Arxiu de l'autor: Editor

La Fibromiàlgia, la SFC i la SQM presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022

La Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la SQM seran presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022.

I tot això gràcies a la lluita i molt bona feina de la Plataforma Familiars FM-SQC-SQM que, tal com informen al seu web Plataforma Familiars FM-SQC-SQM: “…el propassat 25 de novembre es va aprobar al Congreso de los Diputados una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat. Doncs bé, el programa “Tot es Mou” de TV3 en va donar la oportunitat per explicar-ho breument a la seva audiència. Podeu veure la intervenció que vàrem fer clicant aquí:” veure vídeo youtube

 

Més informació al web: http://plataformafamiliars.org/

Ho necessita   Té Fibromiàlgia. Entens que li està passant?

Punt de vista Familiars de persones afectades Logo

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/

Sobre el calendari laboral UPC 2022

Companyes i companys,

des del Comitè d’Empresa i la gerència de la Universitat s’ha arribat a un preacord de calendari pel 2022. És un preacord que manté la línia del calendari de l’any 2021. Entre altres qüestions, manté la jornada continuada i reduïda d’estiu, set dies de tancament per baixa ocupació i dues opcions de vacances pel PAS Laboral: una repartint-les en dues quinzenes, amb l’acord previ del/la responsable, entre juliol i agost (agost dintre del període de baixa ocupació), i una segona opció de 14 dies hàbils dintre del tancament de l’agost i la possibilitat de fins a 8 dies acordats fora d’aquestes dates.

Tant des del CAU com des de la CGT hem estat en contra de la signatura d’aquest preacord i volem explicar-vos el perquè de la nostra posició. 

Segons la nostra interpretació de les diverses normatives d’aplicació, els dies d’assumptes propis que ens són d’aplicació, segons l’article 48 punt k de l’EBEP, s’han de considerar permisos no recuperables. Per tant, creiem que no s’està aplicant la legalitat de forma correcta i així ho hem fet saber a la gerència de la Universitat.

Aquest fet implica que la gerència ens obliga a treballar 42 hores per sobre de les 1.462 que marca el conveni, ja que aquests dies caldria considerar-los jornada laboral efectiva i, per tant, no recuperables. D’igual manera que ho són els permisos per trasllat de domicili, casament, etc. D’altra banda, pensem que els dies de tancament no s’haurien de decidir unilateralment per l’empresa.

image.png

Durant la negociació, la gerència ha deixat clar que no està d’acord en aquesta interpretació, i que en cas que la part social decideixi legítimament emprendre les accions legals que consideri oportunes en contra d’aquest calendari, a fi d’aclarir la interpretació i còmput dels dies d’AP, es reserva el dret de retirar algunes mesures del preacord. Interpretem això com una amenaça. En qualsevol cas, creiem que les sentències judicials en aquest tipus de demandes ens fan confiar que aquesta és la línia que hem de seguir. Les mesures que finalment puguem decidir com a sindicats per tal d’aclarir aquesta qüestió, tot i la nostra postura en contra d’aquest calendari, no han de condicionar el vot a favor o en contra que deixem a criteri de cada persona treballadora.

Per últim, tant des del CAU com des de la CGT, vam considerar no adequada la signatura del preacord i, considerem adequat denunciar-ho davant dels òrgans competents.

image.png
image.png

Seccions sindicals CGT i IAC-CAU de la UPC.

Barcelona, 19 de novembre de 2021.

Aconseguim el 100%!

Avui 18 d’octubre la IAC ha aconseguit l’acord que permetrà el retorn de la paga extra de la funció pública del 2014 a la nòmina de novembre.

Aquest acord significa revertir el mal acord signat entre la Generalitat i el sindicalisme institucional el desembre del 2018.

Aquest acord s’ha pres a la reunió d’aquesta tarda de la Mesa General de l’Empleat Públic de la Administració de la Generalitat de Catalunya, la MEPAG:

Les parts acorden modificar el punt primer, apartat segon de l’Acord de 17 de desembre de 2018 en el sentit que el retorn del 100% corresponent a la quantia equivalent a la paga extraordinària de l’any 2014 es recuperarà íntegrament a la nomina del mes de novembre de 2021.

