Arxiu de la categoria: IAC

El 18-O totes a la vaga general!

Pels drets i les llibertats, contra l’atac permanent a les classes treballadores i els serveis públics el 18-O totes a la vaga general!

L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han  configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals. 

Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement  impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de  sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.

A mesura que aquestes polítiques neoliberals de guerra econòmica i social contra la classe treballadora avancen, a mesura que els governs van desmantellant l’estat social, s’aixeca l’estat penal i la repressió als treballadors augmenta exponencialment, lleis mordaces, lleis d’estrangeria, desnonaments, criminalització de la lluita social i laboral…  

Com a intersindical alternativa estarem sempre per defensar els drets de les persones treballadores, econòmics i democràtics, socials i ambientals, de tots els drets. Perquè la lluita de la classe treballadora per una vida millor inclou les reivindicacions laborals, el repartiment dels treballs i la riquesa per suposat, però també el feminisme, el dret a un medi ambient sa tant per les generacions actuals com les futures passant per la defensa dels serveis públics .

També ha de quedar clar que per nosaltres les organitzacions sindicals no són ni poden ser corretja de transmissió de cap organització ni de cap partit polític.

És per tot això que des de la IAC, davant aquest estat d’excepció permanent de les patronals i els governs contra les classes treballadores d’aquest país, convoquem vaga general a Catalunya i en la convocatòria de vaga que hem fet arribar a Foment del Treball, PIMEC i a les administracions reclamem entre d’altres:

  • La retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones (Llei Aragonés)
  • Derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012
  • Fixar de manera permanent la pujada de les pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC i derogar la reforma de l’any 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat
  • Derogació de les retallades del Reial Decret Llei 8/2010 (volem el 5%)
  • Que el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que entre d’altres qüestions garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. Contingut mínim: aplicació real i efectiva de la Renda Garantida Ciutadana. Increment en el primer pressupost de l’Ensenyament Públic, el finançament necessari per una universitat pública i de qualitat, la Sanitat Pública, els Serveis Socials i l’Administració de Justícia, acompanyat d’un pla de creació de 100.000 llocs de treball
  • Un calendari d’aplicació que abordi de manera immediata l’acord d’emergència climàtica del Govern de Catalunya i que es prenguin les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos de efecte hivernacle
  • Elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes
  • La lluita efectiva contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral, la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada. Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura
  • S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre
  • L’eliminació de l’assetjament laboral a les empreses, tant de l’àmbit públic com privat. Garantir l’eradicació del mobbing (assetjament laboral) com a eina de gestió de recursos humans; xacra endèmica de l’administració pública, i especialment de l’administració universitària
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris
  • Eliminar la precarietat i els “contractes escombraria” de les universitats públiques; tant entre el personal docent, investigador, tècnic, administratiu o d’empreses externes de l’àmbit
  • A Ensenyament, el restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a ensenyament
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais
  • Establir mesures reals de consolidació i estabilització del personal en precari de les diferents administracions públiques

 Per tant ens sobren raons per lluitar i mobilitzar-nos contra la injustícia social que estem vivint a Catalunya. I ens sumem a totes les accions i mobilitzacions a favor dels drets de la classe treballadora. Aquest 18 d’octubre buidem els llocs de treball i sortim als carrers! Vaga, vaga, vaga general!”

Manifestació  a les 17h als Jardinets de Gràcia de Barcelona

Nota de premsa unitària de la vaga fent click aquí !

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.

SindiCAT a la universitat (UAB)

Assumpta Barbens IAC i Koki Gassiot CAU-IAC UAB.

La IAC, des del sindicat CAU-IAC, va participar en el debat “SindiCAT, per què? I per a què?”, organitzat per UAB per la república (UABxR), el passat 15 de maig, a la Sala de cinema de la plaça Cívica de la UAB (Bellaterra), amb presència de la portaveu Assumpta Barbens i representació d’altres sindicats de Catalunya.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […]

Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

UABxR, ha volgut organitzar un debat entre els diferents sindicats compromesos amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, on hi han participat CAU-IAC, CGT, COS, i I-CSC. […] Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, ha presentat el projecte IAC com un sindicalisme, d’àmbit català en el que lluitem, juntament amb altres sindicats de classe, per canviar des de la base el model laboral. Barbens ha destacat el compromís de la IAC amb les lluites feministes i la implicació en les dues vagues generals dels passats 8 de març. També, el compromís antirepressiu i la tasca realitzada des de la Plataforma 3 d’octubre.

