Companyes i companys,
Davant de la convocatòria d’eleccions per escollir el proper Comitè d’Empresa del PAS laboral a la UPC, la secció sindical del CAU-IAC UPC té una important notícia que donar-vos. Ens ha agradat preparar-la en format breu en vídeo, així que, si us plau, feu click a l’enllaç amb el so del vostre dispositiu obert:
Gràcies.
Secció sindical CAU-IAC UPC.
Benvolgudes i benvolguts,
La llei 20/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, coneguda com a llei Iceta o ‘Icetazo’, va ser signada pels sindicats sistèmics, i com ja advertia el CAU-IAC entre d’altres, amb aquesta llei no s’assolia una solució definitiva a la precarietat a la funció pública.
Una vegada aprovada, les administracions públiques havien d’establir els criteris d’aplicació de la llei. Es a dir, determinar com seran els processos de concurs de mèrits i el concurs-oposició. La Generalitat va arribar a un acord amb els sindicats el 9/5/22 i a les universitats públiques de Catalunya es va establir un espai de negociació conjunta per a tot el PAS, que va iniciar les negociacions el 29 de juny i les va finalitzar el 22 de setembre passat.
El 5 d’octubre, les gerències de les Universitats i els sindicats CAU-IAC, CCOO i la I-CSC vam arribar a un acord a la Mesa Negociadora del PAS laboral i a la submesa del PAS funcionari que podeu consultar fent clic aquí.
En el CAU-IAC valoren positivament l’acord en el seu conjunt, encara que finalment no s’han recollit totes les nostres reivindicacions.
Concurs de mèrits
A la valoració de mèrits, apartat 2.1.A de l’acord, es supera el que han arribat a la funció pública de la Generalitat, puntuació màxima pels serveis prestats 60 punts sobre 100. L’acord de les universitats arriba fins als 80 punts sobre 100. També és positiva la incorporació d’un paràgraf pel que es salvaran els possibles perjudicis pel canvi de plaça mitjançant trasllat forçós com a resultat de processos selectius.
A l’apartat 2.1.B també es supera l’acord arribat a la funció pública de la Generalitat, doncs mentre que a aquest es valora haver superat el darrer concurs-oposició, a l’acord d’universitats es valoren els concursos-oposició des del 2017.
Aquests aspectes ressenyats ens semblen satisfactoris. No és així amb aquests altres dos:
A l’apartat 2.1..C que fa referència a la formació i coneixement de llengües no estimem oportú que es contempli com a puntuable una titulació superior a la requerida per a la plaça a concurs, ja que estem en un procés d’estabilització i no pas a un de promoció.
També discrepem amb el que es recull a l’apartat 2.2, que per superar el procés selectiu sigui necessari obtenir un mínim de 30 punts sobre 100. Això significa que s’ha de tenir més de 5 anys d’antiguitat, si no es pot aportar puntuació als apartats B i C, per superar el procés. Nosaltres proposàvem, com a màxim, una puntuació mínima que representés uns 3 anys d’antiguitat.
Concurs-oposició
Valorem positivament:
Que a la fase concurs els serveis prestats puntuïn com a mínim un 80 per cent.
Que a la fase d’oposició el resultat dels exercicis no siguin eliminatoris.
Que l’acord contempla la possibilitat que cada universitat elabori les bases de la convocatòria, sempre dintre de la normativa, adequant-les a la seva situació de temporalitat.
És per tot l’esmentat que el CAU-IAC, encara i no veure aconseguits tots els seus objectius a la negociació, estima positiu l’acord, facilitant així la convocatòria dels processos de concurs i concurs-oposició que han de ser publicats abans de la finalització d’aquest any 2022 amb la màxima seguretat jurídica que sigui possible.
Secció sindical CAU-IAC UPC
14 octubre 2022
Proposta d’acord per l’aplicació de la reforma laboral 2021
Les universitats públiques catalanes han proposat un acord d’implementació de la reforma laboral 2021 (RDL 32/2021). Aquesta proposta d’acord desprotegeix, encara més, el precariat universitari (interins i capítol 6): simplifica l’acomiadament i camufla, blanqueja i desvirtua la taxa de temporalitat. La seva sola presentació suposa una ignomínia que no mereix, ni tan sols, entrar a negociació.