Gràcies a la IAC cobrarem aquest novembre el 100% de la paga extra que se’ns deu des de 2014. CCOO i UGT van signar dividir el cobrament entre 2021 i 2022, des de la IAC hem aconseguit el retorn del 100% el 2021.

Des de la IAC seguirem lluitant perquè ens retornin tot el que ens deuen i reclamem negociar totes les mesures de conciliació pendents i les millores en jornada i horaris, com les 35 hores.

Post original a: https://iac.cat/2021/10/18/aconseguim-el-100/

 

Vaga contra l’abús de temporalitat (28 octubre 2021)

Comunicat unitari de les seccions sindicals de la UAB de la CGT i dels CAU-IAC En les darreres setmanes, des del Govern més progressista de la història s’ha aprovat l’RDL 14/2021, més conegut com l’Icetazo.
Aquest decret teòricament ve a regularitzar l’abús de temporalitat entre el personal interí en l’administració pública, amb més de 300.000 persones afectades.
… i com es du a terme aquesta regularització? Enlloc d’estabilitzar el personal per la via de valoració dels mèrits (tal i com estableix l’article 61.6 de l’EBEP), el govern ha decidit ser l’executor de l’ERO més gran de la història. Totes les persones interines que porten 10, 15, 20 anys treballant per l’administració pública en abús de temporalitat, enlloc de ser estabilitzats en el seu lloc de treball, veuran com la seva plaça sortirà a concurs públic, amb el risc molt tangible de perdre la plaça després de tots els anys treballant en el seu centre de treball.
Aquesta és la seva “regularització”. I com a insult final, una minsa indemnització de 15 dies per any treballat, amb un topall màxim de 10 anys per les interines que perdin la plaça. Tot això, amb la necessària participació dels 3 sindicats de la patronal, CCOO, UGT i el CSIF, que han corregut a firmar i donar suport a aquesta mesura, consumant, una vegada més, la seva traïció a qui diuen representar, la classe treballadora.
A universitats, malgrat que l’abús de temporalitat es dóna majoritàriament entre el PDI en altres formes (fals professorat associat, encadenament de contractes d’obra i servei, etc.) també ens afecta aquesta problemàtica. S’hi suma la pràctica, desgraciadament molt habitual i silenciada, d’acomiadar professorat agregat, titular, lector interí  mitjançant l’ús de concursos amb perfils de plaça fets a mida del candidat del grup de pressió pertinent. Persones que porten anys i anys treballant per la universitat són acomiadades sense cap remordiment per part de la universitat.
En el cas del PAS l’abús de temporalitat és dona en forma d’interinatges o contractes d’obra i servei (capítol 6) tant en l’àmbit laboral com funcionarial. En alguns àmbits el nivell d’abús de temporalitat ha superat amb escreix el 50% de la plantilla.
Des de la CGT i els CAU-IAC, tant a les universitats com en la resta de l’administració pública, la nostra postura és clara. Les que hi són, es queden.
Per aquest motiu, el proper 28 d’octubre, el sindicalisme combatiu, de forma unitària i des de la Taula sindical de Catalunya (CGT, CNT, SO, COS, COBAS, IAC), convoquem vaga a tots els sectors de l’administració pública de l’Estat.


El 28 d’octubre, tots al carrer, per assegurar-nos el futur. El 28 d’octubre, guanyem el que és nostre. Seguim. Cap interina al carrer, les que hi són es queden.
#LesQueHiSomEnsQuedem   #VagaSectorPúblic28Oct
Secció Sindical de la CGT a la UAB
Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB, i a la UPC

Taula sindical de Catalunya:
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
Confederació Nacional del Treball – Catalunya i Balears (CNT)
Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Solidaritat Obrera (SO) 

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021

Un menysteniment a sanitat i a la salut.

