Arxiu de la categoria: Drets Humans i Socials

12 DE MAIG 2021: DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA

Amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Faiga Crònica i d’altres síndromes de sensibilització central, el #12M, la plataforma Familiars FM-SFC SQM ha organitzat, conjuntament amb @vallhebron i @ACAFssc, un webinari que es podrà seguir per YouTube i una campanya de visibilització i conscienciació social: https://plataformafamiliars.org/12-de-maig-de-2021-dia-mundial-de-la-fibromialgia/…https://plataformafamiliars.org/12-de-maig-de-2021-dia-mundial-de-la-fibromialgia/adhesions-a-la-campanya-de-conscienciacio-social/…#Fibromiàlgia#SFCem

Per un 1 de maig anticapitalista.

Nova convocatòria d’un primer de maig unitari des del sindicalisme combatiu. Aquest 1r de maig tal i com es va fer l’any passat, la Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) lidera la convocatòria unitària del sindicalisme combatiu. 

Concentracions:

  • Mataró: Plaça Miquel Biada (11:30)
  • Lleida: Plaça del Treball (12:00)
  • Barcelona: Passeig de gràcia/Provença (17h)
  • Girona: Can Ninetes (17:30)
  • Tarragona: plaça Imperial Tarraco (18:30)

Per un primer 1 de maig anticapitalista

La pandèmia ha posat en evidència que l’actual model de producció i distribució de mercaderies, un model econòmic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques, però també de catàstrofes ecològiques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els límits biofísics del planeta.

Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educació, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de l’Estat tenen un caràcter netament criminal.

Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a l’alça per empreses i fons voltors.

Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitària no tenien ni per EPIs, mentre el sistema col·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenció de malalties (ECDC), esdeveníem el país del món amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 més alt del món; les clíniques i laboratoris privats es feien d’or amb proves PCR i tests ràpids…, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.   […]

Per tot això, aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials és proposa una primera agenda política, social i laboral per construir aquesta alternativa:

  • Reindustrialització i relocalització industrial en clau ecològica, sota control públic i comunitari .
  • Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció.
  • Derogació total i completa de les reformes laborals del PSOE i PP: la clau de la precarietat.
  • Incorporació de les treballadores de la llar i les cures a el règim general de la seguretat social, l’eliminació de l’acomiadament per desistiment de l’ocupador.
  • Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats social per garantir justícia ràpida i gratuïta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys.
  • Renda bàsica universal d’emergència social per tal de garantir que hi accedeixi tothom, sense condicions, ni requisits d’accés.
  • Un Increment del SMI a 1300€.
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, repartiment de tots els treballs
  • Expropiació i ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependència i educació públics 100% sense discriminació, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacèutica.
  • Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a Canàries. Regularització sense condicions!
  • No al pagament del deute públic.
  • Derogació de la llei Mordassa, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.

Intersindical alternativa de Catalunya
1r de maig de 2021                  

Manifest IAC 1r de maig de 2021
(manifest sencer en .pdf)

Represaliades universitàries, 8 de març i més

5 represaliades més de les universitats…

Els Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ens posicionem contra el procés repressiu als membre de la sindicatura electoral de l’1-O.

El proper 2 de març és prevista l’inici del judici de repressió contra els 5 membres de la sindicatura electoral, companyes i companys de la comunitat universitària, per haver vetllat pel just desenvolupament democràtic del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Entenem que aquest judici inquisitorial és un pas més en la deriva antidemocràtica de la restitució monàrquica del règim del 78, un pas més en la imposició d’un model d’estat basat en la violència judicial i policial.

Des dels CAU-IAC donem suport a totes les mobilitzacions antirepressives i ens solidaritzem amb totes les víctimes de la repressió monàrquica.

El 2 de març, a les 08:30, s’ha convocat concentració de suport a la Ciutat de la justícia de Barcelona per acompanyar a les persones represaliades de la sindicatura electoral en el moment d’inici del seu judici, amb el lema no els deixarem sols!

Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC)


Convocada la vaga general feminista del 2021

Aquest dilluns 22 de febrer, a les 11:30 els sindicats convocants han fet, davant de la Direcció general de relacions Laborals i qualitat en el treball, del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, la roda de premsa per anunciar la convocatòria de vaga general feminista pel 8 de març 2021.

Assumpta Barbens, portaveu de la Secretaria de la dona de la IAC, ha llegit el manifest IAC redactat per l’ocasió. Podeu veure el video complert de la lectura del manifest a Youtube.