“Koki” Gassiot, de la Secció sindical dels CAU-IAC de la UAB i membre de la Coordinadora nacional confederal IAC, ha fet una explicació en clau històrica del projecte CAU i la seva inclusió dins del projecte IAC de sindicat nacional de classe. La intervenció de K. Gassiot és pot llegir a la web dels CAU de la UAB. En el torn obert, referint-se a les vagues generals del “Procés”, K. Gassiot va afirmar que no pot ser que es carregui sobre la classe treballadora tot el pes de lluita del procés, cal exigir als governs (catalans) les seves responsabilitats; amb un clar referiment/denúncia en que el pes econòmic del procés s’està fent recaure en les classes treballadores.

Podeu llegir la notícia completa al post original :
https://iac.cat/2019/05/19/sindicat-a-la-universitat-uab/

1 de maig 2019: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Lluitem pels drets i les llibertats

El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.

El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.

En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.

Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.

Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.

Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.

Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.

Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.

Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.

Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.

Sortim al carrer per unes pensions dignes.

Sortim al carrer en defensa de les llibertats,  polítiques, sindicals i socials.

Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.

Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.

Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

8 Març Vaga feminista

8M de 2019: JUNTES CAP A LA VAGA GENERAL FEMINISTA!

Quan la injustícia és llei, rebel·lar-se és un deure.

En ple segle XXI ens trobem en un món on encara les desigualtats afecten de manera diferent homes i dones. La feminització de la pobresa, l’analfabetisme i les violències envers les dones estan lluny de ser erradicades. Tot i l’existència d’alguns canvis, que en determinades societats ens han permès certs avenços socials, la realitat ens mostra que són completament insuficients.

L’educació, els mitjans de comunicació, els estaments judicials, la socialització familiar, la cultura, les tradicions o les religions continuen encara impregnades d’un sistema jeràrquic, patriarcal i heteronormatiu que basa les seves estructures en un repartiment de poder desigual, sense tenir en compte les dones, els seus sabers, experiències, espais i poder.

Al nostre país la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la tranfòbia i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, han mostrat una voluntat que no s’ha fet plenament efectiva, raó per la qual cal que aquestes normatives vagin acompanyades de polítiques reals i tangibles amb recursos i pressupostos suficients. A més, els constants canvis normatius, agreujats per un context sociopolític i judicial reaccionari, ens fan albirar un clar retrocés en drets i llibertats.

El 8 de març del 2018 va esdevenir una jornada històrica i que va incidir en més de 50 països i en tots els àmbits de la vida (consum, cures, estudiantil i laboral).  Més enllà d’un acte commemoratiu o una simple aturada, les accions i mobilitzacions que van sorgir dels grups de dones dels diferents barris, districtes, ciutats i moviments estudiantils van acabar confluint en una multitudinària manifestació que va visibilitzar la gran precarietat, desigualtat i violències que les dones patim.


A. Barbens i T. Esteve lliurant el preavís vaga general 8M 2019

Si l’any passat la IAC va ser la primera organització sindical a legalitzar la vaga general feminista al nostre país, de nou aquest 8 de març la IAC torna a convocar vaga general de 24 hores per caminar juntes i perquè totes, des de la nostra diversitat, tinguem vides dignes.

Dijous 7 de febrer de 2019  vam registrar el preavís de vaga general, perquè totes les persones treballadores puguin exercir el seu legítim dret a fer vaga.