Aquesta proposta, d’entrada, no distingeix el diferencial entre PAS i PDI en el capítol 6 (personal vinculat a finançament específic), generant un espai de confusió en les tasques de serveis – administratives i de docència i investigació.
La proposta de fons de contingència per acomiadaments pressuposa que part del finançament específic per a projectes es dedicarà a aquesta contingència (l’acomiadament), des de la mateixa massa salarial de la persona contractada, amb cost 0 per a la universitat. Això implica que aquest personal, falsament indefinit, serà “acomiadable” en qualsevol moment; des de la més absoluta manca de seguretat laboral. D’altra banda, la constitució d’aquest fons de contingència suposarà el decrement salarial de les persones treballadores que es seguiran contractant per sota, encara més, del nivell laboral que els hi correspondria.
Està especialment fora de lloc la proposta de negociar la selecció d’aquest personal a cada universitat, com si aquest personal vinculat a finançament específic estigués al marge del Conveni col·lectiu, quan la selecció està clarament definida en Conveni. A més, hi ha sentències que reconeixen que el personal indefinit es pot presentar a la fase interna de concursos. I és especialment lesiva la proposta de considerar aquest personal indefinit “no permanent” de la Universitat… Tornant a crear 2 categories de personal a les universitats públiques diferenciades en drets.
Però és especialment greu que es proposi un acord per fer responsables als sindicats de la política de lliure acomiadament de les universitats.
Aquesta situació s’empara en la reforma laboral del 2021. La nova reforma, pactada entre el govern del Reino de España i els sindicats sistèmics CCOO-UGT, suposa blanquejar les reformes laborals del 2010 i 2012; incomplint, els uns, els compromisos electorals de derogació i donant l’esquena, els altres, a les dues convocatòries estatals de vaga general contra les reformes laborals i als interessos de la classe treballadora. Des dels CAU-IAC ens hem posicionat clarament en contra d’aquesta nova reforma i a favor de la derogació de les últimes.
Els CAU-IAC tenim clar que l’objectiu del nostre sindicat és la defensa dels drets i interessos de les persones treballadores, i per tant, no hem signat una proposta de desprotecció de drets de les persones a les quals representem i hem de defensar.
Així doncs, el nostre compromís és:
1. Vetllar perquè els processos de selecció es facin segons Conveni.
2. Ser especialment vigilants perquè les tasques de serveis i administració es facin des dels contractes PAS i les de docència i recerca des dels contractes PDI.
3. Que les categories laborals (grup i complement) corresponguin a les tasques de les convocatòries, així com les tasques reals a desenvolupar.
4. Que es respectin els drets de tot el personal de la UPC: especialment que es respectin els drets del PAS laboral i que l’aplicació de Conveni sigui igualitària.
5. Treballar per l’estabilització del personal i per a dificultar al màxim els acomiadaments.
Secció sindical CAU-IAC UPC. 22 d’abril 2022
Companyes i companys,
des del Comitè d’Empresa i la gerència de la Universitat s’ha arribat a un preacord de calendari pel 2022. És un preacord que manté la línia del calendari de l’any 2021. Entre altres qüestions, manté la jornada continuada i reduïda d’estiu, set dies de tancament per baixa ocupació i dues opcions de vacances pel PAS Laboral: una repartint-les en dues quinzenes, amb l’acord previ del/la responsable, entre juliol i agost (agost dintre del període de baixa ocupació), i una segona opció de 14 dies hàbils dintre del tancament de l’agost i la possibilitat de fins a 8 dies acordats fora d’aquestes dates.
Tant des del CAU com des de la CGT hem estat en contra de la signatura d’aquest preacord i volem explicar-vos el perquè de la nostra posició.
Segons la nostra interpretació de les diverses normatives d’aplicació, els dies d’assumptes propis que ens són d’aplicació, segons l’article 48 punt k de l’EBEP, s’han de considerar permisos no recuperables. Per tant, creiem que no s’està aplicant la legalitat de forma correcta i així ho hem fet saber a la gerència de la Universitat.