La IAC a entrat a registre el preavís (convocatòria formal administrativa) de la vaga general que s’adreça tots els sectors productius de l’àmbit territorial de Catalunya i l’àmbit funcional corresponents a totes les persones treballadores, aturades i jubilades de Catalunya. Aquesta convocatòria de vaga general ha estat aprovada per la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC. La vaga s’iniciarà a les 00:00 del 8 de març de 2021 fins a les 24:00. El preavís de la convocatòria de vaga s’ha lliurat a registre amb una antelació superior als 10 dies establerts per llei.

8M, vaga general

La Coordinadora nacional confederal de la IAC va decidir, el passat dimarts 2 de febrer, la convocatòria de vaga general el 8 de març de 2021 dia de la dona treballadora.

Enguany, les reivindicacions de la convocatòria de la jornada de vaga general son, de forma resumida, les següents:

  1. Derogar les reformes laborals vigents.
  2. Eliminar la bretxa de les pensions.
  3. Processos de selecció públics i objectius que no permetin la discriminació.
  4. Jornada laboral completa de 35 hores. Establir mesures contra la precarietat laboral.
  5. Reconèixer i millorar les condicions laborals de les dones treballadores.
  6. Modificar el RD1299 (2006) de malalties professionals.
  7. Extingir les externalitzacions.
  8. Llei d’igualtat retributiva real.
  9. Compliment de la Llei d’accions formatives en matèria de coeducació.
  10. Compliment de la llei per erradicar la violència masclista. Partides pressupostàries suficients en els diversos pressupostos destinades als programes d’igualtat i contra la violència masclista.
  11. Igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i eliminar la bretxa digital.
  12. Avenços socials en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions.

Hasél: segueixen trucant de matinada…

Pposicionament de rebuig de la IAC a la repressió social, política i sindical contra el dret a protesta i la llibertat d’expressió.


Carta oberta al rector de la UAB 

La Secció sindical dels Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC) de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ha fet arribar al rector de la UAB la carta oberta adjunta.

Els CAU-IAC, davant del brot de COVID-19 detectat ahir a la UAB, exigeixen l’aturada de la docència presencial, la convocatòria de Comitè de seguretat i salut (CSS), la substitució de l’actual presidència del CSS i l’acompliment de les normatives.

Carta oberta al rector de la UAB


Fonts dels articles: iac.cat i https://cau.uab.cat/carta-oberta-al-rector-de-la-uab/

L’ACADÈMIA, va per lliure?

Article publicat al web iac.cat 25 gener 2021.

Des de la IAC hem de denunciar l’actual situació pels greus riscs que suposa l’incompliment de les mesures sanitàries en l’àmbit universitari, especialment com a node de contacte i comunicació social que suposa.

Les informacions de les nostres delegades i delgats sindicals (dels CAU-IAC) ens indiquen l’incompliment sistemàtic de les mesures bàsiques de protecció imposades des de la Generalitat de Catalunya. Les prohibicions de fer reunions de més de 6 persones, reduir els contactes, de distància física interpersonal o limitar el contacte social al grups bombolla s’estan incomplint en l’entorn universitari.

La situació ha arribat al nivell d’absurditat d’alguns alts càrrecs (possiblement terra-planistes) que han afirmat que la Covid-19 no es pot transmetre dins dels campus. Aquesta creença va arribar al paroxisme quan, a la sessió de Claustre de la UAB del passat 22 de desembre, a les portes del que ja s’estava anomenant tercera onada, un representatiu grup d’acadèmics va exigir el retorn immediat a l’activitat presencial als campus.

Esperant l’inici d’un examen, 02/11/20

Des de l’aprovació de l’actual estat d’alarma s’ha limitat, per qüestions sanitàries, la docència als campus. La docència ha de ser no presencial, amb les excepcions de les pràctiques i avaluacions. Això significa que els estudiants, només, haurien de ser a les universitats a les aules, fent exàmens, o als laboratoris, fent les pràctiques. Aquestes mesures exigeixen, a més, extremar les precaucions. Val a dir que pràctiques i avaluacions presencials son permeses de forma excepcional, en cap cas obligatòria.

Malgrat aquestes disposicions, segons membres de la comunitat universitària, i no de forma excepcional, en molts casos s’ha continuat la docència presencial, camuflada de pràctiques, amb la tolerància dels responsables docents i administratius; aquestes infraccions s’han detectat especialment en els estudis de postgrau.

