Arxiu de l'autor: Editor

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021

Un menysteniment a sanitat i a la salut.

El pla sectorial d’universitats (curs 21/22) per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc suposa un relaxament de les mesures preventives a les universitats amb un increment de la presencialitat de l’estudiantat (fins al 70% de presencialitat) i sense l’adopció de noves mesures.

La IAC exigeix al PROCICAT que intervingui i impedeixi la implementació d’aquest pla sectorial, així com dels plans de contingències de cada universitat basats en aquesta proposta irresponsable.

Imatge arxiu web

En l’actual situació pandèmica, amb les UCI a punt de saturació, l’Atenció Primària sobrepassada des de fa mesos, les vacances del sector sanitari en risc, els tocs de queda municipal i l’alt nivell d’afectació que està patint la població que, per edat, és majoritària a la comunitat universitària, suposa un menysteniment de la salut i del personal sanitari que s’esforça per lluitar contra la pandèmia.

Aquest pla sectorial, que és proposa des del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), forma part de la pressió que s’està exercint des de “La Acadèmia” pel retorn, a la pràctica, a la plena presencialitat a les universitats. El 70% de presencialitat suposa una presencialitat als campus superior, fins hi tot, que en períodes prepandèmics.

Aquest retorn a la presencialitat, que no compta amb unes mesures de protecció dels contagis reals, respon als interessos d’una part concreta de la comunitat universitària, però en cap cas respon als interessos del conjunt de la societat: el risc de convertir les universitats en un focus de propagació de la pandèmia és inassumible.

Imatge arxiu web

Tant la Resolució SLT/2147/2021, de 8 de juliol, com la SLT/2331/2021, de 20 de juliol de salut (Gen.cat) disposen una màxim de presencialitat del 50% de l’estudiantat; no s’entén doncs com, amb les actuals crides a la prudència, el pla sectorial del 21 de juliol proposi un 70%.

Aquest pla sectorial proposa una distància de seguretat entre persones de 1,5m, excepte a les aules (el lloc on el contacte es pot allargar més temps), on el criteri serà del 70% de la capacitat. Aquest percentatge suposa que no es podrà seure cadira sí, cadira no.

Recordem que, a les aules d’ensenyament teòric, amb una capacitat limitada al 50%, només es pot assegurar una distància entre persones de… 40cm! La proposta del 70% significa que, els estudiants, estaran colze a colze, durant totes les classes, com a mínim per la seva dreta o esquerra: trencant bombolles i amb una rotació continua de companys de classe.

PLA DE CONTINGÈNCIA CURS 2020-21 i TELETREBALL

Consideracions sobre la publicació de la Instrucció del Rector relativa a l’adaptació del Pla de contingència de la UPC a la proposta de Pla sectorial d’universitats del PROCICAT Curs 2021-2022:

La instrucció del Rector intenta adaptar el  PLA SECTORIAL D’UNIVERSITATS (CURS 2021-2022)  de manera curiosa, fixeu-vos en el punt del Pla sectorial que es titula:

4.6 Prevenció, promoció de la salut i suport emocional i diu: 

[…] “Es recomana que les universitats puguin fer actuacions de promoció de la salut i de
suport emocional dels seus col·lectius. Les universitats podran participar, en coordinació amb el Departament de Salut, en la prevenció i control de la pandèmia facilitant l’ús de les instal·lacions universitàries com a punts de cribratge i  vacunació dels membres de la comunitat universitària, amb èmfasi especial en el col·lectiu de l’estudiantat”.

Com es pot veure fàcilment, la qüestió de la vacunació “desapareix” del text de la Instrucció del rector publicada el 27 de juliol. La instrucció del rector està basada en el balanç del curs 2020-21 (pràcticament  amb docència no presencial i amb la gran majoria del PAS i PDI en modalitat de teletreball) amb les dades d’abril i maig passat, just abans de l’esclat de la 5a onada. Creiem que això no és prudent.