Aquest fet implica que la gerència ens obliga a treballar 42 hores per sobre de les 1.462 que marca el conveni, ja que aquests dies caldria considerar-los jornada laboral efectiva i, per tant, no recuperables. D’igual manera que ho són els permisos per trasllat de domicili, casament, etc. D’altra banda, pensem que els dies de tancament no s’haurien de decidir unilateralment per l’empresa.
Durant la negociació, la gerència ha deixat clar que no està d’acord en aquesta interpretació, i que en cas que la part social decideixi legítimament emprendre les accions legals que consideri oportunes en contra d’aquest calendari, a fi d’aclarir la interpretació i còmput dels dies d’AP, es reserva el dret de retirar algunes mesures del preacord. Interpretem això com una amenaça. En qualsevol cas, creiem que les sentències judicials en aquest tipus de demandes ens fan confiar que aquesta és la línia que hem de seguir. Les mesures que finalment puguem decidir com a sindicats per tal d’aclarir aquesta qüestió, tot i la nostra postura en contra d’aquest calendari, no han de condicionar el vot a favor o en contra que deixem a criteri de cada persona treballadora.
Per últim, tant des del CAU com des de la CGT, vam considerar no adequada la signatura del preacord i, considerem adequat denunciar-ho davant dels òrgans competents.
Seccions sindicals CGT i IAC-CAU de la UPC.
Barcelona, 19 de novembre de 2021.
Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.
El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.
Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.
En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de
llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).
El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.
El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.
Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.
És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.
Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.
Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.
Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.
Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.
Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.
L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.
Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021
Consideracions sobre la publicació de la Instrucció del Rector relativa a l’adaptació del Pla de contingència de la UPC a la proposta de Pla sectorial d’universitats del PROCICAT Curs 2021-2022:
La instrucció del Rector intenta adaptar el PLA SECTORIAL D’UNIVERSITATS (CURS 2021-2022) de manera curiosa, fixeu-vos en el punt del Pla sectorial que es titula:
4.6 Prevenció, promoció de la salut i suport emocional i diu:
[…] “Es recomana que les universitats puguin fer actuacions de promoció de la salut i de
suport emocional dels seus col·lectius. Les universitats podran participar, en coordinació amb el Departament de Salut, en la prevenció i control de la pandèmia facilitant l’ús de les instal·lacions universitàries com a punts de cribratge i vacunació dels membres de la comunitat universitària, amb èmfasi especial en el col·lectiu de l’estudiantat”.
Com es pot veure fàcilment, la qüestió de la vacunació “desapareix” del text de la Instrucció del rector publicada el 27 de juliol. La instrucció del rector està basada en el balanç del curs 2020-21 (pràcticament amb docència no presencial i amb la gran majoria del PAS i PDI en modalitat de teletreball) amb les dades d’abril i maig passat, just abans de l’esclat de la 5a onada. Creiem que això no és prudent.
La instrucció de rector dicta instruccions a partir de dades del mes de juny i juliol. No seria millor esperar a les primeres setmanes de setembre per adaptar-la a la que, llavors, sigui situació real de la pandèmia i que ara, dos mesos abans, ignorem?
La Instrucció del rector contempla les mesures que estableix el Procicat, totes elles importants, però sense la mesura avui en dia més efectiva contra l’evolució de la pandèmia: la vacunació massiva. El CAU i la part social hem demanat a l’equip de direcció -i per extensió suposem que al rector- que es dugui a terme una campanya de vacunació a la UPC. Ens trobem davant d’un curiós exercici de l’autonomia universitària: s’adapten, matisen, o interpreten les normes i disposicions de la Generalitat de Catalunya en una forma que perjudica les persones de la comunitat UPC.
Distància, higiene de mans i mascareta, mampares, ventilació i senyalització de circuits d’entrada i sortida són només mesures complementàries que necessiten una campanya de vacunació massiva. No veiem al rector ni al gerent treballant per aconseguir-la. El col·lectiu actualment més afectat i que més casos i contagis pateix és la gent jove, és a dir les/els nostres estudiantats, als quals cal que protegim i que ens protegeixin amb la seva immunització. Evidentment la vacunació és universal i cal que la UPC habiliti espais de vacunació pels/per les nostres estudiantats, però obert a tota la societat si cal.