El pla sectorial d’universitats (curs 21/22) per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc suposa un relaxament de les mesures preventives a les universitats amb un increment de la presencialitat de l’estudiantat (fins al 70% de presencialitat) i sense l’adopció de noves mesures.

La IAC exigeix al PROCICAT que intervingui i impedeixi la implementació d’aquest pla sectorial, així com dels plans de contingències de cada universitat basats en aquesta proposta irresponsable.

Imatge arxiu web

En l’actual situació pandèmica, amb les UCI a punt de saturació, l’Atenció Primària sobrepassada des de fa mesos, les vacances del sector sanitari en risc, els tocs de queda municipal i l’alt nivell d’afectació que està patint la població que, per edat, és majoritària a la comunitat universitària, suposa un menysteniment de la salut i del personal sanitari que s’esforça per lluitar contra la pandèmia.

Aquest pla sectorial, que és proposa des del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), forma part de la pressió que s’està exercint des de “La Acadèmia” pel retorn, a la pràctica, a la plena presencialitat a les universitats. El 70% de presencialitat suposa una presencialitat als campus superior, fins hi tot, que en períodes prepandèmics.

Aquest retorn a la presencialitat, que no compta amb unes mesures de protecció dels contagis reals, respon als interessos d’una part concreta de la comunitat universitària, però en cap cas respon als interessos del conjunt de la societat: el risc de convertir les universitats en un focus de propagació de la pandèmia és inassumible.

Imatge arxiu web

Tant la Resolució SLT/2147/2021, de 8 de juliol, com la SLT/2331/2021, de 20 de juliol de salut (Gen.cat) disposen una màxim de presencialitat del 50% de l’estudiantat; no s’entén doncs com, amb les actuals crides a la prudència, el pla sectorial del 21 de juliol proposi un 70%.

Aquest pla sectorial proposa una distància de seguretat entre persones de 1,5m, excepte a les aules (el lloc on el contacte es pot allargar més temps), on el criteri serà del 70% de la capacitat. Aquest percentatge suposa que no es podrà seure cadira sí, cadira no.

Recordem que, a les aules d’ensenyament teòric, amb una capacitat limitada al 50%, només es pot assegurar una distància entre persones de… 40cm! La proposta del 70% significa que, els estudiants, estaran colze a colze, durant totes les classes, com a mínim per la seva dreta o esquerra: trencant bombolles i amb una rotació continua de companys de classe.

PLA DE CONTINGÈNCIA CURS 2020-21 i TELETREBALL

Consideracions sobre la publicació de la Instrucció del Rector relativa a l’adaptació del Pla de contingència de la UPC a la proposta de Pla sectorial d’universitats del PROCICAT Curs 2021-2022:

La instrucció del Rector intenta adaptar el  PLA SECTORIAL D’UNIVERSITATS (CURS 2021-2022)  de manera curiosa, fixeu-vos en el punt del Pla sectorial que es titula:

4.6 Prevenció, promoció de la salut i suport emocional i diu: 

[…] “Es recomana que les universitats puguin fer actuacions de promoció de la salut i de
suport emocional dels seus col·lectius. Les universitats podran participar, en coordinació amb el Departament de Salut, en la prevenció i control de la pandèmia facilitant l’ús de les instal·lacions universitàries com a punts de cribratge i  vacunació dels membres de la comunitat universitària, amb èmfasi especial en el col·lectiu de l’estudiantat”.

Com es pot veure fàcilment, la qüestió de la vacunació “desapareix” del text de la Instrucció del rector publicada el 27 de juliol. La instrucció del rector està basada en el balanç del curs 2020-21 (pràcticament  amb docència no presencial i amb la gran majoria del PAS i PDI en modalitat de teletreball) amb les dades d’abril i maig passat, just abans de l’esclat de la 5a onada. Creiem que això no és prudent.

La instrucció de rector dicta instruccions a partir de dades del mes de juny i juliol. No seria millor esperar a les primeres setmanes de setembre per adaptar-la a la que, llavors, sigui situació real de la pandèmia i que ara, dos mesos abans, ignorem?