La instrucció de rector dicta instruccions a partir de dades del mes de juny i juliol. No seria millor esperar a les primeres setmanes de setembre per adaptar-la a la que, llavors, sigui situació real de la pandèmia i que ara, dos mesos abans, ignorem?

La Instrucció del rector contempla les mesures que estableix el Procicat,  totes elles importants, però sense la mesura avui en dia més efectiva contra l’evolució de la pandèmia: la vacunació massiva. El CAU i la part social hem demanat a l’equip de direcció -i per extensió suposem que al rector- que es dugui a terme una campanya de vacunació a la UPC. Ens trobem davant d’un curiós exercici de l’autonomia universitària: s’adapten, matisen, o interpreten les normes i disposicions de la Generalitat de Catalunya en una forma que perjudica les persones de la comunitat UPC.

Distància, higiene de mans i mascareta,  mampares, ventilació i senyalització de circuits d’entrada i sortida són només mesures complementàries que necessiten una campanya de vacunació massiva. No veiem al rector ni al gerent treballant per aconseguir-la. El col·lectiu actualment més afectat i que més casos i contagis pateix és la gent jove, és a dir les/els nostres estudiantats, als quals cal que protegim i que ens protegeixin amb la seva immunització. Evidentment la vacunació és universal i cal que la UPC habiliti espais de vacunació pels/per les nostres estudiantats, però obert a tota la societat si cal.

Cal que el teletreball, amb els actuals índexs pandèmics de color vermell, sigui prioritari pel PES i sigui una modalitat de treball efectiva i important per la resta del PAS i PDI en la lluita per la seguretat sanitària del col·lectiu UPC . Per tant, s’ha de mantenir la situació actual de teletreball mentre els indicadors pandèmics no baixin a nivells molt baixos (avui dia estem a més de 500 casos per 100.000 habitants i amb les UCI per sobre de 500 llits Covid, la pitjor situació de tota Europa).

Quan les xifres de contagis millorin es podria aplicar el Pla UPC de teletreball anterior a la pandèmia mentre es negocia el nou Pla fruit del Pacte de teletreball de les 7 universitats públiques catalanes. No cal precipitar-se, les classes comencen el proper 13 de setembre.

Per tots aquests motius creiem que la instrucció del rector per la represa del curs acadèmic 21/22 és, en els punts comentats, molt poc protectora de la seguretat sanitària i massa optimista amb l’actual situació de la pandèmia.


Sobre l’Acord Marc per al desenvolupament del teletreball del personal d’administracions i serveis a les universitats públiques de Catalunya.

El passat 16 de juny les Gerències de les Universitats Públiques Catalanes, i els sindicats CCOO i UGT van signar aquest Acord Marc de teletreball. El text definitiu és fruit d’una negociació entre Gerències, CCOO i UGT, excloent a la resta dels sindicats amb dret a negociació, i privant-los de la seva participació en la Comissió de seguiment a la ‘Mesa d’Universitats’.

Els CAU-IAC entenem que aquest acord al qual han arribat no garanteix la possibilitat que a tot el personal li reconeguin el teletreball o els mateixos dies en igualtat de condicions.

Per què no hem signat aquest acord?

Per un principi bàsic: mai signem res que empitjori els nostres drets o els deixi per sota d’una llei o acord vigents de rang superior.

Tot i que hi ha hagut un petit apropament de les postures inicials caldrà veure com es desenvolupen les comissions de seguiment de l’acord a les diferents universitats. Aquestes comissions han d’assegurar que qualsevol persona treballadora pugui gaudir del teletreball amb independència de l’opinió del seu responsable.