30/11/20

Però el riscs s’han evidenciat específicament en exàmens i avaluacions. Ja en la primera fase d’avaluacions de la tardor, en plena segona onada, es varen detectar multitud d’infraccions. Una de les més habituals ha estat no respectar la distància de seguretat entre persones, que en alguns casos, han quedat en 40cm entre l’estudiantat avaluat a les aules. També es van detectar problemes greus d’aglomeracions als passadissos, la utilització d’espais inadequats com a refectoris improvisats o la concentració de persones a les entrades dels edificis sense mesures de seguretat.

Malgrat els avisos fets des dels nostres delgats/es sindicals als responsables institucionals (via comitès de seguretat i salut) les correctives aplicades han estat poques, o nul·les. És més, des de les mateixes gerències se’ns ha fet saber que, algunes universitats, no han pres cap mesura específica enfocada a extremar les precaucions per les excepcionalitats de pràctiques i avaluacions, i que les úniques mesures preventives son les implementades abans de declaració de l’actual estat d’alarma.

Per si fos poc, les mateixes fonts ens han informat que tampoc es porta un registre o seguiment de les activitats docents autoritzades (pràctiques i avaluacions) ni es fa un control d’accés als edificis per permetre només les presències derivades de les excepcionalitats autoritzades.

Examen 15/01/21

Tot això implica que, en aquestes universitats, no s’està fent cap control de les activitats docents autoritzades i que, les responsabilitats administratives, no tenen ni punyetera idea del que està passant; ni als campus ni a les seves aules.

En aquest aspecte cal citar la resolució del rectorat de la UB establint mesures per a l’avaluació no presencial. Mesures que, tot i anar en la direcció correcte des del punt de vista sanitari, qualifiquem de poc valentes; ja que, la UB, ni tan sols arriba a l’atreviment de “recomanar” les avaluacions no presencials.

L’actual cicle d’avaluacions hivernal ja ha aixecat queixes i denúncies de les organitzacions d’estudiants davant dels riscs i males condicions ergonòmiques (des d’aquí els expressem el nostre suport). La presencialitat a les aules de l’estudiantat suposa un risc, propi i dels seus entorns, que s’agreuja per l’absolut descontrol que s’evidencia a moltes universitats. A aquest risc si li ha de sumar el derivat de la mobilitat, especialment quan aquesta es fa en transport públic.

Però actualment el risc de l’estudiantat no es només físic si no també psicosocial. L’actual jovent està sotmès a una forta repressió en la seva activitat diària, especialment en la de lleure, i a una criminalització de la seva socialització com a font de transmissió vírica. S’està inculcant la idea de que el lleure social dels joves provoca la mort dels seus avis, des d’una culpabilització de l’oci ideològicament nacional-catolicista i amb tics propis de l’espanyolíssima cultura inquisitorial.

Però s’ignora deliberadament que la majoria de riscs de contagi víric van associats al lloc de treball, les aules d’estudi o el transport públic.

Aglomeració d’estudiants, 15/01/21

Des d’un moralisme preconciliar es minimitza (o maximitza) el risc en funció de la categoria imposada de “bo” (treballar, tasques de la llar, anar a estudi, viatjar amb metro, les celebracions religioses) o “dolent” (l’oci, el lleure, el sexe, viatjar amb vehicle privat…). Com si allò que, des d’un judici de valor, és considerat “bo” adquirís capacitat profilàctica antivírica.

Hem de denunciar que, ara mateix, l’acadèmia, des de la seva accepció més rància, va per lliure. Davant de l’actual limitació de drets fonamentals aquests incompliments son especialment greus i posen en evidència la situació d’arbitrarietat i autoritarisme de l’actual administració pública. Es persegueix la més mínima infracció en l’àmbit privat però no es controla i, fins hi tot, es dona consentiment a l’incompliment de mesures quan son de responsabilitat aplicativa d’aquesta mateixa administració pública.

Hem de denunciar que, en molts casos, les universitats estan prioritzant una determinada activitat (que respon a interessos particulars) per sobre de la salut pública.

 

“La primera setmana d’exàmens presencials ve marcada per contradiccions i manca de planificació”. Comunicat del sindicat d’estudiants SEPC, gener del 2021.

Font de l’article original: https://iac.cat/2021/01/25/lacademia-va-per-lliure/

Mobilització, dissabte 3 d’octubre: ENCERCLEM EL TSJC!

