Concessió de Medalles

Al proper Consell de Govern de la UPC del 24 d’octubre d’enguany, a proposta del Rector Torres i amb el vist i plau del exrector Ferrer Llop, al punt 12 de l’ordre del dia hi ha l’aprovació de la concessió de medalles d’or i de plata de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquests actes de concessió de medalles, al CAU ens porten records amb pudor de naftalina, antics, classistes i fora de lloc. Si fos per nosaltres, la UPC es podria estalviar temps i diners per sempre i eliminar aquestes distincions tan poc democràtiques, que premien mèrits que no són excepcionals i que formen part de la tasca remunerada de cadascú.

En total 3 medalles d’or, 37 medalles de plata i tota la festa. Amb aquests diners, amb quantes places es podria reforçar l’SDP de concursos?

Per què l’Antonio Barón Pladevall, gerent amb el Rector Ferrer Llop (copromotor d’aquesta iniciativa) i la lsabel Torras Junoy (gerent en funcions) no hi són? No han fet mèrits segons els promotors de la proposta?

Per què la resta de Síndics no hi són?

Per què no hi és la comunitat universitària que dia a dia, amb les retallades, falta de personal, etc fa tot el possible i més per tirar endavant aquesta UPC?

Una medalla d’or per a la vergonya universitària. 

Des del CAU creiem que es vol premiar una de les actuacions més vergonyoses que s’han vist els darrers anys a la UPC: es pretén concedir la medalla d’or de la UPC a l’exrector Antoni Giró.

Aquest Rector tindrà per sempre un trist record per part de la comunitat universitària a causa de les decisions i accions preses durant el seu mandat, i que vam patir tota la comunitat UPC:

1. Acomiadar de forma brutal, contra la decisió del Consell de Govern, més de 80 interins del PAS. Deixant-los al carrer, mentre altres universitats públiques renovaven contractes.
2. Aplicar les retallades de drets socials i econòmics més dràstiques mai patides en les darreres dècades per part del PAS i del PDI. Alineant-se gratuïtament amb la política de les retallades del Govern de la Generalitat del Sr. Artur Mas (els altres retallen però jo més; l’alumne avantatjat de la classe de la Sra. Merkel).
3. Deixar el deute pressupostari acumulat de la UPC més elevat dels darrers anys, que ha condicionat una política universitària restrictiva, ‘quasi’ intervinguda i molt condicionada a l’equilibri pressupostari i la reducció del deute, en detriment de la inversió, la innovació i la qualitat del servei que la institució pot oferir.
4. Patir les protestes més nombroses de més de 500 PAS i PDI als jardins del Rectorat. I cridar les forces policials per acordonar el recinte universitari, cosa no vista des d’èpoques que tots voldríem oblidar.

Aquest senyor que va destrossar les plantilles del PAS i PDI, que va deixar en una situació econòmica patètica i deficitària una institució pública (mentre els membres del seu Consell de Direcció no es volien rebaixar els sous…) pot estar a punt de ser premiat amb una medalla d’or?

És per tots aquests motius que des del CAU-IAC creiem que seria una vergonya, i estem totalment en contra de la concessió d’aquesta medalla especialment.

Demanem al Rector Francesc Torres que retiri de l’ordre del dia la seva proposta de concessió de medalles.

Demanem als membres del Consell de Govern, en cas que el Rector no retiri la seva proposta, que hi votin en contra.

Us convidem a veure la presentació dramatitzada dels fets en aquest powerpoint.

L’acord salarial signat pel Govern de Catalunya i els sindicats institucionals suposa un decrement de mig punt en el poder adquisitiu del PAS de les universitats públiques.

La setmana passada vam veure com els companys de les seccions sindicals institucionals (CCOO i UGT) ens comunicaven la implementació de l’acord salarial a l’administració pública catalana; inclòs universitats. Aquesta implementació i acord no es pot considerar, en absolut, una millora: ja que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu. L’increment de sou queda mig punt per sota de l’IPC.

L’increment del 1,75%, tant el 1,5% general (des de 1/1/18) com el 0,25% variable (des de 1/7/18), son d’obligat acompliment per l’aprovació del pressupost general de l’estat i son d’aplicació directa al marge de qualsevol negociació: vaja, que no son fruit de la negociació col·lectiva sindicats/empresa pública.

Per tant, l’increment retributiu per al 2018 real signat és del 1,625%. Tenint en compte que l’IPC interanual català se situa al 2,2% la pèrdua de poder adquisitiu per al 2018 signat, és del 0,575%. Vaja, que els sindicats signants han acceptat una pèrdua de més de mig punt del poder adquisitiu!

El 0,2% de diferencial entre les xifres dels comunicats CCOO- UGT i les nostres, que pretenen ser d’un 1,95% lineal, corresponen a “fons addicionals”. El propi Govern ja ha anunciat que aquest 0,2% és molt poc probable que es consolidi, podria no ser lineal i sembla que podria dependre de la dedicació horària…

Aquesta gran pèrdua de poder adquisitiu és fruit de l’acord del Govern de l’Estat amb la part social a Madrid que, des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ja vam criticar àmpliament per la seva total insuficiència; i per vincular gran part del nostre salari al creixement econòmic i als objectius de dèficit pressupostari.

L’acord no contempla cap altre compromís per recuperar retallades ni inclou la recuperació de les pagues robades del 2013 i del 2014. La gran majoria del acords signats ja s’havien d’aplicar d’ofici i rebaixen els acords previstos del Parlament. L’increment salarial, insistim, suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu. D’altra banda, tampoc significa cap compromís a les universitats de la implementació de la recuperació del cobrament del 100% de les retribucions a les “baixes” (ILT) ni de recuperació de l’horari de 1462h anuals pactades en conveni.

Des de la IAC calculem la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics en un 16,44% des del 2018, però les xifres dels CAU-IAC respecte a la pèrdua de massa salarial del PAS de les universitats públiques fins al 2017 son pitjors, i ens son superiors al 20%.

Aquesta signatura significa un menysteniment cap a les persones treballadores de l’administració pública catalana i una nova acceptació de retallades.

Els CAU-IAC, i tota la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ho tenim clar:no podem signar com a acord el que de fet ja s’hauria d’haver retornat. Volem que es compleixin els acords del Parlament i que tots els recursos públics que han anat a pagar el deute dels bancs reverteixin en una millor sanitat, educació i uns serveis públics de qualitat.

Més info (I)         Més info (II)

VOLEM EL PA SENCER!!

 

 

 

Nota informativa redactada per: Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB.