Arxiu de la categoria: universitats

Recull de notícies 14 de juny 2019

La majoria de les universitats públiques catalanes denuncien la manca de finançament i l’ofec econòmic, mentre alguna anuncia grans inversions en tecnologia espectacular.

Hem vist com algunes rectores i rectors han denunciat i reclamat obertament als mitjans de comunicació aquests darrers dies, la falta de finançament i l’ofec econòmic que pateixen les universitats públiques catalanes. (*1) (*2).

També hem vist en grans titulars per tots els mitjans un gran esdeveniment:  la propera acollida del súper computador Mare Nostrum 5 que s’ubicarà al BSC-CNS a la UPC (*3). El cost d’aquesta inversió serà sufragat un 10% per la UPC. El nostre rector ha sortit a les fotografies d’aquesta notícia dels mitjans, al costat dels representants institucionals (*4) (no sabem si haurà aprofitat per reclamar un finançament correcte i la rebaixa de les taxes, aprovada i mai executada pel Govern de la Generalitat).                                                                (*5)

Ens alegrem que la nostra universitat aculli i incorpori noves tecnologies per la recerca i la investigació. Esperem que també s’utilitzi per a la docència interna. Però lamentem no veure al nostre rector reclamant i denunciant de manera valenta i contundent, com sí que ho fan els seus col·legues, que el Govern torni a finançar la universitat amb uns pressupostos a l’alçada de la mitja del %PIB dels països de l’OCDE [Catalunya, per sota dels països de l’OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat] (*6). I també ens agradaria veure al rector UPC exigint que el Govern compleixi amb el compromís adquirit de rebaixa de les taxes universitàries i d’una millora financera. [El Parlament ha aprovat una moció on s’insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% per al curs 2019-2020, així com a recuperar el finançament de les universitats públiques del 2010, anterior a les retallades, als pressupostos del 2019. ACN. LaVanguardia 07/02/2019] (*7)

Cal posar fi a la precarietat del professorat associat i cal posar fi a la precarietat del PAS, que han patit baixades salarials, augment de jornada sense recompensa, retallades, envelliment de plantilles, no reposició de baixes ni jubilacions, etc. I cal rebaixar les abusives taxes universitàries a Catalunya, que estan apartant a les famílies de classes baixes dels estudis superiors. Volem una universitat de qualitat, amb el millor equipament, ben situada als rànquings, però també pública, correctament finançada, amb la plantilla necessària (PAS i PDI) i amb condicions i sous no precaris,  i amb uns preus (taxes) a l’abast de tothom. Senyor Rector: truqui als mitjans i faci’s moltes fotos per lluitar per tot això.

Ens agradaria que la propera fotografia (o video) del Sr. Torres, Rector de la UPC, fos a la Plaça de Sant Jaume o davant del Parlament, al costat dels seus col·legues, i acompanyats de tot el col·lectiu universitari ( estudiants, PAS i PDI), pressionant al Govern per complir els seus compromisos sobre taxes i finançament.  Nosaltres hi vindríem, i tant!

(*1) La UAB alerta d’un ofec econòmic “insostenible” – Ara.cat    (*2) Els rectors alerten de la pèrdua de qualitat si no s’inverteix en universitats. CCMA.cat

(*3) El BSC-CNS serà la seu d’un dels grans superordinadors europeus: el MareNostrum 5

(*4) El president Pedro Sánchez i el ministre Pedro Duque visiten el Barcelona Supercomputing Center. UPC.edu  (*5) Fons foto: https://www.upc.edu/ca/sala-de-premsa/noticies/el-president-pedro-sanchez-visita-el-barcelona-supercomputing-center

(*6) Catalunya, per sota dels països de la OCDE en inversió en estudis superiors. Ara.cat .       (*7)   El Parlament insta el Govern a rebaixar les taxes universitàries en un 30% i a recuperar el finançament de l’any 2010. La Vanguardia.


El CAU dóna suport a la iniciativa de la ILP Universitats.

