Arxiu de la categoria: Política laboral

La gran estafa

Des del SNC-IAC considerem l’acord d’increment salarial del ministeri amb CCOO-UGT una estafa. La inflació superarà el 8,5% i l’increment salarial no suposarà més del 3%. Això implica una pèrdua de poder adquisitiu del 5% que s’ha de sumar al 12,4% perdut entre el 2006 i el 2021. Ens oposem a l’acord signat, proposarem una millora i ens mobilitzarem per aconseguir-ho.

A. NO TÉ UN ALTRE NOM: ESTAFA

Els sindicats CCOO i UGT han signat un Acord amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública en virtut del qual (llegim a la nota de premsa emesa per l’esmenat Ministeri1“acuerda subir el sueldo de los funcionarios hasta un 3,5% en 2023 y abonar una compensación del 1,5% adicional para 2022.

Tot i que al títol de la nota de premsa no s’hi diu res, a l’interior es parla d’un increment per al 2024 del 2% (“que podría subir hasta el 2,5% en función de la variación de IPC armonizado”).

Se’ns aclareix també en què consisteix aquest “hasta un 3,5%”. Resulta que la pujada (per al 2023) en realitat serà d’un 2,5% (això sí, si l’IPC interanual de setembre de 2023 supera el 6%, hi haurà un 0,5% addicional de pujada i també hi haurà un altre pujada addicional de 0,5% si el PIB del 2023 supera el previst pel Govern en el PGE).

Així ens ho resumeix el Ministeri 

“Por lo tanto, el incremento salarial fijo durante el periodo 2022-2024 es de un porcentaje fijo del 8%, que se puede incrementar hasta un máximo de un 9,5% en el citado período, en función de diversas variables…”

Anem a pams

La inflació per a l’any 2022, segons les previsions més optimistes (la real no se sabrà fins gener de 2023) serà del 8,5%. La pujada per al 2022, com a resultat d’aquest acord, haurà estat del 3,5% (el 2% que ja ens havien apujat més la compensació de l’1,5% per finals d’aquest any). Aquest acord, doncs, valida i subscriu una pèrdua de poder adquisitiu d’un 5%  (que se suma a la que ja veníem arrossegant).

Pel 2023 la pujada real serà del 2,5%. No sabem de quan serà la inflació però difícilment, sinó impossible, vistes les previsions, passarem d’una inflació del 8,5% a una del 2,5%. Per tant s’està acceptant també una pèrdua de poder adquisitiu per  l’any 2023.

Els dos 0,5% de part variable són més una burla que cap altra cosa:

Per una banda s’accepta que si la inflació puja per sobre del 6% tindrem un augment del 0,5%, és a dir, s’accepta perdre com a mínim un 3% del poder adquisitiu (6%-2,5%-0,5%).

I per altra banda, es vincula l’altre 0,5% a que el PIB pugi més del que havia previst el Govern, cosa que no ha passat mai. Els Governs fas sempre previsions optimistes, per tal d’estimular les inversions, que mai no es compleixen. Per tant aquest 0,5% és també un brindis al sol, una presa de pèl, o tot plegat i alhora.

Per al 2024 ni la pujada arriba a la del 2023 ni s’inclou un dels dos distractors 0,5% (no fos cas que l’abús d’engany no generés més emprenyament que cap altra cosa).

En definitiva 

La pujada del període 2023-2024 (que és el període que realment es contempla, tot i la trampa d’incloure el 2022) és del 6% (1,5% + 2,5% + 2%) quan, la inflació, només per al 2022, serà, com a mínim, del 8,5 % i la dels anys següents, vista la situació econòmica general, no sembla que hagi de ser millor.

Els sindicats signants 

En diuen des d’UGT que aquest acord “… amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación en el poder de compra…” i que recolzen aquest acord “…des de la coherencia, el realismo y la responsabilidad que nos caracteriza”.

Des de CCOO, més discrets aquest cop, es limiten a assenyalar com a bondats d’aquest acord qüestions irrellevants com ara que per primer cop es revisa a l’alça la pujada prevista als PGE (els de 2022) i que feia ja un parell d’anys que no se signava cap acord.

Conscients del desastre d’Acord que han signat, que no té cap escletxa que permeti defensar-lo, ho fien tot a altres qüestions pendents de tractar.

Des de la IAC ens preguntem: com es pot tenir la barra de dir que aquest Acord “amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación…”? És creuen les seves pròpies mentides o realment es pensen que som idiotes?

L’única certesa és que el recolzament es fa “… des de la coherència…”, ja que la seva signatura és coherent amb els altres acords en matèria de retribucions que han firmat en el passat, en particular l’Acord de 2018, i que ens ha dut a l’actual pèrdua de poder adquisitiu i rebaixa salarial.