 

ENCERCLEM EL TSJC!

Mobilització de commemoració del 3r aniversari de la Vaga general antirepressiva del 3 d’octubre de 2017 (la vaga general amb més seguiment a Catalunya del segle XXI).

 

 

 

 

 

 

La Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i en defensa de les llibertats segueix la campanya tardor d’enguany, 3 d’octubre, SEGUIM LA LLUITA! Contra la repressió i per la defensa dels drets i les llibertats, que te per objectiu acabar amb l’onada de repressió social, política i sindical que estem patint al nostre país.

3 D’OCTUBRE, A LES 12H, passeig Lluís Companys 14, ENCERCLEM EL TSJC

La mobilització consistirà en una concentració i una marxa al voltant de l’edifici de “Jutjats vells” de BCN. Aquest te com a objectiu fer visible el rebuig de la ciutadania als actes d’injustícia dels tribunals i fiscalies espanyoles contra la ciutadania.

Intervindran:

  • Josep Lluis del Alcazar (P3O), Assumpta Barbens (IAC), Ester Amiel (COS), Àngel González (SO), Rosa Berrio (professorat represaliat), Montse Vinyets (advocada), Xavi Pallicer (Alerta Solidària), Gabriela Serra (ex-diputada), SEPC, Pla de Xoc Social, Sindicat de Llogateres, Sindicat d’Habitatge, Sindicat de Músics, Sanitàries en Lluita,

Des de la P3Oct considerem que cal una llei que tanqui el procés de repressió de l’estat (dels últims 10 anys) i que marqui el camí per a que les persones puguin exercir el seus drets democràtics a decidir-ho tot: tant des de la forma bàsica de l’estat; com els seus límits territorials; com fins a la forma bàsica de govern, monarquia o república, i que reconegui el dret d’autodeterminació de tots els pobles d’Europa i de tot el món.

https://3octubre.wordpress.com/

Nota informativa Pla desconfinament UPC – 28 maig 2020

Des del CAU volem informar el PAS i a la comunitat UPC d’alguns aspectes importants de la negociació amb la Gerència del Pla de desconfinament que estem duent a terme aquests dies:

  • El Pla de desconfinament aprovat pel Consell de Govern el passat 14 de maig, com ja vam informar, no té el vistiplau de la Junta ni del Comitè del PAS i encara falta per negociar alguns aspectes de les fases 2 i 3.
  • La Generalitat ha fet una instrucció amb pautes i suggeriments per desenvolupar plans de contingències en fases 2 i 3 per l’Administració pública i organismes autònoms. És un document-guia, que en cap cas obliga ni permet fer res de manera unilateral i no negociada.
  • El Gerent de la UPC va enviar el dimarts 26 de maig a la tarda al CEPASL i la JPASF un nou document de mesures organitzatives d’aplicació al PAS per al procés de reincorporació progressiva a les fases 2 i 3, per ser negociat el dia 27 de maig a les 9:30 hores, “inspirat en la instrucció de la Generalitat”, segons ell. Conté, entre altres mesures, algunes que incompleixen i/o modifiquen acords que tenim actualment: calendari laboral, VI Conveni Col·lectiu, acord de jornades i horaris i el pacte de teletreball, modificant substancialment les condicions laborals del PAS de la UPC.
  • Aquest dimecres 27 de maig el Comitè i la Junta ens vam veure obligats a abandonar la reunió en saber que la negociació s’havia de tancar en 24-36 h sense el temps legal de negociació, tal com estableix la llei de procediment administratiu. El document s’hauria d’haver enviat com a mínim 48 h abans de la convocatòria. A més a més amb l’avís del gerent que pretenia aprovar aquestes mesures al Consell de Govern previst per dimarts vinent, i que avui ha convocat pel dimecres.
  • No s’ha fet cap seguiment ni valoració de les fases 0 i 1 a la UPC tal com indica el Pla aprovat pel C.G. Sabem que existeix un cert caos organitzatiu:  avui dia no han arribat alguns EPIs, ni s’han implantat totes les mesures de seguretat previstes al pla: pantalles, senyalització, etc. i falten els plans de contingència per unitats, els Punts Nets no tenen reposició, hi ha hagut problemes amb els accessos i algun servei no ha començat quan s’havia previst.