El Real Decret llei 29/2020 va modificar l’EBEP afegint un nou article, el 47bis, on al punt 7.b de l’acord es diu: “La Universitat proporcionarà i mantindrà els mitjans tecnològics necessaris per al teletreball per a les persones que treballin en aquesta modalitat”

El problema és que els apartats (a) i (c) rebaixen i deixen sense efecte aquest punt amb el qual qualsevol persona que no pugui/vulgui utilitzar els seus “mitjans tecnològics” pot veure retallat el reconeixement al teletreball. De moment la UPC ha destinat una important quantitat de diners per donar mitjans tecnològics al PDI. Aquest rector i el seu equip, ho faran també pel PAS? : 

Convocatòria d’equipament TIC per PDI 2020 https://espaitic.upc.edu/ca/serveistic/convocatories/convocatoria-equips-per-pdi-2020/convocatoria-dequipament-tic-per-pdi-2020.pdf 

Els CAU-IAC no podem acceptar una proposta d’acord per sota del que està regulat a la legislació vigent. Estem valorant la possibilitat, davant l’aplicació d’aquest acord i el perjudici que pot comportar per algunes persones, de portar a terme les accions legals oportunes, considerant les repercussions d’aplicar amb rebaixes la legislació vigent.

Cuideu-vos molt i gaudiu d’unes vacances ben merescudes. Salut!

Us anirem informant,

Secció sindical CAU-IAC UPC.   28 juliol 2021.

18J vaga de personal temporal

18J Convocada vaga de personal funcionari interí i laboral temporal contra l’abús de la temporalitat en les administracions públiques a tot l’Estat.

  • FIXESA JA!Cartell convocatòria
  • LES QUE HI SÓN ES QUEDEN!
  • CONSOLIDACIÓ DE PERSONES, NO DE VACANTS! NO A LA REFORMA D’ICETA!

 

Des de la IAC sindicat majoritari a la funció pública, donem suport a aquesta convocatòria de vaga i a totes les accions que es duran a terme aquesta setmana i convidem a totes les treballadores i treballadors afectats a secundar totes aquestes accions. Hem treballat i lluitat conjuntament amb els sindicats convocants, plataformes i altres per les mateixes reivindicacions. En un moment tan important i greu, on milers i milers de llocs de treball estan en joc, és fonamental que s’escolti la veu dels i les treballadores en el debat polític, en el mediàtic i en els despatxos on decideixen el nostre futur sense el nostre consentiment.

Aquest 18J estan convocades a la vaga totes les persones treballadores funcionàries interines i laborals temporals de les administracions públiques, de tot l’estat, pels sindicats Confederación Intersindical, Co.bas, Solidaridad Obrera, SAS, CUT Galiza, Intersindical Valenciana i ISTA.

Aquesta vaga té com a objectiu fonamental el que s’estableixi una nova normativa estatal que asseguri la consolidació de l’ocupació de tots els empleats públics actualment en situació d’interinitat de les administracions local, autonòmica i estatal, així com l’enfortiment de tots els serveis que es presten a la ciutadania des de l’administració pública.

Comunicat IAC

Comunicat IAC

Reclamem:

  • L’estabilitat dels empleats públics en situació d’interinitat. Pretenem que s’estableixi una legislació que realment reculli la consolidació de personal en abús de temporalitat, d’acord amb el que estableix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de 19 de març de 2020, que va determinar que Espanya abusa dels contractes successius del personal interí.

D’altra banda, la proposta de modificació de l’EBEP del ministre Iceta, no només no soluciona el problema sinó que l’agreujarà encara més, ja que sanciona les treballadores i treballadors en abús de temporalitat amb l’acomiadament forçós i sense indemnització, no aporta solucions a la temporalitat i, fins i tot, promou la precarització de les plantilles. Pretén resoldre la temporalitat amb més temporalitat, penalitza a les i els usuaris dels serveis públics, pel què és una amenaça latent per a la continuïtat dels serveis públics i, en definitiva, no contempla cap solució al col·lectiu de personal actual en abús de temporalitat

PLATAFORMA REIVINDICATIVA

  • Estabilització de totes les persones en situació d’interinitat fraudulenta de totes les administra
  • Modificacions normatives que possibilitin l’estabilització que es reclama.
  • Retirada de el pla de modificació del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic proposat pel ministre de Política Territorial en el si de la Taula de la Funció Pública.
  • Potenciació i reforç dels Serveis Públics.

18J, A LES 12:00, CONCENTRACIÓ A Plaça Sant Jaume.

