Arxiu de la categoria: Política laboral

Valoració Pla desconfinament UPC maig 2020

Companyes i companys,

El document ‘Pla de desconfinament i reactivació progressiva de l’activitat UPC Maig 2020’, acordat pel Consell de Govern de la UPC al 14 de maig de 2020, no té el suport de la part social (Juntes i Comitès tant del PAS com del PDI) atès que encara està obert a la negociació de les Fases 2 i 3 i per tant remarquem que és un document que pot variar.

El CAU no ha donat suport aquest pla perquè el gerent no ha recollit les propostes que li hem fet, com ara: permisos retribuïts per conciliació, permís per compliment de deures inexcusables (com sí que té alguna universitat), un complement econòmic puntual per despeses de connexió per fer teletreball, jornada màxima de 4 hores en jornada continuada, entre d’altres.

Com ja sabeu, el Gerent de la UPC ens va informar el diumenge 17 de maig, per correu electrònic que: “a la pràctica TOTS els campus de la Universitat passen a poder realitzar les activitats previstes en la FASE 1 del Pla”, malgrat que les regions sanitàries de Barcelona i Metropolitana Nord continuen en Fase 0.

D’altra banda, ens ha sorprès que aquesta informació no vingui acompanyada d’una instrucció del rector, ja que l’Ordre Ministerial del 17 de maig diu que podrà procedir-se a l’obertura dels laboratoris universitaris per a les labors de recerca que els són pròpies i per tant, no obliga. A més a més, en el Pla de desconfinament, al punt 8 diu: “el canvi o evolució de les fases, d’acord amb allò que determinin les autoritats en funció de les dades de contagi, serà aprovat pel rector a instàncies del comitè de gestió d’emergència”. Es pot intuir que el rector i el seu equip han tingut moltes pressions per reactivar la recerca, però si va ser el rector qui va suspendre les activitats en tota la UPC, per què ara no és ell qui fa la instrucció de reactivació? Que el gerent tingui la potestat d’autoritzar les activitats que se li demanen, no vol dir que tingui la competència de decidir en quin moment es reactiven les activitats.

Creiem que la decisió de demanar a les persones que comencin a prestar alguns serveis de forma presencial, i d’obrir en els territoris que encara són en fase 0, és una decisió precipitada i que adopta el gerent unilateralment.  No és cap sorpresa per nosaltres aquesta manera de fer, tenint en compte les decisions que va prendre amb el fitxatge, el teletreball i el DPP. Cal recordar que amb la salut no es pot jugar, que no és un negoci i que s’ha de ser molt curós amb les mesures de seguretat, la informació i la formació.

Volem recordar-vos que:

  • Cap persona treballadora, que sigui personal especialment sensible, no s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut el certificat d’aptitud mèdica que ho acrediti.
  • Cap persona treballadora s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut les indicacions de dia, horari, permís d’accés i torns (si és el cas) per a la seva incorporació.
  • Quan la persona treballadora s’incorpori al seu lloc de treball, se li ha de facilitar un kit personalitzat de protecció individual, que ha de trobar als punts nets habilitats, així com les instruccions d’ús d’equipaments i espais.
  • Que quan es treballi de manera presencial, com a norma general la jornada serà continuada. Recordeu que de l’1 de juny al 30 de setembre la jornada laboral és continuada, amb una reducció de 30 minuts.
  • Us recordem, que si la persona treballadora té menors de 12 anys càrrec seu, persones dependents o persones amb dificultats d’edat avançada, podran mantenir la seva situació en format de teletreball. Per a fer‐ho caldrà que, de forma motivada ho donin a conèixer al seu o la seva cap, amb l’objectiu que aquesta ho tingui en compte a l’hora de fer la previsió per organitzar el treball presencial.
  • Que el servei presencial al lloc de treball es limitarà únicament a aquelles activitats que calgui fer de forma presencial per donar resposta al funcionament de l’equipament o al suport de l’activitat, intentant concentrar l’activitat en la jornada de matí, i el mínim de dies de presència continuada setman
  • Que la Universitat posarà a disposició del personal que hagi de treballar presencialment aigua embotellada.