L’objectiu de tots aquests plans i mesures han de tenir la prioritat de garantir la seguretat i la salut de totes les persones treballadores PAS, PDI i estudiants i són l’obligació i la responsabilitat que tenen el Rector i l’equip de direcció de la UPC. Si a la fase 1, on la reincorporació presencial del personal ha estat la mínima, ja no s’han complert les mesures de salut i seguretat, no s’ha informat i format al PAS afectat abans de posar en marxa la presencialitat i, no es busquen solucions al caos organitzatiu… com serà la següent fase amb més persones treballant presencialment?

Estem enmig d’un teòric procés negociador, però no ens agraden les presses innecessàries ni el caos que estem veient, és per això que demanem en benefici de tota la comunitat UPC un canvi de rumb i un seguiment i control efectiu del procés de reincorporació de la FASE 1, per no posar en perill a més persones.

Sr. Gerent, no cal modificar les condicions laborals de les treballadores i treballadors i empitjorar-les, cal donar instruccions clares i concretes perquè després no hi hagi “altres” interpretacions, el que cal és organitzar millor.

Recordar-vos que davant qualsevol dubte teniu a la vostra disposició el Comitè d’Empresa i les diferents seccions sindicals.

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Valoració Pla desconfinament UPC maig 2020

Companyes i companys,

El document ‘Pla de desconfinament i reactivació progressiva de l’activitat UPC Maig 2020’, acordat pel Consell de Govern de la UPC al 14 de maig de 2020, no té el suport de la part social (Juntes i Comitès tant del PAS com del PDI) atès que encara està obert a la negociació de les Fases 2 i 3 i per tant remarquem que és un document que pot variar.

El CAU no ha donat suport aquest pla perquè el gerent no ha recollit les propostes que li hem fet, com ara: permisos retribuïts per conciliació, permís per compliment de deures inexcusables (com sí que té alguna universitat), un complement econòmic puntual per despeses de connexió per fer teletreball, jornada màxima de 4 hores en jornada continuada, entre d’altres.

Com ja sabeu, el Gerent de la UPC ens va informar el diumenge 17 de maig, per correu electrònic que: “a la pràctica TOTS els campus de la Universitat passen a poder realitzar les activitats previstes en la FASE 1 del Pla”, malgrat que les regions sanitàries de Barcelona i Metropolitana Nord continuen en Fase 0.

D’altra banda, ens ha sorprès que aquesta informació no vingui acompanyada d’una instrucció del rector, ja que l’Ordre Ministerial del 17 de maig diu que podrà procedir-se a l’obertura dels laboratoris universitaris per a les labors de recerca que els són pròpies i per tant, no obliga. A més a més, en el Pla de desconfinament, al punt 8 diu: “el canvi o evolució de les fases, d’acord amb allò que determinin les autoritats en funció de les dades de contagi, serà aprovat pel rector a instàncies del comitè de gestió d’emergència”. Es pot intuir que el rector i el seu equip han tingut moltes pressions per reactivar la recerca, però si va ser el rector qui va suspendre les activitats en tota la UPC, per què ara no és ell qui fa la instrucció de reactivació? Que el gerent tingui la potestat d’autoritzar les activitats que se li demanen, no vol dir que tingui la competència de decidir en quin moment es reactiven les activitats.

Creiem que la decisió de demanar a les persones que comencin a prestar alguns serveis de forma presencial, i d’obrir en els territoris que encara són en fase 0, és una decisió precipitada i que adopta el gerent unilateralment.  No és cap sorpresa per nosaltres aquesta manera de fer, tenint en compte les decisions que va prendre amb el fitxatge, el teletreball i el DPP. Cal recordar que amb la salut no es pot jugar, que no és un negoci i que s’ha de ser molt curós amb les mesures de seguretat, la informació i la formació.

Volem recordar-vos que:

  • Cap persona treballadora, que sigui personal especialment sensible, no s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut el certificat d’aptitud mèdica que ho acrediti.
  • Cap persona treballadora s’ha d’incorporar al seu lloc de treball si no ha rebut les indicacions de dia, horari, permís d’accés i torns (si és el cas) per a la seva incorporació.
  • Quan la persona treballadora s’incorpori al seu lloc de treball, se li ha de facilitar un kit personalitzat de protecció individual, que ha de trobar als punts nets habilitats, així com les instruccions d’ús d’equipaments i espais.
  • Que quan es treballi de manera presencial, com a norma general la jornada serà continuada. Recordeu que de l’1 de juny al 30 de setembre la jornada laboral és continuada, amb una reducció de 30 minuts.
  • Us recordem, que si la persona treballadora té menors de 12 anys càrrec seu, persones dependents o persones amb dificultats d’edat avançada, podran mantenir la seva situació en format de teletreball. Per a fer‐ho caldrà que, de forma motivada ho donin a conèixer al seu o la seva cap, amb l’objectiu que aquesta ho tingui en compte a l’hora de fer la previsió per organitzar el treball presencial.
  • Que el servei presencial al lloc de treball es limitarà únicament a aquelles activitats que calgui fer de forma presencial per donar resposta al funcionament de l’equipament o al suport de l’activitat, intentant concentrar l’activitat en la jornada de matí, i el mínim de dies de presència continuada setman
  • Que la Universitat posarà a disposició del personal que hagi de treballar presencialment aigua embotellada.