Font de la notícia: https://iac.cat/2021/06/10/18j-vaga-de-personal-temporal/

 

 

12 DE MAIG 2021: DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA

Amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Faiga Crònica i d’altres síndromes de sensibilització central, el #12M, la plataforma Familiars FM-SFC SQM ha organitzat, conjuntament amb @vallhebron i @ACAFssc, un webinari que es podrà seguir per YouTube i una campanya de visibilització i conscienciació social: https://plataformafamiliars.org/12-de-maig-de-2021-dia-mundial-de-la-fibromialgia/…https://plataformafamiliars.org/12-de-maig-de-2021-dia-mundial-de-la-fibromialgia/adhesions-a-la-campanya-de-conscienciacio-social/…#Fibromiàlgia#SFCem

Per un 1 de maig anticapitalista.

Nova convocatòria d’un primer de maig unitari des del sindicalisme combatiu. Aquest 1r de maig tal i com es va fer l’any passat, la Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) lidera la convocatòria unitària del sindicalisme combatiu. 

Concentracions:

  • Mataró: Plaça Miquel Biada (11:30)
  • Lleida: Plaça del Treball (12:00)
  • Barcelona: Passeig de gràcia/Provença (17h)
  • Girona: Can Ninetes (17:30)
  • Tarragona: plaça Imperial Tarraco (18:30)

Per un primer 1 de maig anticapitalista

La pandèmia ha posat en evidència que l’actual model de producció i distribució de mercaderies, un model econòmic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques, però també de catàstrofes ecològiques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els límits biofísics del planeta.

Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educació, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de l’Estat tenen un caràcter netament criminal.

Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a l’alça per empreses i fons voltors.

Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitària no tenien ni per EPIs, mentre el sistema col·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenció de malalties (ECDC), esdeveníem el país del món amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 més alt del món; les clíniques i laboratoris privats es feien d’or amb proves PCR i tests ràpids…, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.   […]

Per tot això, aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials és proposa una primera agenda política, social i laboral per construir aquesta alternativa:

  • Reindustrialització i relocalització industrial en clau ecològica, sota control públic i comunitari .
  • Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció.
  • Derogació total i completa de les reformes laborals del PSOE i PP: la clau de la precarietat.
  • Incorporació de les treballadores de la llar i les cures a el règim general de la seguretat social, l’eliminació de l’acomiadament per desistiment de l’ocupador.
  • Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats social per garantir justícia ràpida i gratuïta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys.
  • Renda bàsica universal d’emergència social per tal de garantir que hi accedeixi tothom, sense condicions, ni requisits d’accés.
  • Un Increment del SMI a 1300€.
  • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, repartiment de tots els treballs
  • Expropiació i ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependència i educació públics 100% sense discriminació, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacèutica.
  • Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIES. Reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a Canàries. Regularització sense condicions!
  • No al pagament del deute públic.
  • Derogació de la llei Mordassa, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.

Intersindical alternativa de Catalunya
1r de maig de 2021                  

Manifest IAC 1r de maig de 2021
(manifest sencer en .pdf)

Per què volem el CAU al Claustre de la UPC?

Cal una veu alternativa i reivindicativa al màxim òrgan de representació de la UPC, que lluiti pels drets i les llibertats de les persones treballadores i també per la defensa de les llibertats socials. Ara més que mai!

La universitat és el bressol i el motor del coneixement i de la cultura, de la ciència i de la investigació; però també de la defensa dels drets i de les llibertats, que els impulsa i els transfereix a la societat. Des del CAU-IAC sempre hem treballat per una societat més justa, igualitària, sense discriminacions i sense violències. I volem seguir fent-ho. Ja ens coneixeu, no tenim grans mitjans però som molt lluitadors, que no callem (ni amb mascareta), que fem el que diem i que expliquem el que fem i el que passa. 