La campanya de la ILP Universitats, una Iniciativa Legislativa Popular amb la voluntat de fer efectiva la rebaixa dels preus públics universitaris aprovada en el Parlament l’any 2016.   Trobareu més informació al Twitter @ILPuniversitats i al  web https://ilpuniversitats.cat/

Recull de notícies 24 maig 2019

Us convidem a fer una lectura alternativa i crítica de notícies que no veiem als titulars dels grans mitjans. Teniu per davant un cap de setmana i una jornada de reflexió, moments ideals per llegir amb criteri sobre:

  • Precarització laboral I, el tema de les falses becàries.
  • Precarització laboral II, les administracions públiques actuen amb ‘males praxis’ davant de processos de convocatòries de places públiques, perjudicant interins i temporals que, en alguns casos fa força anys que treballen al mateix lloc.
  • El cas de l’anomenat ‘fundraising’. Torna el fantasma de les externalitzacions i els finançaments privats de les universitats públiques. Cal garantir un bon finançament sense perdre mai el control públic i social, i no ‘vendre parcel·les’ de l’educació, la recerca, etc. a interessos econòmics privats a canvi d’almoines.
  • Un estudi constata la segregació universitària per raons econòmiques, de classe social i de gènere. Hem de seguir lluitant per una universitat pública, gratuïta i de qualitat, amb un accés per tothom, però garantint, amb suport regulat des de les administracions públiques, l’accés de les classes socials amb menys mitjans econòmics.
  • Ens fem ressò i ens unim al clam d’avui 24 de maig a la vaga i protesta per la urgència climàtica del planeta (vaga FFF), i “per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta”. Trobareu la declaració del Consell de l’Estudiantat UPC amb la seva posició (a la que volem fer ressò) davant la protesta climàtica d’avui i la posició del rectorat i el Consell de Direcció UPC.

Les “falses becàries” s’organitzen a la Universitat de Barcelona per aconseguir el reconeixement de la seva relació i drets laborals La Directa

Dues estudiants han interposat demandes contra la Universitat de Barcelona perquè es reconegui la seva relació laboral i s’ha constituït una plataforma d’afectades per fer front a una situació compartida per moltes estudiants. El seu contracte formatiu els impedeix, entre molts altres drets bàsics de l’estatut de les treballadores, accedir al salari mínim interprofessional, cotitzar a la Seguretat Social o fer vacances [llegeix més]

Seu de la UB de Fisica i Quimica

La universidad catalana inicia la senda del ‘fundraising’ El Periódico

La financiación privada de las facultades públicas no alcanza el 2% del total mientras en EEUU llega al 55%. La UB ultima la creación de un departamento destinado a recoger fondos, sobre todo de exalumos. [llegeix més…]

La Diputación de Barcelona paraliza la convocatoria de 660 plazas de empleo público tras la presión sindical El Periódico

El ente público retira los criterios para acceder a un total de 660 plazas tras protagonizar las centrales sindicales un encierro en la sede central. (Por no haber negociado la convocatoria). [llegeix més…]

La universitat constata que també ella segrega per classe social i gènere. El Diari de l’Educació.

Només el 10% d’universitaris prové d’una família amb un baix capital educatiu. Pràcticament el 60% poden estudiar perquè els pares ho paguen tot o gairebé. I les dones són el 62% de l’alumnat, però en determinades carreres no arriben ni al 20%. Aquestes són algunes de les dades de l’estudi Via Universitària, que avui ha presentat la Xarxa Vives. [llegeix més…]

“L’objectiu d’aquesta segona vaga mundial és aconseguir que els estats declaren l’emergència climàtica” La Directa

Avui, se celebra la segona vaga internacional. 2.350 ciutats de 125 països, segons les últimes dades del moviment, estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria. Conversem amb Óscar Soriano, membre de Fridays For Future-València. [llegeix més…]

Oscar, de Fridays for future València
Presentació de la declaració en la sessió del Claustre Universitari de la UPC

La UPC aprova una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica. UPC

El Claustre Universitari de la UPC ha aprovat, a proposta de diferents col·lectius d’estudiants, una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica, en la línia del moviment global Fridays for Future. La declaració s’ha aprovat en el decurs de la sessió ordinària del Claustre Universitari que ha tingut lloc avui, 7 de maig. [llegeix més…]

Comunicat del Consell de l’Estudiantat UPC sobre l’estat d’urgència climàtica.

SindiCAT a la universitat (UAB)

Assumpta Barbens IAC i Koki Gassiot CAU-IAC UAB.