La Instrucció del rector contempla les mesures que estableix el Procicat,  totes elles importants, però sense la mesura avui en dia més efectiva contra l’evolució de la pandèmia: la vacunació massiva. El CAU i la part social hem demanat a l’equip de direcció -i per extensió suposem que al rector- que es dugui a terme una campanya de vacunació a la UPC. Ens trobem davant d’un curiós exercici de l’autonomia universitària: s’adapten, matisen, o interpreten les normes i disposicions de la Generalitat de Catalunya en una forma que perjudica les persones de la comunitat UPC.

Distància, higiene de mans i mascareta,  mampares, ventilació i senyalització de circuits d’entrada i sortida són només mesures complementàries que necessiten una campanya de vacunació massiva. No veiem al rector ni al gerent treballant per aconseguir-la. El col·lectiu actualment més afectat i que més casos i contagis pateix és la gent jove, és a dir les/els nostres estudiantats, als quals cal que protegim i que ens protegeixin amb la seva immunització. Evidentment la vacunació és universal i cal que la UPC habiliti espais de vacunació pels/per les nostres estudiantats, però obert a tota la societat si cal.

Cal que el teletreball, amb els actuals índexs pandèmics de color vermell, sigui prioritari pel PES i sigui una modalitat de treball efectiva i important per la resta del PAS i PDI en la lluita per la seguretat sanitària del col·lectiu UPC . Per tant, s’ha de mantenir la situació actual de teletreball mentre els indicadors pandèmics no baixin a nivells molt baixos (avui dia estem a més de 500 casos per 100.000 habitants i amb les UCI per sobre de 500 llits Covid, la pitjor situació de tota Europa).

Quan les xifres de contagis millorin es podria aplicar el Pla UPC de teletreball anterior a la pandèmia mentre es negocia el nou Pla fruit del Pacte de teletreball de les 7 universitats públiques catalanes. No cal precipitar-se, les classes comencen el proper 13 de setembre.

Per tots aquests motius creiem que la instrucció del rector per la represa del curs acadèmic 21/22 és, en els punts comentats, molt poc protectora de la seguretat sanitària i massa optimista amb l’actual situació de la pandèmia.


Sobre l’Acord Marc per al desenvolupament del teletreball del personal d’administracions i serveis a les universitats públiques de Catalunya.

El passat 16 de juny les Gerències de les Universitats Públiques Catalanes, i els sindicats CCOO i UGT van signar aquest Acord Marc de teletreball. El text definitiu és fruit d’una negociació entre Gerències, CCOO i UGT, excloent a la resta dels sindicats amb dret a negociació, i privant-los de la seva participació en la Comissió de seguiment a la ‘Mesa d’Universitats’.

Els CAU-IAC entenem que aquest acord al qual han arribat no garanteix la possibilitat que a tot el personal li reconeguin el teletreball o els mateixos dies en igualtat de condicions.

Per què no hem signat aquest acord?

Per un principi bàsic: mai signem res que empitjori els nostres drets o els deixi per sota d’una llei o acord vigents de rang superior.

Tot i que hi ha hagut un petit apropament de les postures inicials caldrà veure com es desenvolupen les comissions de seguiment de l’acord a les diferents universitats. Aquestes comissions han d’assegurar que qualsevol persona treballadora pugui gaudir del teletreball amb independència de l’opinió del seu responsable.

El Real Decret llei 29/2020 va modificar l’EBEP afegint un nou article, el 47bis, on al punt 7.b de l’acord es diu: “La Universitat proporcionarà i mantindrà els mitjans tecnològics necessaris per al teletreball per a les persones que treballin en aquesta modalitat”

El problema és que els apartats (a) i (c) rebaixen i deixen sense efecte aquest punt amb el qual qualsevol persona que no pugui/vulgui utilitzar els seus “mitjans tecnològics” pot veure retallat el reconeixement al teletreball. De moment la UPC ha destinat una important quantitat de diners per donar mitjans tecnològics al PDI. Aquest rector i el seu equip, ho faran també pel PAS? : 