Per tot això:

  • Defensarem l’autonomia universitària i l’utilitzarem per defensar els drets i les llibertats de totes les persones, en l’àmbit laboral i en el social. I això ha de quedar encara més clar al nostres estatuts UPC.
  • Exigirem i lluitarem la reversió de les retallades i defensarem els serveis públics.
  • Treballarem per una reforma dels Estatuts UPC que doni un pes i una representació equilibrada als diferents col·lectius de la comunitat UPC. Tant en la representació al Claustre com en el Consell de Govern i el Consell Social.
  • A través de la nostra presència al Claustre treballarem per incrementar la participació directa i democràtica dels membres de la nostra comunitat universitària.

Volem un Claustre que respongui les exigències ètiques, socials, polítiques i sindicals de la majoria de la nostra comunitat; compromesa en la defensa dels drets des de la radicalitat democràtica. Des de la base social de la nostra universitat, amb totes les persones de tots els estaments i de totes les empreses de servei al Campus, fins a la màxima representació institucional.

EL TEU SINDICAT, ASSEMBLEARI I REIVINDICATIU.

AL CLAUSTRE PER LA LLUITA DELS DRETS I LES LLIBERTATS.

NI AMB MASCARETA NO ENS FARAN CALLAR.

Candidats 2021 CAU-IAC al Claustre UPC:

MARTIN LLACH, NURIA                    UTG Camins

MARTIN MORILLA, JAVIER               UTG Industrials

CALM MEDINA, JORDI                      BRGF

PARRA MIGUEL, ALBERT                  BRGF

VIVES CASAS, MARIA NURIA           UTG Industrials

BERNAD PAÑELLA, CAMILO            UTG Vilanova

ABRIL GONZALEZ, GONZALO          UTG TIC CN

SANCHEZ CUADRA, LAURA              BRGF

GARCIA RABELLA, FRANCESC JOAQUIM     UTG Industrials

MIRO VALERO, ENRIQUE                  UTG Industrials

 

 

Represaliades universitàries, 8 de març i més

5 represaliades més de les universitats…

Els Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ens posicionem contra el procés repressiu als membre de la sindicatura electoral de l’1-O.

El proper 2 de març és prevista l’inici del judici de repressió contra els 5 membres de la sindicatura electoral, companyes i companys de la comunitat universitària, per haver vetllat pel just desenvolupament democràtic del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Entenem que aquest judici inquisitorial és un pas més en la deriva antidemocràtica de la restitució monàrquica del règim del 78, un pas més en la imposició d’un model d’estat basat en la violència judicial i policial.

Des dels CAU-IAC donem suport a totes les mobilitzacions antirepressives i ens solidaritzem amb totes les víctimes de la repressió monàrquica.

El 2 de març, a les 08:30, s’ha convocat concentració de suport a la Ciutat de la justícia de Barcelona per acompanyar a les persones represaliades de la sindicatura electoral en el moment d’inici del seu judici, amb el lema no els deixarem sols!

Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC)


Convocada la vaga general feminista del 2021

Aquest dilluns 22 de febrer, a les 11:30 els sindicats convocants han fet, davant de la Direcció general de relacions Laborals i qualitat en el treball, del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, la roda de premsa per anunciar la convocatòria de vaga general feminista pel 8 de març 2021.

Assumpta Barbens, portaveu de la Secretaria de la dona de la IAC, ha llegit el manifest IAC redactat per l’ocasió. Podeu veure el video complert de la lectura del manifest a Youtube.

La IAC a entrat a registre el preavís (convocatòria formal administrativa) de la vaga general que s’adreça tots els sectors productius de l’àmbit territorial de Catalunya i l’àmbit funcional corresponents a totes les persones treballadores, aturades i jubilades de Catalunya. Aquesta convocatòria de vaga general ha estat aprovada per la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC. La vaga s’iniciarà a les 00:00 del 8 de març de 2021 fins a les 24:00. El preavís de la convocatòria de vaga s’ha lliurat a registre amb una antelació superior als 10 dies establerts per llei.

8M, vaga general

La Coordinadora nacional confederal de la IAC va decidir, el passat dimarts 2 de febrer, la convocatòria de vaga general el 8 de març de 2021 dia de la dona treballadora.

Enguany, les reivindicacions de la convocatòria de la jornada de vaga general son, de forma resumida, les següents:

  1. Derogar les reformes laborals vigents.
  2. Eliminar la bretxa de les pensions.
  3. Processos de selecció públics i objectius que no permetin la discriminació.
  4. Jornada laboral completa de 35 hores. Establir mesures contra la precarietat laboral.
  5. Reconèixer i millorar les condicions laborals de les dones treballadores.
  6. Modificar el RD1299 (2006) de malalties professionals.
  7. Extingir les externalitzacions.
  8. Llei d’igualtat retributiva real.
  9. Compliment de la Llei d’accions formatives en matèria de coeducació.
  10. Compliment de la llei per erradicar la violència masclista. Partides pressupostàries suficients en els diversos pressupostos destinades als programes d’igualtat i contra la violència masclista.
  11. Igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i eliminar la bretxa digital.
  12. Avenços socials en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions.

Hasél: segueixen trucant de matinada…

Pposicionament de rebuig de la IAC a la repressió social, política i sindical contra el dret a protesta i la llibertat d’expressió.


Carta oberta al rector de la UAB 

La Secció sindical dels Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC) de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB), com a sindicat de representació del personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats públiques catalanes, ha fet arribar al rector de la UAB la carta oberta adjunta.

Els CAU-IAC, davant del brot de COVID-19 detectat ahir a la UAB, exigeixen l’aturada de la docència presencial, la convocatòria de Comitè de seguretat i salut (CSS), la substitució de l’actual presidència del CSS i l’acompliment de les normatives.

Carta oberta al rector de la UAB


Fonts dels articles: iac.cat i https://cau.uab.cat/carta-oberta-al-rector-de-la-uab/

L’ACADÈMIA, va per lliure?

Article publicat al web iac.cat 25 gener 2021.

Des de la IAC hem de denunciar l’actual situació pels greus riscs que suposa l’incompliment de les mesures sanitàries en l’àmbit universitari, especialment com a node de contacte i comunicació social que suposa.

Les informacions de les nostres delegades i delgats sindicals (dels CAU-IAC) ens indiquen l’incompliment sistemàtic de les mesures bàsiques de protecció imposades des de la Generalitat de Catalunya. Les prohibicions de fer reunions de més de 6 persones, reduir els contactes, de distància física interpersonal o limitar el contacte social al grups bombolla s’estan incomplint en l’entorn universitari.

La situació ha arribat al nivell d’absurditat d’alguns alts càrrecs (possiblement terra-planistes) que han afirmat que la Covid-19 no es pot transmetre dins dels campus. Aquesta creença va arribar al paroxisme quan, a la sessió de Claustre de la UAB del passat 22 de desembre, a les portes del que ja s’estava anomenant tercera onada, un representatiu grup d’acadèmics va exigir el retorn immediat a l’activitat presencial als campus.

Esperant l’inici d’un examen, 02/11/20

Des de l’aprovació de l’actual estat d’alarma s’ha limitat, per qüestions sanitàries, la docència als campus. La docència ha de ser no presencial, amb les excepcions de les pràctiques i avaluacions. Això significa que els estudiants, només, haurien de ser a les universitats a les aules, fent exàmens, o als laboratoris, fent les pràctiques. Aquestes mesures exigeixen, a més, extremar les precaucions. Val a dir que pràctiques i avaluacions presencials son permeses de forma excepcional, en cap cas obligatòria.

Malgrat aquestes disposicions, segons membres de la comunitat universitària, i no de forma excepcional, en molts casos s’ha continuat la docència presencial, camuflada de pràctiques, amb la tolerància dels responsables docents i administratius; aquestes infraccions s’han detectat especialment en els estudis de postgrau.

30/11/20

Però el riscs s’han evidenciat específicament en exàmens i avaluacions. Ja en la primera fase d’avaluacions de la tardor, en plena segona onada, es varen detectar multitud d’infraccions. Una de les més habituals ha estat no respectar la distància de seguretat entre persones, que en alguns casos, han quedat en 40cm entre l’estudiantat avaluat a les aules. També es van detectar problemes greus d’aglomeracions als passadissos, la utilització d’espais inadequats com a refectoris improvisats o la concentració de persones a les entrades dels edificis sense mesures de seguretat.

