Arxiu mensual: setembre de 2019

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.