Cal que el teletreball, amb els actuals índexs pandèmics de color vermell, sigui prioritari pel PES i sigui una modalitat de treball efectiva i important per la resta del PAS i PDI en la lluita per la seguretat sanitària del col·lectiu UPC . Per tant, s’ha de mantenir la situació actual de teletreball mentre els indicadors pandèmics no baixin a nivells molt baixos (avui dia estem a més de 500 casos per 100.000 habitants i amb les UCI per sobre de 500 llits Covid, la pitjor situació de tota Europa).
Quan les xifres de contagis millorin es podria aplicar el Pla UPC de teletreball anterior a la pandèmia mentre es negocia el nou Pla fruit del Pacte de teletreball de les 7 universitats públiques catalanes. No cal precipitar-se, les classes comencen el proper 13 de setembre.
Per tots aquests motius creiem que la instrucció del rector per la represa del curs acadèmic 21/22 és, en els punts comentats, molt poc protectora de la seguretat sanitària i massa optimista amb l’actual situació de la pandèmia.
Sobre l’Acord Marc per al desenvolupament del teletreball del personal d’administracions i serveis a les universitats públiques de Catalunya.
El passat 16 de juny les Gerències de les Universitats Públiques Catalanes, i els sindicats CCOO i UGT van signar aquest Acord Marc de teletreball. El text definitiu és fruit d’una negociació entre Gerències, CCOO i UGT, excloent a la resta dels sindicats amb dret a negociació, i privant-los de la seva participació en la Comissió de seguiment a la ‘Mesa d’Universitats’.
Els CAU-IAC entenem que aquest acord al qual han arribat no garanteix la possibilitat que a tot el personal li reconeguin el teletreball o els mateixos dies en igualtat de condicions.
Per què no hem signat aquest acord?
Per un principi bàsic: mai signem res que empitjori els nostres drets o els deixi per sota d’una llei o acord vigents de rang superior.
Tot i que hi ha hagut un petit apropament de les postures inicials caldrà veure com es desenvolupen les comissions de seguiment de l’acord a les diferents universitats. Aquestes comissions han d’assegurar que qualsevol persona treballadora pugui gaudir del teletreball amb independència de l’opinió del seu responsable.
El Real Decret llei 29/2020 va modificar l’EBEP afegint un nou article, el 47bis, on al punt 7.b de l’acord es diu: “La Universitat proporcionarà i mantindrà els mitjans tecnològics necessaris per al teletreball per a les persones que treballin en aquesta modalitat”
El problema és que els apartats (a) i (c) rebaixen i deixen sense efecte aquest punt amb el qual qualsevol persona que no pugui/vulgui utilitzar els seus “mitjans tecnològics” pot veure retallat el reconeixement al teletreball. De moment la UPC ha destinat una important quantitat de diners per donar mitjans tecnològics al PDI. Aquest rector i el seu equip, ho faran també pel PAS? :
Convocatòria d’equipament TIC per PDI 2020 https://espaitic.upc.edu/ca/serveistic/convocatories/convocatoria-equips-per-pdi-2020/convocatoria-dequipament-tic-per-pdi-2020.pdf
Els CAU-IAC no podem acceptar una proposta d’acord per sota del que està regulat a la legislació vigent. Estem valorant la possibilitat, davant l’aplicació d’aquest acord i el perjudici que pot comportar per algunes persones, de portar a terme les accions legals oportunes, considerant les repercussions d’aplicar amb rebaixes la legislació vigent.
Cuideu-vos molt i gaudiu d’unes vacances ben merescudes. Salut!
Us anirem informant,
Secció sindical CAU-IAC UPC. 28 juliol 2021.
Cal una veu alternativa i reivindicativa al màxim òrgan de representació de la UPC, que lluiti pels drets i les llibertats de les persones treballadores i també per la defensa de les llibertats socials. Ara més que mai!