És a dir, els sindicats CCOO i UGT, amb la firma d’aquest acord, han preferit recolzar el Govern i avalar una pèrdua de poder adquisitiu (que en 3 anys pot superar el 10%  i que cal sumar al que ja tenim acumulat) abans que plantar-se i lluitar per una millora salarial i unes condicions de treball dignes.

La nostra postura 

Per si no ha quedat prou clar, des de la IAC ens oposem de forma nítida i clara a l’acord signat. No pot ser que amb un índex d’inflació de com a mínim el 8,5% se’ns apliqui una pujada del 6%  que ni tan sols compensa la de 2022 i que, de facto, implica una pujada nul·la per al 2023 i 2024, tot i que les previsions  d’inflació indiquen que serà també força elevada.

Cal exigir increments retributius d’acord amb la pujada de la inflació i, en qualsevol cas, no renunciar mai, com a mínim, al manteniment del poder adquisitiu per part d’una classe treballadora que ha estat fortament colpejada per les crisis i que ja fa prou sacrificis i malabars amb els sous de misèria que rep i que la condemnen a una situació d’angoixa i precarietat permanent.

B. CADA DIA MÉS POBRES

Durant el període que va de 2006 a 2021,  els funcionaris i funcionàries públiques vam perdre un 12,4% de la nostra capacitat adquisitiva. En aquest primer període i fins el 2010 es va imposar una baixada salarial del 5% de mitjana i després es van produir diverses congelacions salarials o bé uns increments per sota de l’IPC o insuficients per a remuntar la pèrdua de poder adquisitiu que al 2021 es va situar al 12’4%. Ara, amb l’acord signat per CCOO i UGT, la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris públics s’incrementarà al 17,4%.

Tant si l’economia i les finances públiques van bé, com si van malament, la recepta és sempre la mateixa: moderació salarial que empobreixen contínuament les treballadores públiques.

Amb aquest acord, els salaris públics continuen perdent capacitat adquisitiva. Al 2022 els sous públics han crescut únicament el 2%, i l’acord hi afegeix una pujada addicional de l’1,5%, pujada que en total no cobreix ni la meitat de la inflació prevista, que és del 8,5%.

La realitat de les administracions catalanes és diferent de l’estatal. El poder de compra dels salaris públics a Catalunya és més baix perquè el nivell de preus és més alt que el de la mitjana de la resta de comunitats autònomes (+7,6% al 2017) i la inflació dels darrers anys ha estat una mica més elevada aquí a Catalunya.

Per altra banda, i més enllà de l’acord nefast que han signat CCOO i UGT amb el Govern de l’estat, res no impedeix que des de Catalunya es puguin incrementar aquestes retribucions i millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores públiques. De fet, no seria la primera vegada que,  a la mesa general de funció pública i gràcies a les propostes i lluita de la IAC, es millora o reverteix un mal acord signat a Madrid per part de les dues grans centrals sindicals.

De fet, l’únic objectiu de CCOO i UGT a l’hora de signar aquest acord ha sigut donar estabilitat al govern estatal actual de PSOE i Podemos encara que això suposés validar una pèrdua de poder adquisitiu i empobrir encara més una classe treballadora que ha sigut especialment colpejada per les crisis i que va fer uns esforços enormes per sortir, primer de la crisi econòmica i després per minimitzar la crisi pandèmica.

Davant de l’empobriment general i intens que pateixen les treballadors públiques i el conjunt de la classe obrera, era el moment de lluitar i apuntar cap als qui acumulen fortunes i beneficis milionaris (segueixen essent dels que paguen menys impostos d’Europa) en comptes de validar una nova retallada i justificar orgullosos la signatura d’una pèrdua poder adquisitiu.

Des de la IAC no renunciarem a lluitar per aquest increment salarial que ens permeti millorar, o com  a mínim, no perdre poder adquisitiu (ni durant el 2022 ni l’acumulat). Per això, proposarem una millora en el marc de la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya i no dubtarem en mobilitzar-nos amb totes les nostres forces per tal d’aconseguir-ho.

És un fals mite que les funcionàries tenen uns sous excessivament alts. A molts llocs de treball de l’administració els sous són molt modestos i la pujada de preus està suposant problemes importants per a moltes treballadores. Segons la RLT, el 58% les treballadores de la Generalitat tenen unes remuneracions inferiors al salari mitjà de Catalunya.

El Govern de l’Estat vol que aquesta revisió salarial sigui una referència per la negociació col·lectiva dels convenis privats, però si volem que els convenis privats incorporin revisions salarials suficients per a mitigar l’efecte de la inflació caldrà apuntar més amunt.

Aquesta inflació no l’està provocant ni els salaris ni la despesa pública. És una inflació generada principalment per la pujada de costos energètics i bàsics, sectors controlats per empreses que tenen un poder molt gran per a pujar els preus i multiplicar els seus beneficis. La mala regulació d’aquests sectors per part de les administracions està permetent que la inflació no s’aturi.