Per acabar, denunciem públicament que el gerent no ha donat, ni dona, cap informació al CEPASL sobre quin és el personal que ha estat treballant presencialment, ni en quines condicions. És per això que si teniu problemes o dubtes sobre qualsevol d’aquestes situacions, podeu fer consultes i preguntes enviant un correu-e als vostres representants sindicals (Comitè d’Empresa, sindicats i delegats de Seguretat i Salut Laboral).

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Barcelona 20 de maig 2020.

 

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons

Mesures especials Covid-19 i teletreball

Declaració: mesures del “Gobierno”

No és cap secret que en períodes aguts de lluita de classes (i aquesta crisi ha esdevingut l’excusa perfecte pels poderosos per disciplinar encara més el món del treball) el llenguatge esdevé la primer víctima: l’anunci del president de “Prohibir acomiadaments” n’és una mostra. Cal aclarir que prohibir l’acomiadament seria declarar nuls aquests, i amb caràcter retroactiu, doncs són milers i milers els acomiadaments que ja s’han fet des del començament d’aquesta crisi sanitària.

Per contra, aplicar la reforma laboral amb tota la seva virulència i declarar improcedents els acomiadaments que es facin a causa de la situació de pandèmia, és consagrar (a preu de saldo) l’acomiadament lliure en uns temps on els treballadors s’han estat jugant la vida anant a treballar.

El RD-L 9/2020 de divendres (27/3/2020) doncs no prohibeix els acomiadaments, ve a dir que no considerarà justificat l’acomiadament en base a les causes de suspensió i reducció de contractes del articles 22 i 23 del RD-L 8/2020. No hi ha cap prohibició d’acomiadaments, cap referència a qualsevol altra causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva. Per tant el govern no ha prohibit els acomiadaments. Per fer-ho s’hauria d’establir la nul·litat, no la improcedència.

Això ens porta a la segona mesura anunciada només fa unes hores; l’anunci de que s’aturen totes les activitats econòmiques no essencials en els propers dies. Aquesta mesura, suposa també un pas més en la regressió que suposen les dues darreres reformes laborals. Aquestes reformes laborals s’haurien de derogar amb caràcter immediat per fer front a la situació actual amb un mínim de justícia social.

Des de els sindicats que conformem la IAC feia setmanes que demanàvem la implementació de mesures en forma de permís retribuït per a totes les persones treballadores. Però aquesta mesura s’hauria d’haver pres ja fa dues setmanes, l’endarreriment es ha fet perdre un temps preciós, que malauradament mesurarem en vides. Aquest permís, que és un cessament obligatori de l’activitat,no ha de ser costejat per les treballadores. Les empreses (o les patronals de manera subsidiària) haurien d’assumir els dies de permís decretat; però especialment les mútues laborals responsables de les contingències i malalties professionals i, especialment, de la prevenció.

A més, aquesta mesura va acompanyada d’uns permisos retribuïts que hauran de ser recuperables. Estem doncs davant una tercera reforma laboral encoberta encara més regressiva que les anteriors? Són les persones treballadores les que hauran de pagar amb la renuncia a les seves vacances, o els descansos setmanals, el cost econòmic d’aquesta crisi sanitària?

En resum, les mesures del govern estan fent que les treballadores i les finances públiques estiguin costejant la crisi i això no pot ser. Sempre parlen de coresponsabilitat i ara les empreses, específicament les grans, es renten les mans. Un cop més socialitzen les pèrdues i privatitzen beneficis.

Front això cal seguir lluitant per aixecar una gran plataforma d’organitzacions per un pla de xoc social que redistribueixi la riquesa i refinanci i desprivatitzi de forma permanent el sector sanitari i alliberi de mans privades tots els recursos i els drets bàsics per posar-los al servei de l’interès comú.

Tal com venint reclamant amb molts sindicats alternatius i organitzacions socials les mesures haurien d’incloure, antre altres, l’exoneració de lloguershipoteques i subministraments bàsics; una renda bàsica incondicional per a tothom; derogació de la llei d’estrangeria i CIES i aturar la recentralització i actituds autoritàries dels cossos armats.

Animem a les persones treballadores a lluitar per un #PladeXocSocial.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics.

 


 

Us proposem un parell de lectures informatives que creiem us poden interessar:

Derechos laborales en el teletrabajo.  Laboro.

El “permiso retribuido” por coronavirus explicado para trabajadores.  Laboro

Font : https://laboro-spain.blogspot.com/