11S-18: sindicalisme alternatiu / Rebuig al pacte social

11S-18: sindicalisme alternatiu

El sindicalisme alternatiu i compromès de l’Estat espanyol, reunit a Barcelona, hem acordat aquest comunicat de suport als drets polítics, socials i sindicals de Catalunya.

El sindicalisme compromès amb el dret a l’autodeterminació i contra la repressió.

L’1 d’octubre del 2017 el poble català va exercir el dret d’autodeterminació que ja es va iniciar fa anys. Des de les consultes populars que van començar al 2009, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014 o les 18 vegades que s’ha demanat a l’Estat la possibilitat de fer un referèndum.

Els sindicats signants vam estar al costat del poble català per defensar el dret a decidir lliurement el seu futur.

Els sindicats sobiranistes catalans van impulsar les vagues del 3 d’Octubre i el 8 de Novembre, tant per millorar les condicions de vida de la classe treballadora com per defensar les seves llibertats socials i laborals.      […]

[Llegir article sencer aquí]


Reunió FSM: declaració conjunta dels sindicats de classe de rebuig al pacte social

El 10 de juliol, a la reunió dels sindicats afiliats i amics de la Federació sindical mundial (FSM) celebrada a Madrid es va aprovar la declaració de rebuig al IV Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva(AENC) signat per la patronal i els sindicats institucionals de l’Estat espanyol (CCOO i UGT). Segons la declaració del FSM aquest acord significa una nova pèrdua de poder adquisitiu i aquest pacte social permet, a la patronal, fer dependre els salaris de la productivitat.

La declaració responsabilitza als sindicats institucionals de fomentar la “col·laboració de classes” i els sindicalisme “de las meses rodones”, convertint els diàlegs en claudicacions. Des del FSM no es pot acceptar cap acord que suposi una augment salarial por sota de l’IPC; i es considera que els efectes d’aquest acord son un pas més en las polítiques re-centralitzadores de l’Estat espanyol. Es considera un pas enrere en les lluites de la classe obrera i es critica que aquestes mesures no s’han portat a les assembles de treballadores i treballadors.

La declaració es posiciona també contra les polítiques imperialistes i l’espoli de riqueses que obliga a moltes persones a migracions forçades per motivacions econòmiques o pels riscs dels conflictes armats.

Per altre part s’expressa també solidaritat amb els que pateixen la repressió i el respecta al dret d’autodeterminació dels pobles; i es posiciona per un nou model polític, econòmic i social sense explotació i amb igualtat de drets de totes les persones.

Article publicat al web iac.cat