Per tant, és una inflació política, i les polítiques econòmiques que s’estan aplicant no van a l’arrel del problema sinó que traslladen l’impacte de la inflació a sobre de les classes treballadores, que cada mes que passa està més empobrides, mentre els beneficis de les empreses no només no estan assumint cap mena de cost sinó que segueixen augmentant.

Des de la IAC ens comprometem a iniciar la lluita que faci falta i encapçalar les mobilitzacions necessàries per aconseguir recuperar el poder adquisitiu i que aquesta vegada la crisi no recaigui sobre les espatlles de la classe treballadora sinó que la paguin els rics i els qui més beneficis fan i s’aprofiten de la nostra precarietat.

NI ESTAFES NI MENTIDES NI RENÚNCIES!

CONTRA LA CARESTIA DE LA VIDA, INCREMENT SALARIAL

I RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU!

Secretariat nacional confederal de la Intersindical alternativa de Catalunya (SNC-IAC)

Enllaç original: https://iac.cat/wp-content/uploads/2022/10/IAC-LA-GRAN-ESTAFA-1.pdf
 

1r de maig de 2022

Perquè sobren les raons, convoquem una manifestació de lluita.

Tots sabem que la vida es fa cada cop més fotuda. Pandèmia i guerres han estat bones excuses per explotar encara més la classe treballadora. Els preus dels aliments, la llum, el gas no paren d’augmentar i els salaris es queden en no res. Les feines són precàries, temporals i mal pagades. Necessitem uns salaris que pugin igual que l’IPC real, no l’estimat ni el que s’inventin.

Sectors essencials de la classe treballadora es queden enrere. Les treballadores de la llar no cobren l’atur. Les subcontrates floreixen arreu. Els ERTOS amaguen acomiadaments injustificats en grans empreses que se’n beneficien. Reclamem la incorporació al règim general de totes les treballadores, la supressió de la subcontractació i dels ERTOS en empreses que s’aprofiten de la situació.

Centenars de milers de persones treballen en l’economia submergida sense contracte ni drets. Exigim papers per a totes les persones migrades sense excepció, igualtat de drets i el tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs).

La sanitat pública ha patit i pateix greus retallades, les pensions es devaluen, els serveis públics s’encareixen i es deterioren. Allò públic no ha de ser privatitzat ni retallat.

Les grans empreses s’enriqueixen amb les necessitats essencials de la població. És precís posar un topall al preu de l’energia. Cal una empresa pública de l’aigua, de la llum, del gas i una banca pública.

Els desnonaments són el pa de cada dia, els lloguers cada cop són més cars, mentre hi ha milers de pisos buits. S’han de prohibir els desnonaments i cal la creació d’un parc públic amb habitatges per a tothom.

Ens cal una reforma fiscal perquè paguin més els rics, les grans fortunes i les multinacionals, evitant el frau fiscal -que en aquest darrer any ha estat superior a 7.000 milions d’euros l’any- i les derivacions a paradisos fiscals.

Les darreres mesures del Govern, i els seus pactes amb CCOO i UGT, lluny de revertir la situació, l’està consolidant. Necessitem una pujada generalitzada dels salaris i de les pensions per arribar als nivells de la inflació, que en aquest darrer mes ha estat del 9,8%. Necessitem derogar les reformes laborals del 2010 i 2012 i no pas maquillar-les.

Els sindicats combatius i de classe seguim creixent i generant cada cop més millores en empreses i sectors públics per a les treballadores. La lluita feminista consolida l’organització i la mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per a tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. La lluita interina ha aconseguit un procediment d’estabilització únic i excepcional per uns serveis públics dignes i de qualitat i al servei de la ciutadania.

Només hi ha una manera de reconduir tot això: Exigir amb la lluita un canvi de polítiques d’aquest ‘Gobierno’ que, encara que es reclama “d’esquerres”, governa en contra de les treballadores. Per tot això, aquest 1 de maig no ha de ser un dia més, ha de ser el d’inici d’un combat pels nostres drets, els de les treballadores i treballadors, les persones migrades, les dones, els sense sostre, les pensionistes… la gran majoria de la població.

Ja n’hi ha prou de reaccionar, avui comencem a decidir en quin món volem viure!

Video de la Plataforma 3 d’octubre

Ignomínia al capítol 6

Proposta d’acord per l’aplicació de la reforma laboral 2021

Les universitats públiques catalanes han proposat un acord d’implementació de la reforma laboral 2021 (RDL 32/2021). Aquesta proposta d’acord desprotegeix, encara més, el precariat universitari (interins i capítol 6): simplifica l’acomiadament i camufla, blanqueja i desvirtua la taxa de temporalitat. La seva sola presentació suposa una ignomínia que no mereix, ni tan sols, entrar a negociació.