Malgrat els avisos fets des dels nostres delgats/es sindicals als responsables institucionals (via comitès de seguretat i salut) les correctives aplicades han estat poques, o nul·les. És més, des de les mateixes gerències se’ns ha fet saber que, algunes universitats, no han pres cap mesura específica enfocada a extremar les precaucions per les excepcionalitats de pràctiques i avaluacions, i que les úniques mesures preventives son les implementades abans de declaració de l’actual estat d’alarma.

Per si fos poc, les mateixes fonts ens han informat que tampoc es porta un registre o seguiment de les activitats docents autoritzades (pràctiques i avaluacions) ni es fa un control d’accés als edificis per permetre només les presències derivades de les excepcionalitats autoritzades.

Examen 15/01/21

Tot això implica que, en aquestes universitats, no s’està fent cap control de les activitats docents autoritzades i que, les responsabilitats administratives, no tenen ni punyetera idea del que està passant; ni als campus ni a les seves aules.

En aquest aspecte cal citar la resolució del rectorat de la UB establint mesures per a l’avaluació no presencial. Mesures que, tot i anar en la direcció correcte des del punt de vista sanitari, qualifiquem de poc valentes; ja que, la UB, ni tan sols arriba a l’atreviment de “recomanar” les avaluacions no presencials.

L’actual cicle d’avaluacions hivernal ja ha aixecat queixes i denúncies de les organitzacions d’estudiants davant dels riscs i males condicions ergonòmiques (des d’aquí els expressem el nostre suport). La presencialitat a les aules de l’estudiantat suposa un risc, propi i dels seus entorns, que s’agreuja per l’absolut descontrol que s’evidencia a moltes universitats. A aquest risc si li ha de sumar el derivat de la mobilitat, especialment quan aquesta es fa en transport públic.

Però actualment el risc de l’estudiantat no es només físic si no també psicosocial. L’actual jovent està sotmès a una forta repressió en la seva activitat diària, especialment en la de lleure, i a una criminalització de la seva socialització com a font de transmissió vírica. S’està inculcant la idea de que el lleure social dels joves provoca la mort dels seus avis, des d’una culpabilització de l’oci ideològicament nacional-catolicista i amb tics propis de l’espanyolíssima cultura inquisitorial.

Però s’ignora deliberadament que la majoria de riscs de contagi víric van associats al lloc de treball, les aules d’estudi o el transport públic.

Aglomeració d’estudiants, 15/01/21

Des d’un moralisme preconciliar es minimitza (o maximitza) el risc en funció de la categoria imposada de “bo” (treballar, tasques de la llar, anar a estudi, viatjar amb metro, les celebracions religioses) o “dolent” (l’oci, el lleure, el sexe, viatjar amb vehicle privat…). Com si allò que, des d’un judici de valor, és considerat “bo” adquirís capacitat profilàctica antivírica.

Hem de denunciar que, ara mateix, l’acadèmia, des de la seva accepció més rància, va per lliure. Davant de l’actual limitació de drets fonamentals aquests incompliments son especialment greus i posen en evidència la situació d’arbitrarietat i autoritarisme de l’actual administració pública. Es persegueix la més mínima infracció en l’àmbit privat però no es controla i, fins hi tot, es dona consentiment a l’incompliment de mesures quan son de responsabilitat aplicativa d’aquesta mateixa administració pública.

Hem de denunciar que, en molts casos, les universitats estan prioritzant una determinada activitat (que respon a interessos particulars) per sobre de la salut pública.

 

“La primera setmana d’exàmens presencials ve marcada per contradiccions i manca de planificació”. Comunicat del sindicat d’estudiants SEPC, gener del 2021.