La universitat és el bressol i el motor del coneixement i de la cultura, de la ciència i de la investigació; però també de la defensa dels drets i de les llibertats, que els impulsa i els transfereix a la societat. Des del CAU-IAC sempre hem treballat per una societat més justa, igualitària, sense discriminacions i sense violències. I volem seguir fent-ho. Ja ens coneixeu, no tenim grans mitjans però som molt lluitadors, que no callem (ni amb mascareta), que fem el que diem i que expliquem el que fem i el que passa.
Per tot això:
Volem un Claustre que respongui les exigències ètiques, socials, polítiques i sindicals de la majoria de la nostra comunitat; compromesa en la defensa dels drets des de la radicalitat democràtica. Des de la base social de la nostra universitat, amb totes les persones de tots els estaments i de totes les empreses de servei al Campus, fins a la màxima representació institucional.
EL TEU SINDICAT, ASSEMBLEARI I REIVINDICATIU.
AL CLAUSTRE PER LA LLUITA DELS DRETS I LES LLIBERTATS.
NI AMB MASCARETA NO ENS FARAN CALLAR.
Candidats 2021 CAU-IAC al Claustre UPC:
MARTIN LLACH, NURIA UTG Camins
MARTIN MORILLA, JAVIER UTG Industrials
CALM MEDINA, JORDI BRGF
PARRA MIGUEL, ALBERT BRGF
VIVES CASAS, MARIA NURIA UTG Industrials
BERNAD PAÑELLA, CAMILO UTG Vilanova
ABRIL GONZALEZ, GONZALO UTG TIC CN
SANCHEZ CUADRA, LAURA BRGF
GARCIA RABELLA, FRANCESC JOAQUIM UTG Industrials
MIRO VALERO, ENRIQUE UTG Industrials
Han estat unes intenses reunions amb l’equip de la gerència de la UPC on s’ha discutit a fons fins que s’ha arribat a un preacord.
Tot i que el CAU no ha signat el preacord del calendari, no podem dir que rebutgem tot el text d’aquest preacord de calendari. Aquesta posició té un motiu que és força rellevant.: hi ha un acord del Consell de Govern que parla del gaudi de les vacances i dels dies d’assumptes propis, entrant en oberta contradicció amb el que ara s’adopta en aquest preacord.
Us fem memòria. El gerent, de forma unilateral i sense comptar amb l’acord de la part social, va presentar juliol passat a l’aprovació del Consell de Govern, un text que vulnera frontalment el dret de gaudi dels dies de vacances i els dies per assumptes personals, dies addicionals d’assumptes particulars per antiguitat, dies addicionals de vacances per antiguitat i hores dels programes de promoció de la salut i de desenvolupament professional, i que el CEPASL i CCOO va denunciar davant d’inspecció de treball.
|
Acord CG/2020/05/04, de 2 de juliol de 2020, del Consell de Govern, pel qual s’aprova la fase de represa del Pla de desconfinament a ) De forma general, la totalitat dels dies de vacances es gaudiran durant el mes d’agost, excepte que per raons de servei calgui desenvolupar les seves funcions durant aquest mes. En aquest darrer cas, el nombre de dies de vacances a gaudir durant el mes d’agost serà el màxim possible.
Pàgina 7
|
Hem proposat de forma molt insistent que això quedi sense efecte, fins i tot, que gerència presenti al pròxim Consell de Govern un text per tal que es faci una addenda que estableixi que aquesta norma únicament sigui aplicable pel 2020. D’aquesta manera, a la pràctica quedaria derogat la part de l’acord del Consell de Govern que mai hauria d’haver aprovat. Això no ha estat acceptat.
No podem estar conformes amb la vulneració de drets que representa tenir un acord del Consell de Govern vigent que contradiu el preacord de calendari, ni tampoc que es vulneri el Conveni Col·lectiu en el seu article 45. En ambdós casos es tracta d’una exigència per principis i dignitat. Aquest gerent no es mereix que el preacord el signi tota la part social (CEPASL i sindicats) després de com ha tractat durant tot aquest temps a tot el PAS, com a mínim podia haver restituït el calendari del 2012, tal com també l’hi vam demanar. El CAU no oblida les retallades que la UPC va aplicar i continua aplicant.