Aquesta proposta, d’entrada, no distingeix el diferencial entre PAS i PDI en el capítol 6 (personal vinculat a finançament específic), generant un espai de confusió en les tasques de serveis – administratives i de docència i investigació.

La proposta de fons de contingència per acomiadaments pressuposa que part del finançament específic per a projectes es dedicarà a aquesta contingència (l’acomiadament), des de la mateixa massa salarial de la persona contractada, amb cost 0 per a la universitat. Això implica que aquest personal, falsament indefinit, serà “acomiadable” en qualsevol moment; des de la més absoluta manca de seguretat laboral. D’altra banda, la constitució d’aquest fons de contingència suposarà el decrement salarial de les persones treballadores que es seguiran contractant per sota, encara més, del nivell laboral que els hi correspondria.

Està especialment fora de lloc la proposta de negociar la selecció d’aquest personal a cada universitat, com si aquest personal vinculat a finançament específic estigués al marge del Conveni col·lectiu, quan la selecció està clarament definida en Conveni. A més, hi ha sentències que reconeixen que el personal indefinit es pot presentar a la fase interna de concursos.  I és especialment lesiva la proposta de considerar aquest personal indefinit “no permanent” de la Universitat… Tornant a crear 2 categories de personal a les universitats públiques diferenciades en drets.

Però és especialment greu que es proposi un acord per fer responsables als sindicats de la política de lliure acomiadament de les universitats.

Aquesta situació s’empara en la reforma laboral del 2021. La nova reforma, pactada entre el govern del Reino de España i els sindicats sistèmics CCOO-UGT, suposa blanquejar les reformes laborals del 2010 i 2012; incomplint, els uns, els compromisos electorals de derogació i donant l’esquena, els altres, a les dues convocatòries estatals de vaga general contra les reformes laborals i als interessos de la classe treballadora. Des dels CAU-IAC ens hem posicionat clarament en contra d’aquesta nova reforma i a favor de la derogació de les últimes.

Els CAU-IAC tenim clar que l’objectiu del nostre sindicat és la defensa dels drets i interessos de les persones treballadores, i per tant, no hem signat una proposta de desprotecció de drets de les persones a les quals representem i hem de defensar.

Així doncs, el nostre compromís és:

1. Vetllar perquè els processos de selecció es facin segons Conveni.
2. Ser especialment vigilants perquè les tasques de serveis i administració es facin des dels contractes PAS i les de docència i recerca des dels contractes PDI.
3. Que les categories laborals (grup i complement) corresponguin a les tasques de les convocatòries, així com les tasques reals a desenvolupar.
4. Que es respectin els drets de tot el personal de la UPC: especialment que es respectin els drets del PAS laboral i que l’aplicació de Conveni sigui igualitària.
5. Treballar per l’estabilització del personal i per a dificultar al màxim els acomiadaments.

Secció sindical CAU-IAC UPC.   22 d’abril 2022

 
 

8 de març de 2022

Aquesta nova jornada reivindicativa del dia de la dona treballadora, aquest 8 de març de 2022, es recuperen en gran part les formes de mobilització clàssiques, d’aquesta diada, que s’han vist afectades des del 2020 per la crisis sanitària de la covid-19.

Des de la IAC volem donar suport a totes les propostes de mobilització convocades arreu del territori (terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida Girona i Barcelona) i fer-ne una crida de participació. Donem, també, especial suport a la convocatòria de vaga general convocada des de la CGT-Catalunya; organització amb qui compartim l’espai de coordinació del sindicalismes alternatiu i combatiu de la Taula sindical de Catalunya.

8M, Barcelona: manifestació
18:00, plaça Universitat.
Punt de trobada IAC 17:30 sortida ascensor metro Universitat.

8M, Girona: manifestació
18:00, plaça U d’Octubre

8M, Lleida: manifestació
18:00, plaça Ricard Vinyes

8M, Tarragona: manifestació 19:00, plaça Imperial Tàrraco

8M, Tortosa: manifestació 19:00, plaça Barcelona


IAC 8M: comunicat

Els darrers anys, el 8 de març ha agafat una dimensió massiva i les reivindicacions feministes abasten els àmbits de les nostres vides. Denunciem la feminització i la manca de reconeixement de les cures, la precarietat laboral de les dones, les violències masclistes estructurals i les desigualtats a les llars, llocs de treball, institucions i tots els altres llocs. El feminisme ha guanyat força a molts àmbits de la societat, però no ens podem conformar en una presència del feminisme en els debats públics innòcua o amb lleis que introdueixen millores molt petites en termes d’igualtat mentre es mantenen les polítiques neoliberals. Ens cal avançar en tots aquells aspectes estructurals que ens buiden de drets i ens condemnen a la desigualtat.