Convocatòria d’equipament TIC per PDI 2020 https://espaitic.upc.edu/ca/serveistic/convocatories/convocatoria-equips-per-pdi-2020/convocatoria-dequipament-tic-per-pdi-2020.pdf 

Els CAU-IAC no podem acceptar una proposta d’acord per sota del que està regulat a la legislació vigent. Estem valorant la possibilitat, davant l’aplicació d’aquest acord i el perjudici que pot comportar per algunes persones, de portar a terme les accions legals oportunes, considerant les repercussions d’aplicar amb rebaixes la legislació vigent.

Cuideu-vos molt i gaudiu d’unes vacances ben merescudes. Salut!

Us anirem informant,

Secció sindical CAU-IAC UPC.   28 juliol 2021.

18J vaga de personal temporal

18J Convocada vaga de personal funcionari interí i laboral temporal contra l’abús de la temporalitat en les administracions públiques a tot l’Estat.

  • FIXESA JA!Cartell convocatòria
  • LES QUE HI SÓN ES QUEDEN!
  • CONSOLIDACIÓ DE PERSONES, NO DE VACANTS! NO A LA REFORMA D’ICETA!

 

Des de la IAC sindicat majoritari a la funció pública, donem suport a aquesta convocatòria de vaga i a totes les accions que es duran a terme aquesta setmana i convidem a totes les treballadores i treballadors afectats a secundar totes aquestes accions. Hem treballat i lluitat conjuntament amb els sindicats convocants, plataformes i altres per les mateixes reivindicacions. En un moment tan important i greu, on milers i milers de llocs de treball estan en joc, és fonamental que s’escolti la veu dels i les treballadores en el debat polític, en el mediàtic i en els despatxos on decideixen el nostre futur sense el nostre consentiment.

Aquest 18J estan convocades a la vaga totes les persones treballadores funcionàries interines i laborals temporals de les administracions públiques, de tot l’estat, pels sindicats Confederación Intersindical, Co.bas, Solidaridad Obrera, SAS, CUT Galiza, Intersindical Valenciana i ISTA.

Aquesta vaga té com a objectiu fonamental el que s’estableixi una nova normativa estatal que asseguri la consolidació de l’ocupació de tots els empleats públics actualment en situació d’interinitat de les administracions local, autonòmica i estatal, així com l’enfortiment de tots els serveis que es presten a la ciutadania des de l’administració pública.

Comunicat IAC

Comunicat IAC

Reclamem:

  • L’estabilitat dels empleats públics en situació d’interinitat. Pretenem que s’estableixi una legislació que realment reculli la consolidació de personal en abús de temporalitat, d’acord amb el que estableix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de 19 de març de 2020, que va determinar que Espanya abusa dels contractes successius del personal interí.

D’altra banda, la proposta de modificació de l’EBEP del ministre Iceta, no només no soluciona el problema sinó que l’agreujarà encara més, ja que sanciona les treballadores i treballadors en abús de temporalitat amb l’acomiadament forçós i sense indemnització, no aporta solucions a la temporalitat i, fins i tot, promou la precarització de les plantilles. Pretén resoldre la temporalitat amb més temporalitat, penalitza a les i els usuaris dels serveis públics, pel què és una amenaça latent per a la continuïtat dels serveis públics i, en definitiva, no contempla cap solució al col·lectiu de personal actual en abús de temporalitat

PLATAFORMA REIVINDICATIVA

  • Estabilització de totes les persones en situació d’interinitat fraudulenta de totes les administra
  • Modificacions normatives que possibilitin l’estabilització que es reclama.
  • Retirada de el pla de modificació del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic proposat pel ministre de Política Territorial en el si de la Taula de la Funció Pública.
  • Potenciació i reforç dels Serveis Públics.

18J, A LES 12:00, CONCENTRACIÓ A Plaça Sant Jaume.

Font de la notícia: https://iac.cat/2021/06/10/18j-vaga-de-personal-temporal/