La IAC, des del sindicat CAU-IAC, va participar en el debat “SindiCAT, per què? I per a què?”, organitzat per UAB per la república (UABxR), el passat 15 de maig, a la Sala de cinema de la plaça Cívica de la UAB (Bellaterra), amb presència de la portaveu Assumpta Barbens i representació d’altres sindicats de Catalunya.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […]

Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […] Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

“Koki” Gassiot, de la Secció sindical dels CAU-IAC de la UAB i membre de la Coordinadora nacional confederal IAC, ha fet una explicació en clau històrica del projecte CAU i la seva inclusió dins del projecte IAC de sindicat nacional de classe. La intervenció de K. Gassiot és pot llegir a la web dels CAU de la UAB. En el torn obert, referint-se a les vagues generals del “Procés”, K. Gassiot va afirmar que no pot ser que es carregui sobre la classe treballadora tot el pes de lluita del procés, cal exigir als governs (catalans) les seves responsabilitats; amb un clar referiment/denúncia en que el pes econòmic del procés s’està fent recaure en les classes treballadores.

Podeu llegir la notícia completa al post original :
https://iac.cat/2019/05/19/sindicat-a-la-universitat-uab/

Nota informativa pacte d’estabilització. 31gen.

Després de vàries reunions de negociació entre gerència, JPASF i CEPASL, dijous 31 de gener s’ha acordat el pacte pel desenvolupament dels processos d’estabilització extraordinària i de l’Oferta Pública d’Ocupació del Personal d’Administració i Serveis. El proper dimecres 6 de febrer està prevista la seva signatura.

Us informem dels aspectes més rellevants:

  1. Fases i valoració

Els processos constaran de dues fases:

  1. Fase d’Oposició (PAS Funcionari) / de Proves (PAS Laboral) amb una puntuació màxima de 60 punts
  2. Fase de Concurs (PAS Funcionari) / de Valoració de mèrits (PAS Laboral) amb una puntuació màxima de 40 punts.
  1. Fase d’Oposició (PAS Funcionari) / de Proves (PAS Laboral)

Fase eliminatòria que constarà de: 

  • Qüestionari de coneixements tipus test i/o de resposta breu. Es valorarà amb 15 punts
  • Supòsit pràctic professional. Es valorarà amb 30 punts
  • Entrevista personal. Es valorarà amb 15 punts
  • Acreditació o certificat d’aptitud de català, i castellà. Es valorarà apte/no apte. En cas de no tenir-ne, es farà una prova específica. El nivell de coneixements requerit per a cada perfil s’establirà d’acord amb la normativa vigent.
  • Acreditació o certificat d’anglès. Es valorarà apte/no apte. En cas de no tenir-ne, es farà una prova específica.Serà exigible per a aquelles places convocades que ho tinguin definit com a requeriment a la RLT.

 En el cas de places amb especialitat, es farà una prova per especialitat que els candidats podran escollir.

 Fase de Concurs (PAS Funcionari) / de Valoració de mèrits (PAS Laboral)

  • Serveis prestats desenvolupant funcions pròpies dels perfils dels llocs de treball que són objecte de les corresponents convocatòries a la Universitat Politècnica de Catalunya: a raó de 5 o 4 punts per any complet; 0,42 o 0,33 per mes, respectivament, per als períodes inferiors a l’any.
  • Serveis prestats desenvolupant funcions pròpies dels perfils dels llocs de treball que són objecte de les corresponents convocatòries en administracions públiques, incloses universitats públiques, a raó de 2,5 o 2 punts per any complet; 0,21 o 0,17 per mes, respectivament, per als períodes inferiors a l’any.

Calendari.

A proposta del CAU, hem aconseguit que totes les convocatòries dels concursos surtin entre l’any 2019 i 2020, inclòs les de l’àmbit de biblioteques.

Abans d’abril està prevista una negociació amb el CEPASL sobre les borses de treball temporal, principis generals de les convocatòries de selecció i calendari i de les de promoció.

Com a CAU hem convocat una assemblea al PAS Laboral Temporal, que us arribarà en breu, per tal d’informar amb més detall d’aquest pacte. No hem aconseguit que el CEPASL convoqués aquesta assemblea, ja que a la reunió del Comitè, tant UGT com CCOO han votat en contra de fer-la, argumentant que si en altres acords no s’ha fet ara tampoc caldria, i que cada sindicat faci l’acció sindical que cregui oportuna i que informi com vulgui. En aquesta reunió prèvia també ens ha sobtat que CCOO i UGT votessin a favor de l’aprovació del pacte abans de la reunió de gerència i sense saber com quedaria el redactat final.

Sembla que prioritzin els interessos particulars dels seus sindicats per davant de la defensa dels interessos comuns del col·lectiu afectat.