Font de l’article original: https://iac.cat/2021/01/25/lacademia-va-per-lliure/

Preacord pel calendari laboral PAS UPC 2021

Han estat unes intenses reunions amb l’equip de la gerència de la UPC on s’ha discutit a fons fins que s’ha arribat a un preacord.

Illustration Of Detailed Beautiful Calendar Icon Royalty Free Cliparts,  Vectors, And Stock Illustration. Image 12943337.Tot i que el CAU no ha signat el preacord del calendari, no podem dir que rebutgem tot el text d’aquest preacord de calendari. Aquesta posició té un motiu que és força rellevant.: hi ha un acord del Consell de Govern que parla del gaudi de les vacances i dels dies d’assumptes propis, entrant en oberta contradicció amb el que ara s’adopta en aquest preacord.

Us fem memòria. El gerent, de forma unilateral i sense comptar amb l’acord de la part social, va presentar juliol passat a l’aprovació del Consell de Govern, un text que vulnera frontalment el dret de gaudi dels dies de vacances i els dies per assumptes personals, dies addicionals d’assumptes particulars per antiguitat, dies addicionals de vacances per antiguitat i hores dels programes de promoció de la salut i de desenvolupament professional, i que el CEPASL i CCOO va denunciar davant d’inspecció de treball.

Acord CG/2020/05/04, de 2 de juliol de 2020, del Consell de Govern, pel qual s’aprova la fase de represa del Pla de desconfinament

a ) De forma general, la totalitat dels dies de vacances es gaudiran durant el mes d’agost, excepte que per raons de servei calgui desenvolupar les seves funcions durant aquest mes. En aquest darrer cas, el nombre de dies de vacances a gaudir durant el mes d’agost serà el màxim possible.

  1. b) Sense perjudici de l’anterior, de mutu acord entre la persona interessada i el o la responsable de la unitat, es podrà autoritzar el gaudi d’un màxim de 7 dies laborables fora del mes d’agost, sempre i quan es garanteixi la prestació de serveis.

Pàgina 7

  1. c) S’ha de facilitar el gaudiment esglaonat dels permisos per assumptes personals, dies addicionals d’assumptes particulars per antiguitat, dies addicionals de vacances per antiguitat i hores dels programes de promoció de la salut i de desenvolupament professional. Es recomana que un mínim de 2/3 dels dies i hores a què hom tingui dret s’hagin gaudit abans del 31 d’agost, tenint en compte que haurà de prevaldre en l’autorització la prestació dels serveis. 
  2. d) Per al gaudi dels dies i hores assenyalades en el punt anterior del personal que combina activitat presencial i teletreball, es prioritzarà el seu gaudi els dies que corresponguin a la prestació a distància.

Hem proposat de forma molt insistent que això quedi sense efecte, fins i tot, que gerència presenti al pròxim Consell de Govern un text per tal que es faci una addenda que estableixi que aquesta norma únicament sigui aplicable pel 2020. D’aquesta manera, a la pràctica quedaria derogat la part de l’acord del Consell de Govern que mai hauria d’haver aprovat. Això no ha estat acceptat.

No podem estar conformes amb la vulneració de drets que representa tenir un acord del Consell de Govern vigent que contradiu el preacord de calendari, ni tampoc que es vulneri el Conveni Col·lectiu en el seu article 45. En ambdós casos es tracta d’una exigència per principis i dignitat. Aquest gerent no es mereix que el preacord el signi tota la part social (CEPASL i sindicats) després de com ha tractat durant tot aquest temps a tot el PAS, com a mínim podia haver restituït el calendari del 2012, tal com també l’hi vam demanar. El CAU no oblida les retallades que la UPC va aplicar i continua aplicant.

Tot i això el CAU ha treballat i contribuït a la millora dels continguts d’ aquest preacord en benefici de tot el PAS, juntament amb la resta de sindicats del CEPASL i la JPASF, i creiem que és positiu tornar a la jornada de 35h./set després de la lluita que tots hem fet per recuperar-les.

Tot plegat s’explicarà a l’assemblea i serà sotmès a referèndum davant la plantilla del PAS.