Les dones cobrem menys i treballem més. L’escletxa salarial és del 22,2%[1] . Aquest és un indicador que mesura una desigualtat que té molts orígens i moltes conseqüències. Les dones tenen feines més precàries i més contractes de mitja jornada. La discriminació patriarcal en el món laboral es repeteix, ampliada, en els àmbits socials. L’escletxa de les pensions de jubilació és encara més gran, amb la xifra abismal d’un 41%. Patim una taxa de pobresa més alta, que arriba al 27,9%.  Les dones som les encarregades de fer tasques essencials per la vida de les persones i pel funcionament de la societat en el seu conjunt, aquelles que anomenem tasques de cura. Tenim una major presència en la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran i als serveis sociosanitaris i amb una dedicació en temps i en càrrega mental molt desigual dins de les llars. I això no es trasllada en un reconeixement social sinó en una desigualtat.

Ens trobem en una etapa de rescat del capital, en què els estats han mobilitzat grans quantitats d’ajudes per a salvar les grans empreses i re-establir els seus beneficis. La resposta als problemes de la població ha estat minsa, nul·la i, fins i tot, repressiva. I les dones patim més totes les problemàtiques socials. L’encariment de l’energia i del cost de la vida en general, es tradueix en una major pobresa energètica, i hem de fer mans i mànigues per tirar endavant les nostres llars  mentre l’espoliació per part de les grans empreses queda intacte. Els interessos dels bancs també prevalen quan cada dia desnonen a tantes famílies, amb les dones al capdavant, que no poden pagar lloguers desorbitats. Les dones sense papers, per culpa de la llei d’estrangeria, ho tenen més complicat.

El govern de l’estat espanyol, que s’anomena a ell mateix “progressista”, ha decidit pactar amb la patronal i la dreta i deixar gairebé intacta la reforma laboral del 2012, que va precaritzar profundament els drets laborals. Les dones hem estat les primeres a ser acomiadades i les que tenim contractes més precaris i estem en pitjors convenis laborals, i no s’han derogat aquells aspectes més nocius que ens afecten especialment com són, el cost d’acomiadament i els contractes de temporada i de substitucions. Tampoc es modifica la subcontractació, que és un dels fenòmens que més precaritza el treball femení, amb empreses multiserveis amb condicions de treball i salaris nefastos. Tampoc s’ha avançat en l’equiparació dels drets de les treballadores domèstiques. Per enguany també s’espera que una reforma de les pensions que empobrirà la classe treballadora i que serà masclista, perquè perjudicarà especialment a les dones. Volen ampliar els anys de cotització per al càlcul de les pensions perjudicant les carreres laborals més curtes, que són majoritàriament les de les dones.

La lluita feminista per la millora i l’emancipació de les dones treballadores en la que s’engloba la IAC no deixa de banda cap dels aspectes del sistema capitalista, patriarcal i racista que ens oprimeix.

Secretaria de la dona de la IAC, 2 de març de 2022

Font de les publicacions:  https://iac.cat/

Derogació de les reformes laborals: “prou mentides!!”

Des de la Taula Sindical de Catalunya, formada pels sindicats CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), CNT, COS, Solidaritat Obrera i Cobas, fem una crida a participar a les mobilitzacions del dissabte 29 de Gener per la derogació real de la nefasta reforma laboral del 2012, com a primer pas en la recuperació dels drets robats a la classe treballadora.

Partits polítics del govern i sindicats majoritaris han mentit al conjunt dels i les treballadores. Cap modificació que compti amb el suport de la CEOE serà res més que petits ajustos que consoliden el pitjor del greu atac que vam patir ara farà 10 anys.

PSOE i Podemos van repetir un i altre cop en els seus programes, fins i tot signat en acords parlamentaris, que es procediria a derogar el dur atac perpetrat contra les condicions de treball de la nostra classe. Constatem que continuarien vigents retrocessos altament negatius com els següents:

  • Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat.
  • Reducció del màxim d’indemnització de 42 mesos a 24.
  • Pràctica eliminació dels salaris de tramitació.
  • Facilita la justificació dels acomiadaments objectius i EROs per part de les empreses.
  • Eliminació de la capacitat de les administracions públiques per bloquejar EROs.
  • Capacitat de reducció de salaris en les modificacions substancials de les condicions de treball.
  • Autopista legal pels EROs o Modificacions de condicions amb ridícules justificacions que fan molt difícil qualsevol impugnació.
  • Establiment unilateral de la jornada irregular.
  • Estatalització de la negociació col·lectiva (reivindiquem un model de negociació col·lectivades centralitzada, arrelada al territori i en mans dels propis treballadors/es).