Creiem que, donada la importància del tema, el CEPASL i els sindicats negociadors no podem signar el document sense explicar els termes del pacte i sense conèixer l’opinió dels afectats.

InfoCAU – UPC 24 gener 2019

Comencem l’any 2019 i tenim noves informacions:

Eleccions sindicals CEPASL UPC.

S’ha publicat al portal de personal el preavís fet per CCOO per les properes eleccions per escollir el proper Comitè d’Empresa de PAS Laboral de la UPC. S’obre doncs un procés electoral que previsiblement pot durar entre tres i quatre mesos. Els possibles acords del CEPASL actual que pugui haver-hi els haurà de desenvolupar el nou Comitè d’Empresa.

Increment salarial 2019.

En la reunió d’ahir 23-01-19 el Gerent ens va comunicar que l’increment salarial anunciat per als treballadors públics d’un 2,5% s’aplicarà en la nòmina del mes de gener.

Estabilització personal temporal i interí UPC.

Tot i que queden aspectes encara sense concretar, la intenció del gerent és tancar el pacte d’estabilització en aquest mes de gener per a poder convocar les oposicions de PASF en aquest mes.

Aspectes que encara estan per concretar d’aquest pacte:

– Mèrits: la proposta és similar a altres processos que s’estan fent en altres universitats. La gerència està valorant la viabilitat d’aquesta proposta.

– Borses de treball: Estem d’acord en crear la Borsa, ara hem de definir les condicions. Es farà una proposta en breu.

– Assignació de les places de laborals: la gerència ens farà una proposta en aquests dies. La nostra postura és que cada candidat/a pugui escollir la plaça que l’interessi.  Totes les places sortiran amb el codi de la RLT, destinació i àmbits.

– Fase de proves: Hi ha d’haver en aquest pacte la puntuació de les diferents fases eliminatòries. Hem acordat que hi haurà una prova d’especialitat que els candidats podran escollir.

A banda d’aquest pacte s’està negociant altres aspectes també importants:

– Calendari: La proposta de gerència és que totes les convocatòries sortiran entre l’any 2019 i 2020 excepte les de l’àmbit de biblioteques. Vam proposar que facin l’esforç que aquest àmbit també pugui sortir abans del 2020.

– Formació: Hi haurà un pla de formació per tot el PAS.

També volem informar que hem aconseguit el compromís del Gerent per aquest any que a les persones que se’ls acabi el contracte de rellevista, els faran un altre contracte d’interinatge.

La JPASF farà demà una assemblea pel personal interí. El CAU va demanar a Gerència que la Junta pugui convocar a aquells treballadors i treballadores del PASL que optin a una plaça que surti a oposicions, i la gerència va acceptar. Per si de cas a alguna persona no li arribés la convocatòria de l’assemblea, serà el 25 de gener, a la sala d’actes de l’EPSEB de 12 a 14 hores.

El CAU ha proposat al president del CEPASL que convoqui una assemblea de PASL per informar i sobre tot abans de signar cap acord.

Des del CAU, com sempre, estem vetllant perquè es respectin els principis d’igualtat, capacitat i mèrits, però també vetllem perquè el personal UPC afectat tingui garantides les més justes i millors opcions legals possibles, per entomar aquest procés d’estabilització extraordinari i de l’Oferta Pública d’Ocupació del PAS. Us mantindrem informats i com sempre ens posem a la vostra disposició per atendre els vostres dubtes.

Compensació horària pels majors de 60 anys.

Vam presentar a la reunió de desembre amb la gerència una proposta acordada en el CEPASL de compensació horària pels majors de 60 anys, que va ser rebutjada per la gerència. En la reunió d’ahir el gerent havia de presentar a la part social una proposta que finalment, per problemes d’agenda del gerent, no va presentar. Es va comprometre a fer-ho a la propera reunió.

El CAU ha posat damunt la taula que el personal amb un mínim de 60 anys i com a màxim amb l’edat de jubilació pugui demanar una reducció horària similar a la que han gaudit fins el 2018 els/les companyes que es van acollir a aquest acord ara ja caducat i que caldria renovar. Des del CAU, no acceptarem empitjorar el que ja era vigent, lluitarem en la negociació, per evitar un greuge comparatiu entre els treballadors i treballadores que han pogut gaudir de la reducció horària fins desembre de 2018 i que encara l’estan gaudint i la resta de persones que també per edat haurien de gaudir-ne en endavant. Esperem en breu informar-vos del resultat.

COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.