Tot i això el CAU ha treballat i contribuït a la millora dels continguts d’ aquest preacord en benefici de tot el PAS, juntament amb la resta de sindicats del CEPASL i la JPASF, i creiem que és positiu tornar a la jornada de 35h./set després de la lluita que tots hem fet per recuperar-les.
Tot plegat s’explicarà a l’assemblea i serà sotmès a referèndum davant la plantilla del PAS.
Benvogudes companyes i companys,
En aquests darrers dies s’ha intensificat de manera clara i progressiva la transmissió comunitària de la Covid-19 a tot Catalunya. D’altra banda les dades assistencials (ingressos en planta i en UCI) són preocupants.
Davant d’això, el Govern de la Generalitat ha adoptat un seguit de mesures, que tots coneixem i que han estat ratificades, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
De la lectura de les Resolucions vigents dictades per les autoritats sanitàries i de la darrera instrucció de Funció Pública, hem fet un exercici de comparar-les amb la darrera instrucció del Gerent de la UPC i ho hem resumit amb la següent taula:
|
PERSONAL ESPECIALMENT SENSIBLE |
GENERALITAT DE CATALUNYA |
PROCICAT |
UPC |
|
Mesures d’impacte en la mobilitat ( PRIORITAT TREBALL A DISTÀCIA) |
NO |
||
|
Mesures de neteja i desinfecció d’espais i superfícies |
|||
|
PERSONAL ESPECIALMENT SENSIBLE |
|
INSUFICIENT |
|
|
CONCILIACIÓ FAMILIAR/AÏLLAMENT |
|
INSUFICIENT |
Fruit d’aquesta comparativa adrecem la següent Carta Oberta al Rector i al Gerent:
Tant la Resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, com la Instrucció publicada al portal de la Funció Pública coincideixen en el compliment dels articles 15 i 43 de la Constitució Espanyola (en endavant CE). L’article 15 de la CE procura la garantia de la integritat física de les persones i l’article 43 de la CE la protecció de la salut.
A l’estat actual de la recerca científica, amb avenços canviants amb l’evolució del dia a dia, fins i tot d’hora en hora, ningú pot tenir la certesa sobre les formes de contagi, ni sobre l’impacte real de la propagació del virus, ni existeixen certeses científiques de les conseqüències a mitjà i llarg termini per a la salut de les persones, que s’han vist afectades en major o menor grau per aquest coronavirus.
Es per això que la Resolució i la instrucció comentades van molt més enllà del que contempla la Instrucció del Gerent. No volem entrar en valoracions, però sí que hem volgut exposar fets objectius.
D’altra banda, sí que volem recordar que en innumerables ocasions el Gerent, i per extensió el Rector de la UPC han manifestat que cal seguir les directrius que marquen les autoritats sanitàries, i és clar la normativa vigent.
Ens sorprendria força, que no es modifiqués la instrucció del Gerent per adaptar-la al que ha dit el TSJC ratificant la comentada Resolució. I ens sorprendria encara més, que es mantingués la instrucció del gerent invocant l’autonomia universitària. Aquesta autonomia no pot passar per sobre de les disposicions de l’autoritat sanitària.
Salvaguardar la salut de les persones ha de ser el primer i prioritari criteri a aplicar, perquè com recorda la Magistrada que formula el vot particular a l’auto del TSJC, un auto que ratifica les mesures adoptades per les autoritats sanitàries, en la situació en la qual ens trobem les persones podem estar infectades pel Coronavirus, ser asimptomàtiques, ignorant que estem infectades i tanmateix podem tenir una gran capacitat de transmetre el virus, i això pot portar a les persones contagiades a la mort en poc temps, o a sobreviure a la malaltia amb greus seqüeles després de patir grans sofriments, i necessitant una atenció hospitalària intensa.
Comminem al Rector i al Gerent a adaptar la instrucció UPC que s’ha publicat, a les normatives vigents esmentades en aquesta nota.
Seccció sindical CAU-IAC UPC. 19 octubre 2020.