No només això sino que una de les mesures presentades com a ‘positives’ de la nova regulació, els anomenats ERTOS RED, són ni més ni menys que un regal per a la patronal per finançar els seus ajustos de plantilla amb fons públics provinents dels pressupostos i la pròpia seguretat social.

Mentrestant, els i les treballadores continuem patint increment del preu de l’electricitat i una inflació disparada mentre els nostres salaris segueixen any rere any perdent capacitat adquisitiva, sense que a gairebé ningú l’importi.

Cal dir prou! No ens empassem la derogació fake!

Fem una crida a tota la classe treballadora catalana a mostrar la repulsa i exigir la derogació de les reformes laborals, de forma especial les de 2012 i 2010, que ens estant enfonsant en unes vides precàries per engreixar els seus beneficis.

 

Dijous 27 de gener de 2022, a les 11 hores, davant de la seu de la Delegación del Gobierno a Barcelona (Carrer Mallorca, 278), s’ha fet la roda de premsa organitzada pels sindicats membres de la Taula Sindical de Catalunya (formada pels sindicats IAC, CGT-Catalunya, CNT, COS, COBAS i Solidaritat Obrera) per presentar el manifest i les mobilitzacions unitàries convocades per dissabte 29 de gener arreu de Catalunya sota el lema “Prou mentides!” per la derogació real de les reformes laborals.

Els representants de les diferents organitzacions sindicals han fet declaracions per explicar les motivacions i convocatòries previstes. Consideren que els partits de la coalició del govern han mentit al seu electorat i a la classe treballadora en general, els escassos retocs realitzats sobre la Reforma Laboral del Gobierno Rajoyconsoliden el pitjor dels atacs realitzats el 2012.

Els sindicats convocants, i moviments socials que hi donen suport, fem una crida a participar de les manifestacions per la derogació de les reformes laborals de 2012 i la de 2010.

Per part de la IAC-Intersindical Alternativa de Catalunya hi ha intervingut el portaveu David Caño.

   Fonts: https://iac.cat/2022/01/18/prou-mentides-derogacio-de-la-reforma-laboral/   i    https://iac.cat/2022/01/27/derogacio-de-les-reformes-laborals-prou-mentides/

Amb salut i drets laborals

Des de la IAC ens posicionem per uns serveis públics, de titularitat i gestió pública, que prioritzin la seguretat de les persones; però que basin el seu funcionament de servei en els drets laborals. Això implica reactivar les mesures de contenció d’infeccions per fer front a la nova onada de contagis covid.

USTEC, donat l’increment exagerat de casos positius, tant entre l’alumnat com entre el personal dels centres, i el risc que aquesta situació comporta, exigeix el tancament immediat dels centres educatius, allà on la incidència és greu, abans de l’inici de les vacances escolars de Nadal (…) el contagi es produeix a les escolesEls índexs de transmissió als centres educatius s’han disparat de manera alarmant.

Tant USTEC com els CAU son crítics amb el fet de que encara no s’hagi actuat al respecte en els centres d’educació, formació i universitaris. Consideren que les mesures implementades als centres no són adequades ni suficients i que cal una revisió dels plans d’actuació. Entenent que educació i formació (a tots els nivells) ha de ser preferentment presencial, exigeixen responsabilitat i coherència per prendre les decisions que siguin necessàries per garantir la seguretat de la comunitat educativa i universitària i no descartar el tancament d’aules.

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/12/20/amb-salut-i-drets-laborals/

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/

Aconseguim el 100%!

Avui 18 d’octubre la IAC ha aconseguit l’acord que permetrà el retorn de la paga extra de la funció pública del 2014 a la nòmina de novembre.

Aquest acord significa revertir el mal acord signat entre la Generalitat i el sindicalisme institucional el desembre del 2018.

Aquest acord s’ha pres a la reunió d’aquesta tarda de la Mesa General de l’Empleat Públic de la Administració de la Generalitat de Catalunya, la MEPAG:

Les parts acorden modificar el punt primer, apartat segon de l’Acord de 17 de desembre de 2018 en el sentit que el retorn del 100% corresponent a la quantia equivalent a la paga extraordinària de l’any 2014 es recuperarà íntegrament a la nomina del mes de novembre de 2021.

Gràcies a la IAC cobrarem aquest novembre el 100% de la paga extra que se’ns deu des de 2014. CCOO i UGT van signar dividir el cobrament entre 2021 i 2022, des de la IAC hem aconseguit el retorn del 100% el 2021.

Des de la IAC seguirem lluitant perquè ens retornin tot el que ens deuen i reclamem negociar totes les mesures de conciliació pendents i les millores en jornada i horaris, com les 35 hores.