Per acabar, denunciem públicament que el gerent no ha donat, ni dona, cap informació al CEPASL sobre quin és el personal que ha estat treballant presencialment, ni en quines condicions. És per això que si teniu problemes o dubtes sobre qualsevol d’aquestes situacions, podeu fer consultes i preguntes enviant un correu-e als vostres representants sindicals (Comitè d’Empresa, sindicats i delegats de Seguretat i Salut Laboral).

Secció sindical CAU-IAC UPC.

Barcelona 20 de maig 2020.

 

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons

Valoració i propostes crisi Covid-19

Companyes i companys, primer de tot us volem desitjar que tots estigueu bé de salut i acompanyar-vos en aquest moment emocionalment complicat que moltes estem vivint, que ara per ara és el més important.

VALORACIÓ CRISI COVID-19 UPC

Des del CAU entenem perfectament que davant la situació en què ens vam trobar a principis de març, totalment sobrevinguda, no era senzill prendre decisions, però davant les decisions preses pel rector i el gerent volem fer constància d’unes inquietuds, dubtes, peticions i propostes que ara els hi plantegem.

No entenem per què els Rectors i la Generalitat el divendres 13 de març, van acordar com a única mesura preventiva la suspensió de l’activitat lectiva-presencial de les universitats del sistema universitari de Catalunya ( ja teníem casos de contagi a la UPC), mentre que la Generalitat decretava el tancament de tots els centres i serveis del Servei d’Educació de Catalunya.

No entenem que el divendres 13 de març en la reunió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral, moltes delegades de prevenció li vam proposar al Gerent  que tanqués la universitat, encara que fos com es fa als períodes per baixa ocupació, però la seva resposta va ser que no podia tancar. També se li va demanar que adrecés instruccions clares i concretes a tots els caps per tal que no haguessin d’interpretar-les. Exemples d’això: Un director d’una Escola i el seu equip el dijous 12 de març varen decidir suspendre la docència, o  una administradora que el primer missatge que envia al PAS era que NO SON VACANCES i tothom a teletreballar.

Denunciem no només la manca d’informació del gerent als representants dels treballadors, sinó també el fet de no haver acordat amb el CEPASL les mesures per entomar la situació, per resoldre i col·laborar amb les moltes i diferents casuístiques sobrevingudes i patides pel PAS. El PAS ha rebut instruccions i resolucions sense preguntar si patíem alguna necessitat. Tampoc entenem perquè no s’ha convocat cap reunió amb el CEPASL fins al pròxim 20 d’abril, més d’un mes després de la declaració d’alarma sanitària, quan potser ja és massa tard per algunes mesures preventives i solucionar els problemes inicials que pugui haver tingut el PAS. El PAS ha fet un important esforç d’adaptació a la nova situació, i en alguns casos (personal TIC i tallers i laboratoris, per ex.,)  han fet un sobreesforç per permetre que tota la comunitat pogués passar de cop a docència en línia i teletreball, demostrant una altra vegada capacitat de sacrifici i professionalitat.

Cal ressaltar que, davant d’aquesta situació, la reacció del PAS ha estat immillorable adaptant-se i  donant resposta immediata als requeriments de la institució. Tot i això, ens trobem que per mitjà del president del CEPASL, el gerent ens informa en data 30 de març, que un grup de 20 persones no volen teletreballar, això sense entrar a veure quines circumstàncies confluïen en aquestes persones.