La negació de la negociació té una PRIMERA víctima: la corresponsabilitat en l’atenció dels fills i persones d’edat avançada i/o dependents. Els que en diem la conciliació laboral.
Fiar la conciliació familiar a mesures com la flexibilitat d’horaris o les recomanacions per al teletreball, deixa a les famílies a l’albor de les negociacions amb les empreses i en el cas de la funció pública amb les administracions.
D’altra banda mentre la nostra universitat en treu pit del pla d’igualtat de gènere, els representants dels treballadors ens hem trobat una vegada i una altra amb la negativa de la gerència a abordar la qüestió de la conciliació (millor potser parlar de polítiques que facilitin la corresponsabilitat) de les persones en la cura dels menors i de les persones d’avançada edat i/o dependents. Tanmateix, la crua realitat és que, ara com ara, qui exerceix aquesta cura de les persones que la necessiten, són molt majoritàriament dones. I heus aquí que la negativa de la gerència a abordar aquesta problemàtica, en els mateixos termes que ho fa la Generalitat de Catalunya, queda molt lluny d’una política activa vers assolir la igualtat de gènere real. I això, és molt greu.
La segona víctima de la política de negació de la negociació, practicada aquests darrers mesos per la gerència de la nostra universitat és la seguretat jurídica, en malmetre clarament els acords signats amb la part social en matèria de calendari laboral. Obliguen a fer les vacances en un determinat mes de l’any. Volen que les persones demanin dies d’assumptes propis en jornades de teletreball. Cal recordar-li a la gerència que els acords se signen per complir-se.
La tercera víctima és la seguretat en el lloc de treball. Hem vist com en alguns casos hi ha hagut persones que s’han reincorporat al lloc de treball sense disposar de mascaretes. I la gerència ho ha admès, explicant que es fa tot el possible per solucionar aquest tema. I curiosament argumenta que les persones han d’anar pel carrer amb mascareta i per tant han d’arribar a la feina amb la mascareta posada. Si bé això és cert, també és cert que la universitat està obligada per llei, a facilitar tots els mitjans possibles per preservar la seguretat de les persones davant del coronavirus.
La quarta víctima és el principi de precaució relacionat amb el tractament que han tingut les persones d’especial sensibilitat (PES). Són persones que haurien de ser les darreres persones en reincorporar-se, i fer-ho en llocs on no hi hagués tracte directe amb usuaris i estudiants.
La cinquena víctima és la confiança en les relacions gerència- representants dels treballadors. S’ha perdut en el transcurs de les converses per afrontar les fases 0,1,2, 3 i etapa de la represa. Diem converses i no negociació. Cap dels documents presentats per la gerència al Consell de Govern han estat consensuats amb la part social. No són documents signats per la part social. Amb aquesta política de no negociació, no podia esperar-se l’acord amb la part social.
La sisena víctima ha estat la confiança del PAS en què el seu esforç en aquesta etapa de pandèmia (que encara no ha finalitzat) seria reconegut, i malauradament hem vist com s’ha demostrat un grau elevat de desconfiança vers el compromís del PAS vers la necessitat de tirar endavant la universitat en aquestes difícils circumstàncies que ens ha tocat viure.
La setena víctima és el concepte d’autonomia universitària, quan s’utilitza per imposar unes condicions pitjors pel personal si ens fitxem en les darreres instruccions de la Generalitat de Catalunya, instruccions que cal recordar no són de caràcter imperatiu, sinó que han d’inspirar les mesures a prendre pels equips de direcció de les universitats.
La vuitena víctima de la no negociació és la concreció. Tots els documents presentats per l’abordatge de la pandèmia, que la gerència ha presentat al Consell de Govern pateixen de manca de concreció. Es diu que es faran coses, però no es diu qui les ha de fer, ni que, ni com, ni qui té la responsabilitat de fer un seguiment efectiu del seu compliment.
No es tracta de queixes, ni que el PAS hagi caigut en un victimisme com a actitud, no que va. El que expliquem és la realitat de les conseqüències de la política de negació de la negociació.
Com sempre si teniu dubtes o qualsevol qüestió sobre l’etapa de represa quedem a la vostra disposició.
Ànims i cuideu-vos força.