Post original a: https://iac.cat/2021/10/18/aconseguim-el-100/

 

Vaga contra l’abús de temporalitat (28 octubre 2021)

Comunicat unitari de les seccions sindicals de la UAB de la CGT i dels CAU-IAC En les darreres setmanes, des del Govern més progressista de la història s’ha aprovat l’RDL 14/2021, més conegut com l’Icetazo.
Aquest decret teòricament ve a regularitzar l’abús de temporalitat entre el personal interí en l’administració pública, amb més de 300.000 persones afectades.
… i com es du a terme aquesta regularització? Enlloc d’estabilitzar el personal per la via de valoració dels mèrits (tal i com estableix l’article 61.6 de l’EBEP), el govern ha decidit ser l’executor de l’ERO més gran de la història. Totes les persones interines que porten 10, 15, 20 anys treballant per l’administració pública en abús de temporalitat, enlloc de ser estabilitzats en el seu lloc de treball, veuran com la seva plaça sortirà a concurs públic, amb el risc molt tangible de perdre la plaça després de tots els anys treballant en el seu centre de treball.
Aquesta és la seva “regularització”. I com a insult final, una minsa indemnització de 15 dies per any treballat, amb un topall màxim de 10 anys per les interines que perdin la plaça. Tot això, amb la necessària participació dels 3 sindicats de la patronal, CCOO, UGT i el CSIF, que han corregut a firmar i donar suport a aquesta mesura, consumant, una vegada més, la seva traïció a qui diuen representar, la classe treballadora.
A universitats, malgrat que l’abús de temporalitat es dóna majoritàriament entre el PDI en altres formes (fals professorat associat, encadenament de contractes d’obra i servei, etc.) també ens afecta aquesta problemàtica. S’hi suma la pràctica, desgraciadament molt habitual i silenciada, d’acomiadar professorat agregat, titular, lector interí  mitjançant l’ús de concursos amb perfils de plaça fets a mida del candidat del grup de pressió pertinent. Persones que porten anys i anys treballant per la universitat són acomiadades sense cap remordiment per part de la universitat.
En el cas del PAS l’abús de temporalitat és dona en forma d’interinatges o contractes d’obra i servei (capítol 6) tant en l’àmbit laboral com funcionarial. En alguns àmbits el nivell d’abús de temporalitat ha superat amb escreix el 50% de la plantilla.
Des de la CGT i els CAU-IAC, tant a les universitats com en la resta de l’administració pública, la nostra postura és clara. Les que hi són, es queden.
Per aquest motiu, el proper 28 d’octubre, el sindicalisme combatiu, de forma unitària i des de la Taula sindical de Catalunya (CGT, CNT, SO, COS, COBAS, IAC), convoquem vaga a tots els sectors de l’administració pública de l’Estat.


El 28 d’octubre, tots al carrer, per assegurar-nos el futur. El 28 d’octubre, guanyem el que és nostre. Seguim. Cap interina al carrer, les que hi són es queden.
#LesQueHiSomEnsQuedem   #VagaSectorPúblic28Oct
Secció Sindical de la CGT a la UAB
Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB, i a la UPC

Taula sindical de Catalunya:
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
Confederació Nacional del Treball – Catalunya i Balears (CNT)
Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Solidaritat Obrera (SO) 

PLA DE CONTINGÈNCIA CURS 2020-21 i TELETREBALL

Consideracions sobre la publicació de la Instrucció del Rector relativa a l’adaptació del Pla de contingència de la UPC a la proposta de Pla sectorial d’universitats del PROCICAT Curs 2021-2022:

La instrucció del Rector intenta adaptar el  PLA SECTORIAL D’UNIVERSITATS (CURS 2021-2022)  de manera curiosa, fixeu-vos en el punt del Pla sectorial que es titula:

4.6 Prevenció, promoció de la salut i suport emocional i diu: 

[…] “Es recomana que les universitats puguin fer actuacions de promoció de la salut i de
suport emocional dels seus col·lectius. Les universitats podran participar, en coordinació amb el Departament de Salut, en la prevenció i control de la pandèmia facilitant l’ús de les instal·lacions universitàries com a punts de cribratge i  vacunació dels membres de la comunitat universitària, amb èmfasi especial en el col·lectiu de l’estudiantat”.

Com es pot veure fàcilment, la qüestió de la vacunació “desapareix” del text de la Instrucció del rector publicada el 27 de juliol. La instrucció del rector està basada en el balanç del curs 2020-21 (pràcticament  amb docència no presencial i amb la gran majoria del PAS i PDI en modalitat de teletreball) amb les dades d’abril i maig passat, just abans de l’esclat de la 5a onada. Creiem que això no és prudent.

La instrucció de rector dicta instruccions a partir de dades del mes de juny i juliol. No seria millor esperar a les primeres setmanes de setembre per adaptar-la a la que, llavors, sigui situació real de la pandèmia i que ara, dos mesos abans, ignorem?