No ens agrada gens aquesta afirmació incorrecta, ja que ens consta que moltes d’aquestes persones, que mai han teletreballat ni coneixen aquest sistema, estan intentant que els  seus caps els hi facilitin instruccions de com fer-ho i de quines tasques es poden fer. En alguns casos avui dia alguna persona encara no té resposta. Convé recordar que en principi el teletreball no era obligatori, i que la UPC ha de facilitar les instruccions, els instruments i les condicions a les persones que hagin de teletreballar.  Per tant, exigim que es donin les màximes facilitats a aquestes persones per poder fer treball no presencial o teletreball.

Es vergonyós que a l’apartat de FAQ’s al portal de personal es digui que les persones que no tinguin equip informàtic poden demanar autorització per recollir el que utilitza al seu lloc de treball. També es diu que en cas de no disposar de connexió a internet “el millor és contractar una línia de fibra (però aquests dies els operadors estaran col·lapsats) o contractar una línia de mòbil amb dades il·limitades que ara ja hi ha operadors que ofereixen (vodafone, yoigo, orange) i compartir la connexió amb wifi”.  De debò? Qui teletreballa i no disposa de connexió a internet ha de contractar una companyia operadora per teletreballar? I no solament això, també ha d’habilitar un espai adient, dotar-se d’una cadira que compleixi els criteris ergonòmics necessaris… Això és totalment inacceptable. Exigim una rectificació.

PROPOSTES MESURES PREVENTIVES.

Donat que aquesta situació és imposada, i que la crisi sanitària està suposant importants problemes per tota la comunitat universitària, en alguns casos situacions realment dramàtiques (traspassos de familiars, malalts greus, convivència amb aïllaments domiciliaris, etc.) creiem  que la gerència ha de donar facilitats extraordinàries, preparant amb caràcter urgent un pla amb mesures preventives per la tornada presencial (esglaonada si cal) que ja anuncien les autoritats a les setmanes vinents, acordat amb el CEPASL. Que aquest pla segueixi totes les mesures de seguretat sanitària previstes per les autoritats i experts.

Propostes del CAU al pla de mesures:

  1. Reincorporació esglaonada del personal, cal la priorització de la salut per sobre de qualsevol altra cosa.
    1. Amb esglaonament d’horaris.
    2. Reincorporació en diverses fases de les persones segons si son grup de risc o no (malalties cròniques, afeccions respiratòries prèvies a la Covid-19, edat, etc…)
    3. Facilitar poder fer tests Covid-19 previs a la reincorporació a tota la comunitat universitària que torni presencialment, per evitar que les persones asimptomàtiques puguin estendre la Covid-19.
  2. Permisos específics i amb retribució al 100% al personal que pateixi alguna de les següents situacions o d’altres que puguin succeir relacionades amb la crisi sanitària:
    1. No disposar d’eines pel teletreball (wifi, ordinador, espai de treball)
    2. Estar malalt per la Covid-19
    3. Tenir cura al domicili de confinament de familiars amb la Covid-19, cal que es consideri la Covid-19 com a malaltia greu.
    4. Tenir cura de familiars de la tercera edat, especialment sensibles al virus.
    5. Tenir cura de nens petits en el domicili de confinament.
    6. Patir personalment, o els seus familiars, casos d’estrès o malalties de salut mental agreujades o sobrevingudes per l’alarma sanitària actual.

Entenem que aquestes situacions, i altres derivades del confinament, no permeten realitzar horaris ni tasques laborals amb normalitat. Per tant, cal que la gerència sigui especialment sensible.

Adopció de les mesures necessàries per evitar contagi entre les persones:

  1. Desinfecció de tots els espais i equips de la UPC.
  2. EPI: mascaretes, guants, gel, etc.
  3. Barreres per assegurar la distància de seguretat entre les persones.
  4. Facilitar els processos per les baixes mèdiques de persones que puguin emmalaltir o presentar símptomes a conseqüència de la Covid-19

 

Som conscients de la dificultat i l’excepcionalitat sobrevinguda, però des del CAU-IAC, com no podria ser d’una altra manera, estem disposats a col·laborar i ajudar perquè tant l’adaptació laboral i personal a l’estat d’alarma, com la propera superació i retorn a les condicions més normals i favorables pel desenvolupament de la vida universitària siguin les més satisfactòries possibles per tothom. Però, per fer això, volem treballar conjuntament amb tota la comunitat UPC, i és per això que demanem, al més aviat possible, respostes als nostres dubtes i inquietuds aquí expressats, en benefici de tota la comunitat UPC. Ara més que mai cal treballar plegats i no deixar cap persona enrere.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell en primera línia.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics i aquells que han perdut un ser estimat.

