pateixen les universitats públiques catalanes. (*1) (*2).
També hem vist en grans titulars per tots els mitjans un gran esdeveniment: la propera acollida del súper computador Mare Nostrum 5 que s’ubicarà al BSC-CNS a la UPC (*3). El cost d’aquesta inversió serà sufragat un 10% per la UPC. El nostre rector ha sortit a les fotografies d’aquesta notícia dels mitjans, al costat dels representants institucionals (*4) (no sabem si haurà aprofitat per reclamar un finançament correcte i la rebaixa de les taxes, aprovada i mai executada pel Govern de la Generalitat). (*5)
Ens alegrem que la nostra universitat aculli i incorpori noves tecnologies per la recerca i la investigació. Esperem que també s’utilitzi per a la docència interna. Però lamentem no veure al nostre rector reclamant i denunciant de manera valenta i contundent, com sí que ho fan els seus col·legues, que el Govern torni a finançar la universitat amb uns pressupostos a l’alçada de la mitja del %PIB dels països de l’OCDE [Catalunya, per sota dels països de l’OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat] (*6). I també ens agradaria veure al rector UPC exigint que el Govern compleixi amb el compromís adquirit de rebaixa de les taxes universitàries i d’una millora financera. [El Parlament ha aprovat una moció on s’insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% per al curs 2019-2020, així com a recuperar el finançament de les universitats públiques del 2010, anterior a les retallades, als pressupostos del 2019. ACN. LaVanguardia 07/02/2019] (*7)
Cal posar fi a la precarietat del professorat associat i cal posar fi a la precarietat del PAS, que han patit baixades salarials, augment de jornada sense recompensa, retallades, envelliment de plantilles, no reposició de baixes ni jubilacions, etc. I cal rebaixar les abusives taxes universitàries a Catalunya, que estan apartant a les famílies de classes baixes dels estudis superiors. Volem una universitat de qualitat, amb el millor equipament, ben situada als rànquings, però també pública, correctament finançada, amb la plantilla necessària (PAS i PDI) i amb condicions i sous no precaris, i amb uns preus (taxes) a l’abast de tothom. Senyor Rector: truqui als mitjans i faci’s moltes fotos per lluitar per tot això.
Ens agradaria que la propera fotografia (o video) del Sr. Torres, Rector de la UPC, fos a la Plaça de Sant Jaume o davant del Parlament, al costat dels seus col·legues, i acompanyats de tot el col·lectiu universitari ( estudiants, PAS i PDI), pressionant al Govern per complir els seus compromisos sobre taxes i finançament. Nosaltres hi vindríem, i tant!
El CAU dóna suport a la iniciativa de la ILP Universitats.
La campanya de la ILP Universitats, una Iniciativa Legislativa Popular amb la voluntat de fer efectiva la rebaixa dels preus públics universitaris aprovada en el Parlament l’any 2016. Trobareu més informació al Twitter @ILPuniversitats i al web https://ilpuniversitats.cat/