En l’àmbit laboral exigim, entre d’altres:

  • El reconeixement i la millora de les condicions laborals de les dones treballadores. S’ha de posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre. Urgeix també requalificar les categories laborals, els llocs de treball feminitzats i els  complements que s’hi vinculen.
  • La desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació per qualsevol raó i la disminució de la taxa d’atur de les dones.
  • Mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada.
  • Processos de selecció públics i objectius (mèrits, currículums cecs, eliminació d’entrevistes…) i de consolidació justos, també a les Administracions públiques.
  • Establir immediatament la jornada laboral completa de 35 h, com a primer pas per arribar progressivament a les 30 h.
  • El compliment efectiu de la Llei 5/2018 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per a la qual cosa calen recursos, formació i partides pressupostàries.
  • Modificar el Decret 1299 (2006) per incorporar-hi les noves malalties professionals tenint en compte la perspectiva de gènere, és a dir, la sintomatologia femenina, i adequar la informació sobre aquestes malalties.
  • Permisos per cura 100% retribuïts. Cal recuperar i ampliar els avenços en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures.
  • Derogar les dues reformes laborals.
  • La implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, per combatre, entre d’altres, la desigualtat de les pensions.
  • Una educació feminista: calen més formació i més recursos per a una aplicació efectiva de la coeducació.
  • Extingir les privatitzacions i les externalitzacions dels serveis públics.

El CAU i la IAC seguirem al costat de moviment feminista per garantir els drets de les dones i posar fi a les violències masclistes. No podem permetre cap pas enrere en igualtat, equitat i drets. Continuarem lluitant per un món més just.

Més info i mobilitzacions : https://www.vagafeminista.cat/

Davant el judici al dret a l’autodeterminació: units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

La IAC donarà suport, secundarà i participarà de les mobilitzacions antirepressives que es convoquin durant tot el macro-judici polític repressiu pel referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre de 2017 a Catalunya.

La lluita pel dret a l’autodeterminació i pels drets nacionals ha estat una constant de la IAC des de la seva fundació ara fa més de 20 anys. Davant l’actual involució autoritària de l’estat, la IAC hem impulsat i continuarem participant de les iniciatives per fer efectiu el dret d’autodeterminació i la plena sobirania, per la llibertat de les persones preses polítiques ipel retorn de les exiliades, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions i contra la repressió en totes les seves formes.

Des de la IAC treballem en les diferents plataformes per la unitat del moviment antirepressiu, perquè aquest esdevingui una realitat a nivell social, sindical i polític. Davant dels atacs a la sobirania popular, davant de la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítiques, mestres, bomberes, estudiants, periodistes, les privatitzacions i la precarietat, la IAC posem la vida en el centre i treballem per unificar les lluites i construir entre totes una agenda comuna dels moviments socials i del sindicalisme combatiu per portar les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball i a les institucions. Apostem per la radicalitat democràtica, sempre des de el compromís social i en defensa de les persones treballadores, des d’una perspectiva de classe.

És per això que,des de la IAC, volem mostrar el màxim suport i recolzament a les persones i organitzacions que estan patint la repressió per defensar els drets de ciutadania, els socials, els sindicals i polítics, i convidem al conjunt dels i les persones treballadores a participar i donar suport a totes les mobilitzacions que vagin en aquest sentit.

Units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

 

Intersindical Alternativa de CatalunyaFont de l’article: pàgina web: iac.cat

4 anys de presó per solidaritat amb palestina.

El company Jorge Sanchez, membre de la IAC, i 8 persones més, s’enfronten a una acusació de 4 anys de presó per la seva solidaritat amb el poble palestí. Defensar els drets humans no és cap delicte. És injust aquest procés judicial obert per incitació a l’odi contra els nou activistes de la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel). Els activistes van protestar per l’actuació del cantant Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim l’any 2015.

Des de la IAC expressem el nostre suport i solidaritat al 9 imputats i condemnen aquest nou acte de repressió gratuïta contra el dret d’expressió i la denúncia de la vulneració dels drets ciutadania i dels drets dels pobles. Demanem solidaritat mitjançant signatures de suport al comunicat de la Campanya per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina (Defensem els Drets Humans #DefensemDDHHCampanya).

Recordem que donen suport o atenen el BDS personalitats internacionals del pes del científic Stephen Hawking, el Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, el supervivent del camp de concentració nazi de Buchenwald i coautor de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel, o supervivents de l’Holocaust com Hajo Meyer, Hedy Epstein, Suzanne Weiss, Alfred Grosser i Chava Folman Raban, els quals han demanat la fi de l’ocupació, l’apartheid i la colonització a Palestina.

Defensar els drets humans no és delicte: exigim l’arxivament de la causa.

Article original: https://iac.cat/2019/01/12/4-anys-de-preso-per-solidaritat-amb-palestina/

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)