Barcelona 12 d’abril 2020.

Secció sindical CAU-IAC UPC.

 

Nota: com a PAS UPC ens solidaritzem també amb la situació complicada de les estudiants UPC, i és per això que volem donar difusió d’aquesta nota (que expressa amb claredat la dificultat que moltes estudiants estan patint) d’un estudiant al portal La nostra UPC:  Les estudiants de la UPC en temps de coronavirus

Mesures especials Covid-19 i teletreball

Declaració: mesures del “Gobierno”

No és cap secret que en períodes aguts de lluita de classes (i aquesta crisi ha esdevingut l’excusa perfecte pels poderosos per disciplinar encara més el món del treball) el llenguatge esdevé la primer víctima: l’anunci del president de “Prohibir acomiadaments” n’és una mostra. Cal aclarir que prohibir l’acomiadament seria declarar nuls aquests, i amb caràcter retroactiu, doncs són milers i milers els acomiadaments que ja s’han fet des del començament d’aquesta crisi sanitària.

Per contra, aplicar la reforma laboral amb tota la seva virulència i declarar improcedents els acomiadaments que es facin a causa de la situació de pandèmia, és consagrar (a preu de saldo) l’acomiadament lliure en uns temps on els treballadors s’han estat jugant la vida anant a treballar.

El RD-L 9/2020 de divendres (27/3/2020) doncs no prohibeix els acomiadaments, ve a dir que no considerarà justificat l’acomiadament en base a les causes de suspensió i reducció de contractes del articles 22 i 23 del RD-L 8/2020. No hi ha cap prohibició d’acomiadaments, cap referència a qualsevol altra causa econòmica, tècnica, organitzativa o productiva. Per tant el govern no ha prohibit els acomiadaments. Per fer-ho s’hauria d’establir la nul·litat, no la improcedència.

Això ens porta a la segona mesura anunciada només fa unes hores; l’anunci de que s’aturen totes les activitats econòmiques no essencials en els propers dies. Aquesta mesura, suposa també un pas més en la regressió que suposen les dues darreres reformes laborals. Aquestes reformes laborals s’haurien de derogar amb caràcter immediat per fer front a la situació actual amb un mínim de justícia social.

Des de els sindicats que conformem la IAC feia setmanes que demanàvem la implementació de mesures en forma de permís retribuït per a totes les persones treballadores. Però aquesta mesura s’hauria d’haver pres ja fa dues setmanes, l’endarreriment es ha fet perdre un temps preciós, que malauradament mesurarem en vides. Aquest permís, que és un cessament obligatori de l’activitat,no ha de ser costejat per les treballadores. Les empreses (o les patronals de manera subsidiària) haurien d’assumir els dies de permís decretat; però especialment les mútues laborals responsables de les contingències i malalties professionals i, especialment, de la prevenció.

A més, aquesta mesura va acompanyada d’uns permisos retribuïts que hauran de ser recuperables. Estem doncs davant una tercera reforma laboral encoberta encara més regressiva que les anteriors? Són les persones treballadores les que hauran de pagar amb la renuncia a les seves vacances, o els descansos setmanals, el cost econòmic d’aquesta crisi sanitària?

En resum, les mesures del govern estan fent que les treballadores i les finances públiques estiguin costejant la crisi i això no pot ser. Sempre parlen de coresponsabilitat i ara les empreses, específicament les grans, es renten les mans. Un cop més socialitzen les pèrdues i privatitzen beneficis.

Front això cal seguir lluitant per aixecar una gran plataforma d’organitzacions per un pla de xoc social que redistribueixi la riquesa i refinanci i desprivatitzi de forma permanent el sector sanitari i alliberi de mans privades tots els recursos i els drets bàsics per posar-los al servei de l’interès comú.

Tal com venint reclamant amb molts sindicats alternatius i organitzacions socials les mesures haurien d’incloure, antre altres, l’exoneració de lloguershipoteques i subministraments bàsics; una renda bàsica incondicional per a tothom; derogació de la llei d’estrangeria i CIES i aturar la recentralització i actituds autoritàries dels cossos armats.

Animem a les persones treballadores a lluitar per un #PladeXocSocial.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics.

 


 

Us proposem un parell de lectures informatives que creiem us poden interessar:

Derechos laborales en el teletrabajo.  Laboro.

El “permiso retribuido” por coronavirus explicado para trabajadores.  Laboro

Font : https://laboro-spain.blogspot.com/