La Instrucció del rector contempla les mesures que estableix el Procicat,  totes elles importants, però sense la mesura avui en dia més efectiva contra l’evolució de la pandèmia: la vacunació massiva. El CAU i la part social hem demanat a l’equip de direcció -i per extensió suposem que al rector- que es dugui a terme una campanya de vacunació a la UPC. Ens trobem davant d’un curiós exercici de l’autonomia universitària: s’adapten, matisen, o interpreten les normes i disposicions de la Generalitat de Catalunya en una forma que perjudica les persones de la comunitat UPC.

Distància, higiene de mans i mascareta,  mampares, ventilació i senyalització de circuits d’entrada i sortida són només mesures complementàries que necessiten una campanya de vacunació massiva. No veiem al rector ni al gerent treballant per aconseguir-la. El col·lectiu actualment més afectat i que més casos i contagis pateix és la gent jove, és a dir les/els nostres estudiantats, als quals cal que protegim i que ens protegeixin amb la seva immunització. Evidentment la vacunació és universal i cal que la UPC habiliti espais de vacunació pels/per les nostres estudiantats, però obert a tota la societat si cal.

Cal que el teletreball, amb els actuals índexs pandèmics de color vermell, sigui prioritari pel PES i sigui una modalitat de treball efectiva i important per la resta del PAS i PDI en la lluita per la seguretat sanitària del col·lectiu UPC . Per tant, s’ha de mantenir la situació actual de teletreball mentre els indicadors pandèmics no baixin a nivells molt baixos (avui dia estem a més de 500 casos per 100.000 habitants i amb les UCI per sobre de 500 llits Covid, la pitjor situació de tota Europa).

Quan les xifres de contagis millorin es podria aplicar el Pla UPC de teletreball anterior a la pandèmia mentre es negocia el nou Pla fruit del Pacte de teletreball de les 7 universitats públiques catalanes. No cal precipitar-se, les classes comencen el proper 13 de setembre.

Per tots aquests motius creiem que la instrucció del rector per la represa del curs acadèmic 21/22 és, en els punts comentats, molt poc protectora de la seguretat sanitària i massa optimista amb l’actual situació de la pandèmia.


Sobre l’Acord Marc per al desenvolupament del teletreball del personal d’administracions i serveis a les universitats públiques de Catalunya.

El passat 16 de juny les Gerències de les Universitats Públiques Catalanes, i els sindicats CCOO i UGT van signar aquest Acord Marc de teletreball. El text definitiu és fruit d’una negociació entre Gerències, CCOO i UGT, excloent a la resta dels sindicats amb dret a negociació, i privant-los de la seva participació en la Comissió de seguiment a la ‘Mesa d’Universitats’.

Els CAU-IAC entenem que aquest acord al qual han arribat no garanteix la possibilitat que a tot el personal li reconeguin el teletreball o els mateixos dies en igualtat de condicions.

Per què no hem signat aquest acord?

Per un principi bàsic: mai signem res que empitjori els nostres drets o els deixi per sota d’una llei o acord vigents de rang superior.

Tot i que hi ha hagut un petit apropament de les postures inicials caldrà veure com es desenvolupen les comissions de seguiment de l’acord a les diferents universitats. Aquestes comissions han d’assegurar que qualsevol persona treballadora pugui gaudir del teletreball amb independència de l’opinió del seu responsable.

El Real Decret llei 29/2020 va modificar l’EBEP afegint un nou article, el 47bis, on al punt 7.b de l’acord es diu: “La Universitat proporcionarà i mantindrà els mitjans tecnològics necessaris per al teletreball per a les persones que treballin en aquesta modalitat”

El problema és que els apartats (a) i (c) rebaixen i deixen sense efecte aquest punt amb el qual qualsevol persona que no pugui/vulgui utilitzar els seus “mitjans tecnològics” pot veure retallat el reconeixement al teletreball. De moment la UPC ha destinat una important quantitat de diners per donar mitjans tecnològics al PDI. Aquest rector i el seu equip, ho faran també pel PAS? : 

Convocatòria d’equipament TIC per PDI 2020 https://espaitic.upc.edu/ca/serveistic/convocatories/convocatoria-equips-per-pdi-2020/convocatoria-dequipament-tic-per-pdi-2020.pdf 

Els CAU-IAC no podem acceptar una proposta d’acord per sota del que està regulat a la legislació vigent. Estem valorant la possibilitat, davant l’aplicació d’aquest acord i el perjudici que pot comportar per algunes persones, de portar a terme les accions legals oportunes, considerant les repercussions d’aplicar amb rebaixes la legislació vigent.

Cuideu-vos molt i gaudiu d’unes vacances ben merescudes. Salut!

Us anirem informant,

Secció sindical CAU-IAC UPC.   28 juliol 2021.